Vés al contingut

Ministeri de l'Aire d'Espanya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ministre de l'Aire)
Infotaula d'organitzacióMinisteri de l'Aire d'Espanya

Seu de l'antic ministeri
Dades
Tipusministeri d'Espanya
ministeri d'Aviació Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaMinisteri de Defensa d'Espanya
Creació9 d'agost de 1939 (1939-08-09)
Data de dissolució o abolició4 de juliol de 1977
Reemplaçat perMinisteri de Defensa d'Espanya (1977) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Àmbit Exèrcit de l'Aire espanyol
Governança corporativa
Seu 
Depèn deDirecció general d'Aviació Civil
Format per

El Ministeri de l'Aire va ser el departament ministerial encarregat de l'aviació civil i militar a Espanya durant la Dictadura franquista, concretament entre els anys 1939 i 1977.

En finalitzar la Guerra Civil Espanyola va ser creat en 1939 per Llei de 8 d'agost de 1939, l'organització del qual i funcions van quedar regulades posteriorment. Va existir fins a 1977 en què es va suprimir amb el RD 1558/77, de 4 de juliol, quan el president del govern Adolfo Suárez va crear el Ministeri de Defensa que va integrar als ministeris de l'Aire, Exèrcit i Marina.

Història

[modifica]

Durant la Segona República havia existit la Direcció general d'Aeronàutica, un organisme que tenia sota la seva jurisdicció tant a l'aviació militar i com la civil. Va desaparèixer després del començament de la Guerra civil.

Els antecedents directes del Ministeri troben en el Ministeri de Defensa Nacional creat durant Primer govern franquista (1938) i sota les ordres del llavors comandant de l'Exèrcit del Nord, Fidel Dávila Arrondo.[1] Quedaven agrupats sota el seu control les tres branques de les Forces Armades: Exèrcit, Armada i Aviació.[2] En 1939 per Llei de 8 d'agost de 1939 es defineix i regula el Ministeri de l'Aire,[2] l'organització del qual i funcions van quedar delimitades per Decret d'1 de setembre de 1939. El general Juan Yagüe va ser nomenat nou Ministre de l'Aire, amb Fernando Barrón Ortiz com a Sotssecretari d'Aire.[3]

Després del final de la guerra civil, el Ministre d'Aire va intentar construir un nou Exèrcit de l'Aire comptant amb l'ajuda de l'Alemanya nazi i Itàlia, i amb la clara intenció que participés en la guerra mundial a favor de l'Eix.[4] Al començament de la II Guerra Mundial el nou Exèrcit de l'Aire disposava de 14 regiments i tres grups aeris,[5] compostes al seu torn per 172 caces i 164 bombardejos de diferent tipus, al costat de 82 avions de cooperació i altres 75 aparells de diferent tipus capturats als republicans.[6] Els informes emesos per l'Estat Major, no obstant això, deixaven en evidència el mal estat en què es trobaven els avions, la falta de recanvis i de combustible.[7]Al final el projecte per ampliar la Força aèria va ser un fracàs donada la situació del país, i Yagüe va ser destituït i substituït per Juan Vigón.[4] Des de 1940 es van buscar diferents emplaçaments per a la futura seu del Ministeri, després de diverses opcions es tria el solar de Moncloa. S'adquireixen els solars per l'Ajuntament de Madrid, sent alcalde Alberto Alcocer y Ribacoba; El general Vigón encarrega a l'arquitecte Luis Gutiérrez Soto la renovació de la zona i el disseny del nou edifici. Encara que l'edifici no va anar completament acabat fins a 1958, ja en 1954 estava complint la seva missió.

Va persistir fins a 1977 en què es va suprimir amb el RD 1558/77, del 4 de juliol, quan el president del govern Adolfo Suárez va crear el Ministeri de Defensa que va integrar als ministeris de l'Aire, Exèrcit i Marina, durant la Transició política, després de les primeres eleccions generals d'aquest mateix anys.

Estructura orgànica

[modifica]

El 5 de setembre de 1939 es va organitzar l'estructura del Ministeri, quedant compost dels següents departaments:[8]

Llista de Ministres

[modifica]
# Govern Nom Inici mandat Fi mandat
1
Francisco Franco Bahamonde
II Juan Yagüe Blanco 9 d'agost de 1939 27 de juny de 1940
2 Juan Vigón Suero-Díaz 27 de juny de 1940 18 de juliol de 1945
III
IV
3 V Eduardo González Gallarza 20 de juliol de 1945 25 de febrer de 1957
VI
VII
4 VIII José Rodríguez y Díaz de Lecea 25 de febrer de 1957 10 de juliol de 1962
5 IX José Daniel Lacalle Larraga 10 de juliol de 1962 29 d'octubre de 1969
X
XI
6 XII Julio Salvador y Díaz-Benjumea 29 d'octubre de 1969 3 de gener de 1974
XIII
7 XIV Mariano Cuadra Medina 3 de gener de 1974 12 de desembre de 1975
XV
8
Joan Carles I d'Espanya
I Carlos Franco Iribarnegaray 12 de desembre de 1975 4 de juliol de 1977
II

Referències

[modifica]
  1. Thomas, 1995, p. 811.
  2. 2,0 2,1 Aguilar Olivencia, 1999, p. 38.
  3. Ejército del Aire - Historia 1939
  4. 4,0 4,1 Preston, 1994, p. 129.
  5. Aguilar Olivencia, 1999, p. 72.
  6. Aguilar Olivencia, 1999, p. 73.
  7. Preston, 1994, p. 132.
  8. Espanya. Govern «Decreto de 1 de septiembre de 1939 sobre organización del Ministerio del Aire» ( PDF) (en castellà). Boletín Oficial del Estado, Núm. 248, 05-09-1939, pàg. 4938-4941 [Consulta: 6 juny 2018].

Bibliografia

[modifica]