Vés al contingut

Max Pfister

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMax Pfister
Biografia
Naixement21 abril 1932 Modifica el valor a Wikidata
Zúric (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 octubre 2017 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Saarbrücken (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Zúric Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólingüista, romanista, lexicògraf, professor d'universitat, filòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat del Sarre
Universitat de Marburg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (associat estranger) (2010–)
Acadèmia de Ciències i Humanitats de Heidelberg (membre corresponent) (1998–)
Acadèmia de les Ciències i les Lletres de Magúncia
Accademia Nazionale dei Lincei
Accademia della Crusca Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Max Pfister (Zúric, 21 d'abril de 1932 - Saarbrücken, 21 d'octubre de 2017[1]) fou un romanista i lexicògraf suís, especialista en italianística.

Vida

[modifica]

Ja a l'educació secundària Pfister se sentí atret per les llengües romàniques gràcies a les classes de llatí de Franz Fankhauser, a qui dedica, junt amb Wartburg, el LEI. Pfister va estudiar, de 1951 a 1958, filologia romànica a la Universitat de Zúric, amb, entre altres, Arnald Steiger o Reto Bezzola, i feu també estades d'estudis en universitats italianes (Pisa) i d'altres països europeus: la Sorbona o la Universitat de Salamanca. Es va doctorar el 1958 amb una tesi sobre fonètica històrica de l'occità antic. Va ser docent de francès i italià en instituts de Zúric i col·laborava simultàniament en la redacció del Französisches Etymologisches Wörterbuch amb Walther von Wartburg a Basilea. El 1968 va defensar la tesi d'habilitació amb un treball sobre Girart de Roussillon. De 1969 a 1974 fou professor de filologia romànica a la Universitat de Marburg i, des de 1974 fins a la jubilació a la Universität des Saarlandes a Saarbrücken.

A més de nombroses publicacions (més de 300),[2] la seva obra cabdal és el Lessico Etimologico Italiano (LEI), un diccionari etimològic italià, publicat a partir de 1979 i que actualment ha arribat fins a la lletra D-. A aquest projecte s'han associat nombrosos filòlegs italians i ha contribuït a formar molts lexicògrafs d'aquest país. Des de 2002 s'ha associat a la direcció d'aquesta obra Wolfgang Schweickard.

Pfister ha estat president de la Société de Linguistique Romane de 1986 a 1989, després president d'honor, i director de la Zeitschrift für romanische Philologie. És membre de nombroses acadèmies alemanyes i italianes, entre elles l'Accademia della Crusca[3] (1988), de l'Accademia dei Lincei (2007) i de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres (2006). També de l'Acadèmia de Ciències de Mainz (1984)[4] i de la de Heidelberg (1998).[5] Diverses universitats italianes l'han investit com a doctor honoris causa.

Publicacions

[modifica]

Un llistat complet de les publicacions de Max Pfister Arxivat 2016-08-15 a Wayback Machine. es pot trobar a la pàgina web de la Universität des Saarlandes.

  • Pfister, Max, Die Entwicklung der inlautenden Konsonantengruppe -PS- in den romanischen Sprachen ; mit besonderer Berücksichtigung des Altprovenzalischen, Bern, Francke, 1960
  • Pfister, Max, Lexikalische Untersuchungen zu Girart de Roussillon, Tübingen, Niemeyer, 1970
  • Pfister, Max (després amb Wolfgang Schweickard), Lessico etimologico italiano, Wiesbaden, Reichert, 1979--
  • Pfister, Max, Galloromanische Sprachkolonien in Italien und Nordspanien, Wiesbaden/Stuttgart, Steiner, 1988
  • Pfister, Max / Kleiber, W., Aspekte und Probleme der römisch-germanischen Kontinuität. Sprachkontinuität an Mosel, Mittel- und Oberrhein sowie im Schwarzwald, Stuttgart, Steiner, 1992
  • Pfister, Max / Haubrichs, Wolfgang, Toponymie und Entwicklung der deutsch-französischen Sprachgrenze. Der Kreis Merzig-Wadern und die Mosel zwischen Nennig und Metz, Stuttgart Steiner, 1992
  • Pfister, Max / Lupis, Antonio, Introduzione all'etimologia romanza. Soveria Mannelli (Catanzaro), Rubbettino, 2001
  • Pfister, Max, Il mestiere dell'etimologo, Trieste, EUT, 2009

Premis i distincions

[modifica]
  • Doctor honoris causa per la Universitat de Bari (1988)
  • Doctor honoris causa per la Universitat de Lecce (1991)
  • Premio Internazionale Galileo Galilei dei Rotary italiani (1993)
  • Ufficiale dell'Ordine al merito della Repubblica Italiana (1995)
  • Doctor honoris causa per la Universitat de Torí (1998)
  • Doctor honoris causa per La Sapienza (2001)
  • Doctor honoris causa per Universitat de Palerm (2002)
  • Premi Cassano (2005)
  • Diploma di 1a Classe con Medaglia d'Oro ai Benemeriti della Cultura e dell'Arte (2006)
  • Ciutadà honorífic de Bari (2012)

Els seus deixebles li han dedicat, a més, diverses miscel·lànies d'homenatge:

  • Holtus, Günter / Kramer, Johannes / Schweickard, Wolfgang (eds.), Italica et Romanica. Festschrift für Max Pfister zum 65. Geburtstag, 3 vols., Tübingen, Max Niemeyer Verlag, 1997
  • Gleßgen, Martin-Dietrich / Holtus, Günter / Kramer, Johannes / Schweickard, Wolfgang (eds.), Ex traditione innovatio. Miscellanea in honorem Max Pfister septuagenarii oblata, 2 vols., Darmstadt, Wissenschaftliche Buchgesellschaft, 2002
  • Lubello, Sergio / Schweickard, Wolfgang, Le nuove frontiere del LEI. Miscellanae di studi in onore di Max Pfister in occasione del suo 80. compleanno, Wiesbaden, Reichert Verlag, 2012

Bibliografia

[modifica]
  • Schweickard, Wolfgang (2018): [nota necrològica], in: Zeitschrift für romanische Philologie 134, p. 323-327
  • Glessgen, Martin (2018): "Max Pfister (21 avril 1932 - 21 octobre 2017)" [Nota necrològica], in: Revue de linguistique romane 82, p. 313-324 (en francès)
  • Chambon, Jean-Pierre / Greub, Yan (2018): "IN MEMORIAM Max Pfister (1932-2017)", in: Revue des langues romanes 122, p. 9-23 (en francès)
  • Wolfgang Raible: '"Max Pfister (21.4.1932–21.10.2017)", In: Jahrbuch der Heidelberger Akademie der Wissenschaften für das Jahr 2017. Heidelberg 2018, p. 384–386 (accessible en línia, en alemany).
  • Marcello Aprile (2019): "Max Pfister (21 aprile 1932 - 21 ottobre 2017)", Estudis Romànics 41, p. 705-709

Referències

[modifica]
  1. ↑ [enllaç sense format] http://www.luccaindiretta.it/cultura-e-spettacoli/item/104860-morto-il-linguista-max-pfister-era-membro-dell-accademia-di-lucca.html
  2. ↑ Vegeu-ne la llista a "publicacions" i a la pàgina web on es remet
  3. ↑ [enllaç sense format] http://www.accademiadellacrusca.it/it/laccademia/organizzazione/membri-dellaccademia/1948
  4. ↑ [enllaç sense format] http://www.adwmainz.de/mitglieder/profil/prof-dr-phil-dr-hc-mult-max-pfister.html Arxivat 2017-09-16 a Wayback Machine.
  5. ↑ [enllaç sense format] http://www.haw.uni-heidelberg.de/akademie/members1909.en.html?P

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Max_Pfister&oldid=33323415»