Monique Mujawamariya
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 27 juliol 1955  (69 anys)Butare (Ruanda) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | activista pels drets humans | ||
| |||
Monique Mujawamariya (Butare, 27 de juliol de 1955) és una activista de drets humans ruandesa que es va traslladar al Canadà i després a Sud-àfrica. Ella era un supervivent del genocidi de Ruanda i va guanyar un premi internacional l'any 1995.[1] En 2014 vivia a Sud Àfrica on militava a favor dels drets de les dones.
Vida
[modifica]Mujawamariya va néixer a Butare en 1955. Es va implicar en la defensa dels drets humans i va formar l'ARDPLP (Association rwandaise pour la Défense de la personne et des Libertés publiques).[2]
El genocidi
[modifica]El 6 d'abril de 1994, el president de Ruanda Juvénal Habyarimana va morir quan el seu avió va ser derrocat i aquest gry va precedir immediatament el que seria conegut com el Genocidi de Ruanda en el qual s'estima que es van morir entre 800.000 i 1.000.000 persones. Mujawamariya era un objectiu a Kigali, on Radio Télévision Libre des Mille Collines la va titllar de "mala patriota que mereixia morir." Ella estava en comunicació amb Alison Des Forges cada 30 minuts a causa d'aquesta amenaça i el derrocament. Des Forges era membre de Human Rights Watch i li va dir que cuidés dels seus fills si moria. Així les coses, Mujawamariya va sobreviure.[3]
Mujawamariya va aconseguir escapar corrent al jardí fins que van deixar enrere els soldats. Després es va ocultar en un espai amb sostre durant 40 hores abans d'acostar-se descaradament als soldats armats només amb una foto del seu difunt marit en uniforme. Després de pagar un rescat substancial, va poder escapar i contactà amb Des Forges. Des Forges va arranjar perquè ella fos inclosa en una llista d'evacuació, i va escortar Mujawamariya entre els soldats que envoltaven l'aeroport.[4] Mujawamariya va escapar, i havia enviat els seus fills al sud del país. Setmanes més tard, encara no sabia què els havia passat als seus tres fills.[5]
Mujawamariya va poder volar a Washington, on es va trobar Anthony Lake que era assessor del president Clinton.[3] Ella havia estat en un grup que havia conegut Clinton el desembre anterior.[5] No obstant això, hi va trobar poca simpatia, ja que es va considerar que Ruanda i els seus problemes estaven fora de l'interès nacional d'Amèrica.[3]
Va ser guardonada amb el Premi Democràcia de la National Endowment for Democracy el 1995, i va obtenir un doctorat honorífic de l'Amherst College.[2]
Avui
[modifica]Mujawamariya vivia en 2014 a Ciutat del Cap on treballava en temes relacionats amb els drets de la dona. Va tornar a Ruanda per assistir a les noces del seu fill William el 2014.
Referències
[modifica]- ↑ Enlightened Post Wat Initiative ... role for NGOs, Carl Gershman, President, November 13, 2002, National Endowment for Democracy, Retrieved 1 March 2016
- ↑ 2,0 2,1 Monique Mujawamariya, Africultures.com, Retrieved 1 March 2016
- ↑ 3,0 3,1 3,2 15 Years ago today..., Papicek, 6 April 2009, European Tribune, Retrieved 1 March 2016
- ↑ «One Rwandan's Escape: Days Hiding in a Ceiling, a Bribe and a Barricade». New York Times, 20-04-1994 [Consulta: 1r març 2016].
- ↑ 5,0 5,1 «A human rights activist has seen the horror up close». Baltimore Sun, 09-05-1994 [Consulta: 1r març 2016]. Arxivat 7 de març 2016 a Wayback Machine.