Marcelo Rebelo de Sousa
Biografia | |
---|---|
Naixement | (pt) Marcelo Nuno Duarte Rebelo de Sousa 12 desembre 1948 (76 anys) Lisboa (Portugal) |
20è President de Portugal | |
9 març 2016 – ← Aníbal Cavaco Silva | |
President del Partit Socialdemòcrata | |
29 març 1996 – 1r maig 1999 ← Fernando Nogueira – José Manuel Durão Barroso → | |
2n Ministre d'Assumptes Parlamentaris de Portugal | |
12 juny 1982 – 9 juny 1983 ← Fernando Amaral – António de Almeida Santos → Membre del gabinet: vuitè govern constitucional portuguès | |
Diputat de l'Assemblea Constituent | |
2 juny 1975 – 2 abril 1976 Legislatura: 1st Constituent Assembly of Portugal (en) Circumscripció electoral: Lisboa | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Facultat de Dret de la Universitat de Lisboa |
Activitat | |
Ocupació | polític, professor d'universitat, periodista |
Ocupador | Universitat de Lisboa Universitat Nova de Lisboa |
Partit | Partit Socialdemòcrata |
Família | |
Pares | Baltazar Rebelo de Sousa i Maria das Neves Rebelo de Sousa |
Premis | |
| |
Marcelo Nuno Duarte Rebelo de Sousa (Lisboa, 12 de desembre de 1948) és un polític portuguès, President de la República Portuguesa des de 9 de març de 2016.[1]
Biografia
[modifica]Nascut el 12 de desembre de 1948 a Lisboa, és fill de Baltazar Rebelo de Sousa, antic governador colonial de Moçambic i ministre salazarista. Estudià Dret a la Universitat de Lisboa el 1966, fins que es llicencià en Dret el 1971. Va esdevenir membre de l'Acció Catòlica i de la influent Associació per al Desenvolupament Econòmic i Social (SEUS). El maig de 1974, després del triomf de la Revolució dels Clavells va ser un dels fundadors del Partit Popular Democràtic (PPD), que poc després prendria el nom definitiu de Partit Socialdemòcrata (PSD).[1]
Marcelo Rebelo de Sousa, és de doctor i catedràtic de Dret per la Universitat de Lisboa i doctor honoris causa per la Facultat d'Enginyeria de la Universitat de Porto. Va estar casat entre 1972 i 1980 amb Ana Cristina dona Mota Veiga, amb la qual va tenir dos fills, Nuno, nascut el 1973, i Sofia, nascuda el 1976. Després de la seva separació, va iniciar una relació sentimental amb l'advocada Rita Amaral Cabral, amb qui continua convivint.[1]
El 1975, amb 26 anys, va ser elegit membre de l'Assemblea Constituent pel Cercle Electoral de Lisboa, en uns comicis que van tenir com a guanyador el Partit Socialista (PS) de Mário Soares. Va participar en l'elaboració de la nova Constitució republicana democràtica, promulgada a l'abril de 1976, i va formar part de la primera delegació portuguesa a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. El 1981, en el govern de Francisco Pinto Balsemão, va ocupar primer el càrrec de Secretari d'Estat de la Presidència del Consell de Ministres des del seu nomenament el 4 de setembre de 1981, i posteriorment va ser nomenat ministre d'Afers Parlamentaris el juny de 1982. Com a periodista, ha participat en diverses publicacions i, en la dècada dels vuitanta, fins i tot, en la direcció de les capçaleres de premsa de l'Expresso (1980-1983) i Semanário (1983-1987), essent cofundador d'aquest darrer. També ha estat comentarista de ràdio TSF i en els darrers quinze anys col·laborà a la cadena TVI (2000-2004 y 2010-2015) i RTP1 (2005-2010),[2] arribant a esdevenir un fenomen dels mitjans.[3] Va liderar el PSD entre 1996 i 1999.[1]
President de Portugal
[modifica]Va ser candidat a les eleccions presidencials de Portugal de 2016, comicis que va guanyar a la primera volta, el 24 gener 2016, amb majoria absoluta, amb el 52% dels vots. Va prendre possessió del seu càrrec el 9 de març del mateix any, convertint-se en el setè president de la República des de la Revolució dels Clavells.[4][5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ortiz de Zárate, Roberto. «Marcelo Nuno Duarte Rebelo de Sousa». Biografías Líderes Políticos. CIDOB. [Consulta: 30 abril 2016].
- ↑ «Ficha paísː Portugal. República Portuguesa. Marcelo Rebelo de Sousa, Presidente de la República Portuguesa». Oficina de Información Diplomática del Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación. [Consulta: 1r maig 2016].
- ↑ Martín, Javier «Rebelo de Sousa, presidente de Portugal». El País Internacional, 25-01-2016 [Consulta: 1r maig 2016].
- ↑ «Rebelo de Sousa guanya les presidencials portugueses». El Punt Avui, 24-01-2016 [Consulta: 1r maig 2016].
- ↑ Martín, Javier «Portugal elige presidente al moderado Rebelo de Sousa». El País, 25-01-2016 [Consulta: 1r maig 2016].
Bibliografia
[modifica]- Fernández Stock, María José «El centrismo político y los partidos del poder en Portugal». Revista de estudios políticos. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales [Madrid], Núm. 60-61, 1988, pàg. 139-172. ISSN: 0048-7694.
- Magone, José M. The Developing Place of Portugal in the European Union. New Brunswick i Londres: Transaction Publishers, 2004. ISBN 0-7658-0206-6.
- Saraiva, José António. Política à Portuguesa. Oficina do Livro, 2007. ISBN 9789895556700.
Enllaços externs
[modifica]- Persones vives
- Presidents de Portugal
- Polítics lisboetes
- Periodistes portuguesos
- Alumnes de la Universitat de Lisboa
- Alumnes de la Facultat de Dret de la Universitat de Lisboa
- Gran Creu de l'orde del Lleó Neerlandès
- Gran Creu de la Legió d'Honor
- Orde al Mèrit de la República Italiana
- Gran Creu de Cavaller amb Cordó de l'orde al Mèrit de la República Italiana
- Collar de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Distingits amb l'Orde del Lleó d'Or de la Casa de Nassau
- Professors de la Universitat de Lisboa
- Professors de la Universitat Nova de Lisboa
- Doctors honoris causa per la Universitat de Porto
- Antiavortistes
- Neoliberals
- Naixements del 1948