Vés al contingut

María de los Llanos de Luna Tobarra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaría de los Llanos de Luna
Imatge
De luna durant la Diada de Sant Jordi 2014 a l'stand del Partit Popular (2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementMaría de los Llanos de Luna Tobarra
3 març 1960 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Diputada al Congrés dels Diputats
Representa: Partit Popular

3 desembre 2019 –

Circumscripció electoral: Barcelona

Delegada del Govern a Catalunya
2 gener 2012 – 21 novembre 2016
← Montserrat García LloveraJosep Enric Millo i Rocher →
Diputada al Parlament de Catalunya
16 desembre 2010 – 3 gener 2012 – Sonia Esplugas González → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Múrcia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona
Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocada
PartitPartit Popular de Catalunya
Membre de


X: LlanosdeLuna Modifica el valor a Wikidata

María de los Llanos de Luna Tobarra (Sevilla, 3 de març de 1960)[1] és una advocada i política espanyola, Delegada del Govern espanyol a Catalunya entre 2012[1] i 2016.

Biografia

[modifica]

Llanos de Luna es va llicenciar en Dret a la Universitat de Múrcia, amb postgraduació a l'Escuela de Práctica Jurídica de la mateixa institució i un màster en Administració pública per l'INAP.[1]

Va ocupar diversos càrrecs públics, com a lletrada (1987-1993) i subdirectora (1996-2003) de l'Institut Nacional de la Seguretat Social de Barcelona, presidenta de la Comissió d'Avaluació d'Incapacitats Laborals de Barcelona, i assessora de la Tresoreria General de la Seguretat Social de Barcelona.[1][2]

Al pla polític, ha estat subdelegada del Govern espanyol a Barcelona (2003-2004), diputada al Parlament de Catalunya, on sempre feia servir el castellà en les seves intervencions,[3] i portaveu adjunta del grup parlamentari del PPC des de 2010; membre del Comitè Executiu i de la Junta Directiva del Partit Popular de Catalunya; presidenta de la Comissió d'Estudis de Treball i Seguretat Social del PPC, i vicesecretària sectorial del Partit Popular de Barcelona.[1][2]

Delegada del Govern espanyol a Catalunya

[modifica]

Des del 2 de gener de 2012, va ser la Delegada del Govern espanyol a Catalunya,[4] durant el primer mandat de Mariano Rajoy.[5] Les seves actuacions més conegudes són: la denúncia infructuosa als Ajuntaments de Girona i de Figueres per haver contractat trens per facilitar l'assistència de la ciutadania a la manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa";[6] la voluntat d'imposar la bandera espanyola a les escoles, com ara a Corbera de Llobregat[7][8] o la denúncia dels municipis declarats «territori català lliure», començant per Celrà, Llançà, Vidreres i Sant Julià de Ramis.[9][10] El 14 de març de 2013 el Parlament de Catalunya aprovà una moció demanant la seva substitució per la seva «actitud hostil i manca de respecte cap a les institucions catalanes», amb 86 vots a favor (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP), 27 en contra (PP i C's) i 20 abstencions (PSC).[11] El 27 de març de 2013 va ser declarada persona non grata pel ple de l'Ajuntament de Girona, amb un text que critica la seva posició «hostil» cap a la ciutat, per haver portat als jutjats la contractació dels trens de l'Onze de Setembre i la declaració de territori lliure i sobirà, i qualifica la seva actitud com la d'una «virreina d'una colònia».[12] El novembre de 2016 fou substituïda per Enric Millo.[13]

Polèmiques

[modifica]

El 12 de maig de 2013 Llanos de Luna va participar en un acte d'homenatge a la Divisió Blava, entregant un diploma a la Hermandad de Combatientes de la División Azul, en un acte d'homenatge a la Guardia Civil a la caserna de Sant Andreu de la Barca. Aquest fet, va provocar que tots els partits polítics de l'arc parlamentari català en demanessin la dimissió, excepte el PP i Ciutadans.[14] L'Ajuntament de Barcelona en demanà el cessament immediat pocs dies després.[15]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Mª Llanos de Luna Tobarra» (en castellà). Govern d'Espanya. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 8 abril 2012].
  2. 2,0 2,1 «María de Llanos de Luna, nova delegada del govern espanyol a Catalunya». El Punt Avui, 30-12-2011. [Consulta: 8 abril 2012].
  3. «El flagell de l'independentisme». publico.es, 03-01-2012. [Consulta: 10 abril 2012].[Enllaç no actiu]
  4. «De Luna pren possessió com a delegada del govern a Catalunya». lamalla.cat, 02-01-2012. [Consulta: 8 abril 2012].[Enllaç no actiu]
  5. «Llanos de Luna será la número 2 en la llista del PP por Barcelona el 10-N». El País, 06-10-2019 [Consulta: 11 octubre 2020].
  6. «El jutge pica el crostó a Llanos de Luna pels trens de la Diada». ElSingularDigital.cat, 21-01-2013. Arxivat de l'original el 2014-01-08. [Consulta: 7 febrer 2012].
  7. «Llanos de Luna vol imposar ara la bandera espanyola a les escoles». VilaWeb, 16-01-2013. [Consulta: 7 febrer 2012].
  8. «Llanos de Luna vol la bandera espanyola a les escoles de Corbera de Llobregat». 324.cat, 16-01-2013. [Consulta: 7 febrer 2012].
  9. «Llanos de Luna s'aboca als tribunals contra els ajuntaments sobiranistes». NacióDigital.cat, 07-02-2013. [Consulta: 7 febrer 2012].
  10. «Llanos de Luna amplia l'ofensiva contra els municipis que es declaren territoris lliures». Ara.cat, 08-02-2013. [Consulta: 8 febrer 2012].
  11. «El Parlament de Catalunya, contra Llanos de Luna». Vilaweb.cat, 14-03-2013. [Consulta: 14 març 2013].
  12. Girona declara la delegada del govern espanyol a Catalunya "persona non grata"
  13. «Enric Millo substitueix Llanos de Luna com a delegat del govern espanyol a Catalunya». VilaWeb.cat. [Consulta: 21 novembre 2016].
  14. «Tots els partits, tret del PP i Ciutadans, exigeixen la dimissió de Llanos de Luna». Vilaweb.cat, 17-05-2013. [Consulta: 17 maig 2013].
  15. «L'Ajuntament de Barcelona demana el cessament immediat de Llanos de Luna». Ara, 31-05-2013.

Enllaços externs

[modifica]



Càrrecs públics
Precedida per:
Montserrat García Llovera
Delegada del Govern espanyol a Catalunya

20122016
Succeïda per:
Enric Millo