Vés al contingut

Mary Steenburgen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMary Steenburgen
Imatge
(2009) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Mary Nell Steenburgen Modifica el valor a Wikidata
8 febrer 1953 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Newport (Arkansas) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaManhattan
Arkansas Modifica el valor a Wikidata
FormacióHendrix College - forma dramàtica (1971–1972)
North Little Rock High School (–1971)
Neighborhood Playhouse School of the Theatre Modifica el valor a Wikidata
Alçada173 cm Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsCabells marrons Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióproductora de televisió, productora de cinema, actriu de cinema, actriu de televisió, actriu de veu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1978 Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugeTed Danson (1995–)
Malcolm McDowell (1980–1990) Modifica el valor a Wikidata
FillsCharlie McDowell
 () Malcolm McDowell Modifica el valor a Wikidata
ParesMaurice Steenburgen Modifica el valor a Wikidata  i Nellie Mae Wall Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0005460 Allocine: 1917 Rottentomatoes: celebrity/mary_steenburgen Allmovie: p67856 TCM: 183581 TV.com: people/mary-steenburgen IBDB: 60944 AFI: 250671 TMDB.org: 2453
X: MarySteenburgen Instagram: mary_steenburgen Musicbrainz: 48cc7e51-6dd1-4947-ae7b-5f67f74b1c78 Discogs: 3622493 Modifica el valor a Wikidata

Mary Steenburgen (Newport, 8 de febrer de 1953) és una actriu i productora estatunidenca.[1]

Biografia

[modifica]

Mary Steenburgen va néixer el 8 de febrer de 1953 a Arkansas, i va anar a Nova York on va prendre classes d'interpretació el 1972.

El 1978 Jack Nicholson li va oferir un paper a Camí del sud, el seu debut com a realitzador, i que li va donar a la Mary una candidatura als Globus d'Or arran de la qual es va disparar la seva carrera.[2] Només dos anys després la seva interpretació de Linda Duman a Melvin and Howard , va ser recompensada amb l'Oscar a la millor actriu secundària. Mary feia una imatge de certa accessibilitat tant afectiva com sexual de cara al públic, fent el paper de dona a la trentena amb ganes de posar seny a la seva vida, però que també podia qüestionar el seu statu quo i prendre decisions. A la seva vida privada, s'acabava de casar amb l'actor Malcolm McDowell, de qui esperava la seva primera filla: Lily, que va néixer el 1981.

Aquell any Mary va rodar Ragtime, sota les ordres de Milos Forman, on va interpretar una dona benestant que acull a casa seva una dona negra embarassada, la mort de la qual a mans de la policia li causarà una convulsió que farà que acabi abandonant el seu marit per un director de cinema.[3]

L'any següent Mary Steenburgen es va afegir a A Midsummer Night's Sex Comedy (1982), on Woody Allen li va oferir el paper d'Adrian, una dona que pateix una creixent frigidesa a causa d'haver amagat al seu marit una infidelitat que li causava forts remordiments.[4]

El 1983 va néixer el seu segon fill Charles. En ple èxit, però, Mary es va allunyar de la pantalla gran per encarregar-se dels seus fills i no tornaria fins al 1990, any que es va divorciar de Malcolm. Llavors començava a fer la imatge de dona madura ja una mica desencisada de la vida, més o menys independent. En ple procés de separació, va estrenar Parenthood , on va fer el paper d'una dona que per revifar el seu matrimoni estava disposada a qualsevol cosa. Fins i tot a tenir més fills i també a fer-li una fel·lació al seu marit en un cotxe, amb conseqüències una mica funestes.

Poc temps després se la va començar a veure més sovint a pel·lícules com Retorn al futur 3' o Filadèlfia, on va interpretar una implacable advocada que defensava un bufet homòfob que havia despatxat un dels seus lletrats perquè tenia la SIDA. La pel·lícula va ser la seva retrobada amb Jonathan Demme, el mateix realitzador que l'havia catapultat cap a la fama amb Melvin i Howard.

El 1993 Lasse Hallström li va oferir una de les seves millors oportunitats en What's Eating Gilbert Grape, on es va posar a la pell de Betty Carver, una dona de quaranta anys fastiguejada de la seva vida mediocre i del seu matrimoni i que tenia una relació sexual amb un jove d'un poble de nom Endora, el qual havia atrapat perquè ell no podia anar-se'n d'aquell trist lloc perquè tenia una mare l'excés de pes del qual la feia romandre sempre en un sofà, i tenia un germà menor deficient (Arnie:Leonardo DiCaprio).

El 1995 va fer tres pel·lícules. A la primera, Powder, defensava un noi amb poders. A la segona, The Grass Harp , s'encarregava de donar vida a la Germana Ida, una predicadora que vivia amb els seus fills i que defensava la tolerància i la llibertat en una comunitat opulenta. A Nixon , Mary es va posar a la pell d'Hannah Nixon, una dona malalta, el record de la qual traumatitzaria el seu fill Richard.

Aquell any la Mary es va casar amb Ted Danson, al qual va conèixer a la filmació del telefilm Gulliver's Travels , on va interpretar la soferta dona de Gulliver, condemnada a criar els fills mentre el seu marit feia viatges fantàstics.

Amb aquest paper s'obria d'alguna manera una nova etapa a la carrera de l'actriu que va alternar personatges similars a la Betty Carver de la cinta de Lasse Hallström amb la de mares comprensives i afectuoses. Entre les primeres destaca com a Colleen a Life as a House , on tornava a fer el paper de divorciada, la vida sexual de la qual depenia d'un adolescent.

Entre les segones hi ha tres films amb dret propi, dos d'ells sota les ordres de John Sayles, que la va dirigir a La terra promesa -on va donar una mica de dignitat a una dona que falsejava la història local a favor d'una massificació cultural i l'aprovació d'un pla urbanístic – i la Casa dels Baby , on va fer d'una exalcohòlica disposada a adoptar un nen a Llatinoamèrica, malgrat un sistema plenament corrupte interessat a explotar els estrangers que hi anaven amb aquestes intencions i prendre'ls tots els diners possibles en hotels de luxe i restaurants. Rita Moreno, Marcia Gay Harden, Maggie Gyllenhaal i Daryl Hannah van ser les seves companyes de repartiment.

El tercer dels esmentats papers el va fer a la sèrie Joan de Arcadia , on va interpretar Helen Gerardi, la dona del cap de policia del poble, professora d'art i preocupada per fer anar endavant un fill paralític (Jason Ritter). La sèrie va fer una imatge serena d'una actriu que havia assolit la maduresa, mostrant-se comprensiva, lluitadora, pacient, i disposada a donar-ho tot per la família.

El 2007 va interpretar la directora d'una emissora de ràdio novaiorquesa a The Brave One , que es convertia en testimoni de la transformació d'Erica (Jodie Foster) després d'haver rebut una pallissa.

El 2008 va participar en la comèdia nadalenca Com a casa, enlloc protagonitzada per Reese Witherspoon i Vince Vaughan que va ser un gran èxit de taquilla als EUA.

El 2009 estrena la comèdia romàntica The Proposal protagonitzada per Sandra Bullock i Ryan Reynolds, interpretant la mare d'aquest últim.

Filmografia

[modifica]

Actriu

[modifica]

Productora

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Biografia de Mary Steenburgen
  2. ↑ Biografia de Mary Steenburgen
  3. ↑ Ragtime
  4. ↑ A Midsummer Night's Sex Comedy
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mary Steenburgen
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mary_Steenburgen&oldid=33638452»