Vés al contingut

Montserrat Darnaculleta i Poch

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMontserrat Darnaculleta i Poch
Imatge
Montserrat Darnaculleta a Nadal 2009 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 setembre 1930 Modifica el valor a Wikidata
Calonge (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 març 2023 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Calonge (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Normal de Mestres de Girona
Col·legi Universitari de Girona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora (1989–1995), professora, historiadora Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsPere Caner i Estrany Modifica el valor a Wikidata

Montserrat Darnaculleta i Poch (Calonge, 7 de setembre de 1930 - Calonge, 25 de març de 2023)[1] va ser una historiadora i mestra catalana.

Biografia

[modifica]

Era filla d'Annita Poch i Gay i Octavi Darnaculleta i Valmanya.[2] Després de l'educació primària a Calonge a l'escola per a noies de les Vedrunes (1894-1973), va estudiar per a mestra a l'Escola Normal de Mestres de Girona. Va començar la docència el 1954 a Bellpuig i, després de dos anys, va ensenyar a l'escola de Bellcaire d'Empordà durant setze anys. Va tenir un paper important en mantenir l'escola quan el 1965 va ser amenaçada de clausura per una política centralitzadora i un recel envers les escoles rurals per la inspecció franquista. Juntament amb Josep Alabau i Coloma, el seu col·lega de l'escola dels nois, van resistir i no tan sols van aconseguir que l'escola es mantingués, sinó també que es construís un edifici més adient.[3]

Tot i continuar treballant, el 1969 va començar els estudis d'història al Col·legi Universitari de Girona, una dependència de la Universitat Autònoma de Barcelona i embrió del que el 1991 va esdevenir la Universitat de Girona. El 23 de juliol de 1972, arran del va ser nomenada a l'Institut d'Educació Secundària de Castell d'Aro, que més tard esdevindria l'IES Ridaura.[4] Hi va ensenyar història i, quan es va aixecar la prohibició a mitjan dels anys 1970, català. En va esdevenir directora de 1989 fins a la seva jubilació el 1995.

Com a historiadora va escriure articles d'història local sobre temes com ara l'ensenyament, Dolors Hubach, la indústria tapera o les carmelites.[5] Va col·laborar amb el grup a l'entorn de Pere Caner per a crear el «Petit Museu» inaugurat el 1978 a l'antiga Capella de la Mare de Déu del Roser.[6] L'abril 1980 va participar en la creació del Centre d'Estudis Calongins Colònico, una iniciativa de Pere Caner i Lluís Vilar. El març de 1981 va ser una dels membres fundadors a Sant Feliu de Guíxols de l'Institut d'Estudis del Baix Empordà juntament amb Lluís Esteva, qui en fou el primer president, Joan Badia i Homs, el mateix Pere Caner, Josep Escortell Cerqueda, Lluís Pallí Buxó, Néstor Sanchiz Guerrero i Jordi Cama Ribas.[7] Va tenir un paper clau en la creació i l'organització del Festival de Música de Calonge que va néixer el 1968.[8][9]

El 13 de marc de 2023, pocs dies abans de morir, l'ajuntament de Calonge i Sant Antoni li va acordar el títol de filla predilecta.[10]

Obres destacades

[modifica]
  • «La saga dels Vila: els primers tapers de Calonge». Estudis del Baix Empordà, 31, 2012, pàg. 132–144. ISSN: 1130-8524.
  • «Les carmelites de la Caritat a Calonge» [en col·laboració amb Jaume Aymar Ragolta]. Estudis del Baix Empordà, 2, 1983, pàg. 303-347
  • «L'ensenyament a Calonge (1732-1930)» [en col·laboració amb Jaume Aymar Ragolta]. Estudis del Baix Empordà. Extret del volum miscel·lània Lluís Esteva, 2006, pàg.123-154
  • «L'ensenyament a Calonge (1931-1942)»  [en col·laboració amb Jaume Aymar Ragolta]. Estudis de Baix Empordà. Extret del volum miscel·lània Pere Caner, 2007, pàg. 167-194.
  • «L'ensenyament a Calonge III (1943-1982)»[en col·laboració amb Jaume Aymar Ragolta]. Estudis del Baix Empordà, 2009, 28, p. 245-276, a Calonge.
  • «Joan Pagès i Valmaña (1849-1921), un calongí que emigrà a Cuba».[en col·laboració amb Jordi Bautista Parra] Estudis del Baix Empordà, 40 (2021), pàg. 155-169.     

Referències

[modifica]
  1. ↑ Casas, M. Carmen Vidal «Adeu, Montserrat Darnaculleta». El Punt Avui (edició Girona), pàg. 28 [Consulta: 10 abril 2023].
  2. ↑ Lozano, Antonia «Calongines: Montserrat Darnaculleta i Poch» (pdf). Butlletí d'esquerra Calonge i Sant Antoni, 4, 11-2012.
  3. ↑ «Temps d'AMPA. Paraula, iniciativa i participació». El Castell, núm. 41, 8-2009, pàg. 29-30.
  4. ↑ «Adjudicaciones del Concurso de menos de dos mil habitantes» (en castellà). Escuela Española, XXXII, núm. 2037, 11-08-1972, pàg. 912.
  5. ↑ «Darnaculleta i Poch, Montserrat». Fons d'Història local de Catalunya. [Consulta: 2 gener 2019].
  6. ↑ Arnau i Guerola, Maruja «Per les terres del Baix Empordà (Petit Museu de Calonge)». Revista de Girona, 84, 1978, pàg. 325–327. ISSN: 2339-8868.
  7. ↑ Vivo Llorca, Jordi «Lluís Esteva, mestre, historiador i arqueòleg». L'Arjau, revista cultural. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, 75, 12-2015, pàg. 21.
  8. ↑ Castillón, Xavier «Un llibre repassa els 50 anys dels festivals de música de Calonge». El Punt Avui, 22-04-2017, pàg. 30.
  9. ↑ AV. Calonge i Sant Antoni. Calonge: Diputació de Girona, 2005, p. 96 (Quaderns de la Revista de Girona 121 Monografies locals número 73). ISBN 849518783-3. 
  10. ↑ «Decret d'Alcaldia». Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, 13-03-2023.

Bibliografia

[modifica]
  • AV. Miscel·lània d'Homenatge a Montserrat Darnaculleta. Calonge: Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, abril de 2023, p. 150. 


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Montserrat_Darnaculleta_i_Poch&oldid=34018733»