Martin D. Ginsburg
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) Martin David Ginsburg  10 juny 1932 Brooklyn (Nova York) | ||
| Mort | 27 juny 2010 (78 anys) Washington DC | ||
| Causa de mort | càncer | ||
| Sepultura | Cementiri nacional d'Arlington, Section 5, grave 7016-1 38° 52′ 55″ N, 77° 04′ 14″ O / 38.881972°N,77.070519°O | ||
| Religió | Judaisme | ||
| Formació | Harvard Law School Universitat Cornell | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Dret tributari | ||
| Ocupació | advocat | ||
| Ocupador | Universitat Harvard Universitat Stanford Universitat de Chicago Columbia Law School Universitat de Nova York Georgetown University Law Center | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Ruth Bader Ginsburg (1954–2010) | ||
| Fills | Jane Ginsburg, James Steven Ginsburg | ||
 | |||
Martin D. Ginsburg (anglès: Martin David Ginsburg) (Brooklyn, 10 de juny de 1932 - Washington DC, 27 de juny de 2010) va ser un advocat estatunidenc especialitzat en dret fiscal que va ser el marit de l'advocada estatunidenca i jutgessa del Tribunal Suprem dels Estats Units Ruth Bader Ginsburg. Va ensenyar dret a Georgetown University Law Center a Washington DC i va treballar a les oficines de Washington DC del bufet Fried, Frank, Harris, Shriver & Jacobson.
Infantesa i formació
[modifica]Ginsburg va néixer a Brooklyn (Nova York), fill d'Evelyn (nascuda Bayer) i Morris Ginsburg, un executiu de grans magatzems.[1] Va créixer a Rockville Centre, Long Island,[2] on va assistir a la South Side High School. La seva família era jueva.[3] Ginsburg va obtenir un B.A. de la Universitat Cornell el 1953 i un juris doctor (magna cum laude) de la Harvard Law School el 1958.[4] Era una estrella de l'equip de golf de Cornell.[1] Després d'acabar un any a la facultat de dret, Ginsburg es va casar amb Joan Ruth Bader el 1954, després de la seva graduació a Cornell. Aquell mateix any, Ginsburg, un oficial de la Reserva de l'Exèrcit, va ser cridat al servei actiu i destinat a Fort Sill (Oklahoma).[5][6] Ginsburg tenia una formació universitària en química. El 1956 va tornar a l'escola de dret, i la seva esposa també va entrar a la Harvard Law School. Durant el seu tercer any a Harvard, Ginsburg va ser operat dues vegades i va rebre radioteràpia per tractar un càncer testicular.[7]
Carrera
[modifica]Després de graduar-se en dret el 1958, Ginsburg es va unir al bufet Weil, Gotshal & Manges. Va aprovar les proves d'accés a l'advocacia de Nova York el 1959 i les del districte de Colúmbia el 1980.[4]
Ginsburg va ensenyar a New York University Law School com a professor adjunt del 1967 al 1979. Va ser professor visitant a Stanford Law School (1977–1978),[8] Harvard Law School (1985–1986), University of Chicago Law School (1989–1990) i NYU (1992–1993).[9] Va esdevenir professor titular a Columbia Law School (Charles Keller Beekman Professor of Law) del 1979 al 1980 i a Georgetown Law Center del 1980 fins a la seva mort el 2010.[8][10]
El 1971, el seu bufet va representar Ross Perot en assumptes empresarials, i tots dos van esdevenir amics íntims. Després que el president Jimmy Carter la nomenés al Tribunal d'Apel·lacions dels Estats Units per al Districte de Colúmbia el 1980, Ginsburg va demanar ajuda a Perot i a altres amics influents per a assegurar que seria confirmada al Senat.[8] El 1984 Ginsburg va resoldres assumptes fiscals complexos que amenaçaven la compra d'Electronic Data Systems, de Perot, per part de General Motors. El 1986, Perot va becar la càtedra Martin Ginsburg de fiscalitat a Georgetown, encara que Ginsburg no la va ocupar mai.[8][10]
Vida personal i matrimoni
[modifica]
Poc després de graduar-se a Cornell el 1954, Ginsburg es va casar amb Ruth Bader el 23 de juny. Ruth va dir que ella i Martin van decidir que fos quina fos la professió que escollisin, farien la mateixa. La parella va triar el dret i tots dos van estudiar a Harvard Law School.
Els seus dos fills són Jane Carol Ginsburg (nascuda el 1955) i James Steven Ginsburg (nascut el 1965). Martin sovint deia a la gent que no havia entrat a la revista de dret de Harvard, a diferència de Ruth, i compartia com de content estava dels seus èxits, encara quan eren superior als seus. No obstant això, com que també va tenir molt d'èxit en la seva carrera com a advocat fiscal, la parella va gaudir de suport mutu i es va mantenir l'equilibri.[11] Se'l va citar dient: Vam tenir dos anys complets lluny de la facultat, lluny de pressions professionals i dels familiars per aprendre sobre l'altre i començar a construir una vida.[12] Tots dos triomfaven en el seu camp.[13] Li agradava dir que havia tingut molta sort d'haver-se unit a un increïble viatge quan es va casar amb Ruth, en el seu camí cap al Tribunal Suprem.[13]
Mort
[modifica]Martin David Ginsburg va morir de càncer el 27 de juny de 2010. Com a oficial de la Reserva de l'Exèrcit dels Estats Units, va ser enterrat al cementiri nacional d'Arlington. Després de morir de càncer de pàncrees el 2020, la jutgessa Ginsburg va ser enterrada a Arlington al costat del seu marit.
A la cultura popular
[modifica]A la pel·lícula On the Basis of Sex (2018), una biografia de Ruth Bader Ginsburg, l'interpreta Armie Hammer, amb Ruth interpretada per Felicity Jones.[14]
Llibres
[modifica]- Martin D. Ginsburg, Spousal Transfers: In '58, It Was Different, Harvard Law Record, May 6, 1977, at 11
- Ginsburg, Martin. Mergers, acquisitions, and buyouts. A transactional analysis of the governing tax, legal, and accounting considerations. Jan. 1995. Boston, Massachusetts: Little, Brown, 1995. ISBN 0-316-31275-4.
- Ginsburg, Martin. Mergers, acquisitions, and buyouts. Sample acquisition agreements with tax and legal analysis. Jan. 1995. Boston, Massachusetts: Little, Brown, 1995.
- Ginsburg, Martin. Mergers, acquisitions, and leveraged buyouts. A transactional analysis of the governing tax, legal, and accounting considerations as of .... Chicago, Illinois: Commerce Clearing House, 1994.
- Martin D. Ginsburg. SEC and tax consequences of corporate acquisitions. New York, New York: Practising Law Institute, 1970.
- Martin D. Ginsburg. Mergers, acquisitions, and leveraged buyouts. Chicago, Illinois: Commerce Clearing House, 1989.
- coauth, "Maintaining Subchapter S in an Integrated Tax World," Tax Law Rev 47 (93)
- coauth, "The Subchapter S One Class of Stock Regulation, Tax Notes 69 (95): 233
- auth, "The S Corporation Reform Act: Generally a Good Start, Tax Notes 67 (95): 1825
- auth, "The Taxpayer Relief Act of 1997: Worse Than You Think, Tax Notes 76 (97): 1790
- coauth, "Evaluating Proposals to Tax Intragroup Spin-Offs, Tax Notes (97)
- auth, "Taxing the Components of Income: A U.S. Perspective, Georgetown Law J, 23 (97)
- auth, "Some Thoughts on Working, Saving, and Consuming in Nunn–Domenici's Tax World," Nat Tax J 48 (97): 585
- repub, Tax Policy in the Real World, Cambridge Univ Press, 99
- auth, "Presentation: U.S. Tax Court's Memorial Service for Senior Judge Theodore Tannenwald, Jr.," TC (99)
- "In Memoriam: Theodore Tannenwald, Jr.," Tax Lawyer (99)
- Jack S., Levin. Structuring Venture Capital, Private Equity, and Entrepreneurial Transactions (PDF). 2009. Aspen Publishers, 22 maig 2009. ISBN 978-0-7355-8160-9. LCCN 97647593 [Consulta: 1r octubre 2009]. Arxivat 2011-07-13 a Wayback Machine.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Strebeigh, Fred. Equal: Women Reshape American Law. 1st. New York: W.W. Norton, 2009. ISBN 978-0-393-06555-8. LCCN 2008044463 [Consulta: 1r octubre 2009].
- ↑ «M.D. Ginsburg, 78, Dies; Lawyer and Tax Expert».
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2017-09-08. Arxivat 2017-09-08 a Wayback Machine.
- ↑ 4,0 4,1 "Martin David Ginsburg." Marquis Who's Who TM. Marquis Who's Who, 2009. Reproduced in Biography Resource Center. Farmington Hills, Michigan: Gale, 2009. http://galenet.galegroup.com/servlet/BioRC. Fee via Fairfax County Public Library, accessed 2009-09-30. Document Number: K2014612855.
- ↑ «A Conversation with Ruth Bader Ginsburg at Harvard Law School». Harvard Law School. [Consulta: 22 febrer 2014].
- ↑ Hensley, Thomas R.; Hale, Kathleen; Snook, Carl. The Rehnquist Court: Justices, Rulings, and Legacy. hardcover. Santa Barbara, CA: ABC-CLIO, 2006, p. 92. ISBN 1-57607-200-2. LCCN 2006011011 [Consulta: 1r octubre 2009].
- ↑ Ruth Bader Ginsburg «The Changing Complexion of Harvard Law School» (PDF). Harvard Women's Law Journal. President and Fellows of Harvard College, 27, 31-03-2004, pàg. 306. Arxivat de l'original el 2013-01-16 [Consulta: 30 setembre 2009].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Stephen Labaton «The Man Behind the High Court Nominee». New York Times, 17-06-1993, p. A1 [Consulta: 1r octubre 2009].
- ↑ «Sequence 2536 (Page 7): Harvard Law School. Harvard Law School catalog. [Cambridge, Mass. : Published by the University, 1970 Harvard University Library PDS]». Arxivat de l'original el 2011-07-18. [Consulta: 1r octubre 2009]. «Martin D. Ginsburg, A.B., J.D., Visiting Professor of Law (Spring Term 1985–86)» Arxivat 2011-07-18 a Wayback Machine.
- ↑ 10,0 10,1 "Martin D. Ginsburg." Directory of American Scholars, 10th ed. Gale Group, 2002. Reproduced in Biography Resource Center. Farmington Hills, Michigan: Gale, 2009. http://galenet.galegroup.com/servlet/BioRC. Fee via Fairfax County Public Library, accessed 2009-09-30. Document Number: K1612531251
- ↑ Carmon, Irin. Notorious R.B.G. The Life and Times of Ruth Bader Ginsburg. Nova York: Harper Collins, 2015.
- ↑ Martin Ginsburg's Legacy: Love Of Justice (Ginsburg), NPR Article of July 4, 2010 (retrieved August 3, 2018)
- ↑ 13,0 13,1 Carmon, Irin. Notorious RBG. Harper Collins, 2015, p. 96.
- ↑ Empire. «Armie Hammer Joins Ruth Bader Ginsburg Biopic On The Basis Of Sex».