Vés al contingut

Margaret Court

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMargaret Court
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Margaret Smith Modifica el valor a Wikidata
16 juliol 1942 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Albury (Austràlia) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaPerth Modifica el valor a Wikidata
ReligióPentecostalisme Modifica el valor a Wikidata
Alçada175 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes67,5 kg Modifica el valor a Wikidata
Lateralitatdretana
esquerrana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótennista (1968–1975) Modifica el valor a Wikidata
Activitat1960 Modifica el valor a Wikidata - 1977 Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni net estimatcap valor Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaAustràlia Modifica el valor a Wikidata
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata
Mà de jocdretana  i revés a una mà Modifica el valor a Wikidata
Modalitat Partit de tennis Historial d'individualsHistorial d'individuals Nombre de victòries Rècord personal
Hall of fame Info HOF Modifica el valor a Wikidata
WTA Info WTA Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
1963-1970 equip masculí australià a la Copa Federació de Tennis
Premis

IMDB: nm5108957 TMDB.org: 1538613 Modifica el valor a Wikidata

Margaret Court (Albury, 16 de juliol de 1942) AO, MBE,[1] també coneguda com a Margaret Smith Court, és una tenista professional retirada australiana número 1 mundial. Els seus títols es divideixen entre l'Era Open i l'etapa amateur.

En tennis va acumular 24 títols individuals de Grand Slam en la seva carrera,[2] més que cap altra jugadora a la història, i se la considera una de les grans tennistes de tota la història. Va esdevenir la primera tenista de l'Era Open, només darrera de Maureen Connolly, en guanyar els quatre Grand Slams individuals en un mateix any natural. A banda també va guanyar 19 títols de Grand Slam en dobles femenins i 21 més en dobles mixts, un total de 64 títols de Grand Slam. És una dels tres tennistes que ha completat el "Grand Slam Boxed Set" que consisteix en guanyar tots els títols de Grand Slam (individuals, dobles i dobles mixts), però és l'única que ho ha completat en dues ocasions. Destaca el seu rendiment en l'Open d'Austràlia, on va guanyar onze títols individuals i va establir el rècord que més títols en un sol torneig, però aquest registre fou superat l'any 2019 per Rafael Nadal que va guanyar dotze títols de Roland Garros.

Tot i que va créixer com a catòlica, des del 1991 és ministra de l'Església Pentecostal Cristiana a Perth (Austràlia).[3][4] És molt crítica amb el col·lectiu LGBTIQ, i sovint en fa declaracions en contra.[2]

Biografia

[modifica]

Filla de Lawrence Smith i Catherine Beaufort, era la petita de quatre germans: Kevin, Vincent i June Shanahan. Tot i ser esquerrana, va aprendre a jugar amb la mà dreta. Es va casar amb Barry Court l'any 1967, fill de Charles Court, que fou Premier of Western Australia. El matrimoni va tenir quatre fills, els tres primers mentre era en actiu i va retornar al circuit amb èxit després de la maternitat.

El gener de 2003, el complex Melbourne Park on es disputa l'Open d'Austràlia va reanomenar la pista 1 «Margaret Court Arena», la segona pista en importància del complex.[5] Tanmateix, degut a les seves declaracions contra el col·lectiu LGBT, diverses associacions i tennistes han demanat el canvi de nom.[6]

Va créixer en una família catòlica romana però a mitjans de la dècada del 1970 es va començar a interessar per l'Església Pentecostal Cristiana. L'any 1991 fou ordenada Ministra Pentecostal independent i va fundar el Ministeri Margaret Court, i el 1995 va fundar l'església pentecostal Victory Life Centre a Perth.[7] També té un xou televisiu titulat A Life of Victory els diumenges en el Australian Christian Channel. Pel seu rol com a ministre religiós, la seva doctrina bíblica va en contra dels drets de la comunitat LGBT i dels casaments entre homosexuals a Austràlia.[8] Per aquest motiu ha tingut diversos enfrontaments contra les tennistes homosexuals Billie Jean King, Rennae Stubbs i Martina Navrátilová.[9]

El seu personatge apareix en la pel·lícula Battle of the Sexes (2017) interpretada per Jessica McNamee.

Torneigs de Grand Slam

[modifica]

Individual: 29 (24−5)[1][10]

[modifica]
Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador
Guanyadora 1. 1960 Australian Championships Jan Lehane 7−5, 6−2
Guanyadora 2. 1961 Australian Championships (2) Jan Lehane 6−1, 6−4
Guanyadora 3. 1962 Australian Championships (3) Jan Lehane 6−0, 6−2
Guanyadora 4. 1962 Internationaux de France Lesley Turner Bowrey 6−3, 3−6, 7−5
Guanyadora 5. 1962 US Championships Darlene Hard 9−7, 6−4
Guanyadora 6. 1963 Australian Championships (4) Jan Lehane 6−2, 6−2
Guanyadora 7. 1963 Wimbledon Billie Jean Moffitt 6−3, 6−4
Finalista 1. 1963 US Championships Maria Bueno 5−7, 4−6
Guanyadora 8. 1964 Australian Championships (5) Lesley Turner Bowrey 6−3, 6−2
Finalista 2. 1964 Wimbledon Maria Bueno 4−6, 9−7, 3−6
Guanyadora 9. 1964 Internationaux de France (2) Maria Bueno 5−7, 6−1, 6−2
Guanyadora 10. 1965 Australian Championships (6) Maria Bueno 5−7, 6−4, 5−2, ret.
Finalista 3. 1965 Internationaux de France Lesley Turner Bowrey 3−6, 4−6
Guanyadora 11. 1965 Wimbledon (2) Maria Bueno 6−4, 7−5
Guanyadora 12. 1965 US Championships (2) Billie Jean Moffitt 8−6, 7−5
Guanyadora 13. 1966 Australian Championships (7) Nancy Richey Renúncia
Finalista 4. 1968 Australian Championships Billie Jean King 1−6, 2−6
Guanyadora 14. 1969 Open d'Austràlia (8) Billie Jean King 6−4, 6−1
Guanyadora 15. 1969 Roland Garros (3) Ann Haydon-Jones 6−1, 4−6, 6−3
Guanyadora 16. 1969 US Open (3) Nancy Richey 6−2, 6−2
Guanyadora 17. 1970 Open d'Austràlia (9) Kerry Melville Reid 6−1, 6−3
Guanyadora 18. 1970 Roland Garros (4) Helga Niessen Masthoff 6−2, 6−4
Guanyadora 19. 1970 Wimbledon (3) Billie Jean King 14−12, 11−9
Guanyadora 20. 1970 US Open (4) Rosemary Casals 6−2, 2−6, 6−1
Guanyadora 21. 1971 Open d'Austràlia (10) Evonne Goolagong Cawley 2−6, 7−6, 7−5
Finalista 5. 1971 Wimbledon (2) Evonne Goolagong Cawley 4−6, 2−6
Guanyadora 22. 1973 Open d'Austràlia (11) Evonne Goolagong Cawley 6−4, 7−5
Guanyadora 23. 1973 Roland Garros (5) Chris Evert 6−7, 7−6, 6−4
Guanyadora 24. 1973 US Open (5) Evonne Goolagong Cawley 7−6, 5−7, 6−2

Dobles femenins: 33 (19−14)[1]

[modifica]
Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 1960 Australian Championships Lorraine Coghlan Robinson Maria Bueno
Christine Truman Janes
2−6, 7−5, 2−6
Guanyadora 1. 1961 Australian Championships Mary Carter Reitano Mary Bevis Hawton
Jan Lehane
6−4, 3−6, 7−5
Finalista 2. 1961 Wimbledon Jan Lehane Billie Jean Moffitt
Karen Hantze Susman
3−6, 4−6
Guanyadora 2. 1962 Australian Championships (2) Robyn Ebbern Darlene Hard
Mary Carter Reitano
6−4, 6−4
Finalista 3. 1962 Internationaux de France Justina Bricka Sandra Reynolds Price
Renee Schuurman Haygarth
4−6, 4−6
Guanyadora 3. 1963 Australian Championships (3) Robyn Ebbern Jan Lehane
Lesley Turner Bowrey
6−1, 6−3
Finalista 4. 1963 Internationaux de France (2) Robyn Ebbern Ann Haydon-Jones
Renee Schuurman Haygarth
5−7, 4−6
Finalista 5. 1963 Wimbledon (2) Robyn Ebbern Maria Bueno
Darlene Hard
6−8, 7−9
Guanyadora 4. 1963 US Championships Robyn Ebbern Maria Bueno
Darlene Hard
4−6, 10−8, 6−3
Finalista 6. 1964 Australian Championships (2) Robyn Ebbern Judy Tegart Dalton
Lesley Turner Bowrey
4−6, 4−6
Guanyadora 5. 1964 Internationaux de France Lesley Turner Bowrey Norma Baylon
Helga Schultze
6−3, 6−1
Guanyadora 6. 1964 Wimbledon Lesley Turner Bowrey Billie Jean Moffitt
Karen Hantze Susman
7−5, 6−2
Finalista 7. 1964 US Championships Lesley Turner Bowrey Billie Jean Moffitt
Karen Hantze Susman
6−3, 2−6, 4−6
Guanyadora 7. 1965 Australian Championships (4) Lesley Turner Bowrey Robyn Ebbern
Billie Jean Moffitt
1−6, 6−2, 6−3
Guanyadora 8. 1965 Internationaux de France (2) Lesley Turner Bowrey Françoise Dürr
Janine Lieffrig
6−3, 6−1
Finalista 8. 1966 Australian Championships (3) Lesley Turner Bowrey Carole Caldwell Graebner
Nancy Richey
4−6, 5−7
Guanyadora 9. 1966 Internationaux de France (3) Judy Tegart Dalton Jill Blackman
Fay Toyne
4−6, 6−1, 6−1
Finalista 9. 1966 Wimbledon (3) Judy Tegart Dalton Maria Bueno
Nancy Richey
3−6, 6−4, 4−6
Guanyadora 10. 1968 US Open (2) Maria Bueno Billie Jean King
Rosemary Casals
4−6, 9−7, 8−6
Guanyadora 11. 1969 Open d'Austràlia (5) Judy Tegart Dalton Billie Jean King
Rosemary Casals
6−4, 6−4
Finalista 10. 1969 Roland Garros (3) Nancy Richey Ann Haydon-Jones
Françoise Dürr
0−6, 6−4, 5−7
Guanyadora 12. 1969 Wimbledon (2) Judy Tegart Dalton Patricia Hogan
Peggy Michel
9−7, 6−2
Finalista 11. 1969 US Open (2) Virginia Wade Françoise Dürr
Darlene Hard
6−0, 4−6, 4−6
Guanyadora 13. 1970 Open d'Austràlia (6) Judy Tegart Dalton Karen Krantzcke
Kerry Melville Reid
6−3, 6−1
Guanyadora 14. 1970 US Open (3) Judy Tegart Dalton Rosemary Casals
Virginia Wade
6−3, 6−4
Guanyadora 15. 1971 Open d'Austràlia (7) Evonne Goolagong Cawley Jill Emmerson
Lesley Hunt
6−0, 6−0
Finalista 12. 1971 Wimbledon (4) Evonne Goolagong Cawley Billie Jean King
Rosemary Casals
3−6, 2−6
Finalista 13. 1972 US Open (3) Virginia Wade Françoise Dürr
Betty Stöve
3−6, 6−1, 3−6
Guanyadora 16. 1973 Open d'Austràlia (8) Virginia Wade Kerry Harris
Kerry Melville Reid
6−4, 6−4
Guanyadora 17. 1973 US Open (4) Virginia Wade Billie Jean King
Rosemary Casals
3−6, 6−3, 7−5
Guanyadora 18. 1973 Roland Garros (4) Virginia Wade Françoise Dürr
Betty Stöve
6−2, 6−3
Finalista 14. 1975 Open d'Austràlia (4) Olga Morozova Evonne Goolagong Cawley
Peggy Michel
6−7, 6−7
Guanyadora 19. 1975 US Open (5) Virginia Wade Billie Jean King
Rosemary Casals
7−5, 2−6, 7−6

Dobles mixts: 25 (21−4)

[modifica]
Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Guanyadora 1. 1961 US Championships Bob Mark Darlene Hard
Dennis Ralston
Renúncia
Guanyadora 2. 1962 US Championships (2) Fred Stolle Lesley Turner Bowrey
Frank Froehling III
7−5, 6−2
Guanyadora 3. 1963 Australian Championships Ken Fletcher Lesley Turner Bowrey
Fred Stolle
6−4, 6−4
Guanyadora 4. 1963 Internationaux de France Ken Fletcher Lesley Turner Bowrey
Fred Stolle
6−1, 6−2
Guanyadora 5. 1963 Wimbledon Ken Fletcher Darlene Hard
Bob Hewitt
11−9, 6−4
Guanyadora 6. 1963 US Championships (3) Ken Fletcher Judy Tegart Dalton
Ed Rubinoff
3−6, 8−6, 6−2
Guanyadora 7. 1964 Australian Championships (2) Ken Fletcher Jan Lehane
Mike Sangster
6−4, 6−4
Guanyadora 8. 1964 Internationaux de France (2) Ken Fletcher Lesley Turner Bowrey
Fred Stolle
6−3, 4−6, 8−6
Finalista 1. 1964 Wimbledon Ken Fletcher Lesley Turner Bowrey
Fred Stolle
4−6, 4−6
Guanyadora 9. 1964 US Championships (4) John Newcombe Judy Tegart Dalton
Ed Rubinoff
10−8, 4−6, 6−3
Guanyadora 10. 1965 Australian Championships (3) John Newcombe Robyn Ebbern
Owen Davidson
Final no disputada, títol compartit
Guanyadora 11. 1965 Internationaux de France (3) Ken Fletcher Maria Bueno
John Newcombe
6−4, 6−4
Guanyadora 12. 1965 Wimbledon (2) Ken Fletcher Judy Tegart Dalton
Tony Roche
12−10, 6−3
Guanyadora 13. 1965 US Championships (5) Fred Stolle Judy Tegart Dalton
Frank Froehling III
6−2, 6−2
Guanyadora 14. 1966 Wimbledon (3) Ken Fletcher Billie Jean King
Dennis Ralston
4−6, 6−3, 6−3
Finalista 2. 1968 Australian Championships Allan Stone Billie Jean King
Dick Crealy
Renúncia
Guanyadora 15. 1968 Wimbledon (4) Ken Fletcher Olga Morozova
Alex Metreveli
6−1, 14−12
Guanyadora 16. 1969 Open d'Austràlia (4) Marty Riessen Ann Haydon-Jones
Fred Stolle
Final no disputada, títol compartit
Guanyadora 17. 1969 Roland Garros (4) Marty Riessen Françoise Dürr
Jean Claude Barclay
6−3, 6−2
Guanyadora 18. 1969 US Open (6) Marty Riessen Françoise Dürr
Dennis Ralston
7−5, 6−3
Guanyadora 19. 1970 US Open (7) Marty Riessen Judy Tegart Dalton
Frew McMillan
6−4, 6−4
Finalista 3. 1971 Wimbledon (2) Marty Riessen Billie Jean King
Owen Davidson
6−3, 2−6, 13−15
Guanyadora 20. 1972 US Open (8) Marty Riessen Rosemary Casals
Ilie Năstase
6−3, 7−5
Finalista 4. 1973 US Open Marty Riessen Billie Jean King
Owen Davidson
3−6, 6−3, 6−7
Guanyadora 21. 1975 Wimbledon (5) Marty Riessen Betty Stöve
Allan Stone
6−4, 7−5

Carrera esportiva

[modifica]

Va començar a jugar amb vuit anys i va aconseguir el primer títol de Grand Slam amb divuit. Va esdevenir la primera tennista australiana en guanyar un títol de Grand Slam fora del seu país quan el 1962 va guanyar a França i els Estats Units. Es va retirar temporalment després de disputar Wimbledon de 1966, i va aprofitar per casar-se amb Barry Court. Va tornar al circuit el 1968, i el 1970 va completar el Grand Slam pur en guanyar tots quatre títols de Grand Slam el mateix any.[11] L'any següent va cedir la final de Wimbledon davant Evonne Goolagong Cawley quan ja estava embarassada del seu primer fill, Daniel, que va néixer al març de 1972. Només va estar apartada del circuit mig any i va tornar per disputar el US Open. La seva fill Marika va néixer el 1974 i va tornar a jugar abans de finalitzar l'any. Posteriorment es va perdre el 1976 per estar embarassada del tercer fill, i va tornar al circuit a principis de 1977, però pocs mesos després es va retirar definitivament quan es va assabentar que estava embarassada per quarta ocasió.

És una de les tres tennistes que ha completat el «boxed set» de Grand Slams, és a dir, ha guanyat les dotze proves de Grand Slam que es disputen, els tres esdeveniments dels quatre torneigs de Grand Slam (individual, dobles i dobles mixts). Aquesta fita la comparteix amb Doris Hart i Martina Navrátilová, però Court és l'única que ho ha aconseguit en dues ocasions, una durant l'era amateur i una altra en l'Era Open.

El seu domini durant la dècada del 1960 i principis del 1970 fou aclaparador. Durant la seva trajectòria va disputar 47 torneigs de Grand Slam en categoria individualment, en 29 va disputar la final, en 36 les semifinals i en 43 els quarts de final. En la darrera etapa entre 1969 i 1973 va guanyar 11 dels 16 torneigs de Grand Slam que va disputar. Va guanyar 62 finals de les 85 finals de Grand Slam que va disputar amb un percentatge total 72,9% de victòries (82,8% individual, 57,6% en dobles femenins i 82,6% en dobles mixts). Va realitzar el Grand Slam pur individual (1970) i en dobles mixts (1963, 1965).

El rànquing femení no es va instaurar fins a l'any 1975, quan Court ja estava pràcticament retirada, de forma que oficialment no va ser número 1 del rànquing. Segons una recopilació de rànquings realitzat per Daily Telegraph entre els anys 1914 i 1972, Court hagués estat número 1 del rànquing individual a final de temporada en sis anys (1962, 1963, 1964, 1965, 1969 i 1970).

Court va ser instada pel tennista masculí Bobby Riggs, de 55 anys, per disputar l'anomenada «Batalla dels Sexes» per enfrontar un tennista masculí i una tennista femenina. Aquest partit es va disputar el 13 de maig de 1973 a Ramona, però Court no es va prendre seriosament el partit ja que simplement era d'exhibició. Quatre mesos després es va repetir l'enfrontament però amb Billie Jean King al Houston Astrodome, però ella si que es va prendre el partit seriosament perquè estava molt compromesa en la lluita pels drets de les dones.[12]

Palmarès

[modifica]

Individual: 232 (191−41)

[modifica]

Dobles femenins: 226 (162−64)

[modifica]

Dobles mixts: 81 (61−20)

[modifica]

Equips: 6 (4−2)

[modifica]
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Equip Oponents Marcador
Finalista 1. 20 de juny de 1963 Copa Federació, Londres, Regne Unit Gespa Lesley Turner Carole Caldwell
Darlene Hard
Billie Jean Moffitt
1−2
Guanyadora 1. 5 de setembre de 1964 Copa Federació, Filadèlfia, Estats Units Gespa Robyn Ebbern
Lesley Turner
Billie Jean Moffitt
Nancy Richey
Karen Susman
2−1
Guanyadora 2. 18 de gener de 1965 Copa Federació, Melbourne, Austràlia (2) Gespa Judy Tegart
Lesley Turner
Carole Graebner
Billie Jean Moffitt
2−1
Guanyadora 3. 21 − 26 de maig de 1968 Copa Federació, París, França (3) Terra batuda Kerry Melville Marijke Jansen
Astrid Suurbeck
Lidy Venneboer
3−0
Finalista 2. 25 de maig de 1969 Copa Federació, Atenes, Grècia (2) Terra batuda Kerry Melville
Judy Tegart
Peaches Bartkowicz
Julie Heldman
Nancy Richey
1−2
Guanyadora 4. 29 de desembre de 1970 Copa Federació, Perth, Austràlia (4) Gespa Evonne Goolagong
Lesley Hunt
Ann Jones
Winnie Shaw
Virginia Wade
3−0

Trajectòria

[modifica]

Individual

[modifica]
Torneig 1959 1960 1961 1962 1963 1964 1965 1966 1967 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 Títols
Australian Championships 2R G G G G G G G A F G G G A G A QF 11 / 14
Internationaux de France A A QF G QF G F SF A A G G 3R A G A A 5 / 10
Wimbledon A A QF 2R G F G SF A QF SF G F A SF A SF 3 / 12
US Championships A A SF G F 4R G A A QF G G A SF G A QF 5 / 11
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin

Dobles femenins

[modifica]
Torneig 1959 1960 1961 1962 1963 1964 1965 1966 1967 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 Títols
Australian Championships A F G G G F G F A SF G G G A G A F QF 8 / 14
Internationaux de France A A 3R F F G G G A A F SF SF A G A A A 4 / 10
Wimbledon A A F SF F G 3R F A QF G QF F A QF A QF A 2 / 12
US Championships A A 2R QF G F A A A G F G A F G A G A 5 / 10
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin

Dobles mixts

[modifica]
Torneig 1959 1960 1961 1962 1963 1964 1965 1966 1967 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 Títols
Australian Championships A A A A G G G SF A F G No celebrat 4 / 6
Internationaux de France A A SF A G G G 3R A A G SF 3R A A A A 4 / 8
Wimbledon A A SF A G F G G A G SF 2R A A F A G 5 / 10
US Championships A A G G G G G A A A G G A G F A SF 8 / 10
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin; NC: No celebrat

Guardons

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Margaret Court | Player Stats & More – WTA Official» (en anglès). [Consulta: 18 desembre 2024].
  2. 2,0 2,1 Bautista, Jorge «Una leyenda del tenis carga contra el colectivo LGTBI: "Nadie debería poder cambiar de sexo, Dios nos hizo así"» (en castellà). La Sexta, 01-01-2020 [Consulta: 3 gener 2020].
  3. Brian Baxter, "Margaret Court's Word of Faith", The Skeptics, Vol 27 No 3, Spring 2007.
  4. «Church in Perth Victory Life Centre».
  5. «History» (en anglès). MargaretCourtArena.com.au. Arxivat de l'original el 2020-09-19. [Consulta: 28 juliol 2020].
  6. Rothenberg, Ben. «Players Want Margaret Court Arena Renamed Over Remarks on Gays» (en anglès). The New York Times, 31-05-2017. [Consulta: 28 juliol 2020].
  7. Victory Life Centre
  8. Ross, Ron. «Person of faith: Margaret Court» (en anglès). ChristianToday.com.au. [Consulta: 28 juliol 2020].
  9. Gray, Stephen. «Former tennis star Margaret Court serves up controversy over gay marriage» (en anglès). PinkNews.com.uk, 15-12-2011. [Consulta: 28 juliol 2020].
  10. Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». [Consulta: 18 desembre 2024].
  11. «Grand Slam for Court» (en anglès). The Canberra Times, 15-09-1970. [Consulta: 29 juliol 2020].
  12. Kirkpatrick, Curry. «Mother's day Ms. Match» (en anglès). Sports Illustrated. [Consulta: 29 juliol 2020].