Vés al contingut

Max Zorn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMax Zorn
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Max August Zorn Modifica el valor a Wikidata
6 juny 1906 Modifica el valor a Wikidata
Krefeld (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 març 1993 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Bloomington (Indiana) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcauses naturals Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Hamburg (1923–1930) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaTheorie Der Alternativen Ringe Modifica el valor a Wikidata (1930 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiEmil Artin Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballÀlgebra, teoria de conjunts i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Indiana a Bloomington (1946–1971)
Universitat de Califòrnia a Los Angeles (1936–1946)
Universitat Yale (1934–1936)
Universitat de Halle (1931–1933) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsEmil Artin Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralIsrael Nathan Herstein Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAlice Schlottau Modifica el valor a Wikidata
FillsJens i Liz Zorn Modifica el valor a Wikidata
ParesTheodor Maximilian Wilhem Zorn y Anna Katherina Nissen
ParentsEric Zorn, net Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 183897128 Modifica el valor a Wikidata


Max Zorn (alemany: Max August Zorn) (Krefeld, 6 de juny de 1906 - Bloomington, 9 de març de 1993) va ser un matemàtic alemany, nacionalitzat estatunidenc.

Vida i Obra

[modifica]

Zorn va néixer prop de Düsseldorf i va estudiar matemàtiques a la universitat d'Hamburg en la qual va obtenir el doctorat el 1930 amb una tesi dirigida per Emil Artin sobre àlgebra commutativa.[1] A continuació, va ser professor a la universitat de Halle, però la seva posició contrària als nazis,[2] que li va costar una bona pallissa el 1933, a mans de fanàtics hitlerians, que li va deixar seqüeles permanents a la seva veu,[3] va fer que emigrés el 1934 als Estats Units amb la seva dona i un fill.[4] Els dos primers anys als Estats Units va ser professor a la Universitat Yale i els deu anys següents a la universitat de Califòrnia a Los Angeles. Finalment, va ser nomenat el 1946 professor de la universitat d'Indiana Bloomington en la qual va romandre fins a la seva jubilació el 1971, tot i que va continuar anant al seu despatx a la universitat la resta de la seva vida,[5] convertint-se en un element clau del departament de matemàtiques de la universitat.[6] Va morir el març de 1993 d'una complicació cardíaca, probablement causada per un accident d'automòbil que havia patit el novembre l'any anterior.[7] El seu cos va ser donat per a recerca, al departament de medicina de la universitat d'Indiana.

Zorn es amplament conegut pel lema que porta el seu nom, que ell va enunciar el 1935 amb el nom de "principi del màxim" i que és equivalent a l'axioma d'elecció de ZFC i al principi del bon ordre de Zermelo.[8][9]

El seu net, Eric, periodista del Chicago Tribune, li va dedicar un sentit homenatge en la seva columna del dia 11 de març de 1993.[10]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Max Zorn» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Macho Stadler, María. «Zorn, su lema y el axioma de elección». Heuskal Herriko Unibersitatea, 2018. [Consulta: 13 novembre 2021]. (castellà)
  • Durán, Antonio J. «Max Zorn: un nieto y un lema». Instituto de Matemáticas de ka Universidad de Sevilla. [Consulta: 1r novembre 2021]. (castellà)
  • Carlslon, Steve. «Max Zorn: World Renowned Mathematician and Member of the Indiana MAA Section». Pennsylvabia State University. [Consulta: 13 novembre 2021]. (anglès)