Metro de Copenhaguen
 | |
 | |
| Obertura | 2002 |
|---|---|
| Transport | Metro |
| Línies | 3 |
| Estacions | 37 |
| Longitud | 39 |
El metro de Copenhaguen és un sistema de ferrocarril metropolità de l'àrea urbana de Copenhaguen, a Dinamarca. La xarxa està formada per tres línies en servei i una quarta que s'obrirà a finals de 2020. Es tracta d'un metro amb conducció automàtica a totes les línies.
Juntament amb la xarxa d'S-tog, trens regionals, trens locals i el futur tramvia (en danès: Letbane), forma part de la xarxa ferroviària de la Hovedstaden.
Història
[modifica]Línies M1 i M2
[modifica]La idea de construir un metro va relacionada amb el desenvolupament de la zona d'Ørestad, a l'illa d'Amager. El primer estudi va ser aprovat pel Folketing el 1992. El 1994 es va decidir que el metro també arribaria a Vanløse (a l'oest) i a l'aeroport (al sud-est).
A l'octubre de 1996 es va signar un contracte amb la constructora COMET per desenvolupar l'obra civil i amb Ansaldo STS per la construcció del material mòbil i l'equip tecnològic i també per l'operació del metro els primers 5 anys. Les primeres obres van començar el mes de novembre de 1996. L'estiu següent va començar la construcció de les cotxeres i la perforació dels túnels. El 1998 es va clausurar part de la línia F d'S-tog, entre Frederiksberg i Fasanvej, ja que aquest tram quedaria substituit pel metro. La resta de la línia F (fins a Vanløse es va clausurar l'1 de gener del 2000. El març de 2001 va començar la construcció del lot 3 (línia a l'aeroport) i al novembre els túnels del lot 1 i del lot 2 van ser connectats prop de Nørreport.[1]
El 19 d'octubre de 2002 va entrar en servei comercial el tram entre Nørreport, Lergravsparken i Vestamager.
La inauguració oficial del metro es va produir el 29 de maig de 2003, coincidint amb la posada en servei del tram entre Nørreport i Frederiksberg. A l'octubre es va obrir el tram entre Frederiksberg i Vanløse, tot i que sense l'estació Flinthom, que es va obrir el gener de 2004.[2]
L'extensió de la línia M2 fins l'aeroport no va ser fins al setembre de 2007. El 2009, el metro va començar a operar 24/7 (fins llavors hi havia servei continu des de dijous fins dissabte).
_11.jpg)
Cityringen
[modifica]L'any 2000 es va proposar una nova línia de metro que connectés els principals punts de la ciutat: l'estació central, la plaça Kongens Nytorv, l'estació d'Østerport, el barri de Nørrebro i Frederiksberg. El traçat definitiu es va aprovar el 2005. El 2007 van començar els estudis geològics i el 2011 es van signar els contractes de construcció de la línia.[2]
El 29 de setembre de 2019 es va obrir completament la línia circular M3, tot i que durant el mes de gener de 2020 es va haver de tancar per poder dur a terme obres i tests de la part septentrional de la línia M4, prevista per finals d'any. La part sud de la línia M4 està prevista pel 2024.[3]
Línies
[modifica]Xarxa actual
[modifica]
La xarxa té 39 km i 37 estacions i està formada per tres línies. Les dues línies més antigues (M1 i M2) comparteixen un tram comú al centre de la ciutat i se separen a Amager, on una circula per l'oest de l'illa i l'altra per l'est fins l'aeroport. La línia M3, dins del projecte del Cityringen, forma un recorregut circular pels municipis de Copenhaguen i Frederiksberg.[4]
Les línies actuals són:
| Línia | Recorregut | Obertura | Longitud | Estacions |
|---|---|---|---|---|
|
Vanløse – Vestamager | 2002 | 13,7 km | 15 |
|
Vanløse – Lufthavnen | 2002 | 14,2 km | 16 |
|
Línia circular (Cityringen) | 2019 | 15,5 km | 17 |
Totes les línies tenen un ample de via internacional (1.435 mm), electrificació a 750 V en corrent continu per tercer carril amb contacte inferior. La circulació es fa per la dreta.[4]
Ampliacions
[modifica]Actualment està prevista la construcció de la línia M4, que consisteix en dos ramals que surten del Cityringen, per on actualment hi circula la M3. El ramal nord, que s'obrirà a finals del 2020, sortirà de l'estació d'Østerport i es dirigirà a Nordhavn i Orientkaj. El ramal sud, amb obertura prevista per d'aquí uns anys, sortirà de l'estació central i es dirigirà cap a la zona de Sydhavn, fins a Ny Ellebjerg, on tindrà correspondència amb l'S-tog i trens regionals.[3]
Servei
[modifica]L'operador és Metroselskabet, que és propietat dels municipis de Copenhaguen, Frederiksberg i del ministeri de Transport danès.
La xarxa de metro funciona ininterrompudament les 24 hores del dia. La freqüència de pas dels trens varia al llarg del dia:[5]
| Franja horària | Tram comú
|
Ramals
|
|
|---|---|---|---|
| Hores punta | 2:00 | 4:00 | 3:00 |
| Resta del dia | 3:00 | 6:00 | 4:00–5:00 |
| Nits de divendres i dissabte | 7:30 | 15:00 | 12:00 |
| Resta de nits | 20:00 | 20:00 | 6:00 (en un sentit) |
L'any 2018 el metro va ser utilitzat per 64,7 milions de viatgers. L'any 2019, després de la inauguració de la línia M3, el nombre va pujar a 78,8 milions.[6]
Estacions
[modifica]
Hi ha 37 estacions, dues de les quals són de correspondència entre línies de metro (Frederiksberg i Kongens Nytorv) i sis més amb correspondència amb altres mitjans ferroviaris: København H, Nørreport, Østerport, Lufthavnen, Ørestad i Nørrebro. A finals de 2020, quan entri en funcionament el ramal de la M4, l'estació de Nordhavn també serà de correspondència amb l'S-tog.
De les estacions inicials de les línies M1 i M2, 9 estacions eren subterrànies. Aquestes estacions disposen de lluernes que permeten l'entrada de llum natural de dia. D'aquestes 9 estacions subterrànies, 6 estaven construïdes a 20 metres de profunditat. L'amplària de les estacions (comptant andanes i vies) és de 20 metres. Aquestes estacions profundes van ser construïdes amb el mètode cut-and-cover. Aquestes estacions disposen d'escales automàtiques.
Les estacions elevades estan construïdes amb formigó, acer i vidre, per reduir l'impacte visual. Fora les estacions hi ha aparcaments per bicicletes, cotxes, autobusos i taxis. Excepte les estacions de Lufthavnen i Ørestad, la resta no disposen d'escales automàtiques.
Totes els estacions de la línia M3 són subterrànies i disposen d'escales automàtiques.
Totes les estacions de la xarxa estan equipades amb ascensor, màquines de venda de bitllets, pantalles LCD amb indicador de destinació dels pròxims trens, sistema de megafonia i portes d'andana. Inicialment les estacions no-subterrànies no disposaven de portes d'andana.[7]
Material mòbil
[modifica]El material mòbil utilitzat a totes les línies de metro va ser construït per AnsaldoBreda. El model de metro és original de Copenhaguen, però el metro de Brescia i la línia 5 del metro de Milà utilitzen el mateix model.
Actualment hi ha 64 unitats elèctriques múltiples de 39 m de llarg, 2,65 m d'ample i 52 tones de pes. Cada unitat està formada per tres cotxes, amb un total de 6 portes d'1,6 m d'ample per costat. La capacitat és de 96 persones assegudes i 204 dempeus. Hi ha quatre espais amb seients plegables als combois de les línies M1 i M2 (just al costat dels anells intecomunicadors).[8]
Cada cotxe està equipat amb dos motors d'inducció trifàsics de 105 kW. Prenen la tensió per un tercer carril a 750 V en corrent continu. La velocitat màxima és de 80 km/h, però la velocitat comercial és de 40 km/h, amb una acceleració màxima d'1,3 m/s². L'ample de via és de 1.435 mm.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Metro Undervejs Arxivat 2020-11-21 a Wayback Machine. (danès)
- ↑ 2,0 2,1 «UrbanRail.Net > Europe > Denmark > Copenhagen (København) Metro and S-Tog». [Consulta: 8 febrer 2020].
- ↑ 3,0 3,1 «Vi bygger nye linjer - Metroen» (en danès). [Consulta: 8 febrer 2020].
- ↑ 4,0 4,1 Michael Rohde. «Copenhagen - metrobits.org» (en anglès). [Consulta: 8 febrer 2020].
- ↑ «Se Metroens køreplan - Metroen» (en danès). [Consulta: 8 febrer 2020].
- ↑ «Passagertal - Metroen» (en danès). [Consulta: 8 febrer 2020].
- ↑ «Disabled travellers», 27-02-2012. Arxivat de l'original el 2012-02-27. [Consulta: 8 febrer 2020].
- ↑ 8,0 8,1 En mini-metro med maksimal virking. Dansk Jernbane-Klub, 2002
Vegeu també
[modifica]- S-tog (tren de rodalia de Copenhaguen)
Enllaços externs
[modifica]
- Lloc web oficial (danès)
- Autoritat de transport de la Regió Capital (danès)