José Manuel Durão Barroso
José Manuel Durão Barroso (Lisboa, 23 de març de 1956) és un polític portuguès que fou Primer Ministre de Portugal entre els anys 2002 i 2004, i entre 2004 i 2014 fou President de la Comissió Europea. Actualment és president no executiu de Goldman Sachs International.[1]
Biografia
[modifica]Es va llicenciar en dret a la Universitat de Lisboa, més tard estudià ciències econòmiques i socials a la Universitat de Ginebra (Suïssa). Va ser ajudant de professor a la facultat de dret de Georgetown. Després tornà a Lisboa i es convertí en el director del Departament de Relacions Institucionals de la Universitat Lusíada.
Està casat amb Margarida Sousa Uva i té tres fills: Luís Barroso, Guilherme Barroso i Francisco Barroso.
Activitat política
[modifica]Inicis polítics
[modifica]Abans de la Revolució dels clavells del 25 d'abril de 1974, essent estudiant va formar part de grups comunistes i maoistes, s'afilià al Moviment Reorganitzatiu del Partit del Proletariat (MRPP) (actualment Partit Comunista dels Treballadors Portuguesos / Moviment Reorganitzatiu del Partit del Proletariat (PCTP/MRPP)). Però el desembre de 1980 s'afilià al Partit Popular Democràtic (PPD) (més tard Partit Popular Democràtic - Partit Socialdemòcrata (PPD-PSD)).
Durant el govern d'Aníbal Cavaco Silva (1985-1995) va ser, successivament, Subsecretari d'Estat al Ministeri de l'Interior (1985-1987), Secretari d'Estat d'Assumptes Exteriors (1987-1992) i Ministre d'Assumptes Exteriors (1992-1995). El 28 d'octubre de 1995 va ser elegit diputat al Parlament. El 1999 va ser elegit President del PSD, i va passar a ser cap de l'oposició (1999-2002).
Primer Ministre
[modifica]En les eleccions legislatives portugueses del 17 de març de 2002, Barroso es presentà com a candidat a Primer Ministre pel PSD, el seu rival més proper era el socialista Eduardo Ferro Rodrigues. El PSD obtingué 105 escons (40,20% i 2.200.765 vots), mentre que els socialistes obtingueren 96 escons (37,80% i 2.068.584 vots). Barroso arribà al poder amb una coalició amb el Centre Democràtic Social / Partit Popular (CDS/PP).
Va ser nomenat Primer Ministre de Portugal el 6 d'abril de 2002 succeint al socialista António Guterres. La seva política es va veure marcada pel conservadorisme econòmic i el suport a la Guerra de l'Iraq, oposant-se així a l'opinió majoritària del seu país. El 2003 es reuní a les Açores juntament amb Tony Blair, José María Aznar López i George W. Bush. L'any següent fou elegit President de la Comissió Europea, i per tant no podia continuar sent Primer Ministre de Portugal, deixà com a successor al número dos del seu partit Pedro Santana Lopes, cosa que causà crispació entre la coalició governamental.
Política europea
[modifica]Barroso fou elegit President de la Comissió Europea pel Consell Europeu l'any 2004 (413 vots a favor, 251 en contra i 44 en blanc), en substitució de Romano Prodi. Ascendí al seu càrrec el 22 de novembre de 2004, durant el qual l'1 de gener de 2007 Bulgària i Romania es van convertir en nous estats membres de la Unió Europea,[2] sent reelegit per a un segon mandat la tardor de l'any 2009, prenent possessió de nou del càrrec el 9 de febrer del 2010 i el deixà el 31 d'octubre de 2014.
Referències
[modifica]- ↑ «Goldman Sachs ficha al expresidente de la Comisión Europea Durao Barroso». Eldiario.es, 08-07-2016.
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«[{{{url}}} Enlargement, 3 years after]» (en anglès). Unió Europea.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Persones vives
- Primers ministres de Portugal
- Presidents de la Comissió Europea
- Polítics lisboetes
- Europeistes
- Gran Creu de 1a classe de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
- Alumnes de la Universitat de Ginebra
- Alumnes de la Universitat de Georgetown
- Alumnes de l'Edmund A. Walsh School of Foreign Service
- Alumnes de la Facultat de Dret de la Universitat de Lisboa
- Grans oficials de la Legió d'Honor
- Gran Creu de l'orde de la Creu del Sud
- Gran Creu de l'orde d'Orange-Nassau
- Gran Creu de l'Orde de Carles III
- Doctors honoris causa per la Universitat de Haifa
- Naixements del 1956