Miquèu Camelat

Miquèu Camelat

Biografia
Naixement	26 gener 1871 Arrens (França)
Mort	19 novembre 1962 (91 anys) Tarba (França)
Majoral del Felibritge
1902 – 1962 ← Léonce Couture
Activitat
Ocupació	poeta, botiguer d'ultramarins, escriptor, dramaturg
Membre de	Felibritge
Participà en
	Escola Gastó Febus

Miquèu Camelat (Arrens, Alts Pirineus, 26 de gener de 1871 - Tarba, Alts Pirineus, 1962) fou un escriptor occità, en la varietat gascona. Fou un dels escriptors més prestigiosos de Gascunya arran de la seua obra mestra: Belina. Era fill d'un sabater i en acabar l'educació secundària en el petit seminari de Saint-Pé-de-Bigorre, rebutja la idea d'ordenar-se sacerdot i torna a casa el 1887, on es dedica en cos i ànima al gascó i a la seva literatura. Aleshores coneix l'obra del Felibritge i rebrà una forta influència de l'obra de Frederic Mistral.

En 1890 fou guardonat amb un primer premi de poesia en la Felibrejada de Tarba i coneix Simin Palay, amb qui edita en 1893 el Armanac Gascoun. Decideix llavors abandonar el gascó lavedanès del seu poble i començar a conrear el bearnès, la qual cosa li permetrà ser llegit a tota Gascunya. En 1896, participa en la fundació de l'Escole Gastoû Febus, regida pel Felibritge gascó, i també la seva revista Reclams de Biarn e Gascounhe en 1897. En aquest mateix any es casa amb Caterina Augé i s'instal·la definitivament a Arrens, on exercirà d'alcalde del 1900 al 1904. La parella tindrà quatre fills, dos dels quals moriran de petits. Des de 1910 fins a 1914 dirigí la publicació bimensual popular gascona La Bouts de la Terre, amb una línia més autonomista que Reclams...

Després d'haver estat cridat a files durant la Primera Guerra Mundial, entaula amistat amb el poeta Andreu Pic. Morí el 19 de novembre de 1962, als 91 anys, a casa de la seva filla, a Tarba

Obres

• L'espiga aus dits (1934)
• Lola (1924)
• Belina (1890)
• Mourte e Bibe (1930)
• Gastou Febus (1936)
• Et piu-piu dera ma laguta (1895)
• Griset nouste(1911)
• Roubi lou sounadou
• A l'aygue douce nou-b hidet