Matthew Tree
Biografia | |
---|---|
Naixement | 30 desembre 1958 (65 anys) Londres |
Nacionalitat | Anglaterra |
Activitat | |
Ocupació | Escriptor |
Participà en | |
28 març 2022 | Defensem l'escola en català |
Obra | |
Primeres obres | Fora de lloc |
Premis | |
| |
Lloc web | matthewtree.cat |
Matthew Tree (Londres, 30 de desembre de 1958) és un escriptor anglès en català. Va aprendre català el 1979 i en l'actualitat viu a Banyoles, després d'anar a viure a Barcelona el 1984.[1] Escriptor i defensor de la llengua catalana, ha col·laborat en diverses publicacions i emissores de ràdio (RAC 1, Catalunya Ràdio o Ràdio Contrabanda) i televisió tant angleses com catalanes. En televisió ha col·laborat en el programa La cosa nostra, d'Andreu Buenafuente, ha protagonitzat el programa sobre Catalunya, Passatgers[2] i forma part del programa cultural en anglès amb subtítols en català The weekly mag de la Xarxa de Comunicació Local.[3] La seva activitat en l'àmbit de la premsa escrita s'estén, entre altres, a publicacions com El Punt Avui, a l'apartat d'opinió, i a la revista en anglès Catalonia Today, en les quals hi publica regularment els seus articles.[4]
Per la seva obra literària ha estat guardonat amb el Premi Andròmina de narrativa del 1999, per Ella ve quan vol, i amb el Premi Columna del 2001, per Privilegiat.[5]
Obra publicada
[modifica]- Fora de lloc (novel·la, 1996, ISBN 978-84-7602-985-5)
- Aaaaagh (dels Germans Miranda, un dels contes, com a Matthew Tree Miranda, narrativa breu, 1998, ISBN 978-84-8300-645-0)
- Ella ve quan vol (narrativa breu, 1999, ISBN 978-84-7502-596-4, premi Octubre - Andròmina de narrativa, 1999)
- El Barça o la vida (dels Germans Miranda, un dels contes, com a Matthew Tree Miranda, narrativa breu, 1999, ISBN 978-84-8300-719-8)
- CAT; un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix (viatges, 2000, ISBN 978-84-8300-614-6 i, en butxaca, ISBN 978-84-95965-04-2)
- Privilegiat (novel·la, 2001, ISBN 978-84-664-0141-8, Premi Columna 2001)
- Contra la monarquia (assaig, 2004, ISBN 978-84-96201-19-4)
- Memòries (memòria, 2004, ISBN 978-84-664-0411-2)
- Aniversari; quatre reflexions sense importància després de passar exactament vint anys entre els catalans (assaig, 2005, ISBN 978-84-664-0597-3)
- La puta feina (assaig, 2006, ISBN 978-84-96201-68-2)
- La vida després de Déu (assaig, 2007, ISBN 978-84-96767-31-7)
- Negre de merda. El racisme explicat als blancs (assaig, 2010, Ed. Columna Edicions, ISBN 978-84-6641-182-0)
- Com explicar aquest país als estrangers (assaig, 2011, Ed. Columna Edicions, ISBN 978-84-6641-359-6)
- Barcelona, Catalonia. A View from the Inside (assaig, 2011, Ed. Catalonia Press (en anglès, ISBN 978-16-1150-006-6)
- SNUG (Novel·la en anglès, 2014)[6]
- De fora vingueren (Columna, 2016) ISBN 978-84-664-2148-5
- No sóc racista, però...: Un manual per a persones de pell pàl·lida (assaig, Destino, 2021) ISBN 978-84-9710-322-0
- If Only (en anglès, novel·la, England-Is-A-Bitch Productions, 2021) ISBN 978-8409290109
- Just Looking (en anglès, novel·la, England-Is-A-Bitch Productions, 2022) ISBN 979-8366659079
- The Last Person in the World (en anglès, novel·la, England-Is-A-Bitch Productions, 2023) ISBN 979-8398211672
- We'll Never Know (en anglès, novel·la, England-Is-A-Bitch Productions, 2024) ISBN 979-8873533862
- No em canviïs la llengua: aventures i desventures dels catalanoparlants nascuts a l'estranger [amb Rosario Palomino, Toni Albà i Carme Sansa; amb pròleg de Quim Torra i epíleg de Lluís Llach]. Barcelona: Nexum Edicions, 2024, 312 p.; ISBN 9788412527506
Referències
[modifica]- ↑ «Matthew Tree». Associació d'escriptors en llengua catalana. AELC. [Consulta: 6 abril 2024].
- ↑ «Passatgers", el nou programa de TV3 en què Matthew Tree recorre Catalunya sobre rails». Notícies - 3cat. CCMA, 02-08-2005. [Consulta: 6 abril 2024].,
- ↑ «The weekly mag - Full Cast and Crew». IMDb. [Consulta: 6 abril 2024].
- ↑ «Matthew Tree». Grup 62 - Autors. [Consulta: 6 abril 2024].
- ↑ «Matthew Tree - Premis». Associació d'escriptors en llengua catalana. AELC. [Consulta: 6 abril 2024].
- ↑ «Web oficial del llibre». Arxivat de l'original el 2013-10-09. [Consulta: 26 juny 2014].
Enllaços externs
[modifica]
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Josep Pujol i Coll Els tatuatges |
Premi Andròmina de narrativa 1999 |
Succeït per: Isabel-Clara Simó i Monllor L'home que ensumava dones |