Max Noether
Max Noether (1844-1921) va ser un matemàtic alemany que va fer recerques importants en geometria algebraica.
Vida i Obra
[modifica]Max Noether era descendent d'una rica família jueva,[2] que havia canviat el seu cognom de Samuel per Noether arran dels edictes de tolerància de l'estat de Baden de 1908. Va estudiar a escoles privades a Mannheim, la seva vila natal. Als catorze anys va patir una polio que el va deixar coix de per vida.[3]
El 1865 va ingressar en la universitat de Heidelberg en la que es va doctorar el 1868.[4] El professor que més l'influí fou Gustav Kirchoff, per això la seva tesi doctoral va ser d'astronomia i no va estar obligat a presentar-la per escrit. Després de treballar al observatori astronòmic de Mannheim,[3] el 1870 va obtenir l'habilitació a la universitat de Heidelberg, de la que va ser successivament professor adjunt (1870-1874) i extraordinari (1874-1875).
El 1875 es va traslladar a la universitat d'Erlangen de la que va ser professor titular a la vora de cinquanta anys. Dels seus quatre fills, tres també van ser científics reconeguts: Emmy, Fritz (matemàtics) i Alfred (químic).[3]
A partir de 1870, Noether va tenir una col·laboració intensa amb la revista Mathematische Annalen, en la que va publicar nombrosos articles fins als seus últims anys de vida.[5] D'especial rellevància és l'article Über die algebraischen Functionen und ihre Anwendung in der Geometrie (Sobre les funcions algebraiques i la seva aplicació en geometria) escrit conjuntament amb Alexander von Brill i publicat el 1874.
Max Noether és considerat un dels pares de la geometria algebraica, a la que va fer aportacions que encara estan a la base d'aquesta disciplina.[6] També és especialment recordat pel teorema que avui coneixem amb el nom de teorema AF + BG, també conegut com a teorema fonamental de Max Noether[7] o condicions de Max Noether[8].
Referències
[modifica]- ↑ Fouse, 2005, p. 244.
- ↑ Fouse, 2005, p. 68.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 James, 2009, p. 186.
- ↑ Macaulay, 1923, p. XXXVII.
- ↑ Macaulay, 1923, p. XXXVIII.
- ↑ Menghini, 1986, p. 342.
- ↑ Fulton, 1971, p. 78.
- ↑ Boswell, 2008, p. 2-5.
Bibliografia
[modifica]- Boswell, Jacob Aaron. Max Noether's Fundamental Theorem (en (anglès)). Missouri State University, 2008.
- Fouse, Gary C. Erlangen: An American's History of a German Town (en (anglès)). University Press of America, 2005. ISBN 0-7618-3024-3.
- Fulton, William. Curvas algebraicas (en (castellà)). Editorial Reverté, 1971, p. 78 i ss.. ISBN 84-291-5075-7.
- James, Ioan. Driven to Innovate (en (anglès)). Peter Lang, 2009. ISBN 978-1-906165-22-2.
- Macaulay, Francis S. «Max Noether» (en (anglès)). Proceedings of the London Mathematical Society, Vol. 21, Sèrie 2, 1923, pàg. XXXVII-XLII. DOI: 10.1112/plms/s2-21.1.1-v. ISSN: 1460-244X.
- Menghini, Marta «Notes on the correspondence between Luigi Cremona and Max Noether» (en (anglès)). Historia Mathematica, Vol. 13, Num. 4, 1986, pàg. 341-351. DOI: 10.1016/0315-0860(86)90056-X. ISSN: 0315-0860.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Max Noether» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Kramer, Edna E. «Noether, Max». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 16 novembre 2017].