Vés al contingut

Maria Gay

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Maria Gay i Tibau».
Plantilla:Infotaula personaMaria Gay

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementMaria Pichot i Gironès
12 juny 1876 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort29 juliol 1943 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Ferncliff Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera, pedagoga Modifica el valor a Wikidata
Artmezzosoprano
AlumnesRamon Vinay Modifica el valor a Wikidata
VeuMezzosoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficColumbia Records Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeGiovanni Zenatello (1917–)
Joan Gay i Planella (1895–) Modifica el valor a Wikidata
MareAntònia Gironès i Bofill Modifica el valor a Wikidata
GermansLluís Pichot i Gironès
Ramon Pichot i Gironès Modifica el valor a Wikidata
ParentsGermaine Pichot, cunyada Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: e8b2bb12-aa1a-4c04-bd43-53e2f5dc804e Discogs: 3100767 Find a Grave: 21255852 Diccionari Biogràfic de Dones: 647 Modifica el valor a Wikidata

Maria de Lourdes Pichot i Gironès[1] (o Pitxot i Gironès),[2] coneguda artísticament com a Maria Gay (Barcelona, 12 de juny de 1876[3] - Nova York, 29 de juliol de 1943[4]), fou una mezzosoprano catalana.[5]

Biografia

[modifica]

Maria de Lourdes Lucia Antònia Pichot i Gironès fou filla de Ramon Pichot i Matheu i Antònia Gironès i Bofill,[3] els quals tingueren set fills i van formar una família d'artistes. Els tres petits Maria, Lluís i Ricard, violinista i violoncel·lista respectivament, van centrar la seva vida en la música fent-ne la seva professió. Encara que la resta de germans es van dedicar a altres professions, tots tenien coneixements musicals. El tercer fill del matrimoni va ser el conegut pintor i il·lustrador Ramon Pichot i Gironès.[6]

Inicis

[modifica]

Maria Pichot va conèixer al compositor i pianista Joan Gay i Planella[7] a l'Orfeó Català, amb qui es va formar artísticament, i amb qui va formar matrimoni a l'edat de 18 anys, adoptant d'aquesta manera el nom artístic de Maria Gay.[8] En els seus inicis va oferir sessions de cançons populars catalanes i estrangeres en sales destacades de Barcelona com la Sala Parés junt amb seu espòs, i on la cantant ja demostrava la bona dicció.[9] Va ser empresonada per cantar himnes revolucionaris.

Maria Gay, 1909

Amb el seu marit va tenir dues filles i un fill,[10] però tots ells van morir joves:[11] les seves dues filles per malaltia i el seu fill a la guerra.[12] El primer dels fills va ser la Maria Carme Isabel Gay i Pichot, nascuda a Barcelona el 15 de juliol de 1896.[13] El 21 de novembre de 1898 va néixer Isabel Dolors[14] i el 31 de juliol de 1900 naixia Josep Ramon Cristòfor.[15]

Catalunya

[modifica]

Va formar part, amb el seu marit, del grup d'artistes modernistes de Barcelona de finals de segle, cantant en els concerts de la Institució Catalana de Música, dirigida pel seu marit i el mestre Josep Lapeyra, on va començar la seva carrera amb recitals de lieder dominant un extens repertori de manera incomparable.[16] També va col·laborar en els concerts de la Societat Coral Catalunya Nova i a l'Ateneu Barcelonès.

Es va donar a conèixer a Barcelona des d'inicis del segle xx, i posteriorment va actuar a tota Europa com a liederista.[17] Maria Gay va debutar al teatre amb una sarsuela catalana de Josep Maria Jordà i del mestre Morera.[18] Posteriorment, Maria Pichot va desenvolupar la seva carrera en importants teatres de tot el món.

Portada Feminal, núm. 44, 1910
Maria Gay i Giovanni Zenatello

Europa

[modifica]

L'any 1902 va marxar a ampliar estudis a Brussel·les on va realitzar concerts al costat del director i compositor Eugène Ysaÿe. Posteriorment va actuar a París, va cooperar en els Concerts Lamoureux o el Conservatori de Paris, i va actuar acompanyada del jove i ja famós pianista Alfred Cortot.[19] Després d'una temporada absent a Catalunya va tornar al 1904, per oferir els seus avenços artístics que van ser executats de manera brillant.[20] Va demostrar amb una gran habilitat la interpretació d'algunes de les obres dels grans autors com Haendel, Caldara, Carissimi, Beethoven, Shumann, Schubert, Wagner, Liszt y Brahms, de les que va obtenir grans ovacions.[21]

L'any 1906 interpretarà al teatre de La Monnaie de Brussel·les el paper titular de Carmen de Bizet, que es convertirà en la seva especialitat arribant a ser la més genial intèrpret i constituint el seu debut en l'escena operística a Europa, assolint des d'aleshores innumerables èxits. El mateix any va cantar a l'Òpera-Comique de París i va actuar al Royal Opera House de Londres, també conegut per Covent Garden. L'any següent va actuar al teatre La Scala de Milà i al Teatre Colón de Buenos Aires. També va triomfar a Cuba, on cal subratllar el concert al Teatre Nacional de l'Havana.[22]

Nova York

[modifica]

Després d'una esplendorosa carrera arreu d'Europa, el 1908 va fixar la seva residència a Nova York, on actuarà en diversos teatres nord-americans com el Metropolitan Opera House on va debutar amb Carmen la temporada 1908-1909. La temporada següent va formar part de la companyia del Teatre Reial de Madrid. Consta que, a la vegada també va actuar al Palau de la Música Catalana en el segon concert de la sèrie de tardor, en el que l'artista va interpretar un recital de lieder dels més famosos mestres.[23]

Després de separar-se de Joan Gay entorn el 1906, Maria va conviure per molts anys amb l'empresari i tenor Giovanni Zenatello, amb qui ella va indicar que s'havia casat l'estiu de 1911 a Itàlia.[24] No obstant això, consta la celebració del matrimoni entre ells del dia 5 de maig de 1917 en el llibre registre de matrimonis de la ciutat de Nova York.[25] Ambdós van ser iniciadors l'any 1913 dels espectacles del cèlebre Festival Arena de Verona, un festival d'òpera que se celebra cada estiu des de llavors a l'amfiteatre romà de la ciutat italiana. Aquesta primera temporada es va obrir amb Aïda, amb motiu del centenari del naixement de Giuseppe Verdi. Amb Zenatello també va fundar una acadèmia de cant a Nova York el 1927, tasca a la que es dedicarà exclusivament a partir d'aleshores, i en la que tingueren alumnes destacats com el tenor xilè Ramon Vinay, la soprano francesa Lily Pons, Nino Martini, Lidia Albanese, Bruna Castagna, Stella Roman, Hilde Reggiani, entre molts d'altres.[26]

L'any 1919 va participar en l'estrena de l'òpera El Avapiés d'Ángel Barrios Fernández, dirigida per Enrique Fernández Arbós junt amb la soprano Ofelia Nieto en el Teatre Reial de Madrid.[27]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Maria Pichot i Gironès». Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 29 juliol 2014].
  2. ↑ Pérez, Mariano. Diccionario de la Música y los Músicos (en castellà). Madrid: Ediciones ISTMO, 1985, pàg. 82. ISBN 84-7090-141-9. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1876, número de registre 2932.
  4. ↑ «Maria Gay Zenatello». The Chicago Tribune, 31-07-1943, pàg. 15.
  5. ↑ «Maria Pichot Gironès». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  6. ↑ "La nissaga dels Pichot". Revista de Girona. Núm 271, pp. 52-56. 2012
  7. ↑ «Biografia de Joan Gay i Planella». Arxivat de l'original el 2009-01-07. [Consulta: 2 març 2009].
  8. ↑ Feminal. núm. 044 (27 nov. 1910) pp.751-754
  9. ↑ Feminal. núm. 001 (28 abr. 1907) p.271
  10. ↑ Lluís Brugués, Elisenda Vidal «La nissaga dels Pichot». Revista de Girona, 271, 2012, pàg. 52-56 [Consulta: 26 febrer 2016].
  11. ↑ Playà Maset, Josep. «La estirpe de los Pichot». La Vanguardia, 15-11-2015. [Consulta: 26 febrer 2016].
  12. ↑ Playà Maset, Josep «El rapte musical de Pancho Villa». La Vanguardia, 11-08-2011 [Consulta: 26 febrer 2016].
  13. ↑ Llibre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1896, número de registre 3937. La data de naixement indica que probablement es van casar l'any 1895. Aquest matrimoni no consta als llibres de registres de Barcelona.
  14. ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1898, número de registre 9880.
  15. ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1900, número de registre 6657.
  16. ↑ La Vanguardia, 31 de març de 1897, p. 5.
  17. ↑ Diccionario de la música Española e Hispanoamericana. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores, cop. 1999
  18. ↑ Josep Maria de Sagarra. Butlletí dels museus d'art de Barcelona. Núm. 60. Maig de 1936
  19. ↑ La Ilustració Catalana. 2a època, núm. 032 (10 gen. 1904) p.20
  20. ↑ Revista Musical Catalana. núm. 002 (Febrer, 1904) p.32-33
  21. ↑ La Ilustració Catalana. 2a època, núm. 033 (17 gen. 1904) p.46
  22. ↑ «Maria Gay». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  23. ↑ La Vanguardia, 4 de novembre de 1910, p. 5.
  24. ↑ La premsa estatunidenca els tractava de matrimoni abans de l'estiu de 1911, però en una declaració a la premsa, Maria Gay va indicar que s'havien casat l'estiu de 1911 a Itàlia. New York Evening World, 13 de novembre de 1911, pàgina 3.
  25. ↑ Giovanni Zenatello, New York, New York City Marriage Records, 1829-1940 a familysearch.org.
  26. ↑ Ramon Reig i Corominas, "La soprano Maria Gay". Revista de Girona. Núm 16, pp. 64-65. 1961
  27. ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 61, pàg. 1354 (ISBN 84-239-4561-8)

Bibliografia

[modifica]
  • Aviñoa, Xosé. La música i el Modernisme. Barcelona: Curial, 1985. (Biblioteca de cultura catalana (Curial Edicions Catalanes); 58). ISBN 8472562530
  • Pérez, Mariano. Diccionario de la Música y los Músicos. Madrid: Ediciones ISTMO, 1985. ISBN 84-7090-141-9. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Gay
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Gay&oldid=33112458»