Moscovi

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Moscovi
	115Mc
	flerovi ← moscovi → livermori
Aspecte
	Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	moscovi, Mc, 115
Categoria d'elements	Desconeguda; (però probablement un metall del bloc p)
Grup, període, bloc	15, 7, p
Pes atòmic estàndard	[289]
Configuració electrònica	[Rn] 5f14 6d10 7s2 7p3; (predit); 2, 8, 18, 32, 32, 18, 5; (predit);
Propietats físiques
Fase	Sòlid (predit)
Densitat; (prop de la t. a.)	13,5 (predit) g·cm−3
Punt de fusió	670 K, 400 (predit) °C
Punt d'ebullició	~1.400 K, ~1.100 (predit) °C
Entalpia de fusió	5,90–5,98 (extrapolat) kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	138 (predit) kJ·mol−1
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	1, 3 (predit)
Energies d'ionització; (més)	1a: 538,4 (predit) kJ·mol−1
	2a: 1.756,0 (predit) kJ·mol−1
	3a: 2.653,3 (predit) kJ·mol−1
Radi atòmic	187 (predit) pm
Radi covalent	156–158 (extrapolat) pm
Miscel·lània
Nombre CAS	54085-64-2
Isòtops més estables
	Article principal: Isòtops del moscovi

El moscovi és l'element sintètic de la taula periòdica el símbol temporal del qual és Mc i el seu nombre atòmic és 115.^[5]^[6] El nom es deriva de l'antiga terra russa de Moscòvia, la regió de Moscou on vivien i treballaven les persones que el van produir per primera vegada a l'Institut de Recerca Nuclear a la ciutat de Dubnà.^[7]^[8]

Història

El 1969 s'elaborà una nova teoria que tenia en compte l'estructura de la matèria nuclear, donant diferents prediccions: la pèrdua d'estabilitat progressiva dels nuclis dels elements transurànids es podria recuperar en el domini dels nuclis molt pesants i rics en neutrons (amb nombres màssics al voltant de 280-300). A prop del nombre "màgic" de protons i neutrons, Z = 114 i N = 184, a la taula periòdica apareix una àmplia àrea d'elements relativament estables que s'anomena l'illa d'estabilitat; el moscovi, amb Z = 115, és un d'aquests elements. Addicionalment, l'estructura interna del nucli ${\ce {^288_115Mc}}$ –amb un nombre senar de protons i neutrons (Z = 115, N = 173)– prevé en gran manera la fissió espontània, per la qual cosa és probable que el nucli pateixi una desintegració alfa. L'emissió d'una partícula alfa forma un nucli imparell del nihoni (Z = 113) que, per les mateixes raons, també patirà una desintegració alfa.^[9]

El 2010, científics de l'Institut de Recerca Nuclear de Dubnà, Rússia, sota la direcció de Iuri Honrar Oganessian, i del Laboratori Nacional de Lawrence Berkeley de Berkeley, Califòrnia, EUA, anunciaren la producció de quatre àtoms de moscovi obtinguts al ciclotró U400 en bombardejar americi 243 amb cations de calci 48. S'obtingueren dos isòtops de moscovi de nombres màssics 287 i 288, i neutrons que s'alliberaren. Les equacions són:^[10]

${\ce {^243_95Am + ^48_20Ca -> ^287_115Mc + 4 ^1_0n}}$ ${\ce {^243_95Am + ^48_20Ca -> ^288_115Mc + 3 ^1_0n}}$

Ambdós isòtops van decaure en 46,6 i 19-280 mil·lisegons, respectivament, mitjançant l'emissió de partícules alfa, donant nihoni 283 i nihoni 284, respectivament:

${\ce {^287_115Mc -> ^283_113Nh + ^4_2He}}$ ${\ce {^288_115Mc -> ^284_113Nh + ^4_2He}}$

El gener del 2016, el descobriment de moscovi fou reconegut per la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) i per la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada (IUPAP).^[11]^[12]^[13] Els descobridors l'anomenaren moscovi en honor de l'antiga terra russa de Moscòvia, la regió de Moscou on vivien i treballaven els membres de l'equip de l'Institut de Recerca Nuclear de Dubnà.^[9]

Propietats

El moscovi pertany al grup 15 de la taula periòdica, constituït pel nitrogen, fòsfor, arsènic, antimoni i bismut. Tots aquests elements tenen una configuració electrònica de cinc electrons a la capa de valència ( $ns^{2}np^{3}$ ), que els dona les seves propietats químiques. Per això, hom pot d'esperar que el moscovi tingui una configuració de valència del tipus $7s^{2}7p^{3}$ similar. No obstant això la separació espín-òrbita, amb estats $7s_{1/2}^{2}7p_{1/2}^{2}7p_{3/2}^{1}$ , i els efectes relativistes són cada vegada més importants conforme augmenta el nombre atòmic. Això implica una energia d'ionització molt menor per a l'electró $p_{3/2}$ que per als electrons $p_{1/2}$ , la qual cosa podria fer que el catió moscovi(1+) se sembli més al catió tal·li (1+) que al catió bismut(1+), en contra del que és norma a la taula periòdica –el bismut està situat just damunt del moscovi i el tal·li dues caselles abans que el bismut, al grup 13–. De la mateixa forma, l'estabilització dels electrons $6s$ que ja es comença a observar en el bismut s'espera molt més marcada en el moscovi. A més de l'estat d'oxidació +1 hom preveu que també pugui tenir el +3.^[14]

Isòtops

Actualment s'han observat quatre isòtops del moscovi, el ${\ce {^283Mc}}$ i el ${\ce {^284Mc}}$ , que foren els primers descoberts, i també els ${\ce {^289Mc}}$ i el ${\ce {^290Mc}}$ , observats en la desintegració alfa del tennes 293 i del tennes 294 respectivament:^[14]

${\ce {^293_117Ts -> ^289_115Mc + ^4_2He}}$ ${\ce {^294_117Ts -> ^290_115Mc + ^4_2He}}$

Aquests dos darrers tenen un període de semidesintegració superior als altres d'acordel nombre més gran de neutrons. Entre 1140 ms i 450 ms pel ${\ce {^290Mc}}$ i entre 450 ms i 250 ms pel ${\ce {^289Mc}}$ .^[14]

L'isòtop hipotètic ²⁹¹Mc és un cas especialment interessant ja que només té un neutró més que l'isòtop de moscovi més pesant conegut, ²⁹⁰Mc. Es podria sintetitzar de manera plausible com la filla de ²⁹⁵Ts, que alhora es podria formar a partir de la reacció ²⁴⁹Bk(⁴⁸ Ca,2n)²⁹⁵Ts.^[15] Els càlculs mostren que pot tenir un mode significatiu de captura d'electrons o emissió de positrons a més a la desintegració alfa i també té una vida mitjana relativament llarga de diversos segons. Això produiria ²⁹¹Fl, ²⁹¹Nh, i finalment ²⁹¹Cn que s'espera que estar al mig de l'illa d'estabilitat i tenir una vida mitjana d'aproximadament 1.200 anys, el que brinda l'esperança més probable d'arribar al centre de l'illa utilitzant la tecnologia actual Els possibles inconvenients són que s'espera que la secció eficaç de la reacció de producció de ²⁹⁵Ts sigui baixa i que les propietats de descomposició dels nuclis superpesants tan a prop de la línia d'estabilitat beta estan en gran manera sense explorar.^[15] Els isòtops lleugers ²⁸⁴Mc, ²⁸⁵Mc y ²⁸⁶Mc podrien generar-se a partir del ^{241 Reacció}Am+⁴⁸Ca. Se sotmetrien a una cadena de desintegracions alfa, que acabarien en isòtops de transactínids massa lleugers per ser produïts per fusió calenta i massa pesants per ser produïts per fusió freda.^[15] L'isòtop ²⁸⁶Mc va ser trobat el 2021 a Dubna, en la reacció ²⁴³Am(⁴⁸Ca,5n)²⁸⁶Mc: es descompon al ja conegut ²⁸²Nh i les filles.^[16]

Altres possibilitats de sintetitzar nuclis a l'illa d'estabilitat inclouen la quasifisió (fusió parcial seguida de fissió) dun nucli massiu.^[17] Aquests nuclis tendeixen a fissionar-se, expulsant el doble número màgic o gairebé el doble de fragments màgics com calci-40, estany-132, plom-208 o bismut-209.^[18] Recentment, s'ha demostrat que les reaccions de transferència de múltiples nucleons en col·lisions de nuclis d'actínids (com urani i curi) podrien utilitzar-se per sintetitzar el neutró -nuclis superpesants rics ubicats a l'illa d'estabilitat,^[17] encara que la formació dels elements més lleugers nobeli o el seaborgi és més afavorit.^[15] Una darrera possibilitat per sintetitzar isòtops prop de l'illa és usar explosions nuclears controlades per crear un flux de neutrons prou alt com per passar per alt la bretxa d'inestabilitat en ^258–260Fm i a número de massa 275 (números atòmics 104 a 108), imitant el procés r en què els actínids es van produir per primera vegada a la natura i es va eliminar la bretxa d'inestabilitat al voltant del radó.^[15] Alguns d'aquests isòtops (especialment ²⁹¹Cn i ²⁹³Cn) fins i tot poden haver-se sintetitzat a la natura, però s'haurien desintegrat massa ràpid (amb vides mitjanes de només milers d'anys) i s'haurien produït en quantitats massa petites (al voltant de 10⁻¹² l'abundància de plom) per ser detectables com a nuclis primordials avui fora dels raigs còsmics.^[15]

Nucleosíntesi

Objectiu	Projectil	CN	Resultat
²⁰⁸Pb	⁷⁵As	²⁸³Mc	Reacció encara no s'ha intentat
²³²Th	⁵⁵Mn	²⁸⁷Mc	Reacció encara no s'ha intentat
²³⁸U	⁵¹V	²⁸⁹Mc	Reacció no reeixida
²³⁷Np	⁵⁰Ti	²⁸⁷Mc	Reacció encara no s'ha intentat
²⁴⁴Pu	⁴⁵Sc	²⁸⁹Mc	Reacció encara no s'ha intentat
²⁴³Am	⁴⁸Ca	²⁹¹Mc^[19]^[20]	Reacció reeixida
²⁴¹Am	⁴⁸Ca	²⁸⁹Mc	Reacció reeixida
²⁴⁸Cm	⁴¹K	²⁸⁹Mc	Reacció encara no s'ha intentat
²⁴⁹Bk	⁴⁰Ar	²⁸⁹Mc	Reacció encara no s'ha intentat
²⁴⁹Cf	³⁷Cl	²⁸⁶Mc	Reacció encara no s'ha intentat

El moscovi a la taula periòdica dels elements

El 5 de desembre del 2016 la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) i la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada (IUPAP) van aprovar la seva denominació juntament amb tres elements més com el nihoni, tennes i oganessó. A més va ser agregat a la taula periòdica dels elements, igual que els altres tres.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 Hoffman, Darleane C.; Lee, Diana M.; Pershina, Valeria. «Transactinides and the future elements». A: Morss, Lester R.. The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3rd. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006. DOI 10.1007/978-94-007-0211-0_14. ISBN 1-4020-3555-1.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, vol. 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498.
↑ ^3,0 ^3,1 Bonchev, Danail; Kamenska, Verginia «Predicting the properties of the 113-120 transactinide elements». The Journal of Physical Chemistry, 85, 9, 01-04-1981, pàg. 1177–1186. DOI: 10.1021/j150609a021. ISSN: 0022-3654.
↑ ^4,0 ^4,1 Oganessian, Y. T.; Abdullin, F. S.; Bailey, P. D.; Benker, D. E.; Bennett, M. E.; Dmitriev, S. N.; Ezold, J. G.; Hamilton, J. H.; Henderson, R. A. «Synthesis of a New Element with Atomic Number Z=117». Physical Review Letters, vol. 104, 14, 2010, pàg. 142502. Bibcode: 2010PhRvL.104n2502O. DOI: 10.1103/PhysRevLett.104.142502. PMID: 20481935.
↑ «Consulta: elementos químicos», 24-11-2016.
↑ «Cuatro nuevos elementos en la tabla periódica», 09-06-2016.
↑ «Four new element names proposed for periodic table». Nature, 08-06-2016 [Consulta: 10 juny 2016].
↑ «IUPAC Announces the Names of the Elements 113, 115, 117, and 118 - IUPAC | International Union of Pure and Applied Chemistry» (en anglès). IUPAC | International Union of Pure and Applied Chemistry, 30-11-2016.
↑ ^9,0 ^9,1 Oganessian, Iuri «The making of moscovium» (en anglès). Nature Chemistry, 11, 1, 1-2019, pàg. 98–98. DOI: 10.1038/s41557-018-0185-6. ISSN: 1755-4349.
↑ Oganessian, Yu. Ts.; Utyonkoy, V. K.; Lobanov, Yu. V.; Abdullin, F. Sh.; Polyakov, A. N. «Experiments on the synthesis of element 115 in the reaction Am 243 (Ca 48, x n) 115 291 − x» (en anglès). Physical Review C, 69, 2, 02-02-2004, pàg. 021601. DOI: 10.1103/PhysRevC.69.021601. ISSN: 0556-2813.
↑ Xavi Aguilar «Un nou element químic ocuparà el lloc 115 de la taula periòdica». El Punt Avui, 02-09-2013 [Consulta: 2 setembre 2013].
↑ «El ‘ununpentium’ llama a la puerta de la tabla periódica». El País.com, 28-08-2013 [Consulta: 2 setembre 2013].
↑ Rudolph, D.; et al. «Spectroscopy of element 115 decay chains», 07-08-2013. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2013. [Consulta: 2 setembre 2013].
↑ ^14,0 ^14,1 ^14,2 Roso Franco, L. «Z = 115, moscovio, Mc. En este preciso instante, lo más posible es que no haya ningún átomo de moscovio en la Tierra». An. Quím., 115, 2, 2019, pàg. 177. Arxivat de l'original el 2020-02-07 [Consulta: 29 abril 2020].
↑ ^15,0 ^15,1 ^15,2 ^15,3 ^15,4 ^15,5 (2013) "/1742-6596_420_1_012001.pdf Futuro de la investigación de elementos superpesados: ¿Qué núcleos podrían sintetizarse en los próximos años?". IOP Science 420: 1–15
↑ Kovrizhnykh, N. «-factory/ Actualización de los experimentos en la Fábrica SHE». Laboratorio de Reacciones Nucleares de Flerov, 27 enero 2022. [Consulta: 28 febrer 2022].
↑ ^17,0 ^17,1 Zagrebaev, V.; Greiner, W. «Síntesis de núcleos superpesados: una búsqueda de nuevas reacciones de producción». Physical Review C, 3, 2008, pàg. 034610. arXiv: 0807.2537. Bibcode: 2008PhRvC..78c4610Z. DOI: 10.1103/PhysRevC.78.034610.
↑ «JINR Informes anuales 2000–2006». JINR. [Consulta: 27 agost 2013].
↑ Zagrebaev, V.I. «Fusion-fission dynamics of super-heavy element formation and decay» (en anglès). Nuclear Physics A, 734, 4-2004, pàg. 164–167. DOI: 10.1016/j.nuclphysa.2004.01.025.
↑ Feng, Zhao-Qing; Jin, Gen-Ming; Li, Jun-Qing; Scheid, Werner «Production of heavy and superheavy nuclei in massive fusion reactions» (en anglès). Nuclear Physics A, 816, 1-4, 1-2009, pàg. 33–51. DOI: 10.1016/j.nuclphysa.2008.11.003.

Bibliografia

Audi, G.; Kondev, F. G.; Wang, M.; Huang, W. J.; Naimi, S. «The NUBASE2016 evaluation of nuclear properties». Chinese Physics C, vol. 41, 3, 2017, pàg. 030001. Bibcode: 2017ChPhC..41c0001A. DOI: 10.1088/1674-1137/41/3/030001.
Beiser, A. Concepts of modern physics. 6th. McGraw-Hill, 2003. ISBN 978-0-07-244848-1. OCLC 48965418.
Hoffman, D. C.; Ghiorso, A.; Seaborg, G. T.. The Transuranium People: The Inside Story. World Scientific, 2000. ISBN 978-1-78-326244-1.
Kragh, H. From Transuranic to Superheavy Elements: A Story of Dispute and Creation. Springer, 2018. ISBN 978-3-319-75813-8.

Enllaços externs

webelements.com Mc (anglès)

[Haire-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 Hoffman, Darleane C.; Lee, Diana M.; Pershina, Valeria. «Transactinides and the future elements». A: Morss, Lester R.. The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3rd. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006. DOI 10.1007/978-94-007-0211-0_14. ISBN 1-4020-3555-1.

[BFricke-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, vol. 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498.

[B&K-3] 3,0 ^3,1 Bonchev, Danail; Kamenska, Verginia «Predicting the properties of the 113-120 transactinide elements». The Journal of Physical Chemistry, 85, 9, 01-04-1981, pàg. 1177–1186. DOI: 10.1021/j150609a021. ISSN: 0022-3654.

[e117-4] 4,0 ^4,1 Oganessian, Y. T.; Abdullin, F. S.; Bailey, P. D.; Benker, D. E.; Bennett, M. E.; Dmitriev, S. N.; Ezold, J. G.; Hamilton, J. H.; Henderson, R. A. «Synthesis of a New Element with Atomic Number Z=117». Physical Review Letters, vol. 104, 14, 2010, pàg. 142502. Bibcode: 2010PhRvL.104n2502O. DOI: 10.1103/PhysRevLett.104.142502. PMID: 20481935.

[5] «Consulta: elementos químicos», 24-11-2016.

[6] «Cuatro nuevos elementos en la tabla periódica», 09-06-2016.

[7] «Four new element names proposed for periodic table». Nature, 08-06-2016 [Consulta: 10 juny 2016].

[8] «IUPAC Announces the Names of the Elements 113, 115, 117, and 118 - IUPAC | International Union of Pure and Applied Chemistry» (en anglès). IUPAC | International Union of Pure and Applied Chemistry, 30-11-2016.

[:1-9] 9,0 ^9,1 Oganessian, Iuri «The making of moscovium» (en anglès). Nature Chemistry, 11, 1, 1-2019, pàg. 98–98. DOI: 10.1038/s41557-018-0185-6. ISSN: 1755-4349.

[10] Oganessian, Yu. Ts.; Utyonkoy, V. K.; Lobanov, Yu. V.; Abdullin, F. Sh.; Polyakov, A. N. «Experiments on the synthesis of element 115 in the reaction Am 243 (Ca 48, x n) 115 291 − x» (en anglès). Physical Review C, 69, 2, 02-02-2004, pàg. 021601. DOI: 10.1103/PhysRevC.69.021601. ISSN: 0556-2813.

[11] Xavi Aguilar «Un nou element químic ocuparà el lloc 115 de la taula periòdica». El Punt Avui, 02-09-2013 [Consulta: 2 setembre 2013].

[12] «El ‘ununpentium’ llama a la puerta de la tabla periódica». El País.com, 28-08-2013 [Consulta: 2 setembre 2013].

[13] Rudolph, D.; et al. «Spectroscopy of element 115 decay chains», 07-08-2013. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2013. [Consulta: 2 setembre 2013].

[:0-14] 14,0 ^14,1 ^14,2 Roso Franco, L. «Z = 115, moscovio, Mc. En este preciso instante, lo más posible es que no haya ningún átomo de moscovio en la Tierra». An. Quím., 115, 2, 2019, pàg. 177. Arxivat de l'original el 2020-02-07 [Consulta: 29 abril 2020].

[Zagrebaev-15] 15,0 ^15,1 ^15,2 ^15,3 ^15,4 ^15,5 (2013) "/1742-6596_420_1_012001.pdf Futuro de la investigación de elementos superpesados: ¿Qué núcleos podrían sintetizarse en los próximos años?". IOP Science 420: 1–15

[16] Kovrizhnykh, N. «-factory/ Actualización de los experimentos en la Fábrica SHE». Laboratorio de Reacciones Nucleares de Flerov, 27 enero 2022. [Consulta: 28 febrer 2022].

[ZG-17] 17,0 ^17,1 Zagrebaev, V.; Greiner, W. «Síntesis de núcleos superpesados: una búsqueda de nuevas reacciones de producción». Physical Review C, 3, 2008, pàg. 034610. arXiv: 0807.2537. Bibcode: 2008PhRvC..78c4610Z. DOI: 10.1103/PhysRevC.78.034610.

[jinr20006-18] «JINR Informes anuales 2000–2006». JINR. [Consulta: 27 agost 2013].

[VZ-19] Zagrebaev, V.I. «Fusion-fission dynamics of super-heavy element formation and decay» (en anglès). Nuclear Physics A, 734, 4-2004, pàg. 164–167. DOI: 10.1016/j.nuclphysa.2004.01.025.

[FengHotFusion-20] Feng, Zhao-Qing; Jin, Gen-Ming; Li, Jun-Qing; Scheid, Werner «Production of heavy and superheavy nuclei in massive fusion reactions» (en anglès). Nuclear Physics A, 816, 1-4, 1-2009, pàg. 33–51. DOI: 10.1016/j.nuclphysa.2008.11.003.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]