Vés al contingut

Missa núm. 4 (Schubert)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióMissa núm. 4
Forma musicalMissa
Tonalitatdo major
CompositorFranz Schubert
Creació1816
CatalogacióD.452
Durada23'
SèrieMisses de Franz Schubert Modifica el valor a Wikidata
InstrumentacióSolistes i cor de SATB, violins i baix continu.
  1. Kyrie Andante con moto
  2. Gloria. Allegro vivace
  3. Credo. Allegro
  4. Sanctus. Adagio
  5. Benedictus. Andante
  6. Agnus Dei. Adagio
Estrena
Estrena1816

Musicbrainz: 56a4062d-5b80-4a0f-871e-6017630f24b4 Modifica el valor a Wikidata
Retrat de Franz Schubert, per Franz Eybl (1827)

La Missa núm. 4 en do major, D 452, és una missa composta per Franz Schubert el 1816. Originalment, està escrita per a veus solistes (soprano, contralt, tenor i baix), cor de SATB, violins I i II, i baix continu (violoncel, contrabaix i orgue). Està classificada com a missa solemnis.[1]

Context

[modifica]

L'obra va ser composta el juny-juliol de 1816 i possiblement va estrenar-se a l'església de Lichtental a finals de l'estiu o principis de la tardor del mateix any.[2] Com en les seves misses anteriors, el solo de soprano estava escrit pensant en la veu de la seva estimada, Therese Grob.[3]

La missa mostra la influència de Mozart, particularment en la reduïda orquestració, molt original (com el Salzburger Kirchentrio o "Trio d'església de Salzburg")[4] i per la "lleugeresa".[5] Dades d'escrits contemporanis confirmen l'interès de Schubert per les misses brevis de Mozart i per la música de Michael Haydn, un altre compositor de Salzburg.[3]

Schubert realitzà revisió posteriors de la missa. Una, per a un concert posterior (1825) a St. Ulrich, Viena en la que va afegir parts instrumentals per a 2 oboès o clarinets, 2 trompetes i timbales, tot ad libitum.[2] Una altra, el 1828, set setmanes abans de la seva mort, amb una versió purament coral del "Benedictus" (D. 961) en el que reemplaça l'original solo de la soprano,[6][7] probablement, preveient una actuació on el solo pensat per a la veu de Therese Grob era massa difícil.

Schubert va vendre la partitura de la Missa núm. 4 i altres obres d'església curtes a Anton Diabelli el 1825.[8] Aquesta fou l'única missa publicada en vida del compositor.[8] Schubert la va dedicar a Michael Holzer, l'organista i mestre de cor de l'església de Lichtental, i que fou el seu mestre d'orgue, cant, contrapunt i baix continu.[9]

Estructura

[modifica]

La missa consta de sis moviments. La seva interpretació dura aproximadament 23 minuts. La següent informació és per a la D 452, llevat que específicament s'indiqui una altra numeració.

  1. "Kyrie", Andante con moto, en do major, compàs 4/4.
  2. "Gloria", Allegro vivace, en do major, compàs 4/4.
  3. "Credo", Allegro, en do major, compàs 3/4.
    "Et incarnatus est...", Adagio molto, en re menor, compàs 2/2.
    Habitualment, Schubert ometia passatges del Credo. Però en aquesta missa exclou de manera inusual les paraules ex Maria Virgine ("de la Verge Maria"). Això podria ser senzillament un oblit.[3]
    "Et resurrexit...", Allegro, en do major, compàs 3/4.
  4. "Sanctus", Adagio, en do major, compàs 4/4.
    "Osanna in excelsis excelsis..." Allegro vivace, en do major, compàs 4/4.
  5. "Benedictus" Andante, en fa major, 2/4; soprano solo
    "Benedictus qui venit...", en la major
    "Osanna in excelsis excelsis..." Allegro vivace, en do major, compàs 4/4.
    "Benedictus" (D 961), Moderato, en la menor, compàs 2/2. Per a cor.
  6. "Agnus Dei", Adagio, en do major, compàs 4/4.
    "Dona nobis pacem...", Allegro vivace, en do major, compàs 3/4.

Referències

[modifica]
  1. Shrock, 2009, p. 383.
  2. 2,0 2,1 Howie, 2008, p. 70.
  3. 3,0 3,1 3,2 Black, 2003, p. 41.
  4. Gibbs, 1997, p. 210.
  5. Newbould, 1999, p. 137.
  6. Black, 2003, p. 183.
  7. Newbould, 1999, p. 138.
  8. Newbould, 1999, p. 452.
  9. Newbould, 1999, p. 20.

Fonts

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]