Vés al contingut

Turacs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Musophagiformes)
Infotaula d'ésser viuTuracs
Musophagidae Modifica el valor a Wikidata

Turac de ventre blanc (Corythaixoides leucogaster)
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreMusophagiformes
FamíliaMusophagidae Modifica el valor a Wikidata
Lesson, 1828
gèneres
Vegeu el text

Els turacs són un grup 23 espècies d'ocells que formen la família dels musofàgids (Musophagidae), que habiten l'Àfrica Central i Meridional.

Morfologia

[modifica]
  • Són semi-zigodàctils, ja que el quart dit, pot fer pinça, tant cap avant com cap arrere. Sovint tenen crestes prominents i llargues cues.
  • Fan 35 -75 de llargària i 230 – 950 g de pes.

Plomatje verd fosc brillant amb taques roges a les ales i cresta; també gris o blavós. Escàs dimorfisme sexual. Moltes espècies són molt sorolloses.

Reproducció

[modifica]

Construeixen grans nius als arbres, on ponen 2 – 3 ous blancs brillants: També blau o verd pàl·lid. Coven els ous 21 - 24 dies i romanen al niu 10 – 12 dies. Els joves naixen amb els ulls oberts.

Hàbitat i distribució

[modifica]

Els musofàgids són aus en general forestals que viuen en boscos perennes, valls boscosos i també sabanes, endèmiques de la zona etiòpica. Són aus gregàries i sedentàries.

Alimentació

[modifica]

S'alimenten principalment de fruites, i també de fulles, brots i flors;també ocasionalment d'insectes, caragols i llimacs.

Taxonomia

[modifica]

Tradicionalment aquest grup s'ha classificat entre els cuculiformes, però en la taxonomia de Sibley-Ahlquist ja apareixia en el seu propi ordre, els musofagiformes (Musophagiformes). També es va proposar enllaçar l'hoatzín amb la resta d'espècies vivents,[1] encara que més tard es va rebutjar.[2]Les anàlisis genètiques recents donen suport a conservar l'ordre dels musofagiformes.[3][4][5]

La classificació de la COI manté el mateix criteri. Segons la classificació del HBC Alive 2017, aquesta família conté 7 gèneres amb 24 espècies:

Referències

[modifica]
  1. Hughes, Janice M.; Baker, Allan J. «Phylogenetic relationships of the enigmatic hoatzin (Opisthocomus hoazin) resolved using mitochondrial and nuclear gene sequences» (PDF) (en anglès). Molecular Biology and Evolution, 16, 9, 1999, pàg. 1300–1307. DOI: 10.1093/oxfordjournals.molbev.a026220. PMID: 10486983.
  2. Sorenson, Michael D.; Oneal, Elen; García-Moreno, Jaime; Mindell, David P. «More Taxa, More Characters: The Hoatzin Problem is Still Unresolved» (en anglès). Molecular Biology and Evolution, 20, 9, 2003, pàg. 1484–1499. DOI: 10.1093/molbev/msg157. PMID: 12777516.
  3. Ericson, P.G.P.; et al «Diversification of Neoaves: integration of molecular sequence data and fossils» (PDF) (en anglès). Biology Letters, 2, 4, 2006, pàg. 543–547. Arxivat de l'original el 2008-03-07. DOI: 10.1098/rsbl.2006.0523. PMC: 1834003. PMID: 17148284 [Consulta: 20 març 2018]. Arxivat 2008-03-07 a Wayback Machine.
  4. Hackett, S.J. «A Phylogenomic Study of Birds Reveals Their Evolutionary History» (en anglès). Science, 320, 5884, 2008, pàg. 1763–1768. DOI: 10.1126/science.1157704. PMID: 18583609.
  5. Jarvis, E.D. «Whole-genome analyses resolve early branches in the tree of life of modern birds» (en anglès). Science, 346, 6215, 2014, pàg. 1320–1331. DOI: 10.1126/science.1253451. PMC: 4405904. PMID: 25504713.

Enllaços externs

[modifica]