Narcís Bonet i Armengol

Narcís Bonet i Armengol

Biografia
Naixement	23 gener 1933 Barcelona
Mort	11 gener 2019 (85 anys) 6è districte de París (França)
Formació	Conservatori Municipal de Música de Barcelona
Activitat
Ocupació	compositor
Ocupador	Conservatoire de Paris Fontainebleau Schools École Normale de Musique de Paris
Gènere	Sardana
Professors	Joan Massià i Prats, Eduard Toldrà i Soler i Nadia Boulanger
Família
Pare	Lluís Bonet i Garí
Germans	Jordi Bonet i Armengol Lluís Bonet i Armengol valor desconegut Jordi Bonet i Godó
Premis
(1998)  Creu de Sant Jordi
Lloc web	http://www.narcisbonet.org

Narcís Bonet i Armengol (Barcelona, 22 de gener de 1933 - París, 11 de gener de 2019) fou un compositor català, fill de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí i germà de l'arquitecte Jordi Bonet i del rector de la Sagrada Família fins al 2018, Lluís Bonet.

Biografia

Estudià al Conservatori de Barcelona amb Joan Massià, Maria Carbonell i Eduard Toldrà, que el presentaren al Palau de la Música Catalana el 1947 on actuà per primer cop amb només 13 anys com a pianista. Treballà més tard amb Joaquim Zamacois, Emili Pujol i Lluís Maria Millet, i el 1949 marxà a París per a estudiar amb Nadia Boulanger. La seva relació familiar amb Conxita Badia també el marcà profundament i l'inspirà per compondre.

El 1955 fou president de les Joventuts Musicals de Barcelona, el 1962 de la Fédération Internationale des Jeunesses Musicales i representant al Consell de Música de la UNESCO. Va haver d'exiliar-se 2 anys a França per un article publicat on defensava la cultura catalana. Des de París, fou cofundador i secretari d'Òmnium Cultural a França.

El 1979 succeí Nadia Boulanger a petició de la seva Mestra en la direcció del Conservatoire Américain de Fontainebleau i el 1971 esdevingué professor del Conservatori de París i director adjunt de l'École Normale de Musique de París. Va ser guardonat amb diversos premis de composició francesos, americans i d'altres països (entre ells, de la Fundació Copley de Chicago, Fundació March, Prince Rainier III de Monaco) i va rebre nombrosos encàrrecs d'obres (Festival d'Amèrica-Espanya, RTVE, Dotació d'Art Castellblanch, Ensemble Moderne de París, Festivals de Sevilla i de Granada), a més de presidir i format part de jurats en premis de composició internacionals.

Fou membre del Conseil Musical de la Fundació Prince Pierre de Monaco i va ser nomenat Commandeur dans l'Ordre du Mérite Culturel del Principat de Mònaco. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi. I el 2015 el Premi Josep Maria Batista i Roca - Memorial Enric Garriga Trullols.

Malgrat viure a França, sempre va ser un fervent defensor de Catalunya, va renunciar a la nacionalitat espanyola per adquirir la francesa, i va denunciar la situació dels presos polítics i els exiliats. En un darrer gest simbòlic, en morir va demanar que en lloc de flors, es donessin els diners als presos i exiliats polítics, una aportació que va lliurar personalment la seva dona unes setmanes després al president Carles Puigdemont a Waterloo.

Obres

Musicals

• Missa in Epiphania Domini, per a cor i orquestra (1957)
• Concert per a violoncel (1959)
• Homenatge a Gaudí, instrumental (1966)
• La tramuntana, instrumental (1993)
• Set cançons populars catalanes (1997)
• Vistes al Mar (1948) cançoms sobre poemes de Joan Maragall
• Tres Melodies sobre poesies de Rainer Maria Rilke, (1991)
• He mirat aquesta terra (1994), sobre poemes de Salvador Espriu
• La pell de brau (1967) sobre poemes de Salvador Espriu
• Le cimetière marin (1995) sobre el text homònim de Paul Valéry
• Pim-Pim-Carabim (1964)
• L'Anunciació (1971)
• Les troyennes (1978)

Estudis

• Tractat de Solfeig (1984)
• Mompou (1993)

Enllaços externs

• Web oficial Arxivat 2015-01-30 a Wayback Machine.