Vés al contingut

James Bond (franquícia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Miss Moneypenny)
Hoagy Carmichael: la visió de Fleming sobre James Bond

La sèrie de productes James Bond se centra en l'agent secret fictici 007 del Servici Secret Britànic creat el 1953 per l'escriptor Ian Lancaster Fleming, que el va fer aparèixer en dotze novel·les i dues compilacions d'històries curtes. Des de la mort de Fleming el 1964, fins a vuit autors han escrit novel·les o novel·litzacions autoritzades sobre Bond: Kingsley Amis, Christopher Wood, John Gardner, Raymond Benson, Sebastian Faulks, Jeffery Deaver, William Boyd i Anthony Horowitz. La darrera novel·la és Forever and a Day d'Anthony Horowitz, publicada el maig de 2018. A més a més Charlie Higson va escriure una sèrie de novel·les sobre el jove James Bond, i Kate Westbrook va escriure tres novel·les basades en el personatge recurrent de Moneypenny.

El personatge ha sigut adaptat televisió, ràdio, còmics, videojocs, i pel·lícules. És la sèrie de pel·lícules més antiga de la història i el conjunt d'elles ha recaptat 7.040 milions de dòlars en total in total, sent la sisena sèrie de pel·lícules més lucrativa de la història, que va començar el 1962 amb Agent 007 contra el Dr. No (Dr. No), protagonitzada per Sean Connery com a James Bond. A data de 2022 hi hagut vint-i-quatre títols en la sèrie de pel·lícules d'Eon Productions. El film Bond més recent és Spectre (2015), i està protagonitzat Daniel Craig interpretant a James Bond; sent el sisè actor que ha fet de Bond en les pel·lícules d'Eon. També hi ha hagut dues produccions independents de pel·lícules sobre Bond: Casino Royale (una paròdia de 1967) i Mai diguis mai més (Never Say Never Again) (una obra derivada de 1983 d'Operació Tro [Thunderball]). El 2015 es va estimar que la saga tenia un valor 19,9 milers de milions de dòlars.[1]

Les pel·lícules de Bond són conegudes per diversos tropes, inclòs l'acompanyament musical, amb les cançons temàtiques havent rebut nominacions a premis Oscar en diverses ocasions i dues victòries, per Sam Smith i Adele. Altres elements importants que apareixen en la majoria de les pel·lícules són els cotxes Bond, les pistoles, i els aparells que subministra la Secció Q. Les pel·lícules també es coneixen pels flirtejos i les relacions de Bond amb diverses dones, a les quals a vegades se les coneix com a «xiques Bond».

Història de la publicació

[modifica]

Creació i inspiració

[modifica]

Ian Fleming va crear el personatge de ficció de James Bond com a figura central de les seves obres. Bond és un oficial d'intel·ligència del Servei d'Intel·ligència Secret, conegut comunament com a MI6. Bond és conegut pel seu número de codi, 007, i era un comandant de la Reserva Naval Reial. Fleming va basar la seva creació fictícia en una sèrie d'individus que va trobar durant la seva estada a la Divisió d'Intel·ligència Naval i a la 30 Unitat d'Assalt durant la Segona Guerra Mundial, admetent que Bond «era un compost de tots els agents secrets i tipus de comando que vaig conèixer durant el guerra». Entre aquests tipus hi havia el seu germà, Peter, que havia participat en operacions darrere de les línies a Noruega i Grècia durant la guerra.[2] A part del germà de Fleming, alguns altres també van proporcionar alguns aspectes del maquillatge de Bond, com Conrad O'Brien-ffrench, Patrick Dalzel-Job, Bill «Biffy» Dunderdale i Dušan Popov.[3]

El nom James Bond prové de l’ornitòleg estatunidenc James Bond, un expert en ocells del Carib i autor de la guia de camp definitiva Birds of the West Indies. Fleming, un apassionat observador d'ocells, tenia una còpia de la guia de Bond i més tard va explicar a la dona de l'ornitòleg que «Em va sorprendre que aquest nom breu, poc romàntic, anglosaxó i, tanmateix, molt masculí era just el que necessitava, i per tant un segon nom. Va néixer James Bond».[4] A més, va explicar que:

« Quan vaig escriure el primer el 1953, volia que Bond fos un home extremadament avorrit i poc interessant a qui li passaven coses; Volia que fos un instrument contundent... quan buscava un nom per al meu protagonista vaig pensar per Déu, [James Bond] és el nom més avorrit que he sentit mai »
— Ian Fleming, The New Yorker[5]

En una altra ocasió, Fleming va dir: «Volia el nom més senzill, avorrit i més senzill que vaig poder trobar, 'James Bond’ era molt millor que alguna cosa més interessant, com 'Peregrine Carruthers'. Passarien coses exòtiques al seu voltant i al seu voltant, però seria una figura neutral, un instrument anònim i contundent que maneja un departament del govern».[6]

Fleming va decidir que Bond s'havia d'assemblar tant al cantant estatunidenc Hoagy Carmichael com a ell mateix[7] i a Casino Royale, Vesper Lynd comenta: «Bond em recorda més aviat a Hoagy Carmichael, però hi ha alguna cosa freda i despietada». De la mateixa manera, a Moonraker, l'oficial de la branca especial, Gala Brand, pensa que Bond és «certament guapo. . . Més aviat com Hoagy Carmichael en certa manera. Aquell cabell negre que cau sobre la cella dreta. Els mateixos ossos. Però hi havia alguna cosa una mica cruel a la boca i els ulls estaven freds».[7]

Fleming va dotar a Bond de molts dels seus propis trets, com ara compartir el mateix handicap de golf, el gust pels ous remenats i l'ús de la mateixa marca d'articles de tocador.[8] Els gustos de Bond també són sovint trets del propi de Fleming com ho va ser el seu comportament, amb l'amor de Bond pel golf i el joc reflectint el propi de Fleming. Fleming va utilitzar les seves experiències de la seva carrera en l'espionatge i tots els altres aspectes de la seva vida com a inspiració a l'hora d'escriure, incloent-hi els noms d'amics de l'escola, coneguts, familiars i amants als seus llibres.

No va ser fins a la penúltima novel·la, You Only Live Twice, que Fleming va donar a Bond una sensació d'origen familiar. El llibre va ser el primer escrit després de l'estrena de Dr. No als cinemes, i la representació de Bond de Sean Connery va afectar la interpretació de Fleming del personatge, donant-li d'ara endavant a Bond un sentit de l'humor sec i antecedents escocesos que no estaven presents a les històries anteriors.[9] En un obituari fictici, suposadament publicat a The Times, els pares de Bond van ser donats com Andrew Bond, del poble de Glencoe, Escòcia, i Monique Delacroix, del cantó de Vaud, Suïssa.[10] Fleming no va proporcionar la data de naixement de Bond, però la biografia fictícia de Bond de John Pearson, James Bond: The Authorized Biography of 007, dona a Bond una data de naixement l'11 de novembre de 1920,[11] mentre un estudi de John Griswold posa la data a l'11 de novembre de 1921.[12]

Novel·les i obres afins

[modifica]

Novel·les d'Ian Fleming

[modifica]

Mentre servia a la Divisió d'Intel·ligència Naval, Fleming havia planejat convertir-se en autor[13] i li havia dit a un amic: «Escriuré la història d'espies per acabar amb totes les històries d'espies». El 17 de febrer de 1952, va començar a escriure la seva primera novel·la de James Bond, Casino Royale, a la seva finca Goldeneye de Jamaica,[14] on va escriure totes les seves novel·les de Bond durant els mesos de gener i febrer de cada any.[15] Va començar la història poc abans del seu casament amb la seva xicota embarassada, Ann Charteris, per distreure's de les seves properes núpcies.[16]

Després d'haver completat el manuscrit de Casino Royale, Fleming el va mostrar al seu amic (i posteriorment editor) William Plomer per llegir-lo. A Plomer li va agradar i el va presentar als editors, Jonathan Cape, que no els va agradar tant. Cape finalment el va publicar el 1953 per recomanació del germà gran de Fleming, Peter, un escriptor de viatges consolidat.[15] Entre 1953 i 1966, dos anys després de la seva mort, es van publicar dotze novel·les i dues col·leccions de contes, amb els dos últims llibres —L'home de la pistola d'or i Octopussy i The Living Daylights— publicats pòstumament.[17] Tots els llibres es van publicar al Regne Unit a través de Jonathan Cape.

Novel·les post-Fleming

[modifica]
Goldeneye, a Jamaica, on Fleming va escriure totes les novel·les de Bond[32]

Després de la mort de Fleming, Kingsley Amis (com Robert Markham) va escriure una novel·la de continuació, Colonel Sun, i va ser publicada el 1968.[33] Amis ja havia escrit un estudi literari de les novel·les de Fleming Bond a la seva obra de 1965 The James Bond Dossier.[34] Tot i que van aparèixer impresas novel·les de dues de les pel·lícules d'Eon Productions Bond, James Bond, The Spy Who Loved Me i James Bond i Moonraker, ambdues escrites pel guionista Christopher Wood,[35] la sèrie de novel·les no va continuar fins al dècada de 1980. El 1981, l'escriptor de thriller John Gardner va recollir la sèrie amb License Renewed.[36] Gardner va passar a escriure setze llibres de Bond en total; dos dels llibres que va escriure eren novel·lacions de pel·lícules d'Eon Productions amb el mateix nom: License to Kill i GoldenEye. Gardner va traslladar la sèrie Bond als anys 80, tot i que va conservar l'edat dels personatges tal com eren quan Fleming els va deixar.[37] El 1996, Gardner es va retirar d'escriure llibres de James Bond a causa de problemes de salut.[38]

  • Licence Renewed 1981[39]
  • 1982 For Special Services[40]
  • 1983 Ice Breaker[41]
  • 1984 Rol of honour[42]
  • 1986 Ningú viu per sempre[43]
  • 1987 No Deals, Mr. Bond[44]
  • 1989 Guanyar, perdre o morir[46]
  • 1989 License to Kill[35] (novel·lació)
  • 1991 The Man of Barbarossa[48]
  • 1992 Death is Forever[49]
  • 1993 Never Send Flowers [50]
  • 1995 GoldenEye[35] (novel·lació)

El 1996, l'autor estatunidenc Raymond Benson es va convertir en l'autor de les novel·les de Bond. Benson havia estat anteriorment l'autor de The James Bond Bedside Companion, publicat per primera vegada el 1984.[53] Quan va passar a altres projectes no relacionats amb Bond el 2002, Benson havia escrit sis novel·les de Bond, tres novel·les i tres contes.[54]

  • 1997 " Blast From the Past "[55] (conte curt)
  • 1997 Zero Minus Ten[56]
  • 1998 The Facts Of Death[57]
  • 1999 " Midsummer Night's Doom "[58] (conte curt)
  • 1999 " Live at Five "[59] (conte curt)
  • 1999 High Time to Kill[60]
  • 2001 Never Dream Of Dying[62]
  • 2002 The Man With The Red Tattoo[63]

Després d'un període de sis anys, Sebastian Faulks va rebre l'encàrrec d'Ian Fleming Publications per escriure una nova novel·la de Bond, que es va publicar el 28 de maig de 2008, el 100è aniversari del naixement de Fleming.[64] El llibre, titulat Devil May Care, va ser publicat al Regne Unit per Penguin Books i per Doubleday als Estats Units.[65] L'escriptor nord-americà Jeffery Deaver va rebre l'encàrrec de Ian Fleming Publications per produir Carte Blanche, que es va publicar el 26 de maig de 2011.[66] El llibre va convertir a Bond en un agent després de l'11 de setembre, independent de MI5 o MI6.[67] El 26 de setembre de 2013 es va publicar Solo de William Boyd, ambientat el 1969.[68] L'octubre de 2014, es va anunciar que Anthony Horowitz havia d'escriure una novel·la de continuació de Bond.[69] Ambientat a la dècada de 1950 dues setmanes després dels esdeveniments de Goldfinger, conté material escrit, però inèdit, per Fleming. Trigger Mortis va ser llançat el 8 de setembre de 2015.[70][71][72] La segona novel·la de Bond d'Horowitz, Forever and a Day, explica la història d'origen de Bond com a agent 00 abans dels esdeveniments de Casino Royale. La novel·la, també basada en material inèdit de Fleming, es va publicar el 31 de maig de 2018.[73][74] La tercera novel·la de Bond d'Horowitz, With a Mind to Kill, es va publicar el 26 de maig de 2022.[75] La primera novel·la per a adults de Charlie Higson, Al servei secret de la seva majestat, es va publicar el 4 de maig de 2023 per celebrar la coronació del rei Carles III i donar suport al National Literacy Trust.[76]

  • 2008 Devil May Care
  • 2011 Carte Blanche
  • 2013 Solo
  • 2015 Trigger Mortis
  • 2018 Forever and a Day
  • 2022 With a Mind to Kill
  • 2023 On His Majesty's Secret Service

Jove Bond

[modifica]

La sèrie de novel·les Young Bond va ser iniciada per Charlie Higson[77] i, entre 2005 i 2009, es van publicar cinc novel·les i un conte.[78] La primera novel·la de Young Bond, SilverFin també va ser adaptada i publicada com a novel·la gràfica el 2 d'octubre de 2008 per Puffin Books.[79] L'octubre de 2013, Ian Fleming Publications va anunciar que Stephen Cole continuaria la sèrie, amb la primera edició prevista per a la tardor de 2014.[80]

  • 2006 Blood Fever[82]
  • 2007 Double or Die[83]
  • 2007 Hurricane Gold[84]
  • 2008 By Royal Command[85] i SilverFin[86] (novel·la gràfica)
  • 2009 " A Hard Man to Kill "[87] (conte curt)

Els diaris de Moneypenny

[modifica]

The Moneypenny Diaries és una trilogia de novel·les que narra la vida de Miss Moneypenny, la secretària personal d'M. Les novel·les estan escrites per Samantha Weinberg sota el pseudònim Kate Westbrook, que és representada com l'"editora" del llibre.[88] La primera entrega de la trilogia, subtitulada Guardian Angel, es va publicar el 10 d'octubre de 2005 al Regne Unit.[89] Un segon volum, subtitulat Secret Servant es va publicar el 2 de novembre de 2006 al Regne Unit, publicat per John Murray.[90] Un tercer volum, subtitulat Final Fling es va publicar l'1 de maig de 2008.[91]

  • 2005 The Moneypenny Diaries: Guardian Angel[92]
  • 2006 Secret Servant: The Moneypenny Diaries[93]
  • 2008 The Moneypenny Diaries: Final Fling[94]

Adaptacions

[modifica]

Televisió

[modifica]

El 1954, CBS va pagar a Ian Fleming 1.000 $ per adaptar la seva novel·la Casino Royale a una aventura televisiva d'una hora, "Casino Royale", com a part de la seva sèrie Climax!.[95] L'episodi es va emetre en directe el 21 d'octubre de 1954 i protagonitzat per Barry Nelson com a "Card Sense" James Bond i Peter Lorre com a Le Chiffre.[96] La novel·la va ser adaptada per al públic estatunidenc per mostrar a Bond com un agent estatunidenc que treballava per a la "Intel·ligència Combinada", mentre que el personatge Felix Leiter—nord-americà a la novel·la— es va convertir en britànic a la pantalla i va ser rebatejat com a "Clarence Leiter".[97]

El 1973, un documental de la BBC Omnibus: The British Hero presentava a Christopher Cazenove interpretant diversos personatges d'aquest tipus (per exemple, Richard Hannay i Bulldog Drummond). El documental incloïa James Bond en escenes dramatitzades de Goldfinger—sobretot amb 007 sent amenaçat amb la serra circular de la novel·la, en lloc del raig làser de la pel·lícula— i Diamants per a l'eternitat. El 1991, una sèrie d'animació derivada, James Bond Jr., va ser produïda amb Corey Burton en el paper del nebot de Bond, James Bond Jr.[98]

Còmics

[modifica]

El 1957, el Daily Express va contactar amb Ian Fleming per adaptar les seves històries a tires còmiques, oferint-li 1.500 lliures per novel·la i una part de les recaptes de la sindicació.[99] Després de la reticència inicial, Fleming, que considerava que les tires no tindrien la qualitat de la seva escriptura, va acceptar.[100] Per ajudar el Daily Express a il·lustrar Bond, Fleming va encarregar un artista la creació d'un esbós de com creia que era James Bond. L'il·lustrador, John McLusky, però, va considerar que el 007 de Fleming semblava massa "antiquat" i "preguerra" i va canviar Bond per donar-li un aspecte més masculí.[101] La primera tira, Casino Royale es va publicar del 7 de juliol de 1958 al 13 de desembre de 1958[102] i va ser escrit per Anthony Hern i il·lustrat per John McLusky.[103]

La majoria de les novel·les i històries curtes de Bond s'han adaptat des de llavors al còmic, així com el Coronel Sun de Kingsley Amis; les obres van ser escrites per Henry Gammidge o Jim Lawrence amb Yaroslav Horak substituint McClusky com a artista el 1966.[102] Després que el material de Fleming i Amis s'hagués adaptat, es van produir històries originals, continuant al Daily Express i al Sunday Express fins al maig de 1977.[101]

Al llarg dels anys s'han publicat diverses adaptacions en format comic book de les pel·lícules de James Bond: a l'època de l'estrena de Dr. No l'octubre de 1962, una adaptació del guió al cómic, escrita per Norman J. Nodel, es va publicar a la Gran Bretanya com a part de sèrie antològica Classics Illustrated.[104] Més tard va ser reimprimir als Estats Units per DC Comics com a part de la seva sèrie antològica Showcase, el gener de 1963. Aquesta va ser la primera aparició en còmic nord-americà de James Bond i destaca per ser un exemple relativament rar d'un còmic britànic reimprès com un còmic nord-americà de perfil alt. També va ser un dels primers còmics a ser censurats per motius racials (alguns tons de pell i diàlegs es van canviar per al mercat estatunidenc).[105][104]

Amb l'estrena de la pel·lícula de 1981 Només per als teus ulls, Marvel Comics va publicar una adaptació de la pel·lícula de dos números al cómic.[106][107] Quan Octopussy es va estrenar als cinemes el 1983, Marvel va publicar un còmic que d'acompanyament;[104] Eclipse Comics també va produir un còmic únic per a Llicència per matar, tot i que Timothy Dalton es va negar a permetre que s'utilitcés el seu aspecte.[108] Les històries de New Bond també es van elaborar i publicar a partir de 1989 per part de Marvel, Eclipse, Dark Horse Comics i Dynamite Entertainment.[104][107][109]

Ràdio

[modifica]

El 1958, la novel·la Moonraker va ser adaptada per a la seva emissió a la ràdio Sud-àfricana, amb Bob Holness proporcionant la veu de Bond.[110][111] Segons The Independent, "oients de tota la Unió es van emocionar amb els tons cultes de Bob mentre derrotava els malvats mestres criminals a la recerca de la dominació del món".[112]

La BBC ha adaptat cinc de les novel·les de Fleming per a la seva emissió: el 1990 la novel·la You Only Live Twice es va adaptar a una obra de ràdio de 90 minuts per a BBC Radio 4 amb Michael Jayston interpretant a James Bond. La producció es va repetir diverses vegades entre el 2008 i el 2011.[113] El 24 de maig de 2008 BBC Radio 4 va emetre una adaptació de Dr. No. L'actor Toby Stephens, que va interpretar el dolent de Bond Gustav Graves a la versió d'Eon Productions de Mor un altre dia, va interpretar a Bond, mentre que el Dr. No va ser interpretat per David. Suchet.[114] Després del seu èxit, es va adaptar una segona història i el 3 d'abril de 2010 BBC Radio 4 va emetre Goldfinger amb Stephens tornant a interpretar a Bond.[115] Sir Ian McKellen va ser el coprotagonista Goldfinger de Die Another Day de Stephens, Rosamund Pike, va interpretar Pussy Galore. L'obra va ser adaptada de la novel·la de Fleming per Archie Scottney i va ser dirigida per Martin Jarvis.[116] El 2012 es va dramatitzar per a Radio 4 la novel·la From Russia, with Love; va comptar amb un repartiment complet de nou protagonitzat per Stephens com Bond.[117] El maig de 2014 Stephens va tornar a interpretar a Bond, a On Her Majesty's Secret Service, amb Alfred Molina com a Blofeld i Joanna Lumley com a Irma Bunt.[118]

Cinema

[modifica]
Article principal: Pel·lícules de James Bond

Pel·lícules d'Eon Productions

[modifica]

Eon Productions, la companyia del canadenc Harry Saltzman i l'americà Albert R. "Cubby" Broccoli, va estrenar la primera adaptació cinematogràfica d'una novel·la d'Ian Fleming, Dr. No (1962), basada en la novel·la homònima de 1958 i amb Sean Connery com a 007.[119] Connery va protagonitzar quatre pel·lícules més abans de deixar el paper després Només es viu dues vegades (1967),[120] que va ser assumit per George Lazenby per 007 al servei secret de Sa Majestat (1969).[121] Lazenby va deixar el paper només després d'una aparició i Connery va ser portat de tornada per a la seva darrera pel·lícula produïda per Eon Diamants per a l'eternitat.[122]

Roger Moore va ser nomenat per al paper de 007 per a Viu i deixa morir (1973). Va interpretar a Bond sis vegades més durant dotze anys, abans de ser substituït per Timothy Dalton per a dues pel·lícules. Després d'una pausa de sis anys, durant la qual una disputa legal va amenaçar les produccions d'Eon de les pel·lícules de Bond,[123] l'actor irlandès Pierce Brosnan va ser elegida per a Bond a GoldenEye (1995); va romandre en el paper durant un total de quatre pel·lícules fins al 2002. El 2006, Daniel Craig va rebre el paper de Casino Royale (2006), que va reiniciar la sèrie.[124] Craig va aparèixer per a un total de cinc pel·lícules.[125] La sèrie ha recaptat més de 7.000 milions de dòlars fins ara, la qual cosa la converteix en la cinquena sèrie de pel·lícules més taquillera.[126]

Pel·lícules produïdes per Eon

[modifica]
Llista de pel·lícules d’Eon
Títol Any Actor Bond a Director
Agent 007 contra el Dr. No 1962 Sean Connery Terence Young
Des de Rússia amb amor 1963 Sean Connery Terence Young
Goldfinger 1964 Sean Connery Guy Hamilton
Operació Tro 1965 Sean Connery Terence Young
Només es viu dues vegades 1967 Sean Connery Lewis Gilbert
007 al servei secret de Sa Majestat 1969 George Lazenby Peter R. Hunt
Diamants per a l'eternitat 1971 Sean Connery Guy Hamilton
Viu i deixa morir 1973 Roger Moore Guy Hamilton
L'home de la pistola d'or 1974 Roger Moore Guy Hamilton
L'espia que em va estimar 1977 Roger Moore Lewis Gilbert
Moonraker 1979 Roger Moore Lewis Gilbert
Només per als teus ulls 1981 Roger Moore John Glen
Octopussy 1983 Roger Moore John Glen
Panorama per matar 1985 Roger Moore John Glen
Alta tensió 1987 Timothy Dalton John Glen
Llicència per matar 1989 Timothy Dalton John Glen
Goldeneye 1995 Pierce Brosnan Martin Campbell
El demà no mor mai 1997 Pierce Brosnan Roger Spottiswoode
Amb el món no n'hi ha prou 1999 Pierce Brosnan Michael Apted
Mor un altre dia 2002 Pierce Brosnan Lee Tamahori
Casino Royale 2006 Daniel Craig Martin Campbell
Quantum of Solace 2008 Daniel Craig Marc Forster
Skyfall 2012 Daniel Craig Sam Mendes
Spectre 2015 Daniel Craig Sam Mendes
No Time to Die 2021 Daniel Craig Cary Joji Fukunaga

Altres

[modifica]

El 1967, Casino Royale va ser adaptat a una paròdia de Bond protagonitzada per David Niven com Sir James Bond i Ursula Andress com Vesper Lynd. Niven havia estat la preferència de Fleming per al paper de Bond.[127] El resultat d'un cas judicial al Tribunal Superior de Londres el 1963 va permetre a Kevin McClory produir un remake d'Operació Tro titulat Mai digueu mai més el 1983.[128] La pel·lícula, produïda per la productora Taliafilm de Jack Schwartzman i protagonitzada per Sean Connery com a Bond, no formava part de la sèrie Eon de pel·lícules de Bond. El 1997, Sony Corporation va adquirir tots o alguns dels drets de McClory en un acord no revelat,[128] que després va ser adquirit per MGM, mentre que el 4 de desembre de 1997, MGM va anunciar que la companyia havia comprat els drets de Mai digueu mai més a Taliafilm.[129] A 2015, Eon té tots els drets d'adaptació de totes les novel·les de Bond de Fleming.[128][130]

Llista de pel·lícules no produïdes per Eon
Títol Any Actor Bond Director(s)
Casino Royale 1967 David Niven Ken Hughes
John Huston
Joseph McGrath
Robert Parrish
Val Guest
Richard Talmadge
Mai diguis mai més 1983 Sean Connery Irvin Kershner

Referències

[modifica]
  1. ↑ Adejobi, Alicia. «Spectre movie: James Bond brand worth £13bn off the back of monster box office and DVD sales». International Business Times, 27-10-2015. [Consulta: 15 gener 2017].
  2. ↑ «Obituary: Colonel Peter Fleming, Author and explorer». , 20-08-1971, p. 14.}}
  3. ↑ Hall, Chris. «From the archive: the real James Bond, 1973». The Guardian, 22-03-2020. [Consulta: 28 febrer 2023].
  4. ↑ «James Bond, Ornithologist, 89; Fleming Adopted Name for 007». , 17-02-1989 [Consulta: 22 agost 2019].
  5. ↑ Hellman, Geoffrey T. «James Bond Comes to New York» (en anglès). The New Yorker, 13-04-1962. ISSN: 0028-792X.
  6. ↑ Chancellor, 2005, p. 112.
  7. ↑ 7,0 7,1 Macintyre, 2008, p. 67.
  8. ↑ Macintyre, 2008, p. 50.
  9. ↑ Macintyre, 2008, p. 205.
  10. ↑ Chancellor, 2005, p. 59.
  11. ↑ Pearson, 2008, p. 21.
  12. ↑ Griswold, 2006, p. 27.
  13. ↑ Oxford Dictionary of National Biography. online. Oxford University Press.  requereix subscripció o ser soci de la biblioteca pública del Regne Unit
  14. ↑ Chancellor, 2005, p. 4.
  15. ↑ 15,0 15,1 Chancellor, 2005, p. 5.
  16. ↑ Bennett i Woollacott, 2003, p. 1, ch 1.
  17. ↑ Black, 2005, p. 75.
  18. ↑ «Casino Royale». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 17 març 2012. [Consulta: 31 octubre 2011].
  19. ↑ «Live and Let Die». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 17 març 2012. [Consulta: 31 octubre 2011].
  20. ↑ «Moonraker». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 16 setembre 2011. [Consulta: 31 octubre 2011].
  21. ↑ «Diamonds are Forever». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 17 març 2012. [Consulta: 31 octubre 2011].
  22. ↑ «From Russia, with Love». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 1 abril 2012. [Consulta: 31 octubre 2011].
  23. ↑ «Dr. No». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 31 octubre 2011].
  24. ↑ «Goldfinger». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 31 octubre 2011].
  25. ↑ «For Your Eyes Only». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 31 octubre 2011].
  26. ↑ «Thunderball». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 31 octubre 2011].
  27. ↑ «The Spy Who Loved Me». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 31 octubre 2011].
  28. ↑ «On Her Majesty's Secret Service». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 31 octubre 2011].
  29. ↑ «You Only Live Twice». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 3 març 2012. [Consulta: 31 octubre 2011].
  30. ↑ «The Man with the Golden Gun». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 31 octubre 2011].
  31. ↑ «Octopussy and The Living Daylights». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 7 setembre 2011. [Consulta: 31 octubre 2011].
  32. ↑ Macintyre, 2008, p. 208.
  33. ↑ «Colonel Sun». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 2 novembre 2011].
  34. ↑ Benson, 1988, p. 32.
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 35,3 35,4 35,5 «Film Novelizations». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 18 setembre 2011. [Consulta: 2 novembre 2011].
  36. ↑ Simpson, 2002, p. 58.
  37. ↑ Benson, 1988, p. 149.
  38. ↑ «Prolific thriller writer behind the revival of James Bond and Professor Moriarty». , 02-11-2007 [Consulta: 14 novembre 2011].
  39. ↑ «Licence Renewed». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 3 novembre 2011].
  40. ↑ «For Special Services». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 3 novembre 2011].
  41. ↑ «Ice Breaker». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 3 novembre 2011].
  42. ↑ «Role Of Honour». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 3 novembre 2011].
  43. ↑ «Nobody Lives Forever». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 3 novembre 2011].
  44. ↑ «No Deals Mr Bond». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 3 novembre 2011].
  45. ↑ «Scorpius». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 3 novembre 2011].
  46. ↑ «Win, Lose Or Die». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 3 novembre 2011].
  47. ↑ «Brokenclaw». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 3 novembre 2011].
  48. ↑ «The Man From Barbarossa». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 3 novembre 2011].
  49. ↑ «Death is Forever». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 8 octubre 2011. [Consulta: 3 novembre 2011].
  50. ↑ «Never Send Flowers». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 3 novembre 2011].
  51. ↑ «Seafire». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 3 novembre 2011].
  52. ↑ «Cold». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 3 novembre 2011].
  53. ↑ Raymond Benson. «Books – At a Glance». RaymondBenson.com. [Consulta: 3 novembre 2011].
  54. ↑ «Raymond Benson». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 3 novembre 2011].
  55. ↑ Simpson, 2002, p. 62.
  56. ↑ «Zero Minus Ten». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 3 novembre 2011].
  57. ↑ «The Facts Of Death». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 3 novembre 2011].
  58. ↑ Simpson, 2002, p. 63.
  59. ↑ Simpson, 2002, p. 64.
  60. ↑ «High Time To Kill». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 3 novembre 2011].
  61. ↑ «Doubleshot». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 3 novembre 2011].
  62. ↑ «Never Dream Of Dying». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 3 novembre 2011].
  63. ↑ «The Man With The Red Tattoo». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 3 novembre 2011].
  64. ↑ «Sebastian Faulks has emerged as the author chosen to write a new officially endorsed James Bond novel.». , 11-07-2007 [Consulta: 3 novembre 2011].
  65. ↑ «Sebastian Faulks». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 3 novembre 2011].
  66. ↑ «James Bond book called Carte Blanche». , 17-01-2011 [Consulta: 3 novembre 2011].
  67. ↑ «Jeffery Deaver». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 15 abril 2012. [Consulta: 3 novembre 2011].
  68. ↑ «Solo Published Today». Ian Fleming Publications, 26-09-2013. Arxivat de l'original el 4 octubre 2013. [Consulta: 1r octubre 2013].
  69. ↑ Singh, Anita. «James Bond's secret mission: to save Stirling Moss». The Daily Telegraph, 02-10-2014. Arxivat de l'original el 10 gener 2022. [Consulta: 6 novembre 2015].
  70. ↑ «James Bond: Pussy Galore returns in new novel». , 28-05-2015 [Consulta: 28 maig 2015].
  71. ↑ «New James Bond novel Trigger Mortis resurrects Pussy Galore». , 28-05-2015 [Consulta: 28 maig 2015].
  72. ↑ Furness, Hannah. «Pussy Galore returns for new James Bond novel Trigger Mortis». The Daily Telegraph, 28-05-2015. Arxivat de l'original el 10 gener 2022. [Consulta: 6 novembre 2015].
  73. ↑ «Forever and a Day». , 08-02-2018 [Consulta: 16 febrer 2019].
  74. ↑ «New James Bond Novel Is a Prequel to Fleming’s First». , 12-02-2018 [Consulta: 16 febrer 2019].
  75. ↑ «New Horowitz Bond Title and Cover Revealed». , 16-12-2021 [Consulta: 16 desembre 2021].
  76. ↑ Ramachandran, Naman. «New James Bond Story ‘On His Majesty’s Secret Service’ Commissioned to Celebrate King Charles’ Coronation». Variety, 31-03-2023.
  77. ↑ BBC News, 03-03-2005 [Consulta: 1r novembre 2011].
  78. ↑ «Charlie Higson». Puffin Books – Authors. Penguin Books. Arxivat de l'original el 9 març 2011. [Consulta: 1r novembre 2011].
  79. ↑ «SilverFin: The Graphic Novel». Puffin Books. Penguin Books. Arxivat de l'original el 1 novembre 2012. [Consulta: 1r novembre 2011].
  80. ↑ «New Young Bond Series in 2014». Ian Fleming Publications, 09-10-2013. Arxivat de l'original el 14 octubre 2013. [Consulta: 11 octubre 2013].
  81. ↑ «Young Bond: SilverFin». Puffin Books: Charlie Higson. Penguin Books. Arxivat de l'original el 21 novembre 2008. [Consulta: 2 novembre 2011].
  82. ↑ «Young Bond: Blood Fever». Puffin Books: Charlie Higson. Penguin Books. Arxivat de l'original el 21 novembre 2008. [Consulta: 2 novembre 2011].
  83. ↑ «Young Bond: Double or Die». Puffin Books: Charlie Higson. Penguin Books. Arxivat de l'original el 1 novembre 2012. [Consulta: 2 novembre 2011].
  84. ↑ «Young Bond: Hurricane Gold». Puffin Books: Charlie Higson. Penguin Books. Arxivat de l'original el 21 novembre 2008. [Consulta: 2 novembre 2011].
  85. ↑ «Young Bond: By Royal Command». Puffin Books: Charlie Higson. Penguin Books. Arxivat de l'original el 21 novembre 2008. [Consulta: 2 novembre 2011].
  86. ↑ «SilverFin: The (Graphic Novel)». Puffin Books: Charlie Higson. Penguin Books. Arxivat de l'original el 1 novembre 2012. [Consulta: 2 novembre 2011].
  87. ↑ «Danger Society: The Young Bond Dossier». Puffin Books: Charlie Higson. Penguin Books. Arxivat de l'original el 1 novembre 2012. [Consulta: 2 novembre 2011].
  88. ↑ «Miss Moneypenny». Evening Standard , 14-10-2005, p. 10.
  89. ↑ O'Connell, John «Llibres – Ressenya – The Moneypenny Diaries – Kate Westbrook (ed.) – John Murray GBP 12,99». Time Out, 12-10-2005, p. 47.
  90. ↑ Weinberg, Samantha «Licensed to thrill». The Times, 11-11-2006, p. 29.
  91. ↑ Saunders, Kate «The Moneypenny Diaries: Final Fling». The Times, 10-05-2008, p. 13.
  92. ↑ «Guardian Angel». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 8 octubre 2011. [Consulta: 2 novembre 2011].
  93. ↑ «Secret Servant». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 8 octubre 2011. [Consulta: 2 novembre 2011].
  94. ↑ «Final Fling». The Books. Ian Fleming Publications. Arxivat de l'original el 27 desembre 2010. [Consulta: 2 novembre 2011].
  95. ↑ Black, 2005, p. 14.
  96. ↑ Benson, 1988, p. 11.
  97. ↑ Black, 2005, p. 101.
  98. ↑ Svetkey, Benjamin «Sweet Baby James». Entertainment Weekly, 29-05-1992 [Consulta: 4 novembre 2011]. Arxivat 20 October 2012[Date mismatch] a Wayback Machine.
  99. ↑ Jütting, 2007, p. 6..
  100. ↑ Lycett, 1996, p. 316.
  101. ↑ 101,0 101,1 Simpson, 2002, p. 21.
  102. ↑ 102,0 102,1 Fleming, Gammidge i McLusky, 1988, p. 6.
  103. ↑ Jütting, 2007, p. 7.
  104. ↑ 104,0 104,1 104,2 104,3 Conroy, 2004, p. 293.
  105. ↑ Evanier, Mark. «Secrets Behind the Comics». NewsFromme.com, 03-12-2006. Arxivat de l'original el 21 octubre 2011. [Consulta: 4 novembre 2011].
  106. ↑ Pfeiffer i Worrall, 1998, p. 131.
  107. ↑ 107,0 107,1 Thompson, Frankenhoff i Bickford, 2010, p. 368.
  108. ↑ «Bond Violence Gets Artistic 'Licence'». The Palm Beach Post, 28-07-1989.
  109. ↑ «How Dynamite's New James Bond Comic Creates a 007 We Haven't Seen Before». Screencrush, 06-11-2016. [Consulta: 16 maig 2019].
  110. ↑ «Book Review: The Many Lives of James Bond» (en anglès britànic). James Bond Radio, 18-11-2019. [Consulta: 4 desembre 2019].
  111. ↑ Edlitz, Mark. The Many Lives of James Bond: How the Creators of 007 Have Decoded the Superspy. Lyons Press, 2019, p. 148. ISBN 978-1493041565. 
  112. ↑ Roberts, Andrew «The Bond bunch». The Independent, 08-11-2006, p. 14.
  113. ↑ «James Bond – You Only Live Twice». BBC Radio 4 Extra. BBC. [Consulta: 21 octubre 2011].
  114. ↑ «007 villain to play Bond on radio». BBC, 02-05-2008 [Consulta: 6 octubre 2011].
  115. ↑ Hemley, Matthew. «James Bond to return to radio as Goldfinger is adapted for BBC». The Stage Online, 13-10-2009. Arxivat de l'original el 11 de juny 2011. [Consulta: 19 març 2010].
  116. ↑ «Goldfinger». Saturday Play. BBC. [Consulta: 3 octubre 2011].
  117. ↑ «Saturday Drama: From Russia With Love». BBC Radio 4. BBC. [Consulta: 20 agost 2012].
  118. ↑ «Saturday Drama: On Her Majesty's Secret Service». BBC. [Consulta: 30 juny 2014].
  119. ↑ Sutton, Mike. «Dr. No (1962)». Screenonline. British Film Institute. Arxivat de l'original el 3 March 2016. [Consulta: 4 novembre 2011].
  120. ↑ «You Only Live Twice». TCM. Turner Entertainment Networks, Inc. [Consulta: 2 agost 2011].
  121. ↑ «On Her Majesty's Secret Service (1969)». Screenonline. British Film Institute. [Consulta: 4 novembre 2011].
  122. ↑ Feeney Callan, 2002, p. 217.
  123. ↑ Simpson, 2002, p. 81.
  124. ↑ Robey, Tim «Sam Mendes may have problems directing new James Bond movie». The Daily Telegraph, 12-01-2011.
  125. ↑ Pallotta, Frank «Daniel Craig confirms return as James Bond». CNNMoney.
  126. ↑ «Movie Franchises». The Numbers. Nash Information Services. [Consulta: 12 març 2021].
  127. ↑ Macintyre, 2008, p. 202.
  128. ↑ 128,0 128,1 128,2 Poliakoff, Keith «License to Copyright – The Ongoing Dispute Over the Ownership of James Bond». Cardozo Arts & Entertainment Law Journal. Benjamin N. Cardozo School of Law, vol. 18, 2000, pàg. 387–436.
  129. ↑ Metro-Goldwyn-Mayer (4 December 1997). "Metro-Goldwyn-Mayer Inc. announces acquisition of Never Say Never Again James Bond assets". Nota de premsa. Arxivat 5 de maig 2008 a Wayback Machine.
  130. ↑ Shprintz, Janet «Big Bond-holder». , 29-03-1999. «Judge Rafeedie ... found that McClory's rights in the "Thunderball" material had reverted to the estate of Fleming»

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: James Bond
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=James_Bond_(franquícia)&oldid=34113339»