Vés al contingut

Niccolò Jommelli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNiccolò Jommelli
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 setembre 1714 Modifica el valor a Wikidata
Aversa (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 1774 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, musicòleg Modifica el valor a Wikidata
Activitat1743 Modifica el valor a Wikidata -
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsNicola Fago, Ignazio Prota, Francesco Durante, Francesco Feo i Leonardo Leo Modifica el valor a Wikidata
AlumnesHenri Joseph Rigel, Christian Cannabich i Francesco Bianchi Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Musicbrainz: ddbea2a2-9424-4ee3-b14c-351f22f2c4d3 Lieder.net: 4554 Discogs: 2020596 IMSLP: Category:Jommelli,_Niccolò Modifica el valor a Wikidata

Niccolò Jommelli (Aversa, prop de Nàpols, 10 de setembre de 1714 - Nàpols, 25 d'agost de 1774) fou un compositor italià, membre de l'escola napolitana, un dels que va tenir més renom dels molts compositors d'òpera de la seva època, principalment en el camp de l'opera seria. Va escriure nombroses obres religioses. Va ser a Alemanya uns quinze anys, i en tornar, havent germanitzat el seu estil (és a dir, havent introduït harmonia, modulació i orquestració més subtil), va ser xiulat pels seus compatriotes, la qual cosa va fer que es retirés de la seva professió, que tingués un atac d'apoplexia i morís poc temps després.[1] A part de les òperes va escriure 7 oratoris, 6 passions i rèquiem.

Biografia

[modifica]

Després d'estudiar amb el canonge Muzzillo de la catedral de la seva ciutat natal, va continuar els estudis a Nàpols al Conservatori Sant Onofrio amb Ignazio Prota, Leonardo Leo i Francesco Feo, i després al Conservatori de la Pietà del Turchini (1728) amb Nicola Fago.

A partir de 1736 va ser mestre de capella del marquès d'Avalos el qual es va convertir en el seu protector i el va ajudar des de la primera actuació al Teatre Nou de Nàpols amb la seva òpera bufa L'errore amoroso, a la que va seguir el 1738 Odoardo. L'èxit assolit amb aquestes obres li va obrir les portes d'altres escenaris italians, Roma (1740) i Bolonya (1741), on va conèixer al pare Giovanni Battista Martini, el músic italià més famós de l'època. A partir de 1741 va ser membre de l'Acadèmia Filharmònica de Venècia, on Johann Adolph Hasse el nomenà director del Conservatori degli Incurabili (1743-1747). Durant aquests anys el seu prestigi era tan gran que se li va demanar que seleccionés al candidat per al lloc de mestre de cor a Nàpols.

Entre 1748 i 1750 va estar a Viena, on va representar la seva òpera Didone i es va guanyar l'admiració de Maria Teresa I d'Àustria i de Pietro Metastasio, poeta i llibretista amb el que va fer algunes col·laboracions. De tornada a Roma va ser nomenat mestre de capella adjunt de la basílica de Sant Pere. El 1753 va ser nomenat pel duc de Würtemberg mestre de capella a la cort de Stuttgart. Aquí va romandre durant 16 anys amb un salari anual de 4.000 florins. Durant aquesta època va ampliar la seva cultura, que no es dedicava només al camp musical. També va equilibrar la tradició italiana de l'òpera seriosa amb la tècnica instrumental alemanya i el teatre francès. Va ser nomenat director general del teatre de la ciutat, aconseguint elevar el nivell artístic de l'orquestra, cant, mecanismes escènics, dansa ... Es va envoltar d'instrumentistes famosos com Antonio Lolli i Pietro Nardini i de coreògrafs com Vestris i Noverre que van fer que fos reconeguda la seva tasca per tot Europa. Durant la seva etapa a Stuttgart va compondre entre altres, Fetonte (1753), Cantone in Utica (1754) i les noves versions d'Enzio (1758) i de Didone abbandonatta (1763). A més a Stuttgart va donar classes de composició, tenint entre els seus deixebles alguns que després foren coneguts, com ara Joseph Aloys Schmittbauer (1718-1809), Jean-Joseph Rodolphe (1730-1812).

Va tenir multitud d'alumnes, entre ells el napolità Gaetano Andreozzi.[2] El 1769 les enveges suscitades i la mala salut de la seva esposa el van fer tornar a la seva ciutat natal Aversa, on es va retirar per compondre música de cambra i música sagrada, entre la qual destaca la seva Miserere, escrit poc abans de la seva mort.

Òperes

[modifica]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Niccolò Jommelli
  1. ↑ Scholes, Percy A. THE OXFORD COMPANION TO MUSIC, 1984. ISBN 84-350-9018-3. 
  2. ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 5, pàg. 448 (ISBN 84 239-4505-7)
  3. ↑ *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 12, pàg. 782. (ISBN 84-239-4512-X)


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Niccolò_Jommelli&oldid=33546267»