Matlockita
Matlockita | |
---|---|
espècimen de matlockita de Derbyshire (Anglaterra) | |
Fórmula química | PbFCl |
Epònim | Matlock |
Classificació | |
Categoria | halurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 03.DC.25 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 3.DC.25 |
Nickel-Strunz 8a ed. | III/C.05 |
Dana | 9.2.11.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal |
Hàbit cristal·lí | cristalls tabulars i plans que surten com agregats, radiants, hemisfèrics; també massius |
Estructura cristal·lina | a = 4,11 Å, c = 7,23 Å; Z = 2 |
Grup puntual | tetragonal 4/m 2/m 2/m ditetragonal dipiramidal |
Color | sense color a groc i verdós |
Exfoliació | {001}, perfecta |
Fractura | Desigual a subconcoidal |
Tenacitat | trencadís, fràgil |
Duresa | 2,5 a 3 |
Lluïssor | ferma, nacrada a {001} |
Diafanitat | transparent |
Gravetat específica | 7,1 a 7,2 |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nω = 2,150 nε = 2,040 |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Mtl |
Referències | [1][2] |
La matlockita és un mineral halur de plom rar anomenat en honor del poble de Matlock, a la regió de Derbyshire (Anglaterra), on va ser descobert per primera vegada en una mina propera.[1] La matlockita (de fórmula química PbFCl) dona nom al grup de la matlockita que consisteix en minerals rars de la mateixa estructura.
Descripció
[modifica]El mineral, un fluoroclorit de plom (de fórmula PbFCl) va ser descobert a principis del segle xix a la mina de Bage a Bolehill, prop de Matlock, juntament amb espècimens de fosgenita i anglesita. Tot i que la fosgenita ja era coneguda en aquells temps, sembla probable que la matlockita va passar desapercebuda com a nou material durant almenys cinquanta anys. Va ser anomenada per Greg l'any 1851.[3] La primera menció de la matlockita segurament fou al Mineralogy of Derbyshire de John Mawe de l'any 1802,[4] en el qual descriu detalladament la fosgenita i, tot seguit, es refereix a un mineral que anomena "plom cristal·lí", descripció que s'adequa a l'aparença de la matlockita, que té un color clar, groc cremós i translúcid, i que té una densitat per sobre de 7,1 g/cm³.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la matlockita pertany a «03.DC - Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb (As,Sb,Bi), sense Cu» juntament amb els següents minerals: laurionita, paralaurionita, fiedlerita, penfieldita, laurelita, bismoclita, daubreeita, rorisita, zavaritskita, zhangpeishanita, nadorita, perita, aravaipaïta, calcioaravaipaïta, thorikosita, mereheadita, blixita, pinalita, symesita, ecdemita, heliofil·lita, mendipita, damaraïta, onoratoïta, cotunnita, pseudocotunnita i barstowita.
Un gran espècimen, de 10 centímetres de grossor i original de Derbyshire, es troba al Museu Americà d'Història Natural.[5] Un de 7 centrímetres es pot trobar a la col·lecció del Derby Museum and Art Gallery.[6]
S'ha trobat matlockita a diversos llocs des de la seva descoberta a Derbyshire, com per exemple a Tiger (Arizona, EUA), Làurion (Grècia), Essen (Alemanya) i prop de Campiglia (Toscana, Itàlia). També se n'han trobat mostres a Sud-àfrica, Perú, Xile, Austràlia, Àustria, França i Itàlia.[1][2]
El grup de la matlockita
[modifica]El grup de la matlockita consisteix en uns minerals que comparteixen una estructura cristal·lina similar. El grup inclou halurs de bismut, plom o calci: bismoclita (BiO)Cl, daubreeïta (BiO)(OH,Cl), laurionita PbCl(OH), paralaurionita PbCl(OH), rorisita CaFCl, zavaritskita (BiO)F i l'epònima matlockita.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Handbook of Mineralogy (anglès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Mindat.org (anglès)
- ↑ Phosgenite and Matlockite in Derbyshire (Part 1), T. Bridges, M.E. Smith, Journal of the Russell Society Volum 1, No. 2, p. 7-14, 1983 (anglès)
- ↑ Mawe, John. The Mineralogy of Derbyshire with a Description of the most Interesting Mines. 1802, Londres (anglès)
- ↑ Frondell, Clifford. American Mineralogist, Vol 20, p. 469-473, 1935 (anglès)
- ↑ Nick Moyes (2011-04-09). Working with Wikipedia - a museum's perspective. Dura 14:30.
- ↑ «Matlockite Group». Mindat.org.