Vés al contingut

Missa núm. 6 (Schubert)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióMissa núm. 6

Franz Schubert el 1825
Títol originalMass No. 6 in E-flat major (en) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalMissa
Tonalitatmi bemoll major
CompositorFranz Schubert
Creació1828
Data de publicació1865 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióD. 950
Durada60'
SèrieMisses de Franz Schubert Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena4 d'octubre de 1829
EscenariEsglésia d'Alsergrund de Viena,
Director musicalFerdinand Schubert
Moviments
  1. Kyrie. Andante con moto, quasi Allegretto (mi bemoll major)
  2. Gloria. Allegro moderato e maestoso (si bemoll major)
    Domine Deus, Agnus Dei... Andante con moto (si bemoll major)
    Quoniam to solus sanctus... Allegro moderato e maestoso (si bemoll major)
    Cum sancto Spiritu... Moderato (si bemoll major)
  3. Credo. Moderato (mi bemoll major)
    Et incarnatus est... Andante (la bemoll major)
    Et resurrexit... Moderato (mi bemoll major)
  4. Sanctus. Adagio (mi bemoll major)
    Osanna in excelsis... Allegro ma non troppo (mi bemoll major)
  5. Benedictus. Andante, la bemoll)
    Osanna in excelsis... Allegro ma non troppo (mi bemoll major)
  6. Agnus Dei. Andante con moto (Do menor)
    Dona nobis pacem... Andante (mi bemoll major)
    Agnus Dei... Andante (mi bemoll menor)
    Dona nobis pacem... Andantino (mi bemoll major)

Musicbrainz: 0639f7b6-4f67-44da-8565-9644fc01bd9d Modifica el valor a Wikidata

La missa núm. 6 en mi bemoll major, D. 950, és una missa composta per Franz Schubert durant el 1828 i estrenada a l'església d'Alsergrund de Viena el 4 d'octubre de 1829, quan feia gairebé un any que Schubert havia mort. Va ser composta per a dos tenors solistes, soprano, contralt, baix i cor. Està classificada com a missa solemnis.[1] Es tracta d'una obra mestra del gènere plena de referències a Beethoven, Mozart, Haydn i Bach.[2][3] Destaquen la gran fuga del Gloria, el començament amenaçador del Credo, la sorprenent marxa fúnebre del Crucifixus, o el tranquil lirisme del Benedictus. La crítica va veure en aquesta obra una foscor més pròpia d'un rèquiem que d'una missa.[4][5]

La Stadtkonvikt a Viena, on va estudiar Schubert
Michael Leitermeyer envoltat de la seva família, al voltant de 1840. Leitermayer, mestre de capella de l'Església de la Santíssima Trinitat (Alserkirche) d'Alsergrund, Viena, va encarregar aquesta missa a Schubert

Schubert va escriure sis misses, però només les dues últimes de grans dimensions, la de la bemoll (1820) i la de mi bemoll major.[6] La tardana Missa en mi bemoll, tot i que se'n discuteix la seva manca de qualitats universals, és de les que s'assegura que posseeix una riquesa de noves sensibilitats, tant intel·lectuals com emotives, que havien estat estimulades i alliberades per la composició del Winterreise.[7]

Estructura

[modifica]

La missa consta de sis moviments. Les representacions requereixen aproximadament una hora.

  1. Kyrie Andante con moto, quasi Allegretto, mi bemoll major, 3/4
  2. Gloria Allegro moderato e maestoso, si bemoll major, temps comú
    Domine Deus, Agnus Dei... Andante con moto, si bemoll major, 3/4
    Quoniam to solus sanctus... Allegro moderato e maestoso, si bemoll major, temps comú
    Cum sancto Spiritu... Moderato, si bemoll major, alla breve
  3. Credo Moderato, mi bemoll major, alla breve
    Et incarnatus est... Andante, la bemoll major, 12/8
    Et resurrexit... Moderato, mi bemoll major, temps comú
  4. Sanctus Adagio, mi bemoll major, 12/8
    Osanna in excelsis... Allegro ma non troppo, mi bemoll major, 2/4
  5. Benedictus Andante, la bemoll major, alla breve
    Osanna in excelsis... Allegro ma non troppo, mi bemoll major, 2/4
  6. Agnus Dei Andante con moto, do menor, 3/4
    Dona nobis pacem... Andante, mi bemoll major, alla breve
    Agnus Dei... Andante, mi bemoll menor, 3/4
    Dona nobis pacem... Andantino, mi bemoll major, alla breve

Referències

[modifica]
  1. Shrock, 2009, p. 383.
  2. «Demà l'Orfeó Català i l'OBC interpretaran al Palau la Missa núm. 6, en Mi bemoll de Schubert». Palau de la Música. [Consulta: 1r novembre 2015].
  3. Pascual, Josep. «Comentaris del programa». Palau de la Música, 12-06-2014. [Consulta: 1r novembre 2015].
  4. Anderson, Keith. «anglès Ressenya del disc» (en anglès). Naxos. [Consulta: 1r novembre 2015].[Enllaç no actiu]
  5. Programa de ma, 22 novembre 2015. 
  6. Larrañeta, Pablo. «L'última missa» (en castellà). Rtve. [Consulta: 1r novembre 2015].
  7. Brown i Sams, 1980, p. 1.

Bibliografia

[modifica]