Milton Hatoum
Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 agost 1952 (72 anys) Manaus (Brasil) |
Residència | São Paulo |
Grup ètnic | Brasilers libanesos |
Formació | Programa Internacional d'Escriptura Universitat de São Paulo |
Activitat | |
Ocupació | traductor, novel·lista, escriptor |
Premis | |
| |
Lloc web | miltonhatoum.com.br |
Milton Hatoum (Manaus, 19 d'agost de 1952) és un escriptor, traductor i professor brasiler. Hatoum és considerat un dels grans escriptors vius del Brasil.[1]
Hatoum és descendent d'una família libanesa. Va ser professor de literatura a la Universitat Federal d'Amazones (UFAM) i a la Universitat de Califórnia a Berkeley. Amb les seves novel·les ha guanyat tres Premis Jabuti i un Premi Portugal de Literatura. La seva obra ha sigut traduïda a diversos idiomes.[2][3]
L'autor és conegut per barrejar experiències i records personals amb el context sociocultural de l'Amazònia i de l'Orient Pròxim. També ha criticat el règim militar brasiler.[1][4]
Biografia
[modifica]Primers anys
[modifica]Milton Hatoum va néixer a la ciutat de Manaus, en l'estat de l'Amazones. Després de cursar els estudis secundaris a Brasília,[5] Hatoum es va mudar a São Paulo. Tres anys després, va ingressar en la Universitat de São Paulo, per cursar Arquitectura i Urbanisme. En aquella època va patir la repressió de la policia política de la dictadura pels seus vincles amb el sindicat d'estudiants.[6]
El 1978, va començar a impartir classes d'Història de l'Arquitectura en la Universitat de Taubaté. Un any i mig després va rebre una beca d'estudis que el va dur a Portugal i Espanya. També va residir a Barcelona i a París, on va fer un postgrau a la Sorbonne-Nouvelle.[7]
Carrera com escriptor
[modifica]Després de concloure els seus estudis superiors, Milton va retornar a Manaus, on va passar a donar classes de llengua i literatura francesa en la Universitat Federal de l'Amazones. En aquella etapa va publicar la primera novel·la, Relato de um Certo Oriente, editada quan tenia 37 anys.[8]
Es va titular doctor en Teoria de la Literatura en la USP el 1998. Onze anys després de la publicació de la primera novel·la, Milton llança Dois Irmãos. Entre l'edició d'un i l'altre, va escriure diversos contes en diaris i revistes brasileres i de l'exterior.[9]
Hatoum va aconseguir el Premi Jabuti amb les dues primeres novel·les, fita que va repetir amb la tercera, Cinzas do Norte. Aquesta va rebre també l'APCA, el Bravo i el Premi Telecom, a Portugal.[10] La ratxa, però, es va trencar amb la quarta, ja que Órfãos do Eldorado va resultar la segona classificada.[11][12]
El 2009, el brasiler va llançar el llibre de contes A cidade ilhada. Es tracta d'un recull de 14 històries curtes, algunes inèdites i d'altres que ja havien estat publicades en revistes i diaris.[13]
L'últim treball de Milton Hatoum fins ara és la trilogia O Lugar Mais Sombrio. Els dos primers volums (A Noite da Espera i Pontos de Fuga) van ser publicats el 2017 i el 2019, respectivament.[14] L'edició de la tercera i última part estava prevista per al 2023,[15] però s'ha anat ajornant.[16]
Des del primer text, Milton Hatoum ha gaudit d'un gran reconeixement per part de la crítica i també dels lectors nacionals i estrangers.[4] Tant Relato de um Certo Oriente com Órfãos do Eldorado han estat considerats "obres mestres" pels crítics literarirs. Milton va ser batejat per la premsa com el «col·leccionista de premis»,[17] epítet que va l'autor va rebutjar dient que ell «no escrivia per a guanyar trofeus».[1]
Obra publicada
[modifica]Novel·les
[modifica]- Relato de um Certo Oriente, 1989.
- Dois Irmãos, 2000.
- Cinzas do Norte, 2005.
- Órfãos do Eldorado, 2008.
- A Noite da Espera, 2017.
- Pontos de Fuga, 2019.
Contes
[modifica]- A cidade ilhada, 2009.
Traduccions
[modifica]- Schwob, Marcel. A cruzada das crianças (La croisade des enfants), 1998
- Flaubert, Gustave. Um coração simples (Trois contes), 2004.
- Said, Edward. Representações do intelectual (Representations of the intellectual), 2005.
- Sand, George. Esperidião (Spiridion), 2005
Adaptacions
[modifica]Diversos llibres de Hatoum han sigut adaptades al cinema. És el cas de Relato de um Certo Oriente (Marcelo Gomes, 2022), Órfãos do Eldorado (Guilherme Coelho, 2015) i Dois Irmãos.[18] Aquesta última també s'havia estrenat en el teatre i en format de minisèrie per la TV Globo, sota la direcció de Luiz Fernando Carvalho i amb l'actor Cauã Reymond interpretant el paper dels germans bessons protagonistes.[19][20]
Reconeixements
[modifica]A més dels premis que han rebut els seus llibres, Milton Hatoum va ser condecorat l'any 2008 amb l'Orde del Mèrit Cultural, atorgat pel Govern del Brasil.[10]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Amorim, Roberto «Ler Milton Hatoum é sentir a força da literatura». Tudo na hora, 11-03-2008.
- ↑ «Milton Hatoum» (en anglès). Words Without Borders. Arxivat de l'original el 2022-07-03. [Consulta: 13 juliol 2022].
- ↑ Gandini, Arthur. «Milton Hatoum fala sobre literatura e cinema em encontro com o público da Mostra» (en portuguès brasiler). Instituto da Cultura Árabe, 16-08-2015. Arxivat de l'original el 2022-07-13. [Consulta: 13 juliol 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Ramezá Hanania, Aida. «Entrevista – Milton Hatoum» (en portuguès brasiler), 05-11-1993. Arxivat de l'original el 2020-05-06. [Consulta: 14 març 2009].
- ↑ Maciel, Nahima. «Novo romance de Milton Hatoum tem Brasília como cenário» (en portuguès brasiler). Correio Braziliense, 21-10-2017. Arxivat de l'original el 2022-07-13. [Consulta: 13 juliol 2022].
- ↑ Bourscheid Pereira, Marcos Douglas «IMAGENS E MEMÓRIAS DA DITADURA EM PONTOS DE FUGA: HATOUM PENSANDO O PASSADO E O ATUAL DESASTRE POLÍTICO BRASILEIRO». Revista de Literatura, História e Memória, 16, 28, 22-12-2020, pàg. 171–190. Arxivat de l'original el 2021-01-01. DOI: 10.48075/rlhm.v16i28.25480. ISSN: 1983-1498 [Consulta: 13 juliol 2022].
- ↑ «ESCRITOR MILTON HATOUM COMENTA OBRAS E PASSAGEM PELA UNIVERSIDADE» (en portuguès brasiler). Universidade de Taubaté, 24-03-2015. Arxivat de l'original el 2021-02-24. [Consulta: 12 novembre 2015].
- ↑ Batista Borges, Werner Vilaça. A modernidade em relato de um certo oriente, dois irmãos e cinzas do norte. (tesi) (en portuguès). Universidade Federal do Amazonas, 2014-01-07. Arxivat 2024-05-20 a Wayback Machine.
- ↑ «Milton Hatoum» (en portuguès brasiler). Enciclopédia Itaú Cultural. Arxivat de l'original el 2020-02-16. [Consulta: 14 març 2009].
- ↑ 10,0 10,1 Kürten Fenske, Elfi. «Milton Hatoum – o arquiteto da memória» (en portuguès brasiler). Templo Cultural Delfos, 29-05-2014. Arxivat de l'original el 2022-05-27. [Consulta: 13 juliol 2022].
- ↑ «Busca: Milton Hatoum» (en portuguès). Prêmio Jabuti. Arxivat de l'original el 2022-07-13. [Consulta: 13 juliol 2022].
- ↑ «Literatura: Milton Hatoum vence prémio Portugal Telecom com "Cinzas do Norte"» (en portuguès de Portugal). Público (pt). Arxivat de l'original el 2022-07-13. [Consulta: 13 juliol 2022].
- ↑ Turrer, Rodrigo. «Mente Aberta - NOTÍCIAS - Milton Hatoum lança seus contos em A cidade ilhada» (en portuguès brasiler). Mente aberta. Época, 19-02-2009. Arxivat de l'original el 2022-07-13. [Consulta: 13 juliol 2022].
- ↑ «O futuro da literatura é o seu passado, afirma Milton Hatoum» (en portuguès brasiler). Universidade Federal de Minas Gerais, 29-01-2021. Arxivat de l'original el 2022-07-13. [Consulta: 13 juliol 2022].
- ↑ Fonseca, Rodrigo. «Pilar da literatura amazónica, Milton Hatoum reforça a sua prosa com o cinema em ‘O Rio do Desejo’» (en portuguès). C7nema, 23-03-2023. Arxivat de l'original el 2023-07-24. [Consulta: 24 juliol 2023].
- ↑ Barros, Rubem. «Milton Hatoum fala da importância de Graciliano Ramos» (en portuguès brasiler). Revista Educação, 02-08-2024. [Consulta: 4 setembre 2024].
- ↑ Ventura, Mauro «O escritor que coleciona prêmios». O Globo, 03-09-2006.
- ↑ Romagnolli, Luciana. «Milton Hatoum no cinema» (en portuguès brasiler). O Tempo, 08-03-2011. Arxivat de l'original el 2024-05-20. [Consulta: 13 juliol 2022].
- ↑ «Dois Irmãos vale cada segundo» (en portuguès brasiler). Telepadi, 06-01-2017. Arxivat de l'original el 2017-08-05. [Consulta: 3 abril 2017].
- ↑ Andery, Rafael. «Milton Hatoum Lança Livro e Ganha Adaptações no Cinema, TV e HQ» (en portuguès brasiler). Serafina. Folha de S.Paulo, 29-03-2015. Arxivat de l'original el 2022-07-13. [Consulta: 13 juliol 2022].
Bibliografia complementària
[modifica]- Barreto, Francismar; Pires, Maria Isabel; Pires, Mônica; Simões, Sara «Entrevista com Milton Hatoum» (en portuguès). Estudos de Literatura Brasileira Contemporânea, 28, 2006, pàg. 141–147. ISSN: 2316-4018.
- Koleff, Miguel. La devastación del Amazonas en la narrativa de Milton Hatoum: Una reflexión eco-crítica (tesi) (en castellà-ar). Universidad Nacional de Córdoba.
- Pellegrini, Tania «Milton Hatoum e o regionalismo revisitado». Luso-Brazilian Review, 41, 1, 2004, pàg. 121–138. ISSN: 1548-9957.
Enllaços externs
[modifica]- Hatoum, Milton. «Viaje sin fin» (en castellà). Literal Magazine, 08-04-2012. [Consulta: 13 juliol 2022].
- Bottini, Ernesto. «El tiempo y el río: El escritor brasileño Milton Hatoum visita España y presenta su obra» (en castellà). Escuela de Letras, 26-09-2010. Arxivat de l'original el 2010-09-26. [Consulta: 13 juliol 2022].
- Persones vives
- Traductors brasilers
- Novel·listes brasilers
- Professors al Brasil
- Alumnes de la Universitat de París
- Alumnes de la Universitat de São Paulo
- Professors de la Universitat de Califòrnia a Berkeley
- Contistes brasilers
- Persones de Manaus
- Escriptors brasilers en portuguès
- Escriptors brasilers del segle XX
- Escriptors brasilers del segle XXI
- Alumnes del Programa Internacional d'Escriptura
- Naixements del 1952