Nadorita
Nadorita | |
---|---|
Fórmula química | PbSbO₂Cl |
Epònim | Djebel Nador |
Nom IUPAC | clorur diòxid d'antimoni i plom |
Classificació | |
Categoria | halurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 3.DC.30 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 3.DC.30 |
Nickel-Strunz 8a ed. | III/C.06 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Color | marró tabac, gros marronós a groc |
Exfoliació | perfecta a {010} |
Duresa (Mohs) | 3,5 a 4 |
Lluïssor | resinosa a adamantina |
Color de la ratlla | groga a blanca grogosa |
Densitat | 7,02-7,06 g/cm³ |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Nad |
La nadorita[1] és un mineral de plom, antimoni, oxigen i clor, químicament és un oxiclorur de fórmula química PbSbO₂Cl, de color marró tabac, groc marronós a groc, una duresa de 3,5-4 i una densitat de 7,02-7,06 g/cm³, cristal·litza en el sistema ortoròmbic. El seu nom fou fa referència al jaciment on fou descoberta el 1870, el Djebel Nador, Algèria[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la nadorita pertany a «03.DC - Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb (As,Sb,Bi), sense Cu» juntament amb els següents minerals: laurionita, paralaurionita, fiedlerita, penfieldita, laurelita, bismoclita, daubreeita, matlockita, rorisita, zavaritskita, zhangpeishanita, perita, aravaipaïta, calcioaravaipaïta, thorikosita, mereheadita, blixita, pinalita, symesita, ecdemita, heliofil·lita, mendipita, damaraïta, onoratoïta, cotunnita, pseudocotunnita i barstowita.
Referències
[modifica]- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Nadorite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 31 març 2012].