Vés al contingut

Boston

(S'ha redirigit des de: Boston, Massachusetts)
Per a altres significats, vegeu «Boston (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaBoston
Fotomuntatge
[[File:
|300x300px|lang=ca|Imatge |class=noviewer]]
Tipusciutat dels Estats Units i gran ciutat Modifica el valor a Wikidata

SobrenomBeantown, The Hub i The Cradle of Liberty Modifica el valor a Wikidata
EpònimBoston Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 21′ 37″ N, 71° 03′ 28″ O / 42.3603°N,71.0578°O / 42.3603; -71.0578
EstatEstats Units d'Amèrica
Estat federatMassachusetts
ComtatComtat de Suffolk Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Àrea metropolitana5.804.816 hab.
Població humana
Població675.647 (2020) Modifica el valor a Wikidata (2.910,17 hab./km²)
Llars273.188 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadísticaGran Boston
Boston–Cambridge–Newton NECTA division (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata (Població:4.941.632) Modifica el valor a Wikidata
Part de
Gran Boston
17è districte de Suffolk de la Cambra de Representants de Massachusetts
18è districte de Suffolk de la Cambra de Representants de Massachusetts
15è districte de Suffolk de la Cambra de Representants de Massachusetts
14è districte de Suffolk de la Cambra de Representants de Massachusetts
13è districte de Suffolk de la Cambra de Representants de Massachusetts
Massachusetts Senate's First Suffolk district (en) Tradueix
Massachusetts Senate's Middlesex and Suffolk district (en) Tradueix
Massachusetts Senate's Second Suffolk and Middlesex district (en) Tradueix
Massachusetts Senate's First Suffolk and Middlesex district (en) Tradueix
Massachusetts Senate's Second Suffolk district (en) Tradueix
districte de Norfolk i Suffolk al Senat de Massachusetts
Massachusetts Senate's Middlesex, Suffolk, and Essex district (en) Tradueix
12è districte de Suffolk de la Cambra de Representants de Massachusetts
10è districte de Suffolk de la Cambra de Representants de Massachusetts
3r districte de Suffolk de la Cambra de Representants de Massachusetts
4t districte de Suffolk de la Cambra de Representants de Massachusetts
2n districte de Suffolk de la Cambra de Representants de Massachusetts
1r districte de Suffolk de la Cambra de Representants de Massachusetts
11è districte de Suffolk de la Cambra de Representants de Massachusetts
5è districte de Suffolk de la Cambra de Representants de Massachusetts
7è districte de Suffolk de la Cambra de Representants de Massachusetts
6è districte de Suffolk de la Cambra de Representants de Massachusetts
9è districte de Suffolk de la Cambra de Representants de Massachusetts
8è districte de Suffolk de la Cambra de Representants de Massachusetts
Massachusetts Senate's Suffolk and Norfolk district (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Superfície232,167761 km² Modifica el valor a Wikidata
Aigua46,1435 % (1r abril 2010) Modifica el valor a Wikidata
Banyat perRiu Charles, Neponset, Mystic i Boston Harbor Modifica el valor a Wikidata
Altitud43 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altBellevue Hill (100 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixnivell mitjà del mar Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
FundadorJohn Winthrop Modifica el valor a Wikidata
Creació7 setembre 1630 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
Organització política
Òrgan legislatiuAjuntament de Boston , (Escó: 13) Modifica el valor a Wikidata
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataMichelle Wu (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal02108–02137, 02217, 02222, 02241, 02266, 02283–02284, 02293, 02297–02298, 02163, 02196, 02199, 02201, 02203–02206, 02210–02212 i 02215 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic617 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webboston.gov Modifica el valor a Wikidata

X: CityOfBoston Modifica el valor a Wikidata

Boston (/ˈbɔːstən/), oficialment la Ciutat de Boston (anglès: City of Boston), és la capital i ciutat més poblada de l'estat de Massachusetts (Estats Units), així com la 24a ciutat més poblada del país.[1] El 2020, la ciutat pròpiament dita tenia una superfície de 125 km² i 675.647 habitants,[2] cosa que també en feia la ciutat més poblada de Nova Anglaterra.[3] És el centre administratiu del comtat de Suffolk (encara que el govern del comtat fou dissolt l'1 de juliol del 1999).[4]

És el centre cultural i de negocis de tota la regió de Nova Anglaterra i va ser fundada el 1630. És una de les ciutats més importants dels Estats Units, amb una economia basada principalment en l'educació, la sanitat, les finances i la tecnologia punta. L'àrea metropolitana (el Gran Boston), que inclou les ciutats properes de Cambridge, Somerville i Brookline, així com d'altres àrees residencials més allunyades de la ciutat, té uns 4,7 milions d'habitants.[5]

Història

[modifica]
Beacon Hill i el pont Longfellow vists des de Cambridge
Massachusetts State House, Boston

Fundada el 1630, Boston va créixer ràpidament a causa de la seva rellevància com a principal port per als vaixells amb destinació a la Gran Bretanya i les Índies Occidentals des de les colònies. Durant els primers dos-cents anys, la ciutat va estar composta principalment per puritans que procedien de la Gran Bretanya. El 20 de març de 1760, el "Gran Incendi" de Boston va destruir 349 edificis. Poc després de la cèlebre Boston Tea Party (1773), la ciutat va tenir un paper clau en la Guerra d'Independència dels Estats Units, en la que a principis de la guerra va caure en mans rebels. Després de la guerra, la ciutat va continuar desenvolupant-se com a port internacional de comerç, exportant productes com ara rom, peix, sal i tabac. A mitjan segle xix era ja un dels centres manufacturers més grans del país; especialment destacades eren les seves peces de roba, pells i indústries de maquinària.

A la dècada de 1840 hi van arribar onades d'immigrants procedents d'Europa, incloent un gran nombre d'irlandesos i d'italians que van aportar a la ciutat molta població catòlica. L'11 de novembre de 1848, va inaugurar-se a Boston la primera escola mèdica per a dones, la Boston Female Medical School, que més tard es fusionaria amb la Boston University School of Medicine.

Ha estat el principal centre literari del país i encara avui es disputa amb Nova York aquesta distinció. L'1 de setembre de 1897 s'inaugurà el metro de Boston, el primer de tot Amèrica del Nord. Universitats com Harvard, el Massachusetts Institute of Technology (MIT), el Boston College, la Boston University i la Tufts University van portar milers d'estudiantes a aquesta zona, molts dels quals s'hi han quedat. Finalment, el MIT i altres universitats han arribat a ser una font de talents en tecnologia avançada. Molts graduats del MIT, en particular, han fundat companyies tecnològiques molt pròsperes en l'àrea de Boston. Diferents polítics, entre els quals John F. Kennedy, Ted Kennedy i Tip O'Neill, van assegurar-se que Boston fos la beneficiària d'inversions federals. Boston té també diverses atraccions culturals, com ara el Museu de Belles Arts i el Museu Isabella Stewart Gardner, i dues famoses orquestres, l'Orquestra Simfònica de Boston i la Boston Pops Orchestra.

El 15 d'abril del 2013 s'hi va produir un atemptat terrorista en el transcurs de la prestigiosa Marató de Boston que va transcendir a nivell mundial, convertint-se en el primer atemptat als Estats Units després dels de l'11 de setembre del 2001.

Economia

[modifica]
La John Hancock Tower, al centre esquerre, és un dels nombrosos gratacels d'oficines del centre de Boston.

Boston, ciutat global, es troba entre les 30 ciutats més importants del món des d'un punt de vista econòmic.[6] Amb una economia de 363 000 milions de dòlars, l'àrea metropolitana del Gran Boston és la sisena ciutat dels EUA i la 12a més gran del món en PIB.[7]

Les prestigioses escoles i universitats de Boston tenen un impacte significatiu en l'economia regional. Boston atrau més de 350.000 estudiants universitaris de tot el món, que contribueixen anualment amb més de 4.800 milions de dòlars EUA a l'economia de la ciutat.[8][9] Les escoles de la zona són empresaris importants i atrauen indústries a la ciutat i la regió circumdant. La ciutat alberga diverses empreses tecnològiques (com EMC Corporation) i és un centre de biotecnologia, i el Milken Institute ha qualificat Boston com el clúster més important dels EUA en ciències de la vida.[10]

Entre les empreses importants localitzades a l'àrea de Boston hi ha American Tower, Biogen Idec, Fidelity Investments, Reebok, Raytheon Technologies i Fleet Bank.

Boston rep la quantitat absoluta de finançament anual més elevada de l'Institut Nacional de Salut de totes les ciutats dels Estats Units d'Amèrica.

La ciutat es considera altament innovadora per diversos motius, inclosa la presència d'acadèmies, l'accés a capital de risc i la presència de moltes empreses d'alta tecnologia.[11][12][13] El corredor de la Ruta 128 de Massachusetts i el Gran Boston continuen sent un centre important per a la inversió en capital risc,[14] i l'alta tecnologia és un sector important.

Principals empreses cotitzades a borsa amb seu a Boston (2018)
(classificades per ingressos)
i posició dins la ciutat i els EUA
Font: Fortune 500[15]
Bos. Empresa EUA Ingressos
(milions de dòlars EUA)
1 General Electric 18 122.274
2 Liberty Mutual 68 42.687
3 State Street 259 11.774
4 American Tower 419 6.663,9
Principals empreses de la ciutat per nombre de treballadors
Font: MA Executive Office of Labor
and Workforce Development
[16]
Lloc Empresa/Organització
1 Brigham and Women's Hospital
2 Massachusetts General Hospital
3 Beth Israel Deaconess Medical Center
4 Boston Children's Hospital
5 Boston Medical Center
6 Boston University School of Medicine
7 Boston University
8 Floating Hospital for Children
9 John Hancock Life Insurance Co.
10 Liberty Mutual Group Inc.

Distribució de la població activa del Gran Boston (2016)[17]

  Mineria i recursos naturals (0%)
  Construcció (5%)
  Indústria (8%)
  Comerç, transport i serveis públics (15%)
  Informació (3%)
  Finances i Immobiliàries (8%)
  Serveis Professionals i empresarials (15%)
  Educació i Ensenyament (28%)
  Oci i Hosteleria (9%)
  Altres serveis (4%)
  Administració (4%)

El turisme també suposa una gran part de l'economia de Boston, amb 21,2 milions de visitants nacionals i internacionals que gasten 8.300 milions de dòlars el 2011.[18] Excloent els visitants del Canadà i Mèxic, més de 1,4 milions milions de turistes internacionals van visitar Boston el 2014, amb els de la Xina i el Regne Unit al capdavant de la llista.[19]

La ciutat és un important port de la costa est dels Estats Units i el port industrial i pesquer més antic de l'hemisferi occidental.[20]

A l'Índex Global de Centres Financers de 2018, Boston es va classificar com el tretzè centre de serveis financers més competitiu del món i el segon més competitiu dels Estats Units.[21] Fidelity Investments amb seu a Boston va ajudar a popularitzar el fons d'inversió als anys vuitanta i ha convertit Boston en un dels principals centres financers dels Estats Units.[22] Boston és un centre per a empreses de capital risc. State Street Corporation, especialitzada en la gestió d'actius i serveis de custòdia, té la seu a la ciutat. Boston és un centre editorial,[23] i tenen seu a la ciutat Houghton Mifflin Harcourt, juntament amb Bedford-St.Martin's Press i Beacon Press. Les unitats editorials Pearson PLC també donen feina a diversos centenars de persones a Boston. La ciutat és la seu de tres grans centres de convencions: el Hynes Convention Center a Back Bay, i el Seaport World Trade Center i el Boston Convention and Exhibition Center al South Boston waterfront.[24] General Electric Corporation va anunciar el gener de 2016 la seva decisió de traslladar la seu global de la companyia al Seaport District de Boston, des de Fairfield, Connecticut, citant factors com la preeminència de Boston en el món de l'educació superior. Boston acull les seus de diverses companyies esportives i de calçat importants, incloent Converse, New Balance i Reebok.

Franquícies esportives professionals

[modifica]

Boston és coneguda pel bàsquet, és en aquest estat on va néixer aquest esport el 1891. També aquí juguen els Boston Celtics, l'equip més antic de la NBA, el que més títols ha guanyat i pràcticament els únics que encara juguen en parquet clàssic. Però l'àrea metropolitana de Boston té equips a totes les grans lligues esportives, destaquen els Boston Red Sox de bèisbol (MLB), famosos per la seva tradicional rivalitat amb els New York Yankiees. També els Boston Bruins, el primer equip dels Estats Units a entrar a la NHL, els New England Patriots de la NFL i els New England Revolution de la Major League Soccer.

Nadius il·lustres

[modifica]

Ciutats agermanades

[modifica]
Old State House

Llocs d'interès

[modifica]

Àrees protegides

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Annual Estimates of the Resident Population for Incorporated Places of 50,000 or More, Ranked by July 1, 2019 Population: April 1, 2010 to July 1, 2019» (en anglès). Divisió de Població de l'Oficina del Cens dels Estats Units. [Consulta: 21 maig 2020].
  2. «QuickFacts: Boston city, Massachusetts» (en anglès). Oficina del Cens dels Estats Units. [Consulta: 21 agost 2021].
  3. «Boston by the Numbers: Land Area and Use» (en anglès). Autoritat de Remodelació de Boston. [Consulta: 21 setembre 2021].
  4. «List of intact or abandoned Massachusetts county governments» (en anglès). Secretari de la Mancomunitat de Massachusetts. [Consulta: 31 octubre 2016].
  5. «Boston, Massachusetts Population 2021 (Demographics, Maps, Graphs)» (en anglès). [Consulta: 14 agost 2021].
  6. Florida, Richard. «What Is the World's Most Economically Powerful City?». The Atlantic Monthly Group, 08-05-2012. [Consulta: 21 febrer 2013].
  7. «Global city GDP rankings 2008–2025». Pricewaterhouse Coopers. Arxivat de l'original el 13 maig 2011. [Consulta: 20 novembre 2009]. Arxivat de maig 31, 2010, at WebCite
  8. McSweeney, Denis M.. «The prominence of Boston area colleges and universities». [Consulta: 25 abril 2014].
  9. «Leadership Through Innovation: The History of Boston's Economy». Boston Redevelopment Authority, 2003. Arxivat de l'original el 6 octubre 2010. [Consulta: 6 maig 2012]. Arxivat October 6, 2010[Date mismatch], a Wayback Machine.
  10. «Milken report: The Hub is still tops in life sciences». The Boston Globe, 19-05-2009 [Consulta: 25 agost 2009].
  11. Kirsner, Scott «Boston is #1 ... But will we hold on to the top spot? – Innovation Economy». The Boston Globe, 20-07-2010 [Consulta: 30 agost 2010].
  12. Innovation that Matters 2016. US Chamber of Commerce. 2016. 
  13. «Boston: The City of Innovation». TalentCulture, 02-08-2010. [Consulta: 30 agost 2010].
  14. «Venture Investment – Regional Aggregate Data». National Venture Capital Association. Arxivat de l'original el 8 abril 2016. [Consulta: 17 gener 2016]. Arxivat April 8, 2016[Date mismatch], a Wayback Machine.
  15. «Fortune 500 Companies 2018: Who Made The List». Arxivat de l'original el 1 d’octubre 2018. [Consulta: 1r octubre 2018].
  16. MA Executive Office of Labor and Workforce Development: Largest 200 Employers in Suffolk County Arxivat 2020-02-05 a Wayback Machine. (2017). Retrieved on May 10, 2017, updated on February 11, 2019.
  17. «Industry by Occupation for the Civilian Employed Population 16 Years and Over [Boston-Cambridge-Nashua, MA-NH Metropolitan NECTA]». US Census Bureau, 2016. Arxivat de l'original el 13 febrer 2020. [Consulta: 9 octubre 2018]. Arxivat de febrer 13, 2020, at Archive.is
  18. «Tourism Statistics & Reports». Greater Boston Convention and Visitors Bureau, 2009–2011. [Consulta: 20 febrer 2013].
  19. «GBCVB, Massport Celebrate Record Number of International Visitors in 2014». Greater Boston Convention and Visitors Bureau, 21-08-2015. Arxivat de l'original el 12 de maig 2016. [Consulta: 17 gener 2016].
  20. «About the Port – History». Massport, 2007. Arxivat de l'original el 2 juliol 2007. [Consulta: 28 abril 2007]. Arxivat de juliol 2, 2007, a Wayback Machine.
  21. «The Global Financial Centres Index 24». Zyen, 01-09-2018.
  22. Yeandle, Mark. «The Global Financial Centres Index 9» p. 4. The Z/Yen Group, 01-03-2011. Arxivat de l'original el 28 novembre 2012. [Consulta: 31 gener 2013]. Arxivat October 14, 2012[Date mismatch], at WebCite
  23. «History of Boston's Economy – Growth and Transition 1970–1998» p. 9. Boston Redevelopment Authority, 01-11-1999. Arxivat de l'original el 23 juliol 2013. [Consulta: 12 març 2013]. Arxivat de juliol 23, 2013, a Wayback Machine.
  24. Morris, Marie. Frommer's Boston 2007. 2. John Wiley & Sons, 2006, p. 59. ISBN 978-0-470-08401-4. 
  25. NPS: Boston Harbor Islands
  26. NPS: Boston

Bibliografia complementària

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Web oficial de la ciutat (anglès)
  • Portal comercial (anglès)
  • Guia de la ciutat (anglès)