Vés al contingut

Judi Dench

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJudi Dench
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Judith Olivia Dench Modifica el valor a Wikidata
9 desembre 1934 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
York (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaLondres
Outwood (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAnglaterra Anglaterra
FormacióCentral School of Speech and Drama
Clifton Pre-preparatory School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de cinema, actriu de teatre, directora de cinema, directora de teatre, autobiògrafa, actriu de televisió, actriu de veu, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1957 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorUniversitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeMichael Williams (1971–2001) Modifica el valor a Wikidata
FillsFinty Williams Modifica el valor a Wikidata
ParesReginald Arthur Dench Modifica el valor a Wikidata  i Eleonora Olive Jones Modifica el valor a Wikidata
GermansJeffery Dench Modifica el valor a Wikidata
ParentsRebekah Elmaloglou, cosí
Sebastian Elmaloglou, cosí Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0001132 FilmAffinity: 359315181 Allocine: 21084 Rottentomatoes: celebrity/judi_dench Allmovie: p18570 90538 TV.com: people/judi-dench IBDB: 37830 TMDB.org: 5309
Musicbrainz: a69f5a73-e016-4069-989d-8c093ec63ec5 Songkick: 2228528 Discogs: 431099 Modifica el valor a Wikidata

Dame Judith Olivia Dench CH DBE FRSA (York, 9 de desembre de 1934), generalment coneguda com a Judi Dench, és una actriu anglesa guanyadora de Premis Oscar, Globus d'Or, BAFTA i Tony.[1]

Biografia

[modifica]

Actriu shakesperiana abans de tot, Judi Dench es va distingir en principi als escenaris, sobretot al si de la Royal Shakespeare Company per a la qual ha interpretat grans papers clàssics, així com personatges moderns i còmics. Elevada al rang de Dame de l'imperi britànic el 1988 per als seus serveis retuts al teatre, Judi Dench també ha destacat a la televisió i el cinema.

L'actriu s'estrena a la pantalla gran el 1964 amb The Third Secret, de Charles Crichton. Aïllada la majoria del temps a segons papers, destaca el 1986 per a la seva interpretació a Una habitació amb vista al costat d'una altra gran figura del teatre britànic, Maggie Smith, que retrobarà uns anys més tard en la comèdia dramàtica de Franco Zeffirelli, Tea with Mussolini.

Tenint un gran interès en la dramatúrgia anglesa, es decanta cap a les adaptacions cinematogràfiques de les peces de Shakespeare. És dirigida per un dels especialistes del gènere, Kenneth Branagh, a Hamlet i Henry V Ironia de la sort, és gràcies a una pel·lícula que evoca la joventut del cèlebre dramaturg, Shakespeare in Love, que s'emportarà l'Oscar a la millor actriu secundària el 1999. Dos anys abans, havia guanyat el BAFTA a la millor actriu per a la seva interpretació d'una altra reina d'Anglaterra, Victòria, dirigida també per John Madden a Mrs. Brown.

Paral·lelament a aquests papers, Judi Dench també va canviar de registre i apareix a partir de 1995 en la sèrie James Bond en el paper del cap dels serveis secrets britànics, " M ". Es deixa també temptar per la ciència-ficció en The Chronicles of Riddick, el 2004, la continuació de Pitch Black.

Des d'aleshores coneguda pels seus personatges de dona gran alhora altiva i maliciosa, Judi Dench enllaça els rodatges. El 2006 té el protagonisme a Mrs. Henderson Presents de Stephen Frears i Ladies in Lavender, on troba una vegada més Maggie Smith.

Carrera teatral

[modifica]

Al Regne Unit, Judi és considerada com una de les principals actrius britàniques de la postguerra, sobretot gràcies al seu treball al teatre, que ha estat l'activitat principal de la seva carrera.

Judi es va formar a la Central School of Discurs and Drama de Londres i es va estrenar amb Hamlet fent el paper d'Ophelia a Liverpool el 1957.

El 1961, es va unir a la Royal Shakespeare Company i va participar en nombroses representacions amb aquesta tropa a Stratford-upon-Avon i a Londres durant els dos decennis següents, emportant-se diversos premis. És sovint comparada a Maggie Smith, una altra actriu britànica de la mateixa generació.

James Bond

[modifica]

De 1995 a 2012, interpreta el paper de M a les pel·lícules de James Bond, succeint als seus precedents intèrprets, tots masculins. Una tria que podria estar relacionat amb el fet que l'MI5 britànic (Bond i M són a l'MI6) ha vist per primera vegada, el 1992, arribar al seu cap una dona, Stella Rimington, que l'ha dirigit fins al 1996.

Filmografia

[modifica]
Any Pel·lícula Personatge Notes
1964 The Third Secret Miss Humphries
1965 Four in the Morning Esposa BAFTA al millor novell en paper principal
Terror a Whitechapel (A Study in Terror) Sally
He Who Rides a Tiger Joanne
1968 A Midsummer Night's Dream Titània
1973 Luther Katherine
1974 Dead Cert Laura Davidson
1985 The Angelic Conversation (narradora)
Wetherby Marcia Pilborough Nominada − BAFTA a la millor actriu secundària
Una habitació amb vista (A Room with a View) Eleanor Lavish BAFTA a la millor actriu secundària
1987 La carta final (84 Charing Cross Road) Nora Doel Nominada − BAFTA a la millor actriu secundària
1988 A Handful of Dust Mrs. Beaver BAFTA a la millor actriu secundària
1989 Henry V Mistress Quickly
1995 En Jack i la Sarah (Jack and Sarah) Margaret
GoldenEye M
1996 Hamlet Hècuba
1997 Mrs. Brown Reina Victòria BAFTA a la millor actriu
Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
Oscar a la millor actriu
Tomorrow Never Dies M
1998 Shakespeare in Love Reina Elisabet Oscar a la millor actriu secundària
BAFTA a la millor actriu secundària
Nominada − Globus d'Or a la millor actriu secundària
1999 Tea with Mussolini Arabella
The World Is Not Enough M
2000 The Last of the Blonde Bombshells Elizabeth BAFTA a la millor actriu de televisió
Chocolat Armande Voizin Nominada − Oscar a la millor actriu secundària
Nominada − BAFTA a la millor actriu secundària
Nominada − Globus d'Or a la millor actriu secundària
2001 Iris Iris Murdoch BAFTA a la millor actriu
Nominada − Oscar a la millor actriu
Nominada − Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
The Shipping News Agnis Hamm Nominada − BAFTA a la millor actriu secundària
2002 La importància de ser franc (The Importance of Being Earnest) Lady Augusta Bracknell
Die Another Day M
2004 Home on the Range Mrs. Caloway
The Chronicles of Riddick Aereon
L'última primavera (Ladies in Lavender) Ursula Widdington
2005 Pride & Prejudice Lady Catherine de Bourgh
Mrs. Henderson Presents Mrs. Laura Henderson Nominada − Oscar a la millor actriu
Nominada − BAFTA a la millor actriu
Nominada − Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
2006 The Magic Roundabout (narradora)
Casino Royale M
Notes on a Scandal Barbara Covett Nominada − Oscar a la millor actriu
Nominada − BAFTA a la millor actriu
Nominada − Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
2007 Go Inside to Greet the Light (narradora)
2008 Quantum of Solace M
2009 Rage Mona Carvell
Nine Liliane La Fleur
2011 Jane Eyre Sra. Fairfax
Pirates of the Caribbean: On Stranger Tides Noble Cameo
La meva setmana amb Marilyn Sybil Thorndike
J. Edgar Anna Marie Hoover
The Best Exotic Marigold Hotel Evelyn Greenslade
2012 Skyfall M
Run For Your Wife Dona gran Cameo
2013 Philomena Philomena Lee Nominada − Oscar a la millor actriu
Nominada − BAFTA a la millor actriu
Nominada − Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
2014 Roald Dahl's Esio Trot Mrs. Silver
2015 The Second Best Exotic Marigold Hotel Evelyn Greenslade
2016 Miss Peregrine's Home for Peculiar Children Miss Avocet
Ricard III Cecily Neville, Duquesa de York telefilm
2017 Tulip Fever The Abbess of St. Ursula
Murder on the Orient Express Princess Dragomiroff

Referències

[modifica]
  1. Premis i nominacions, a IMDB (anglès)

Enllaços externs

[modifica]