Alison Des Forges
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) Alison B. Liebhafsky  20 agost 1942 Schenectady (Nova York) | ||
| Mort | 12 febrer 2009 (66 anys) Clarence Center (Nova York) | ||
| Causa de mort | mort accidental | ||
| Residència | Buffalo Ruanda | ||
| Formació | Universitat Yale - ciència històrica (–1972) Universitat Harvard Radcliffe College | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | historiadora, activista pels drets humans | ||
| Família | |||
| Pare | Herman A. Liebhafsky | ||
| Germans | cap valor | ||
| Premis | |||
| |||
  | |||
Alison Des Forges (née Liebhafsky) (20 d'agost de 1942 – 12 de febrer de 2009) va ser una historiadora estatunidenca i activista dels drets humans que es va especialitzar en la Regió dels Grans Llacs Africans, particularment en el genocidi ruandès de 1994. Al moment de la seva mort, era assessora principal al continent africà d'Human Rights Watch. Va morir en un accident aeri el 12 de febrer de 2009.[1]
Vida
[modifica]Des Forges va néixer Alison B. Liebhafsky el 20 d'agost de 1942, filla de Sybil Small i Herman A. Liebhafsky. Es va casar amb Roger Des Forges, un historiador de la Universitat de Buffalo especialitzat en Xina, en 1964. Des Forges es va graduar en història al Radcliffe College en 1964, i es va llicenciar i doctorar en la mateixa disciplina a la Universitat Yale en 1966 i 1972. La seva tesina i la seva tesi doctoral es basaren en l'impacte del colonialisme europeu a Ruanda.[2][3][4] Defeat Is the Only Bad News: Rwanda under Musinga, 1896–1931, la seva dissertació, va ser publicada pòstumament en 2011. Descrivint la política de la cort durant el regnat de Yuhi Musinga, mostra com les divisions entre els diferents grups a Ruanda formen les seves respostes als governs colonials, missioners i comerciants.
Es va especialitzar en l'àrea d'estudi dels Grans Llacs Africans i el genocidi de Ruanda. Ella era una autoritat en violacions dels drets humans a la República Democràtica del Congo i a Burundi.[5]
Des Forges va deixar la vida acadèmica en 1994 com a resposta al genocidi de Ruanda, treballant a temps complet en els drets humans.[6] El 1999 li van concedir una de les Beques MacArthur i esdevingué la principal assessora de Human Rights Watch per al continent africà.
Va morir el 12 de febrer de 2009 en l'accident d'aviació del Vol 3407 de Continental Connection, en ruta des de Newark, Nova Jersey, a la seva llar a Buffalo, Nova York.[2]
Testimoni del genocidi ruandès
[modifica]Es creu que Des Forges és l'estatunidenc més coneixedor del genocidi a mesura que s'està desenvolupant. Ella estava parlant per telèfon amb Monique Mujawamariya a Ruanda a l'abril de 1994, quan Mujawmariya disculpar per posar-se al telèfon, ja que no volia que Des Forges escoltés la seva mort. Mujawmariya va viure, però els seus informes significaren que[7] Des Forges va ser un dels primers estrangers a observar que un genocidi en tota regla estava en marxa a Ruanda, i després va dirigir un equip d'investigadors per establir els fets.[8] Ella va testificar 11 vegades davant del Tribunal Penal Internacional per a Ruanda, i va donar proves sobre el genocidi de Ruanda als panells de l'Assemblea Nacional Francesa, el Senat belga, el Congrés dels Estats Units, l'Organització de la Unitat Africana, i les Nacions Unides.[4]
En 1999 va escriure el llibre Leave None to Tell the Story, del qual The Economist[8] i The New York Times[2] van descriure com la narració definitiva del genocidi ruandès. En el seu llibre, va argumentar que el genocidi fou organitzat pel govern ruandès d'aleshores dominat pels hutu i no pas el sorgiment espontani dels conflictes tribals.[5]
Llegat
[modifica]L'africanista René Lemarchand afirma, que la història de Ruanda sigui totalment coneguda avui dia als Estats Units es deu molt a l'obra de Philip Gourevitch i Alison Des Forges.[9]
El Premi Alison Des Forges per Activisme Extraordinari rep el nom per ella; fins al 2009 era conegut com el Premi Defensors dels Drets Humans.[10][11] És atorgat per Human Rights Watch.[10]
Bibliografia
[modifica]- Des Forges, Alison. Defeat Is the Only Bad News: Rwanda under Musiinga, 1896–1931 (1972; 2011).
- Des Forges, Alison. Leave None to Tell the Story: Genocide in Rwanda – Human Rights Watch et FIDH – 1999 – ISBN 1-56432-171-1.
- Roth, Kenneth; DesForges, Alison (Summer 2002). "Justice or Therapy?" Arxivat 2009-07-12 a Wayback Machine.. Boston Review.
Referències
[modifica]- ↑ Straus, Scott; Waldorf, Lars. Remaking Rwanda: State Building and Human Rights after Mass Violence. Univ of Wisconsin Press, 2011-04-18, p. xiii. ISBN 978-0-299-28263-9.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Chan, Sewell (2009-02-13). "Alison Des Forges, Human Rights Advocate, Is Dead at 66". New York Times. Retrieved February 13, 2009.
- ↑ "9/11 widow, MacArthur Fellow, jazz musicians among victims" (2009-02-13). USA Today. Retrieved February 13, 2009.
- ↑ 4,0 4,1 «Alison Des Forges». hrw.org. Human Rights Watch. Arxivat de l'original el 12 febrer 2009. [Consulta: 13 febrer 2009].
- ↑ 5,0 5,1 Bigg, Matthew «Key human rights advocate dies in U.S. plane crash». Reuters. Thomson Reuters, 13-02-2009 [Consulta: 14 febrer 2009].
- ↑ "Alison des Forges" Arxivat 17 February 2009[Date mismatch] a Wayback Machine.. United States Holocaust Memorial Museum. Retrieved February 13, 2009.
- ↑ [1], Papicek, 9 April 2009, European Tribune, Retrieved 1 March 2016
- ↑ 8,0 8,1 «Obituary, Alison Des Forges». The Economist, 19-02-2009, p. 88 [Consulta: 6 març 2009].
- ↑ Lemarchand, René. The Dynamics of Violence in Central Africa. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 2009, p. 88. ISBN 978-0-8122-4120-4.
- ↑ 10,0 10,1 «HRW to Honour Six Human Rights Defenders».
- ↑ «Alison Des Forges Award for Extraordinary Activism». Human Rights Award Index. Arxivat de l'original el 11 d’abril 2016. [Consulta: 30 març 2016].
Enllaços externs
[modifica]