Vés al contingut

Marianne Bachmeier

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarianne Bachmeier
Biografia
Naixement3 juny 1950 Modifica el valor a Wikidata
Sarstedt (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 setembre 1996 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Lübeck (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pàncrees Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBurgtorfriedhof Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaLagos (1988–dècada del 1990)
Sicília Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciórestauradora Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 67506995 Modifica el valor a Wikidata

Marianne Bachmeier (Sarstedt, Baixa Saxònia, 3 de juny de 1950 - Lübeck, 17 de setembre de 1996) va ser una dona que es va fer famosa a Alemanya després d'assassinar a trets a l'assassí confés de la seva filla a la sala del Tribunal de Districte de Lübeck el 6 de març de 1981, en un homicidi considerat com a justícia per pròpia mà.

Joventut i família

[modifica]

Va néixer el 3 de juny de 1950[1][2] i va créixer a la localitat de Sarstedt, on els seus pares van fugir des de Prússia Oriental en acabar la Segona Guerra Mundial, pel fet que el seu pare havia estat membre de les Waffen-SS.[3] La Marianne va créixer en un entorn familiar conservador amb pares molt devots.[3] El seu pare encarnava l'estereotip de figura autoritària, un bevedor empedernit que es gastava la major part del seu temps en un bar de prop de casa.[4] L'ambient a casa es va tornar cada vegada més desagradable i l'alcoholisme va fer el seu pare cada vegada més agressiu.[4] Finalment, els seus pares es van divorciar quan ella era petita i la seva mare es va tornar a casar.[3][4]

El 1966, quan tenia 16 anys, va tenir el seu primer fill, al qual va donar en adopció.[3] Als 18 anys va tornar a quedar-se embarassada del seu nuvi d'aleshores.[3] Poc abans del naixement d'aquesta nena, la Marianne va ser violada.[5] El seu segon fill també va ser donat en adopció sent un nadó.[5] El 14 de novembre de 1972 va néixer la tercera filla de la Marianne, anomenada Anna, i la va criar tota sola com a mare soltera.[5][6] Després del naixement de l'Anna, la Marianne es va sotmetre a una operació de lligament de trompes.

Assassinat de la seva filla

[modifica]

El 5 de maig de 1980, quan l'Anna Bachmeier tenia 7 anys, va discutir amb la seva mare i va decidir faltar a l'escola fugint de casa.[7][8] Poc després Anna va ser segrestada per Klaus Grabowski, un carnisser de 35 anys, el domicili dels quals havia visitat per a jugar amb els seus gats.[7][8] Grabowski va retenir a l'Anna durant diverses hores a la seva casa, la va agredir sexualment i finalment la va escanyar amb un parell de mitges de la seva promesa.[9][10] Segons el fiscal del procés judicial, Grabowski va lligar a la nena i la va ficar en una caixa, que després va deixar en la riba d'un canal, però la seva promesa el va delatar a la policia.[9][10]

Klaus Grabowski ja havia estat condemnat anteriorment per l'abús sexual de dues nenes.[11] El 1976 es va sotmetre voluntàriament a una castració química, encara que posteriorment es va saber que va seguir un tractament hormonal per a intentar revertir la castració.[11] Una vegada detingut, Grabowski va declarar que no tenia intenció d'abusar sexualment de l'Anna. Va dir que la mateixa nena va intentar seduir-ho i extorquir-ho, i que la seva por de tornar a la presó li va impulsar a matar-la.[12] Va afirmar que l'Anna hauria volgut explicar-li a la seva mare que Grabowski l'havia tocat de manera inapropiada, amb l'objectiu d'extorquir-lo.[12]

Judici i assassinat de Grabowski

[modifica]

El 6 de març de 1981, el tercer dia del judici, Marianne Bachmeier va introduir una pistola model Beretta 70[13] a la sala del Tribunal de Districte de Lübeck i va disparar a l'assassí confés de la seva filla, Klaus Grabowski.[14][15] Va apuntar l'arma a l'esquena de l'assassí i va prémer el gallet vuit vegades, set dels trets van impactar-li i l'acusat va morir gairebé a l'instant.[16][12]

Reacció pública

[modifica]

Aquest és probablement el cas més conegut de justícia per pròpia mà a l'Alemanya Occidental.[17][8] Va desencadenar una àmplia cobertura mediàtica, i equips de televisió de tot el món van viatjar fins a Lübeck per a informar sobre aquest cas.[9][12] Una gran part de la població es va mostrar comprensiva amb les accions de Bachmeier. Ella va vendre la història de la seva vida per uns 250.000 marcs alemanys en una exclusiva a la revista de notícies Stern. Amb aquests diners va poder cobrir les despeses legals del judici contra ella.[18]

Sentència per homicidi

[modifica]

El 2 de novembre de 1982, Marianne Bachmeier va ser acusada inicialment d'assassinat en un procés judicial per la mort de Grabowski,[16] però posteriorment la fiscalia va retirar aquesta acusació. Després de 28 dies de negociacions, el jurat va acordar el veredicte[5] i així, quatre mesos després de l'obertura del procés, va ser condemnada el 2 de març de 1983 per la Sala del Tribunal de Circuit del Tribunal de la Cort del Districte de Lübeck per homicidi no intencional i condemnada per possessió il·legal d'una arma de foc,[8][14] arribant a un total de sis anys de presó, encara que va ser alliberada després de complir-ne tres.[8][14]

Mudança a l'estranger

[modifica]

El 1985 Bachmeier es va casar amb un professor i el 1988 es va traslladar a Lagos, Nigèria,[17] o Accra, Ghana.[7][19] Van viure en un campament alemany on el seu marit feia classes en una escola alemanya. Es van divorciar el 1990 i ella es va traslladar a Sicília, on li van diagnosticar un càncer i va tornar a Alemanya.[7][19]

Entrevistes

[modifica]

L'any 1994, 13 anys després de l'acte, Marianne Bachmeier va donar una entrevista a l'emissora de ràdio Deutschlandfunk 7.[20] Aquell mateix any, la seva autobiografia va aparèixer publicada per l'editorial alemanya Schneekluth-Verlag.[7] El 21 de setembre de 1995, va mostrar-se en el programa d'entrevistes Fliege del canal de televisió Das Erste. Allí va admetre que havia disparat a Grabowski després d'una acurada reflexió, amb la finalitat de fer-li complir la llei i evitar que continués difonent mentides sobre l'Anna.[9][19] En un documental de l'ARD de 2006, un antic amic seu va afirmar que després de la mort de l'Anna, Marianne Bachmeier practicava el tir en el soterrani del bar Tipasa.[21] Bachmeier mai va expressar remordiment pel seu acte de venjança en públic.[17]

Defunció

[modifica]
Tomba de Marianne i Anna Bachmeier a Lübeck (2008).

El 17 de setembre de 1996, Bachmeier va morir a l'edat de 46 anys a causa d'un càncer de pàncrees en un hospital de Lübeck.[5] En realitat, el seu desig era morir a la seva llar adoptiva siciliana de Palerm. Abans de morir, va demanar al reporter de la NDR, Lukas Maria Böhmer, que l'acompanyés amb una càmera de cinema durant els últims moments de la seva vida.[22] Està enterrada a la mateixa tomba que la seva filla Anna en el cementiri Burgtor de Lübeck.[5][17]

[modifica]

A principis de la dècada de 1980, el Col·lectiu Anna, un grup format per Aida Jordão, Suzanne Odette Khuri, Ann-Marie MacDonald, Patrícia Nichols, Baņuta Rubess, Tori Smith, Barb Taylor i Maureen White, va començar a treballar en una obra de teatre sobre Bachmeier i l'homicidi de l'assassí de la seva filla.[23] Una versió curta de l'obra es va estrenar el 1983. L'obra completa, This is for you, Anna, es va estrenar el 1984.[24][25]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Langenscheid, Adrian; Rickert, Benjamin; Löschmann, Stefanie. True Crime Deutschland 3 Wahre Verbrechen – Echte Kriminalfälle: Ein erschütterndes Portrait menschlicher Abgründe. (en alemany). BoD – Books on Demand, 2022-06-18. ISBN 978-3-7546-5920-5. 
  2. ↑ Nordiske Kriminalsaker 1985 (en noruec). Lindhardt og Ringhof, 2017-01-02. ISBN 978-87-26-09361-2. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Haas, Nicole E.; de Keijser, Jan W.; Bruinsma, Gerben J. N. «Public support for vigilantism: an experimental study» (en anglès). Journal of Experimental Criminology, 8, 4, 01-12-2012, pàg. 387–413. Arxivat de l'original el 25 març 2023. DOI: 10.1007/s11292-012-9144-1. ISSN: 1572-8315 [Consulta: 28 gener 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Countdown mit Annas Mutter» (en alemany). Der Spiegel, 1984 [Consulta: 28 gener 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Karomo, Chege. «Did Marianne Bachmeier go to jail? Her crime detailed» (en anglès americà), 19-01-2023. Arxivat de l'original el 21 gener 2023. [Consulta: 28 gener 2023].
  6. ↑ Driest, Burkhard (ed.). «Annas Mutter» (en alemany). MUBI.com, 1984. Arxivat de l'original el 2022-10-06. [Consulta: 2 febrer 2023].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Köpcke, Monika. «Rache im Gerichtssaal» (en alemany), 06-03-2006. Arxivat de l'original el 13 desembre 2022. [Consulta: 21 gener 2023].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «Kalenderblatt: 2.3.1983 Justiz und Selbstjustiz» (en alemany). Der Spiegel, 02-03-2008 [Consulta: 28 gener 2023].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Bilderbeck, Poppy. «Mother who got her revenge by firing seven shots in front of packed courtroom» (en anglès), 31-12-2022. Arxivat de l'original el 21 gener 2023. [Consulta: 24 gener 2023].
  10. ↑ 10,0 10,1 «"Ich schäme mich, ich schäme mich so": Gerhard Mauz zum Fortgang des Strafverfahrens gegen Marianne Bachmeier in Lübeck» (en alemany). Der Spiegel, 03-01-1982 [Consulta: 28 gener 2023].
  11. ↑ 11,0 11,1 «"Ohne kollegiale Rücksichtnahme": Spiegel-Reporter Gerhard Mauz im Prozeß gegen Marianne Bachmeier in Lübeck». Der Spiegel, 07-11-1982. Arxivat de l'original el 13 desembre 2022. ISSN: 2195-1349 [Consulta: 2 desembre 2021].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Ishak, Natasha. «Meet The German 'Revenge Mother' Who Shot Her Daughter's Killer In The Middle Of His Trial» (en anglès americà), 02-02-2021. Arxivat de l'original el 21 gener 2023. [Consulta: 21 gener 2023].
  13. ↑ «Museen Nord: Pistole» (en alemany). Arxivat de l'original el 17 novembre 2022. [Consulta: 17 novembre 2022].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Hilger, Maternus. «Berühmter Kriminalfall: Marianne Bachmeier tötet Mann im Gericht» (en alemany), 03-06-2021. Arxivat de l'original el 3 febrer 2022. [Consulta: 3 febrer 2022].
  15. ↑ «Die spektakulärsten Kriminalfälle: Dem Verbrechen auf der Spur, Teil 2» (en alemany). Der Spiegel, 22-07-2015 [Consulta: 5 febrer 2023].
  16. ↑ 16,0 16,1 Evans, Stephen «The Nazi murder law that still exists». BBC News [Berlín], 05-02-2014 [Consulta: 20 juny 2018].
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 «Der Fall Marianne Bachmeier: Selbstjustiz einer Mutter» (en alemany). NDR.de, 20-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-02-01. [Consulta: 1r febrer 2023].
  18. ↑ Helbing, Britta «Geistiges Eigentum an Straftaten — Die Vermarktung von Straftaten» (en alemany). Zeitschrift für Rechtspolitik, 41, 8, 2008, pàg. 267–268. Arxivat de l'original el 5 febrer 2023. ISSN: 0514-6496. JSTOR: 23429781 [Consulta: 5 febrer 2023].
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 Gramberg, Michael. «Die Rache der Marianne Bachmeier» (en alemany), 17-04-2006. Arxivat de l'original el 13 desembre 2022. [Consulta: 5 febrer 2023].
  20. ↑ «Selbstjustiz einer Mutter: Der Fall Marianne Bachmeier» (en alemany). Der Spiegel, 06-07-1993 [Consulta: 1r febrer 2023].
  21. ↑ «Die großen Kriminalfälle (Staffel 5, Folge 6): Die Rache der Marianne Bachmeier» (en alemany). Arxivat de l'original el 2 febrer 2023. [Consulta: 2 febrer 2023].
  22. ↑ «NDR xx.xx.1996 Das Langsame Sterben Der Marianne Bachmeier» (en anglès). YouTube, 1996. Arxivat de l'original el 1 febrer 2023. [Consulta: 5 febrer 2023].
  23. ↑ «This is For You, Anna: A SPECTACLE OF REVENGE». A: Filewood. The CTR Anthology: Fifteen Plays from Canadian Theatre Review. University of Toronto Press, 1993. ISBN 9781442658226. 
  24. ↑ Scott, Shelley. Nightwood Theatre: A Woman's Work is Always Done. Athabasca University Press, 2010, p. 51, 232–233. ISBN 9781897425558 [Consulta: 3 febrer 2022]. 
  25. ↑ Wilson, Alec. «This is for you, Anna» (en anglès americà), 02-03-2015. Arxivat de l'original el 28 gener 2023. [Consulta: 28 gener 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marianne_Bachmeier&oldid=34017217»