Mur Atlàntic
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Dades | |||
| Tipus | Militar | ||
| Arquitecte | Organització Todt | ||
| Construcció | 1942 - 1944 | ||
| Característiques | |||
| Material | formigó armat, acer i fusta per a la construcció  | ||
| Localització geogràfica | |||
| Localització | Costa Atlàntica Europea i Mar del Nord | ||
| Format per | Thyborøn Fortress (en)  | ||
| Activitat | |||
| Ocupant | Wehrmacht | ||
El Mur Atlàntic o Muralla de l'Atlàntic (Atlantikwall en alemany) va ser una gran cadena de punts de reforç ininterrompuda construïda durant la II Guerra Mundial per Alemanya que tenia com a missió impedir la invasió del continent europeu des de Gran Bretanya per part dels Aliats.
L'edificació d'aquest gegantesc projecte es va confiar el 1942 a l'Organització Todt. Amb un alt cost es va dotar a la zona costanera del canal de la Manxa sota control alemany de tota mena de búnquers, bloqueigs, casamates, trinxeres, túnels i altres estructures defensives, que en total sumarien al voltant de 15.000 edificis, requerint l'ús d'11 milions de tones de formigó i 1 milió de tones d'acer.
Comandàncies del Mur Atlàntic
[modifica]El Mur de l'Atlàntic no era una organització única, excepte en l'administració del seu edifici. Militarment es va dividir en vuit comandàncies:
- Comando de l'Exèrcit a Noruega
- Comandant de les Forces de Dinamarca
- Deutschen Bucht Comand
- Comandament Wehrmacht dels Països Baixos
- Armée Oberkommando 15 (15è exèrcit)
- Armée Oberkommando 7 (7è Exèrcit, França)
- Armée Oberkommando 1 (primera zona de l'Exèrcit, França)
- Armée Oberkommando 19 (19è exèrcit, França)
Fortaleses del Mur Atlàntic
[modifica]Molts dels ports més importants al llarg de la costa francesa van ser integrats en el pla de defensa atlàntica alemany. Apropant-se al final de la guerra, Hitler va ordenar la defensa de les posicions de tota la costa,[1][2] i efectivament algunes d'aquestes posicions seguien sense estar en mans aliades fins a la rendició alemanya el 8 de maig de 1945. Diverses de les fortaleses costaneres havien estat adaptades com a bases de submarins, i es van convertir en objectius primaris per als Aliats. Entre les seves guarnicions s'explicaven unitats SS i tropes d'origen eslau.[3]
| Emplaçament | Comandant | Guarnició | Detalls de la batalla | Rendició | Ús aliat |
|---|---|---|---|---|---|
| Cherbourg | General Von Schlieben | 47.000 homes, en tota la península de Cotentin | Port destruït amb càrregues de demolició. Hitler va rebutjar destruir les instal·lacions a principis d'any. | 27 de juny de 1944, després de quedar tancats pels Aliats. | Posada en funcionament pels EUA. A mitjans d'agost, ús limitat. |
| Saint-Malo/Dinard | Colonel von Aulock | 12.000 soldats, comptant amb unitats de paracaigudistes i SS | Port destruït amb càrregues. 300 homes van defensar l'illa de Cézembre fins al 2 de setembre de 1944. L'illa controlava l'accés al port. | 17 d'agost de 1944. | Inutilitzada durant la resta de la guerra. |
| Alderney | -- | Una de les fortaleses ben defensades de tota la "Muralla de l'Atlàntic". | 16 de maig de 1945 | La guarnició va capitular una setmana després de la rendició oficial alemanya. | |
| Brest | General Ramcke | 38.000 soldats, incloent la 2a Divisió Paracaigudista. | El combat es va iniciar el 25 d'agost de 1944. El port va quedar completament destruït en els combats. | 2 de setembre de 1944 | -- |
| Lorient | General Junck | 15.000 | -- | 8 de maig de 1945 | La guarnició es va lliurar després de la rendició alemanya. |
| Badia de Quiberon i Illa Belle | General Fahrmbacher | 25.000 | -- | -- | -- |
| St. Nazaire | General Junck | 35.000 | -- | 8 de maig de 1945 | La guarnició es va lliurar després de la rendició alemanya. |
| La Rochelle/La Pallice | Admiral Schirlitz | Unitats de la Marina, 158a Divisió d'Infanteria de Reserva | -- | 8 de maig de 1945 | La guarnició es va lliurar després de la rendició alemanya. |
| Le Havre | Coronel Wildermuth | 14.000 | Va Capitular després de 3 dies de lluita. | 14 de setembre de 1944 | Reutilitzada des d'octubre de 1944. |
| Boulogne | General Heim | 10.000 | Combats iniciats el 7 de setembre de 1944. | 22 de setembre de 1944 | Els anglesos van reutilitzar-la des d'octubre de 1944. |
| Calais/Cap Gris-Nez | Tinent coronel Schroeder | 9.000 | Les bateries de defensa de Cap Gris-Nez es van rendir dies abans. El port va quedar seriosament danyat. | 31 de setembre de 1944 | Reutilitzada des de novembre de 1944. |
| Dunkerque | Almirall Friedrich Frisus | 12.000 homes de la 18a Divisió Terrestre de la Luftwaffe. | El port va quedar aïllat des del 13 de setembre de 1944. | Maig del 1945 | -- |
| Raversijde | -- | -- | Evacuat el 1944 | -- | -- |
| Oostende | -- | -- | Es va lliurar sense resistència, el port no va patir danys. | -- | -- |
| Zeebrugge | General Eberding | 14.000 | Com a part de la fortalesa de l'Escalda, cobria l'accés al port d'Anvers. Els combats es van iniciar a primers d'octubre de 1944. | 1 de novembre de 1944 | -- |
| Fort de l'Escalda | General Daser | 8,000 | Defensava les illes de Zuid Beveland i Walcheren. Els combats es van iniciar a finals d'octubre de 1944. | 6 de novembre de 1944 | -- |
Referències
[modifica]
- ↑ Whitaker, W. Denis; Whitaker, Shelagh (with General Guy Simonds) TUG OF WAR - The Canadian Victory that Opened Antwerp Toronto Stoddart Publishing 1984 ISBN|07736-2024-0, Primera edició, tapa dura.
- ↑ Hitler semblava més predisposat a defensar les posicions militars que les civils. Com Albert Speer refereix en les seves memòries, la consigna respecte a les instal·lacions civils era la destrucció, abans de permetre que caiguessin en mans de l'enemic.
- ↑ Kaufmann JE, Kaufmann HW: "Fortress Third Reich", page 352. DA Capo Press, 2003.