Mendipita
Mendipita | |
---|---|
Mendipita de color blanc | |
Fórmula química | Pb₃O₂Cl₂ |
Epònim | Mendip Hills (en) |
Nom IUPAC | diclorur diòxid de triplom |
Classificació | |
Categoria | halurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 3.DC.70 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 3.DC.70 |
Nickel-Strunz 8a ed. | III/C.06 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Color | incolor a blanc, crema marronós, gris, groc, rosa, roig o blau |
Exfoliació | {010}, perfecta; {100} i {010}, imperfecta |
Fractura | concoidal a desigual |
Duresa (Mohs) | 2,5 |
Lluïssor | nacrada a sedosa en les exfoliacions; resinosa a adamantina en les fractures |
Color de la ratlla | Blanca |
Diafanitat | translúcida |
Densitat | 7,22-7,24 g/cm³ |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Mdi |
La mendipita[1] és un mineral de plom, oxigen i clor, químicament és un oxiclorur de fórmula química Pb₃O₂Cl₂, de color variable, duresa 2,5 i una densitat de 7,22-7,24 g/cm³, cristal·litza en el sistema ortoròmbic. El seu nom fa referència al fet que es troba a les Mendip Hills, Anglaterra.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mendipita pertany a «03.DC - Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb (As,Sb,Bi), sense Cu» juntament amb els següents minerals: laurionita, paralaurionita, fiedlerita, penfieldita, laurelita, bismoclita, daubreeita, matlockita, rorisita, zavaritskita, zhangpeishanita, nadorita, perita, aravaipaïta, calcioaravaipaïta, thorikosita, mereheadita, blixita, pinalita, symesita, ecdemita, heliofil·lita, damaraïta, onoratoïta, cotunnita, pseudocotunnita i barstowita.
Referències
[modifica]- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Polarite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 31 març 2012].