Mariano Nicolás García
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 abril 1932 Cartagena (Regió de Múrcia) |
Mort | 15 juliol 2001 (69 anys) Madrid |
Director General de Seguretat | |
23 de desembre de 1976 – 10 de maig de 1979 | |
Governador civil de Conca | |
8 de gener de 1963 – 16 d'abril de 1966 | |
Governador civil de Santa Cruz de Tenerife | |
16 d'abril de 1966 – 24 de novembre de 1969 | |
Governador civil d'Alacant | |
12 de setembre de 1969 – 20 d'agost de 1973 | |
Governador civil de Córdoba | |
20 d'agost de 1973 – 10 d'abril de 1976 | |
Governador civil de València | |
10 d'abril de 1976 – 14 de gener de 1977 | |
Governador civil de Madrid | |
19 de juliol de 1980 – 23 de desembre de 1982 | |
Activitat | |
Ocupació | polític, advocat, sindicalista |
Partit | UCD , |
Premis | |
Llista |
Mariano Nicolás García (Cartagena, 2 d'abril de 1932 - Madrid, 15 de juliol de 2001) va ser un advocat i polític espanyol durant la dictadura de Francisco Franco.
Membre del Frente de Juventudes de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, es va formar a l'escola de caps del Sindicat Espanyol Universitari (SEU) i va ser cap del SEU en el districte de Múrcia, on va estudiar dret. Li va ser atorgat un Víctor d'Or pel SEU (1957) reservat als estudiants "exemplars", normalment falangistes. En 1958 va ser nomenat el Secretari Nacional del SEU.
Va ser conseller d'Ensenyament del Movimiento Nacional, la qual cosa li va ser molt útil quan va ser governador civil en el seu ascens.
A partir de 1963 va ser governador civil de Conca, Tenerife des de 1966,[1] Alacant de 1969 fins a 1973, Còrdova fins a 1976 i després València. Va saber vincular el Govern Civil a les delegacions d'Educació, de tal manera que les va convertir en autèntics "òrgans d'informació" sobre el professorat i els alumnes.
Després de la mort de Franco, va ser nomenat Director General de Seguretat pel seu camarada Rodolfo Martín Villa de 1976 a 1979, dins de la Unió de Centre Democràtic. L'any 1980 va ser nomenat governador civil de Madrid, sent-ho durant el cop d'estat del 23 de febrer de 1981 (el conegut com 23F).
Durant la dictadura franquista, va ser nomenat cavaller de l'Orde de Cisneros en la categoria Encomana amb Placa, la mateixa amb la qual se li va concedir l'Orde Imperial del Jou i les Fletxes; també li van ser atorgades la Gran Creu del Mèrit Militar i la Gran Creu del Mèrit Civil.
Va morir en accident de trànsit al costat de la seva esposa el 15 de juliol de 2001.[2]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- El País: franquistas recolocados por el Gobierno
- El País: Gobernador de Madrid D. Mariano Nicolás
- El País: Juicio 23-F
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Juan Pablos Abril |
Governador civil de Santa Cruz de Tenerife 1966-1969 |
Succeït per: Gabriel Elorriaga Fernández |
Precedit per: Emiliano Rodríguez Román |
Director General de Seguretat 1976-1979 |
Succeït per: Luis Alberto Salazar Simpson |
- Directors generals de seguretat
- Falangistes
- Polítics cartageners
- Governadors civils de Madrid
- Governadors civils d'Alacant
- Governadors civils de Còrdova
- Governadors civils de València
- Governadors civils de Santa Cruz de Tenerife
- Governadors civils de Conca
- Morts a Madrid
- Espanyols morts per accident de trànsit
- Naixements del 1932