Vés al contingut

Montesa Crono

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de motocicletaMontesa Crono
Montesa Crono 350 de 1981 Modifica el valor a Wikidata
ClasseTurisme
FabricantMontesa
Producció1978-1984
RelacionadesCota 74/123, Enduro 75/125, Cappra
SimilarsBultaco Streaker
Configuració
MotorMonocilíndric 2T refrigerat per aire
Cilindrada74,8 / 123,7 i 349,6 cc
TransmissióPer cadena
SuspensióForquilla convencional (dv) i doble amortidor telescòpic (dr)
Cronologia
← Rápita (1974)

La Montesa Crono fou un model de motocicleta de turisme fabricat per Montesa entre 1978 i 1984.[1] Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions, totes elles amb les mateixes característiques generals: motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire,[2] bastidor de bressol simple desdoblat sobre el motor (doble en la versió superior), llandes d'aliatge, frens de disc (a partir de 1981) i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere. Atès que la Crono era la resposta al llançament per part de Bultaco de la Streaker (una motocicleta esportiva destinada als adolescents),[3] inicialment s'oferia en les cilindrades de 75 i 125 cc. Més tard, se n'amplià la gamma amb la Crono 350, equipada amb un potent motor de 349 cc derivat del de la Cappra.[4]

La Crono fou la darrera moto de carretera desenvolupada per Montesa[2] i el seu llançament anà acompanyat d'un fort desplegament publicitari, amb campanyes promocionals de màrqueting que obtingueren força repercussió mediàtica, especialment les anomenades Operació Crono i Copa Crono. La primera fou una acció promocional en què tres Montesa Crono 75 varen recórrer més de 9.000 km per l'estat espanyol durant els mesos d'octubre i novembre de 1978,[5] mentre que la segona fou una fórmula promocional de competició adreçada als joves, amb diverses curses programades arreu de l'estat durant el 1979. Un dels participants més destacats d'aquesta Copa fou Carles Cardús, anys a venir pilot de renom al mundial de motociclisme.

Història

[modifica]

Després d'uns anys dedicant-se fonamentalment al fora d'asfalt, el 1978 Montesa tornà a interessar-se per la carretera i desenvolupà la Crono, una petita esportiva basada en la mecànica de la Cota 74 de trial[4] i, més específicament, en la de l'Enduro 125. El motor mantenia la caixa de canvis de 6 velocitats d'aquests models i oferia un tarannà més de turisme pur -i, doncs, menys esportiu- que la seva principal rival, la Bultaco Streaker (tarannà que es copsava, per exemple, en els seus frens de tambor, quan la Streaker els duia de disc).[1][2] Amb la Crono, Montesa s'anticipava al declivi de l'aleshores important mercat de la moto de fora d'asfalt, iniciat pocs anys després.[1]

Adhesiu de l'Operació Crono 75

El 1981, l'empresa llançà el model superior de la gamma, la Crono 350, una moto de turisme de disseny clàssic[1] que adoptava el sistema de frenada amb dos discs i una nova encesa electrònica Motoplat, alhora que canviava l'original color vermell de les petites Crono pel gris. Totes aquestes novetats s'incorporaren poc després a la nova versió dels models de 75 i 125 cc, que estèticament esdevenien una rèplica en petit de la 350.[2]

La Crono es mantingué en producció uns anys fins que, el 1982, Montesa optà per centrar la seva producció de motos de carretera en la nova Impala 2, una reedició rejovenida de la històrica Montesa Impala que la s'havia deixat de fabricar el 1971.[1] Tot i així, algunes unitats de Crono 350 se seguiren fabricant fins als volts de 1984,[5] quan Montesa ja havia entrar dins l'òrbita d'Honda.

Operació Crono

[modifica]

L'«Operació Crono 75» (inspirada en l'Operació Impala que s'havia organitzat el 1962 amb motiu del llançament de la Montesa Impala), tenia per finalitat presentar al públic la nova moto de turisme de l'empresa i demostrar-ne alhora la fiabilitat. Tres Montesa Crono 75 varen recórrer 9.420 quilòmetres[5] per 48 províncies espanyoles durant els mesos d'octubre i novembre de 1978,[6] tot fent parades en 89 agències oficials de Montesa repartides per les Illes Balears i la península. Es tractava d'una mena de ral·li per relleus: dues motos les havien de portar dos treballadors de Montesa (Lluís Cantó i Esteve Soler) durant tota l'operació, mentre l'altra aniria canviant de mans d'agència en agència, pilotada en cada etapa per un agent de la marca que s'encarregaria de portar-la a la següent (o bé per altres integrants de l'expedició, com ara Xavier Canals, de Montesa, i els periodistes de la revista Solo Moto Eduard Rubio i Agustí Rivière).[7] Es comptava a més amb un cotxe de suport, un Supermirafiori cedit per SEAT per a l'ocasió.[6]

L'operació es va fer en unes condicions climatològiques molt dures, ja que a causa de l'època de l'any en què es va realitzar es trobaren amb molta pluja, fred, neu i gel.

Copa Crono

[modifica]

La «Copa Crono», coneguda també com a «Trofeu Montesa Crono», fou una fórmula promocional de competició que organitzà Montesa el 1979 en col·laboració amb la federació espanyola de motociclisme (RFME, Real Federación Motociclista Española), amb la finalitat de promoure alhora el motociclisme de velocitat i el nou model de carretera juvenil de la marca. La participació es reservava a pilots de 16 anys en endavant que hi correguessin amb una Crono de 75 o de 125 cc (hi havia dues categories establertes, una per a cadascuna d'aquestes dues cilindrades). Els guanyadors finals varen ser Alfons Mañer, en categoria de 75 cc, i Antoni de Riba en la de 125 cc. Val a dir que en aquesta darrera categoria qui més va destacar fou Carles Cardús,[8] però aquest perdé finalment la Copa a causa d'una caiguda a la cursa de Granollers.[9]

La Copa coincidí en el temps amb una altra d'idèntic propòsit, la Copa Bultaco Streaker, i per aquest motiu passà una mica inadvertida. A diferència de la copa que organitzava Bultaco, en què les Streaker participants havien de ser d'estricta sèrie, a la Copa Crono s'hi admetien motocicletes preparades per a competició, amb motors modificats.[9]

Versions

[modifica]

Llista de versions produïdes

[modifica]
Versió Id. Model Cilindrada[10] Anys Núm. Sèrie[11] Unitats Pintura dipòsit
Crono 75 "78" 42M 75 1978 - 1981 42M0001 1.400[a] Vermell
Crono 125 "78" 52M 125 52M0001 400[b]
Crono 75 "81" 42M 75 1981 - 1983 42M0001 1.400[a] Gris
Crono 125 "81" 52M 125 52M0001 400[b]
Crono 350 55M 350 1981 - 1984 55M0001 ? Gris[c]
Total d'unitats produïdes 1.800[d]
Notes
  1. ↑ 1,0 1,1 El total de 1.400 engloba les fabricades de la versió "78" més les de la "81"
  2. ↑ 2,0 2,1 El total de 400 engloba les fabricades de la versió "78" més les de la "81"
  3. ↑ Vermell a les darreres versions
  4. ↑ Sense comptar les de la Crono 350

78

[modifica]

Les primeres Crono tenien un aspecte esportiu, vermelles i amb un conjunt dipòsit-selló d'una sola peça. Algunes de les seves característiques destacades eren l'encesa per magneto alternador al volant, comptaquilòmetres i comptarevolucions electrònics, tancament antirobatori, tap del dipòsit de benzina amb pany, caixa i equip eines, rodes amb vàlvula de seguretat, manillar amb fixació elàstica antivibracions i goma antivibració als estreps del pilot.[12]

Fitxa tècnica
Montesa Crono "78"[12]
75[13] 125[14]
Una Crono 75 de 1978
Una Crono 125 de 1979
Id. Model 42M 52M
Núm. Sèrie 42M0001 52M0001
Anys 1978 - 1981
CC 74,8 123,7
Diàmetre x Carrera 42 x 54 mm 54 x 54 mm
Compressió 15:1[15] 13:1
CV ? 22 a 9.500 rpm[16]
Carburador Bing 12.618/0, 26 mm Bing 84, 28 mm
Canvi 6 velocitats
Suspensió davant Forquilla telehidràulica 130 mm
Suspensió darrera Doble amortidor Hidrobag 107 mm
Pneumàtic davant 2,75 x 18
Pneumàtic darrera 3,00 x 18
Frens davant Tambor 150 mm
Frens darrera Tambor 150 mm
Pes en sec 82 kg[17] 82 kg[17]
Capacitat dipòsit 9,7 litres
Color dipòsit Vermell

81

[modifica]

La segona versió de la Crono abandonava el color vermell original i n'adoptava un de gris idèntic al de la Crono 350, alhora que incorporava també un petit carenat al voltant del far.[18] Altres característiques seves n'eren l'encesa per magneto alternador al volant Motoplat, rodes integrals de set raigs, compartiment per a les eines, comptarevolucions electrònic, tancament antirobatori, tap del dipòsit de benzina amb clau i rodes amb vàlvula de seguretat.[19]

Fitxa tècnica
Montesa Crono "81"
75[19] 125[20]
Al mig: Crono 75 de 1981
Id. Model 42M 52M
Núm. Sèrie 42M0001 52M0001
Anys 1981 - 1983
CC 74,8 123,7
Diàmetre x Carrera 42 x 54 mm 54 x 54 mm
Compressió 39097 13:1
CV ? ?
Carburador Bing 84, 26 mm Bing 84, 28 mm
Canvi 6 velocitats
Suspensió davant Montesa telescòpica 130 mm
Suspensió darrera Telesco oscil·lant 107 mm
Pneumàtic davant 2,75 x 18
Pneumàtic darrera 3,00 x 18
Frens davant Disc d'acció central Disc 230 mm d'acció central
Frens darrera Tambor d'acció central Tambor 150 mm d'acció central
Pes en sec ? ?
Capacitat dipòsit 10,1 litres 9,7 litres
Color dipòsit Gris

350

[modifica]

La Crono 350 incloïa diverses millores tècniques, entre elles volant electrònic Motoplat, bateria de 12V (12A x h), far halogen, intermitents, comptarevolucions electrònic, tancament antirobatori, tap del dipòsit de benzina amb clau, rodes amb vàlvula de seguretat, manillar amb fixació elàstica, parafangs d'acer inoxidable i sistema de greixatge separat.[21] Les llandes eren d'aliatge lleuger i l'alimentació, per la falda del pistó.[4]

Estèticament, la moto adoptava un aspecte agressiu, amb la combinació del color gris argentat del dipòsit ressaltat amb una orla vermella, tot trencant deliberadament amb les línies sòbries i suaus de la Impala, la històrica moto de turisme de la marca.[4] El selló es completava amb un colín (cua aerodinàmica) i un petit carenat acollia el far i la instrumentació. Pel que fa a les rodes, testimoniaven les primeres relacions de Montesa amb Honda, ja que eren rèpliques de les cèlebres Comstar popularitzades per la marca japonesa (consistents en una llanda d'alumini reblada amb pals d'aliatge). El motor era el típic de la Cappra i es caracteritzava pel seu perfil ondulat i un gran silenciador negre mat, collat a un tub d'escapament cromat.[4]

Un cop en marxa, la Crono 350 era ràpida i eficaç, però les fortes vibracions del seu motor en feien la conducció molt incòmoda i aquest handicap va fer que les vendes no s'enfilessin gaire.[4] En canvi, en el vessant competitiu la moto va tenir molt bona acollida i se'n varen fer servir moltes en tota mena de curses i campionats, ja fos amb petites modificacions o en forma de prototipus altament especialitzats. A més, el 1982 Montesa en va comercialitzar una versió especial, la Crono 350 MS, amb més diàmetre de carburador i preparada específicament per a la nova fórmula de competició creada per la revista Motociclismo, les Motociclismo Series (d'aquí el nom MS).[22] Una d'aquestes Crono MS va guanyar el Campionat estatal de Fórmula II[18] i una altra fou segona a les Motociclismo Series de 1982.[23]

Fitxa tècnica
Montesa Crono 350[21][24]
Id. Model 55M
Una Crono 350 de 1981.
Una Crono 350 dels volts de 1983, en vermell.
Núm. Sèrie 55M0001
Anys 1981 - 1984
CC 349,6
Diàmetre x Carrera 83,4 x 64 mm
Compressió 39092[M3 1]
CV 33 a 7.000 rpm[M3 2]
Carburador Bing 84, 32 mm
Canvi 6 velocitats
Suspensió davant Betor telescòpica, 125 mm
Suspensió darrera Betor a gas graduable,[M3 3] 80 mm
Pneumàtic davant 3,25 x 18
Pneumàtic darrera 3,50 x 18
Frens davant Disc 260 mm
Frens darrera Disc 260 mm
Pes en sec 128 kg[4]
Capacitat dipòsit 17 litres
Color dipòsit Gris[M3 4]
Notes
  1. ↑ 12:1 segons unes altres fonts.[4][24]
  2. ↑ 27 CV a 5.450 rpm segons una altra font.[4]
  3. ↑ Amb 2 combinacions.[4]
  4. ↑ Vermell a les darreres versions.[5]
  5. ↑ 167 km/h segons una altra font.[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Apogeu del trial i el cros en els anys 70». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 10 abril 2015].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Montesa Crono» (en castellà). elantivirus.com, 2014. [Consulta: 10 abril 2015].[Enllaç no actiu]
  3. ↑ Merlos, Josep lluís. «Montesa Crono: l’anticrist de les Streaker». motor.ara.cat. Ara, 16-08-2019. [Consulta: 17 juny 2020].
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 «Montesa 350 Crono - 1980. La plus grosse Montesa de route» (en francès). moto-collection.org, 2015. [Consulta: 10 abril 2015].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Claret, Salvador. «Operació Crono». A: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Viva Montesa, col·lecció Pere Permanyer: Guia de l'exposició de motocicletes. Barcelona: Cevagraf, SCCL, 2003, p. 52. ISBN 84-393-5977-2. 
  6. ↑ 6,0 6,1 «Recull d'articles apareguts a la revista Solo Moto sobre l'"Operación Crono" el 1978» (PDF) (en castellà). Solo Moto [Barcelona], 1978.
  7. ↑ Medina, Alex. «Prueba Montesa Crono 75, demasiado atrevida para los jóvenes de los 70» (en castellà). solomoto.es. Solo Moto, 03-09-2023. [Consulta: 16 setembre 2023].
  8. ↑ Pi, Pere. «98. Les promocions de Montesa». A: No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012, p. 147-149. ISBN 9788461590353. 
  9. ↑ 9,0 9,1 Alguersuari, Jaume (Director) «Las copas de promoción» (en castellà). El año SOLO MOTO'79. SOLO MOTO [Barcelona], 12-1979, p. 173.
  10. ↑ «Models. Com buscar.». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 10 abril 2015].
  11. ↑ «Números de chasis - Montesa» (en castellà). lamaneta.org. [Consulta: 10 abril 2015].
  12. ↑ 12,0 12,1 «Montesa Crono 75/125» (JPG. Fullet original de 1978 escanejat) (en castellà). motoguapa.com. Motocicletas Montesa, SA. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 10 abril 2015].
  13. ↑ «Model Crono 75». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 10 abril 2015].
  14. ↑ «Model Crono 125». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 10 abril 2015].
  15. ↑ «Marca: Montesa // Tipo: Crono 75» (JPG. Revista Motociclismo - Catálogo español 1979 escanejada) (en castellà). motoguapa.com. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 10 abril 2015].
  16. ↑ «Montesa Crono 75 / 125» (JPG. Revista Motocatalogo 1980 escanejada) (en italià). motoguapa.com. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 10 abril 2015].
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 «Montesa Crono 75/125» (JPG. Catàleg original de 1978 escanejat) (en anglès, francès i castellà). motoguapa.com. Motocicletas Montesa, SA. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 10 abril 2015].
  18. ↑ 18,0 18,1 «Crono 74/125» (JPG. Revista Motociclismo - Catálogo español 1982 escanejada) (en castellà). motoguapa.com. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 10 abril 2015].
  19. ↑ 19,0 19,1 «Model Crono 75 \"81\"». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 10 abril 2015].
  20. ↑ «Model Crono 125 \"81\"». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 10 abril 2015].
  21. ↑ 21,0 21,1 «Model Crono 350». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 10 abril 2015].
  22. ↑ «Crono 350/350 MS» (JPG. Revista Motocatálogo español de 1981 escanejada) (en castellà). motoguapa.com. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 10 abril 2015].
  23. ↑ «Francisco Callejo (Montesa-Alfa)» (PDF. Revista Motociclismo núm. 779 escanejada (p. 18-22)) (en castellà). motosalfa.com, 04-12-1982. [Consulta: 10 abril 2015].
  24. ↑ 24,0 24,1 Castelli, Alfredo. «Montesa Crono 350». A: Moto Catalogo 1981 (en italià). Milà: EPIERRE srl, abril 1981, p. 70. A.T. Milano 303 10-8-1978. 
  25. ↑ «Montesa Crono 350 Manual Instrucciones.» (PDF) (en castellà). lamaneta.org. Motocicletas Montesa, SA, 1981. [Consulta: 10 abril 2015].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montesa Crono
  • Fòrum sobre la Montesa Crono (castellà)
  • Vídeo d'una Montesa Crono 350 de 1981 (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Montesa_Crono&oldid=34214609»