Moufida Tlatli
| Nom original | (ar) مُفيدة التلاتلي  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 4 agost 1947 Sidi Bou Saïd (Tunísia) |
| Mort | 7 febrer 2021 (73 anys) Tunis (Tunísia) |
Minister of Culture (en)  | |
| 17 gener 2011 – 27 gener 2011 ← Abderraouf El Basti (en) – Azedine Beschaouch → Membre del gabinet: Ghannouchi II Cabinet (en) | |
| Dades personals | |
| Formació | Institut des hautes études cinématographiques (–1968) |
| Activitat | |
| Ocupació | muntadora |
| Activitat | 1970 - 2021 |
| Participà en | |
| 2000 | 53è Festival Internacional de Cinema de Canes |
| 1994 | 47è Festival Internacional de Cinema de Canes |
| Premis | |
| |
    
| |
Moufida Tlatli (àrab: مفيدة التلاتلي, Mufīda at-Tlātlī; Sidi Bou Said, 4 d'agost de 1947 - Tunis, 7 de febrer de 2021)[1] va ser una directora de cinema tunisiana. Va ser la primera dona àrab a dirigir un llargmetratge complet (Samt el qusur) al món àrab.[2]
Biografia
[modifica]Va néixer en Sidi Bou Saïd, suburbi de la capital, Tunis, en 1947. Va dir que va descobrir el seu amor pel cinema amb l'ajuda de la seva professora de filosofia. Després de graduar-se en el Institut des hautes études cinématographiques (IDHEC) en 1968, va tornar a Tunísia, on va treballar com a editora per a diferents pel·lícules tunisianes.[3]
Ha editat algunes de les pel·lícules més importants del cinema àrab, com Omar Gatlato de Merzak Allouache, Nahla de Farouk Belloufa, La Mémoire fertile de Michel Khleifi i Halfaouine asfour stah de Férid Boughedir.[4]
Va dirigir el seu primer llargmetratge, Samt el qusur, el 1994. La pel·lícula va ser aclamada per la crítica i va guanyar diversos premis: La Càmera d'Or del Festival de Canes, el Tanit d'or de Cartago, el Trofeu Sutherland del British Film Institute Awards, el Premi Internacional de la Crítica del Festival Internacional de Cinema de Toronto i la Tulipa d'Or del Festival Internacional de Cinema d'Istanbul. La seva segona pel·lícula, La Saison des hommes, es va projectar en la secció Un certain regard al 53è Festival Internacional de Cinema de Canes.[5]
Després de la caiguda del president Zine El Abidine Ben Ali en 2011, Tlatli va ser nomenada Ministra de Cultura en el govern provisional.[6] Va morir de COVID el 7 de febrer de 2021 als 73 anys.[2] Era casada amb Mohamed Tlatli, i tenia una filla Selima Chaffai i un fill, Walid, i cinc nets.[7]
Filmografia
[modifica]Com a muntatgista
[modifica]| Any | Títol | Referència |
|---|---|---|
| 2004 | Nadia et Sarra | [8] |
| 2000 | La Saison des hommes | [8] |
| 1994 | Samt el qusur | [8] |
| 1994 | Habiba Msika | [9] |
| 1990 | Halfaouine asfour stah | [8] |
| 1990 | Cantique des pierres | [10][8] |
| 1989 | Layla, ma raison | [8] |
| 1988 | Sama | [8] |
| 1987 | Caméra arabe | [8] |
| 1986 | Arab | [11] |
| 1984 | El Haimoune | [8] |
| 1983 | Traversées | [12] |
| 1982 | Dhil al ardh | [11][12] |
| 1980 | Aziza | [11][12] |
| 1979 | Nahla | [8] |
| 1978 | Un ballon et des rêves | [11] |
| 1977 | Omar Gatlato | [11] |
| 1975 | Fatma 75 | [11][12] |
| 1974 | Victoire d'un peuple | [13] |
| 1974 | Sejnane | [12] |
| 1972 | In The Land of Trannani | [11] |
Com a directora
[modifica]| Any | Títol | Notes |
|---|---|---|
| 2004 | Nadia and Sarra | [8] |
| 2000 | La Saison des hommes | [8][14][15][16] |
| 1994 | Samt el qusur | [8][17][18] |
Com a guionista
[modifica]| Any | Títol | Notes |
|---|---|---|
| 2004 | Nadia et Sarra | [8] |
| 2000 | La Saison des hommes | [10][8] |
| 1994 | Samt el qusur | [8] |
Referències
[modifica]- ↑ «Renowned Tunisian filmmaker Moufida El-Talatli passes away at age 73» (en anglès), 07-02-2021. [Consulta: 8 febrer 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Pulver, Andrew «Moufida Tlatli, Silences of the Palace director, dies aged 73». The Guardian [Londres], 09-02-2021 [Consulta: 10 febrer 2021].
- ↑ País, Ediciones El «Crítica | Sobre la mujer tunecina» (en castellà). , 16-09-1997 [Consulta: 10 juny 2019].
- ↑ «Personnes» (en francès). [Consulta: 10 juny 2019].
- ↑ «Festival de Cannes: The Season of Men». [Consulta: 15 octubre 2009].
- ↑ «Tunisie, une transition à hauts risques» (en francès), 18-01-2011. [Consulta: 10 juny 2019].
- ↑ Traub, Alex «Moufida Tlatli, Groundbreaker in Arab Film, Dies at 78» (en anglès). The New York Times, 04-03-2021 [Consulta: 4 març 2021].
- ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 8,14 8,15 «Moufida Tlatli». British Film Institute. Arxivat de l'original el 12 juny 2018. [Consulta: 10 febrer 2021].
- ↑ «Moufida Tlatli». Mubi. [Consulta: 10 febrer 2021].
- ↑ 10,0 10,1 «Moufida Tlatli». [Consulta: 10 febrer 2021].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 «Moufida Tlatli». [Consulta: 10 febrer 2021].
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Armes, Roy. Dictionary of African Filmmakers. Indiana University Press, 2008, p. 125. ISBN 9780253351166.
- ↑ Touti Moumen présente films tunisiens longs métrages, 1967–1998. M. Touti, 1998, p. 62. ISBN 9789973310439.
- ↑ Lennon, Peter «Sins of the mothers» (en anglès). The Guardian, 22-06-2001 [Consulta: 4 agost 2023].
- ↑ «BBC - Films - Writer - Moufida Tlatli latest». [Consulta: 4 agost 2023].
- ↑ «FILM REVIEW; Married but Seldom With a Husband (Published 2001)» (en anglès). The New York Times, 28-09-2001 [Consulta: 4 agost 2023].
- ↑ «Samt el qusur (Le Silence du Palais) | Film | The Guardian». [Consulta: 4 agost 2023].
- ↑ «FILM FESTIVAL REVIEW; A Daughter Revisits Her Mother's Oppression (Published 1994)» (en anglès). The New York Times, 30-09-1994 [Consulta: 4 agost 2023].