Vés al contingut

Narcís Serra i Serra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNarcís Serra i Serra
Imatge
(2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 maig 1943 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
  Vicepresident del Govern d'Espanya
12 de març de 1991 – 2 de juliol de 1995
  Diputat al Congrés dels Diputats
9 de juliol de 1986 – 2 d'abril de 2004
  Ministre de Defensa
2 de desembre de 1982 – 12 de març de 1991
  114è Alcalde de Barcelona
19 d'abril de 1979 – 2 de desembre de 1982
  Conseller de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya
1977 – 1979
  Primer secretari del PSC
3 de juny de 1996 – 18 de juny de 2000
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, economista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitPSC
Premis
TMDB.org: 4742933 Modifica el valor a Wikidata
Llista
President Museu Nacional d'Art de Catalunya
2004 – 2011 – Miquel Roca i Junyent →
Diputat al Congrés dels Diputats
29 març 2000 – 2 abril 2004

Circumscripció electoral: Barcelona

3r Primer secretari del PSC
3 juny 1996 – 18 juny 2000
← Raimon Obiols i Germà – José Montilla i Aguilera →
Diputat al Congrés dels Diputats
21 març 1996 – 5 abril 2000

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
22 juny 1993 – 27 març 1996

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
17 novembre 1989 – 13 abril 1993

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
9 juliol 1986 – 2 setembre 1989

Circumscripció electoral: Barcelona

4t Ministre de Defensa
2 desembre 1982 – 12 març 1991
← Alberto Oliart Saussol – Julián García Vargas →
113è Batlle de Barcelona
19 abril 1979 – 2 desembre 1982
← Narcís Serra i Serra – Joan Clos i Matheu →
1r Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
5 desembre 1977 – 22 març 1979 – Lluís Armet i Coma →
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata

Narcís Serra i Serra (Barcelona, 30 de maig de 1943) és un polític i economista català, militant del Partit dels Socialistes de Catalunya. Fou alcalde de Barcelona, Ministre de Defensa i Vicepresident del Govern espanyol. Ha estat president de Caixa Catalunya.

Biografia

[modifica]

Va néixer el 30 de maig de 1943 a la ciutat de Barcelona, fill de Josep Serra Forn, de la Bisbal d'Empordà, i Pilar Serra Güell, de Vilassar de Dalt. La seva tia Dolors estava casada amb Narcís de Carreras i Guiteras, que li era padrí, estret col·laborador de Cambó, president de la Caixa de Pensions i del FC Barcelona i pare del jurista Francesc de Carreras. Una altra tia, Assumpció, estava casada amb Salvador Millet i Bel, que també va ser president de la Caixa.[1][2]

Va estudiar a l'Escola Pia de Balmes. Va ser membre de l'escoltisme[3] a l'A.E. Sant Josep de Calassanç, de la mateixa escola i va col·laborar amb els equips pedagògics de la DDE.[4][5] En la seva etapa universitària prendrà contacte amb el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona. Serà militant del Front Obrer de Catalunya[6] des de l'any 1962. Va estudiar la llicenciatura en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona (1960-1965), va fer una estada a Londres com " Research Fellow" a la "London School of Economics and Political Science" (1970-1972). Va obtenir el doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1974. Posteriorment serà director de la secció d'estadística de la Cambra de Comerç de Barcelona l'any 1975.

Al costat de Miquel Roca i Junyent va crear un gabinet d'estudis al qual Pere Duran i Farell va encarregar el Pla de la Ribera, origen del projecte de remodelació d'aquest barri a la dècada del 1990.

Està casat amb Conxa Villalba Ibáñez.[7]

Activitat política

[modifica]

L'any 1974 entrarà a Convergència Socialista de Catalunya (CSC), després al PSC (Congrés) i participarà en el procés de creació del Partit dels Socialistes de Catalunya. Després d'una etapa com a professor de Teoria Econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona (1972-77) en la qual participà en les lluites del Professorat No Numerari,[8] ocupà la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya provisional (1977-79) del president Josep Tarradellas.[7] Aquest darrer any fou elegit alcalde de Barcelona amb els vots dels components del "Pacte del progrés", una coalició formada pel PSC, PSUC, CiU i ERC. Càrrec que deixà l'any 1982 en ser nomenat ministre espanyol de Defensa. Fou substituït per Pasqual Maragall.

Entre els anys 1982 i 1991 fou ministre de Defensa del govern presidit per Felipe González, i promogué la racionalització i la modernització de les forces armades, després de l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981. Així mateix va modificar la política del seu partit en relació amb l'entrada d'Espanya a l'OTAN, postura a la qual el PSOE s'hi havia mostrat contrari durant el govern de Leopoldo Calvo-Sotelo. Escollit diputat al Congrés per la província de Barcelona en les eleccions generals de 1986, el seu govern organitzà el 12 de març d'aquell any un referèndum mitjançant el qual s'aprovà la permanència d'Espanya a l'OTAN. Repetiria com a diputat del PSOE en les legislatures de 1989, 1993, 1996 i de l'any 2000.[7]

El 1991 abandonà el Ministeri de Defensa per esdevenir Vicepresident del Govern espanyol després de la dimissió d'Alfonso Guerra, càrrec que ocupà fins al 1995, quan esclatà l'escàndol sobre l'espionatge del CESID a polítics, empresaris, periodistes, així com a Joan Carles I i amics seus.[2]

L'any 1996 substituí a Raimon Obiols com a Primer Secretari del PSC, càrrec que ocupà fins a l'any 2000, donant el relleu a José Montilla. Anteriorment també va ser membre de la Comissió Executiva del PSOE.

Va ser diputat al Congrés per la circumscripció de Barcelona entre 1986 i 2004.

Caixa Catalunya

[modifica]

El març de 2005 fou nomenat president de Caixa Catalunya en representació de la Diputació de Barcelona[9][10] i abandonà el càrrec el novembre del 2010 quan l'entitat finalitzà el procés de fusió amb Caixa de Tarragona i Caixa de Manresa. D'aquesta fusió sorgí CatalunyaCaixa.[11] A causa de l'acumulació d'actius tòxics provinents del sector immobiliari durant la seva presidència l'entitat va haver d'exigir la intervenció pel Banc d'Espanya, que va passar a controlar-la en un 90%. El setembre de 2013 Serra va ser denunciat pels fiscals anticorrupció de Barcelona, qui va demanar la imputació de l'expresident de Caixa Catalunya Narcís Serra i de l'ex director general Adolf Todó.[12]

El març de 2017 la Fiscalia Anticorrupció va presentar una denúncia en contra seva i d'altres exdirectius de la Caixa, acusant-los d'haver creat un forat milionari amb diverses operacions immobiliàries, presumptament plenes d'irregularitats, realitzades a Espanya, Portugal i Polònia mitjançant la seva filial Procam.[13]

« Hi ha caixes que tenien una immobiliària, però nosaltres érem una immobiliària que tenia una caixa »
— Narcís Serra.[14]

El 12 de febrer de 2019, Narcís Serra i els altres 40 encausats pel "cas Catalunya Caixa" varen ser absolts de tots els delictes que eren acusats. Els principals càrrecs eren administració deslleial i apropiació indeguda, fent-se èmfasi en els sobresous acordats i percebuts l'any 2010. Entre els anys 2010 i 2012 l'estat va injectar un total de 12.052 milions d'euros per la mala situació financera que passava l'entitat.[15][16]

Altres càrrecs

[modifica]

Després d'abandonar la primera línia política, Serra fou president de la Fundació CIDOB entre el 2000 i el 2012 i de la qual encara (2016) és membre del patronat.

L'any 2004 va impulsar la creació de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI),[17] i actualment és president honorífic.

Fou president del Patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya. entre el 2004 i el 2011.[18][19] des d'on impulsà la renovació del Museu i la incorporació de nous patrons institucionals.

És vicepresident de Telefónica Chile[20] i Conseller de Telecomunicaciones de Sao Paulo S/A – TELESP.

Obres seleccionades

[modifica]
  • Alicia Bárcena i Narcís Serra, eds. Educación, desarrollo y ciudadanía en América Latina, Barcelona i Santiago de Xile: Fundació CIDOB – CEPAL, 2011.
  • Alicia Bárcena i Narcís Serra, eds. Clases medias y desarrollo en América Latina,Barcelona i Santiago de Xile: Fundació CIDOB – CEPAL, 2010.
  • Narcís Serra.The Military Transition. Democratic Reform of the Armed Forces,Cambridge: Cambridge University Press, 2010. (traduït al turc per Iletisim, 2011).
  • Narcís Serra i Jordi Vaquer, eds. Democracia en América Latina: La sombra de la desigualdad, Barcelona: CIDOB Edicions, Documentos CIDOB, Serie América Latina, n. 31, 2009.
  • Alicia Bárcena i Narcís Serra, eds. Reformas de cohesión social en América Latina. Panorama antes de la crisis, Barcelona i Santiago de Xile: Fundació CIDOB – CEPAL,2009.
  • Narcís Serra. La transición militar. Reflexiones en torno a la reforma democrática de las fuerzas armadas, Barcelona: Random House Mondadori, Debate, 2008.
  • Narcís Serra i Joseph E. Stiglitz, eds. The Washington Consensus Reconsidered. Towards a New Global Governance, Oxford: Oxford University Press, 2008.
  • José Luis Machinea i Narcís Serra, eds. Hacia un nuevo pacto social. Políticas económicas para un desarrollo integral en América Latina, Barcelona i Santiago de Xile: Fundació CIDOB – CEPAL, 2008.
  • José Luis Machinea i Narcís Serra, eds. Visiones sobre el Desarrollo en América Latina. Barcelona i Santiago de Xile: Fundació CIDOB – CEPAL, 2007.
  • Manuel Castells i Narcís Serra, eds., Europa en construcción. Integración, identidades y seguridad,Barcelona: Fundació CIDOB, 2004.
  • Manuel Castells i Narcís Serra, eds.Guerra y paz en el siglo XXI. Una perspectiva europea. Barcelona: Kriterios Tusquets Editores, 2003.

Premis i reconeixements

[modifica]
Orde Olímpic d'or

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Narcís Serra, l'home que ho ha estat (quasi) tot». [Consulta: 24 juliol 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 Boix, Col·lectiu. 6 milions d'innocents (menys uns quants espavilats). 5a. Barcelona: La Campana, 1999, p. 21. ISBN 84-88791-72-0. 
  3. ↑ Annex del llibre de Joan Costa i Riera "Dels moviments cristians al militància política" Editorial Mediterrània Barcelona 1997.
  4. ↑ pàgina 33 del llibre de J.M. Vegara "Miradas, palabras, huellas, memòrias de un intelectual d'acción" editorial RBA 2012.
  5. ↑ Antoni Rodriguez i Pujol a l'article" Escoltisme: escuela de dirigentes" capitol cinquè del suplement de "La Vanguardia" "La sociedad civil catalana" 3 de maig 1987.
  6. ↑ J. M. Vegara Barcelona 2013 pàgina 44
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 País, Ediciones El «Narcís Serra» (en castellà). EL PAÍS, 14-07-1993.
  8. ↑ José Luis Herrero, Antton Azkargorta. «La lucha en la universidad de los ‘70 por democratizar la enseñanza» (en castellà). Diagonal Periódico, 08-01-2013. [Consulta: 9 gener 2022].
  9. ↑ media.e-noticies.com CIDOB [Consulta: 9 d'octubre del 2011]
  10. ↑ elpais.com Narcís Serra dejará la presidencia de Caixa Catalunya en noviembre [Consulta: 9 d'octubre del 2011]
  11. ↑ lavanguardia.com CatalunyaCaixa cierra su fusión con la designación de Fernando Casado como nuevo presidente [Consulta: 9 d'octubre del 2011]
  12. ↑ Imputan a Narcís Serra y 53 miembros de Caixa Catalunya por cobros "desproporcionados" a Público (castellà)
  13. ↑ País, Ediciones El «El fiscal denuncia a CatalunyaCaixa por un agujero de más de 700 millones» (en castellà). EL PAÍS, 15-03-2017.
  14. ↑ MARTÍN, Albert,La cúpula de Caixa Catalunya, imputada per la ruïna immobiliària, Diari Ara, 17 de març del 2017, pàgina 18
  15. ↑ «Absolts Narcís Serra i els 40 exalts càrrecs de Catalunya Caixa», 12-02-2019. [Consulta: 5 octubre 2020].
  16. ↑ Cordero, Dani «La Audiencia de Barcelona absuelve a la cúpula de Catalunya Caixa por los sobresueldos» (en castellà). El País [Madrid], 12-02-2019. ISSN: 1134-6582.
  17. ↑ Web de l'IBEI "Curriculum Narcís Serra president IBEI"
  18. ↑ Altimira, Oriol Solé. «Narcís Serra, el vicepresidente de Felipe González enredado en el saqueo de las cajas» (en castellà), 22-03-2017. [Consulta: 5 octubre 2020].
  19. ↑ e-barcelona.org Narcís Serra presidirà el Museu Nacional d'Art de Catalunya Arxivat 2015-06-09 a Wayback Machine. [Consulta: 9 d'octubre del 2011]
  20. ↑ «Telefónica renueva a Narcís Serra en su filial de Chile hasta 2020» (en castellà), 30-04-2017. [Consulta: 5 octubre 2020].

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Govern Provisional
Martí Barrera i Maresma 		Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Senyal de la Generalitat de Catalunya
1977 – 1979 		Succeït per:
Lluís Armet i Coma
Precedit per:
Manuel Font i Altaba 		Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona
1979 – 1982 		Succeït per:
Pasqual Maragall i Mira
Precedit per:
Alberto Oliart Saussol 		Ministre de Defensa
Escut de l'estat espanyol
1982 – 1991 		Succeït per:
Julián García Vargas
Precedit per:
Alfonso Guerra 		Vicepresident del Govern
Escut de l'estat espanyol
1991 – 1995 		Succeït per:
Francisco Álvarez-Cascos
Precedit per:
Raimon Obiols i Germà 		Primer Secretari del PSC
PSC (PSC-PSOE)
1996 – 2000 		Succeït per:
José Montilla Aguilera
Precedit per:
??? 		President del CIDOB
Logotip del CIDOB
2000 – 2012 		Succeït per:
Carles Gasòliba i Böhm
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Narcís_Serra_i_Serra&oldid=34019477»