Vés al contingut

Mohammad Reza Pahlavi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Mohammad Reza Pahlevi)
Per a altres significats, vegeu «Pahlavi (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula personamajestat imperial Modifica el valor a Wikidata
Mohammad Reza Pahlavi

Retrat oficial del xa
Nom original(fa) محمد رضا پهلوی‎ Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 octubre 1919 Modifica el valor a Wikidata
Teheran (Iran) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 juliol 1980 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
El Caire (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortlimfoma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMesquita Al-Rifa'i, El Caire, Egipte 
  Xa de l'Iran
26 de setembre de 1941 – 11 de febrer de 1979
← Reza I
Abolit →
Dades personals
ReligióXiïsme Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut Le Rosey Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, monarca Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep
Príncep hereu Modifica el valor a Wikidata
FamíliaPahlevi Modifica el valor a Wikidata
CònjugeFarah Pahlaví (1959–1980), mort
Soraya Esfandiary (1951–1958)
Fawzia Fuad d'Egipte (1939–1945) Modifica el valor a Wikidata
FillsShahnaz Pahlavi
 () Fawzia Fuad d'Egipte
Reza Pahlavi
 () Farah Pahlaví
Farahnaz Pahlavi
 () Farah Pahlaví
Ali Reza Pahlavi
 () Farah Pahlaví
Leila Pahlavi
 () Farah Pahlaví Modifica el valor a Wikidata
ParesReza I de l'Iran Modifica el valor a Wikidata  i Tadj ol-Molouk of Iran Modifica el valor a Wikidata
GermansHamdamsaltaneh Pahlavi
Fatimeh Pahlavi
Ashraf Pahlaví
Ali Reza Pahlavi I
Gholam Reza Pahlavi
Ahmad Reza Pahlavi
Abdul Reza Pahlavi
Shams Pahlavi Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Last fm: Mohammad+Reza+Pahlavi Musicbrainz: dd96b001-7017-4fad-81cb-414f0ca2f7e4 Discogs: 4253853 Allmusic: mn0001011659 Goodreads author: 449082 Find a Grave: 20223 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Xa
16 setembre 1941 – 11 febrer 1979
← Reza I de l'Iran Modifica el valor a Wikidata
Emperadriu Farah -Mohammad Reza Pahlavi

Mohammad Reza Pahlavi (persa: محمدرضا پهلوی) (Teheran, 26 d'octubre de 1919 - el Caire, 27 de juliol de 1980) fou el darrer xa de l'Iran. Ostentava el tractament de Sa Majestat Imperial, i portava els títols tradicionals perses de xahanxà (‘rei dels reis’)[1][2] i aryamehr (‘llum dels aris’), monarca de l'Iran, succeint al seu pare Reza I de l'Iran, des del 16 de setembre de 1941, fins a la Revolució islàmica de l'11 de febrer de 1979.[3][4]

Musulmà laic, Mohammad Reza va anar perdent progressivament el suport dels clergues xiïtes iranians, així com de la classe obrera, a causa, en particular, de la seva forta política de modernització i secularització, el conflicte amb la classe mercantil tradicional coneguda com el bazaari, les relacions amb Israel i els problemes de corrupció que l'involucren a ell, la seva família i l'elit dirigent. Es van aprovar diverses altres polítiques controvertides, inclosa una prohibició del partit comunista Tudeh i una repressió contra els dissidents polítics per part del servei d'intel·ligència iranià Savak. Segons les estadístiques oficials, l'Iran tenia més de 2.200 presos polítics el 1978, una xifra que es va multiplicar ràpidament amb la revolució.[5]

Diversos altres factors van contribuir a una forta oposició al Xa entre determinats grups dins de l'Iran, com ara el suport dels Estats Units i el Regne Unit al seu règim, els enfrontaments amb els fonamentalistes i l'augment de l'activitat comunista. El 1979, el malestar polític va culminar amb una revolució que, el 17 de gener, el va obligar a abandonar l'Iran. Poc després, la monarquia iraniana va ser abolida formalment i l'Iran va ser declarat república islàmica dirigida per Ruhol·lah Khomeini. Davant el risc de ser executat si tornava a l'Iran, Mohammad Reza va morir a l'exili a Egipte, on el president Ànwar el-Sadat li havia concedit asil polític. A causa del seu estatus com l'últim governant de facto de l'Iran, sovint se'l coneix simplement com «el xa». El seu fill gran, Reza Pahlavi, dirigeix actualment el Consell Nacional de l'Iran, un govern declarat a l'exili.

Biografia

[modifica]

Nascut a Teheran, Mohammad Reza era el segon fill (primer fill) de Reza I de l'Iran i la seva segona dona, Tadj ol-Molouk.[6] [a] No obstant això, com que el seu pare es va convertir en xa només el 1925, ell i els seus germans no van néixer a la reialesa.

Descrit com un nen feble i malaltís, [b] Mohammad Reza es va criar en un aïllament gairebé complet fins als sis anys, vivint només amb la seva mare, els seus germans, criats i antics oficials militars. Tanmateix, en ser investit com a príncep hereu, el seu pare va decidir que el futur monarca hauria de tenir una «educació més viril». Així, es va separar de la seva mare i les seves germanes, va començar a ser criat per una institutriu francesa i va estudiar en una escola especialment creada per acollir-lo, amb companys de classe «curosament seleccionats» entre nois d'elit.[7][8]

Quan Mohammad Reza va fer 11 anys, Reza Sha, amb la intenció d'aïllar-lo de l'ambient paralitzant del tribunal, va acceptar la recomanació del seu cap de gabinet, Abdolhossein Teymourtash, d'enviar el jove a estudiar a Le Rosey Institute, un internat suís. Va ser el primer príncep iranià en línia al tron a estudiar a l'estranger, passant quatre anys a Suïssa.[7] Va tornar a l'Iran l'any 1936 i va ingressar a l'acadèmia militar de Teheran, graduant-se dos anys més tard com a segon tinent d’infanteria i líder de la seva classe.[7][9][10][11] Poc després, va ser nomenat pel seu pare com a inspector de les Forces Armades Imperials de l'Iran.[7][11]

Començament del regnat, deposició de Reza Shah

[modifica]
Foto oficial de Reza Shah en els seus últims anys

Durant moltes dècades, l'Iran i l’Imperi Alemany van mantenir llaços de cooperació, en part com a reacció a les ambicions del Regne Unit i l’Imperi Rus (i més tard, la Unió Soviètica) sobre la regió.[12] Fins i tot quan els nazis van arribar al poder a Alemanya el 1933, el comerç entre els dos països no es va veure afectat seriosament.[13] En canvi, la propaganda nazi de vegades esmentava i exaltava l'ascendència ària comuna entre les dues nacions.[14][15]

Tot i que l'Iran havia declarat la seva neutralitat en una etapa inicial de la Segona Guerra Mundial i tenia poca afinitat amb les polítiques antisemites de l'Alemanya nazi,[15] [c] els britànics van arribar a acusar el país de ser proalemany i partidari del nazisme.[19] Aquesta postura sembla estar justificada per la importància estratègica que l'Iran va arribar a tenir per al govern britànic, que temia que la refineria d'Abadan (pertanyent a la Companyia Anglopersa de Petroli) pogués caure sota control alemany.[15] Responsable de produir vuit milions de tones de petroli el 1940, la refineria va ser una part crucial de l'esforç de guerra aliat.[15][20] [d]

A més, quan el 21 de juny de 1941 Alemanya va trencar unilateralment el Pacte Mólotov-Ribbentrop i va envair la Unió Soviètica —en el que es coneixeria com a Operació Barba-roja —,[22] els aliats van començar a considerar l'anomenat Corredor Persa, format pel Ferrocarril Transiranià, com la forma més fàcil i segura de proveir als soviètics de subministraments Lend-Lease nord-americans.[23][24] Els estrategs britànics i soviètics van reconèixer la importància de controlar aquest canal i, com a pretext per aconseguir aquest objectiu, van fer una sèrie de demandes a l'Iran —la principal era l'expulsió immediata de tots els ciutadans alemanys del seu territori—., amenaçant el govern amb la possibilitat d'una acció militar i atacs per aire i terra.[25] Malgrat que Reza Shah va acceptar les demandes, les forces britàniques i soviètiques van envair el territori iranià el 25 d'agost de 1941.[26][27][28]

En aquest context, l'exprimer ministre Mohammad Ali Foroughi va tornar a l'escena política iraniana, un vell enemic de Reza Shah, que es convertiria en un dels principals responsables de la transició fluida entre regnats.[29] Malalt i fora de la política des que va ser acomiadat l'any 1935, [e] Foroughi— «clarament pro-britànic i pro-americà», segons l'ambaixador nord-americà a Teheran, Louis G. Dreyfus, Jr.[35] — va ser nomenat immediatament després de la invasió aliada, en un intent de Reza Shah de conservar el seu tron o almenys la continuïtat de la dinastia Pahlevi.[36][37][35] [f] No obstant això, 21 dies després del seu nomenament, Reza Shah es va veure obligat a abdicar i marxar a l'exili. Mohammad Reza va jurar davant el Majlis l'endemà, el 17 de setembre de 1941.[36][39] [g]

Alguns autors suggereixen que Foroughi va salvar la monarquia i la dinastia Pahlevi rebutjant la idea britànica de convertir-se en president d'una nova república iraniana.[41] Per a altres, l'actuació del primer ministre va ser fonamental en l'abdicació de Reza Shah, en convèncer els britànics que la seva deposició era l'única solució als problemes del país.[41] El fet, però, és que va tenir un paper central a l'hora d'arribar a un acord amb la Gran Bretanya i la Unió Soviètica que garantís la independència del país al final de la guerra, així com la retirada de les forces d'ocupació.[41] Aquest acord va ser fonamental en la retirada soviètica el 1946. Sobre les diferències entre Foroughi i el seu pare, Mohammad Reza va confiar a l'ambaixador britànic que el primer ministre «no esperava que cap fill de Reza Shah pogués esdevenir un ésser humà civilitzat».[41]

Tres dies després del seu accés al tron, el 19 de setembre de 1941, Mohammad Reza va decretar una amnistia general.[42][43][44] Tots els perseguits políticament per Reza Shah van ser rehabilitats i la llei de 1935 que prohibia l'ús del hijab a les dones va ser derogada.[43][45][46][47][48] Tot i que el jove monarca va prendre decisions populars, el ministre britànic va informar a Londres que «la recepció molt espontània que va rebre el jove xa en la seva primera aparició pública seria possiblement més de alleujament per la desaparició del seu pare que per l'afecte de la gent per ell».[39]

Nacionalització del petroli i cop d'estat de 1953

[modifica]

A principis de la dècada de 1950, la crisi política a l'Iran va dominar l'atenció dels líders polítics britànics i nord-americans.[49] A les eleccions parlamentàries de 1951, el Front Nacional, una coalició de partits d'oposició a Mohammad Reza, va aconseguir la majoria al Majlis i el seu líder Mohammed Mossadeq, compromès amb la nacionalització de la indústria petroliera iraniana (controlada en aquell moment per Anglo). -American Iranian Oil Company), va ser nomenat primer ministre.[50] Sota el seu lideratge, el moviment nacionalista al parlament va aprovar per unanimitat la llei de nacionalització, posant fi a les activitats de la lucrativa AIOC, que havia estat un pilar de la influència econòmica i política britànica a la regió.[51][52]

Al començament de la disputa, l'Iran va gaudir de la simpatia política de l'administració nord-americana de Harry S. Truman, contrari a les demandes britàniques.[53] Mohammed Mossadeq, enderrocat en un cop d'estat patrocinat pels Estats Units i el Regne Unit, que finalment va fer tornar les companyies petrolieres estrangeres.[54]

Després de la desaparició de Mossadeq i l'arraconament del nacionalisme iranià, el xa va assumir el control del país, i es va acabar transformant en un monarca dictador de vida sumptuosa, sostingut per una de les policies polítiques més poderoses del món.

Contribuïa al seu poder la posició geoestratègica de l'Iran, que va portar els estatunidencs a convertir el país en un ferm aliat i en la primera línia de defensa davant la possibilitat d'un atac soviètic cap a l'Índic.

A conseqüència d'això, durant els anys seixanta, l'Iran va rebre el material més modern en quantitats massives. La crisi petroliera del 1973, quan el preu de venda del barril de cru va pujar espectacularment, va provocar un enorme flux de dòlars cap als països productors, entre ells l'Iran, que era el segon productor del món, després de l'Aràbia Saudita.

Intents d'assassinat

[modifica]
Mohammad Reza a l'hospital després de l'intent d'assassinat fallit contra ell el 1949

Mohammad Reza Pahlavi ha estat l'objectiu d'almenys dos intents d'assassinat infructuosos. El 4 de febrer de 1949 va participar en una cerimònia anual de commemoració de la fundació de la Universitat de Teheran.[55] A la cerimònia, Fakhr-Arai li va disparar cinc trets des d'una distància de 10 metres. Només un dels trets va colpejar el rei, pastant-li la galta. Fakhr-Arai va ser disparat immediatament pels agents de policia propers. Després d'una investigació, es va pensar que Fakhr-Arai era membre del Partit Tudeh,[56] que va ser prohibit.[57] Tanmateix, hi ha proves que el suposat assassí no era membre dels Tudeh, sinó un membre fonamentalista religiós de la societat secreta Feda'iyan-e Islam.[58][59] El Tudeh, però, va ser declarat culpable i perseguit.[60]

El segon atemptat contra la vida del xa va tenir lloc el 10 d'abril de 1965.[61] Un soldat va disparar en la seva direcció, al Palau de Marbre. L'assassí va ser assassinat abans d'arribar a les cambres reials. Dos guàrdies civils van morir protegint el Xa.

Segons Vladimir Kuzichkin, un antic oficial de la KGB que va desertar a l'MI6, el Xa també va ser suposadament un objectiu de la Unió Soviètica, que va intentar utilitzar un comandament a distància de TV per detonar una bomba al Volkswagen Escarabat. El comandament del televisor no funcionava.[62] Un desertor romanès d'alt rang, Ion Mihai Pacepa, també va donar suport a aquesta afirmació, afirmant que havia estat l'objectiu de diversos intents d'assassinat per part d'agents soviètics durant molts anys.

El 27 de juliol de 1967 se li va concedir el Gran Collar de l’Orde de l'Infant Dom Henrique de Portugal.[63]

Final del regnat

[modifica]

L'Iran va celebrar el 2500 anys de monarquia contínua des de la fundació de l'Imperi Aquemènida per Cir II el Gran durant el seu regnat. En aquesta època també va canviar el calendari iranià de l'Hègira al començament de l'Imperi Persa, establert des de la coronació de Cir el Gran.[64]

Com a governant, va iniciar la Revolució Blanca, una sèrie de reformes econòmiques, socials i polítiques amb la intenció declarada de transformar l'Iran en una potència global, modernitzar la nació i privatitzar determinades indústries i atorgar el dret de vot a les dones.[65]

Mohammed Reza havia apostat per un estat occidentalitzat i laic, que tenia com a model la veïna Turquia de Kemal Atatürk. En el cas iranià, aquesta línia política venia afavorida pels contactes cada vegada més estrets amb els països occidentals, als quals l'Iran venia quantitats creixents de petroli. D'altra banda, això feia que el país acabés caient en un estat de dependència semicolonial.

En aquest context, es va produir a l'Iran el 1979 la revolució islàmica, tot i ser un país que ni tan sols era àrab i on la variant musulmana predominant tampoc era sunnita, com en la majoria dels països musulmans, sinó xiïta. L'aiatol·là Ruhol·lah Khomeini (آیت‌الله روح‌الله خمینی en persa), clergue xiïta iranià, fou el dirigent espiritual de la revolució que enderrocà la monarquia de Mohammad Reza Pahlavi, el darrer xa de l'Iran.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Kia, 2016, p. 353.
  2. ↑ «Shāhanshāh» (en anglès). World Public Library. [Consulta: 7 juliol 2016].
  3. ↑ D'Agostino, 2010, p. 225.
  4. ↑ Kia, 2016, p. 340.
  5. ↑ «Annual Report 1978» (PDF) (en anglès). International Amnesty, 1978. [Consulta: 8 juliol 2016].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Reza Shah's Wives» (en anglès). Institute for Iranian Contemporary Historical Studies, 2012. [Consulta: 14 juliol 2016].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Zonis, 1976, p. 19-20.
  8. ↑ Shakibi, 2009, p. 80.
  9. ↑ Magill, 1999, p. 2566.
  10. ↑ Shakibi, 2007, p. 81.
  11. ↑ 11,0 11,1 Afkhami, 2009, p. 38.
  12. ↑ Khatib-Shahidi, 2012, p. 164.
  13. ↑ Khatib-Shahidi, 2012, p. 165-166.
  14. ↑ Asgharzadeh, 2007, p. 92.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 Farrokh, 2011.
  16. ↑ Curtis, Hooglund, 2008, p. 30.
  17. ↑ International Business Publication. Iran Foreign Policy & Government Guide, 2011 [Consulta: 8 juliol 2016]. [Enllaç no actiu]
  18. ↑ Wheeler, Brian. «The 'Iranian Schindler' who saved Jews from the Nazis» (en anglès). BBC, 08-03-2012. [Consulta: 12 juliol 2016].
  19. ↑ Majd, 2012, p. 11-12.
  20. ↑ «Persia Invaded» (en anglès). BBC, 1941. [Consulta: 13 juliol 2016].
  21. ↑ Afkhami, 2009, p. 36.
  22. ↑ Rennell, Tony. «When Hitler took on Russia he fought a brutal war that was an orgy of rape and genocide» (en anglès). Daily Mail, 23-06-2011. [Consulta: 13 juliol 2016].
  23. ↑ Motter, 1952, p. 161-162.
  24. ↑ O'Reilly, 2008, p. 42.
  25. ↑ Afkhami, 2009, p. 71-73.
  26. ↑ Majd, 2001, p. 380-381.
  27. ↑ Sorenson, 2014, p. 206.
  28. ↑ Asgharzadeh, 2007, p. 93-94.
  29. ↑ Dareini, 1999, p. 35-36, 126.
  30. ↑ Majd, 2001, p. 219.
  31. ↑ Fischer, 2003, p. 186.
  32. ↑ Cronin, 2003, p. 23, 27.
  33. ↑ Katouzian, 2006, p. 278-279.
  34. ↑ Afkhami, 2009, p. 35.
  35. ↑ 35,0 35,1 Majd, 2012, p. 283.
  36. ↑ 36,0 36,1 Milani, 2008, p. 156-157.
  37. ↑ Phillips, 2009, p. 68.
  38. ↑ Milani, 2008, p. 156.
  39. ↑ 39,0 39,1 Afkhami, 2009, p. 79.
  40. ↑ Milani, p. 87.
  41. ↑ 41,0 41,1 41,2 41,3 Milani, 2008, p. 157.
  42. ↑ Majd, 2001, p. 381.
  43. ↑ 43,0 43,1 Farmanfarmaian & Farmanfarmaian, 2005, p. 143.
  44. ↑ Majd, 2012, p. 319.
  45. ↑ Moghissi, 2005, p. 174-175.
  46. ↑ Heath, 2008, p. 256.
  47. ↑ Shakibi, 2009, p. 202.
  48. ↑ Julicher, 2015, p. 236.
  49. ↑ Marsh, 2003, p. 12-16, 32.
  50. ↑ Ismael & Ismael, 2011, p. 126.
  51. ↑ Ismael & Ismael, 2011, p. 126-127.
  52. ↑ Ford, p. 52-53.
  53. ↑ Gendzier, p. 35.
  54. ↑ Kinzer, 2008, p. 185-189.
  55. ↑ «Ali Vazir Safavi». Web Archive, 27-10-2009. Arxivat de l'original el 27 d'octubre de 2009. [Consulta: 6 desembre 2014].
  56. ↑ «The Shah». Persepolis. [Consulta: 6 desembre 2014].
  57. ↑ «Mohammad Reza Shah Pahlavi». Iran Chamber. [Consulta: 6 desembre 2014].
  58. ↑ Stephen Kinzer, All The Shah's Men: An American Coup and the Roots of Middle East Terror, John Wiley & Sons, 2003, ISBN 0-471-26517-9
  59. ↑ Dreyfuss, Robert. Devil's Game: How the United States Helped Unleash Fundamentalist Islam. Owl Books, 2006. ISBN 0-8050-8137-2. 
  60. ↑ Behrooz writing in Mohammad Mosaddeq and the 1953 Coup in Iran, Edited by Mark j. Gasiorowski and Malcolm Byrne, Syracuse University Press, 2004, p.121
  61. ↑ «The Journal of Politics: Vol. 32, No. 1 (Febrer 1970)». JSTOR. [Consulta: 6 febrer 2014].
  62. ↑ Kuzichkin, Vladimir. Inside the KGB: My Life in Soviet Espionage. Ballantine Books, 1990. ISBN 0-8041-0989-3. 
  63. ↑ «Cidadãos Estrangeiros Agraciados com Ordens Portuguesas». Presidência da República Portuguesa. [Consulta: 11 abril 2016].
  64. ↑ Rahimieh, 2016, p. 25.
  65. ↑ Wagner, 2010, p. 41-42.

Notes

[modifica]
  1. ↑ Reza Shah va tenir onze fills dels seus quatre matrimonis. Mohammad Reza tenia una germana bessona, la princesa Ashraf Pahlavi[6]
  2. ↑ Poc abans de ser investit com a príncep hereu, Mohammad Reza va contreure la febre tifoidea, passant setmanes entre la vida i la mort.[7]
  3. ↑ Abdul Hossein Sardari, cap de la missió diplomàtica iraniana a l'ocupació de França per l'Alemanya nazi, va passar a ser conegut com el «Schindler de l'Iran» en concedir la ciutadania iraniana i passaports a més de 1500 jueus europeus, cosa que els va permetre viatjar amb seguretat a l'Iran.[16][17][15][18]
  4. ↑ Les relacions entre la Gran Bretanya i l'Iran havien estat tenses des del 1931, quan el xa va cancel·lar la Concessió D'Arcy, que donava a la Anglo-Iranian Oil Company el dret exclusiu de comercialitzar el petroli iranià, passant només el 10 % (possiblement el 16%) dels beneficis a l'Iran.[21]
  5. ↑ Mohammad Ali Foroughi va ser el primer ministre de Reza Shah el 1935, quan va ser destituït pel monarca quan va intentar intercedir per Mohammad Vali Asadi —pare del seu gendre—, un dels principals acusats del motí del Mexed contra les reformes imposades pel xa. Asadi va ser executat el 21 de desembre d'aquell mateix any.[30][31][32][33][34]
  6. ↑ A causa de la seva malaltia (segons l'ambaixada britànica a Teheran, va patir angina de pit) i el resultat de l'Afer Asadi, Foroughi va trobar una franca resistència de la seva família quan va decidir acceptar el càrrec. Hauria justificat la seva posició dient: «El país m'ha obert totes les portes durant seixanta anys i ara que el cap de l'Estat em necessita, com puc negar-me?»[38]
  7. ↑ El jurament de Mohammad Reza: «Jo, als ulls de Déu Totpoderós, juro pel Sant Alcorà i sobre tot el que és sant als ulls de Déu, que dedicaré la meva vida a la preservació de la independència i la integritat. de l'Iran i els drets del poble. Prometo preservar i protegir el sistema constitucional de l'Iran i la seva Constitució i governar-hi d'acord. Prenent totes les meves accions tenint en compte la gran vigilància de Déu, sense cap intenció. a part de la grandesa i la felicitat de l'Estat iranià, i demanant al Totpoderós que tingui èxit al servei de la nació iraniana, esperits guardians lluminosos de l'Islam».[40]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mohammad Reza Pahlavi
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mohammad_Reza_Pahlavi&oldid=34018532»