Mare de Déu de la Salut (Palma)
.jpg)  | |
| Tipus | estàtua |
|---|---|
| Creació | segle XV |
| Gènere | Mare de Déu amb Nen Jesús |
| Material | alabastre |
| Mida | 85 ( ) cm |
| Localització | |
| Col·lecció | |
| Municipi | Palma (Mallorca) |
| Localització | església de Sant Miquel |
La Mare de Déu de la Salut és una imatge de la Mare de Déu que es troba a la parròquia de Sant Miquel de Palma.[1] Primer fou associada a la guarició d'epidèmies i malalties en general, i posteriorment s'associà a la Conquista, i actualment és la patrona de la ciutat, juntament amb Sant Sebastià.
Descripció
[modifica]Es tracta d'una imatge de 85 cm d'alabastre blanc i buida per darrere per fer-la més lleugera. Té restes de policromia als cabells. Tot i que la tradició popular la situa dins el segle xiii, estilísticament és una imatge gòtica del segle xv. Pel fet que a l'illa no hi ha pedreres d'alabastre[2] i per la perfecció tècnica, hom ha proposat que sigui obra d'un obrador sicilià. La imatge destaca pels trets arrodonits de les faccions, de gran fredor i un cert arcaisme però també molt harmònics.[3] Està situada a la part central d'una capella lateral de l'església de Sant Miquel.
Història
[modifica]Segons la llegenda, parcialment erudita perquè es fonamenta en un passatge de la Crònica del Rei en Jaume,[4] es tractaria de la imatge que presidí la missa del 5 de setembre de 1229 a Salou, just abans de salpar per emprendre la Conquesta de Mallorca, i a la qual el rei s'encomanà en la tempesta que els agafà just quan pretenien desembarcar a la badia de Pollença, i que els feu desembarcar finalment a la Palomera i Santa Ponça. Conquerida la ciutat, el rei la donà a la parròquia on es digué la primera missa: Sant Miquel. Les dues pintures que adornen les parets laterals de la capella recorden aquests fets, i precisen que el Rei la donà a la parròquia davant el notari Alexandre Jolit, notari de Barcelona, el 1231; aquest personatge no apareix en cap altre document ni testimoni.[5][6][2]
El fet és, però, que no es tracta d'una imatge tan antiga i per tant la llegenda no és versemblant.[a] No hi ha documentació sobre l'arribada de la marededeu a l'illa, i no apareix documentada fins al segle xvii, però no en relació amb la Conquista ans com a intercessora en epidèmies i pestes.[7]
Per aquesta fama, cobrà gran importància i renom; fou llavors que hom bastí la seva capella (1649) i que rebé el seu nom de Mare de Déu de la Salut. Posteriorment s'associà, ara sí, a la Conquista, i cobrà la significació històrica i patriòtica que té actualment, per la qual començà a participar en la Festa de l'Estendard, que passava per davant l'església.[5][6] Fou coronada l'any 1929, durant les festes del 700è aniversari de la Conquesta, i amb motiu d'això Maria Antònia Salvà compongué un himne a la patrona de la ciutat.[6] Anys més tard, quan es creà, fruit d'enderrocar una sèrie d'edificis, una plaça davant l'església de Sant Miquel, l'Ajuntament la batià amb el nom de plaça de la Mare de Déu de la Salut.[5]
Himne
[modifica]Amb motiu de les festes de la coronació, Maria Antònia Salvà compongué un himne a la patrona, que es canta amb la tonada de l'himne Nous voulons Dieu de François Xavier Moreau:[8]
| « | Corona d'or i pedreria |
» |
Notes i referències
[modifica]- ↑ Si realment el Rei en Jaume va dur cap imatge en la travessa fins a Mallorca, fet del qual no hi ha cap testimoni a la Crònica del Rei, la principal candidata seria la Mare de Déu de la Grada, una imatge romànica situada a la Catedral, donada en temps històrics per la Corona, i que presidí el temple durant la seva primera etapa.[6]
- ↑ «Mare de Déu». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 10. Palma: Promomallorca, p. 210. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ 2,0 2,1 Ferrá, Bartolomé; Virenque, Julio. Álbum artístico de Mallorca. Imprenta de Pedro José Gelabert, 1873, p. 55-56.
- ↑ Coll Tomàs, Baltasar. La Mare de Déu de la Salut, 1972 [Consulta: 1r octubre 2022]. Arxivat 3 de novembre 2018 a Wayback Machine.
- ↑ «Capítol 57». A: Crònica del Rei en Jaume. «E vos, Mare de Déu, que sots pont e pas dels pecadors, prec-vos per les set alegries e per les set dolors que hagués del vostre car fill, que us membre de mi en pregar al vostre car fill que ell m'estorça d'esta pena e d'aquest perill en què jo só, e aquells qui van ab mi.»
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Bibiloni, Gabriel. Els carrers de Palma. Palma: Gabriel Bibiloni, 2012, p. 478. ISBN 978-84-616-2222-1.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Bestard, Bartomeu «La Mare de Déu de la Salut». Diario de Mallorca, 22-11-2010 [Consulta: 1r octubre 2022].
- ↑ «Las pestes que diezmaron Palma (II)». Diario de Mallorca, 12-10-2011 [Consulta: 1r octubre 2022].
- ↑ Antich, Joan «Nota aclaridora sobre l'origen de la música de l'himne a la Mare de Déu de Sant Salvador». Felanitx. Setmanari d'interessos locals, 4066, 13-10-2017, pàg. 7 [Consulta: 1r octubre 2022].