Apostolo Zeno

Apostolo Zeno

Biografia
Naixement	11 desembre 1668 Venècia (Itàlia)
Mort	11 novembre 1750 (81 anys) Venècia (Itàlia)
Activitat
Ocupació	poeta, crític literari, historiador, dramaturg, periodista, llibretista, escriptor
Membre de	Accademia della Crusca (1722–) Arcàdia Accademia degli Animosi (en)
Nom de ploma	Emaro Simbolio
Família
Germans	Pietro Caterino Zeno

Apostolo Zeno (Venècia, 11 de desembre de 1668 - Venècia, 11 de novembre de 1750) fou un crític literari, periodista, dramaturg, llibretista d'òpera i poeta venecià.

Biografia

D'origen noble, va prendre part en la fundació de l'Accademia degli Animosi el 1691, i va escriure el seu primer llibret d'òpera el 1695, Gli inganni felici, cosa que el va convertir en el llibretista de moda fins a l'arribada de Pietro Metastasio.

Encara que va començar com a periodista a la Galleria di Minerva, va crear el 1710, amb Scipione Maffei, Antonio Vallisneri i el seu germà Pier Caterino Zeno, el trimestral Giornale de' letterati d'Italia, del qual va arribar a publicar vint volums, transformant-se en una de les publicacions més prestigioses d'Itàlia en la qual van col·laborar Scipione Maffei, Antonio Vallisneri, Eustachio Manfredi, Ludovico Antonio Muratori, Giovanni Battista Morgagni, Giambattista Vico o Bernardino Ramazzini. Va rebre de l'emperador Carles VI el títol de cronista real i va marxar a residir a la seva cort de Viena. Havia format una rica biblioteca, que va donar el 1747 als Dominics del Sant Rosari. Reemplaçat per Metastasio, va tornar a Venècia el 1729, i es va dedicar a l'erudició i a la numismàtica.

Obra

Drammi scelti

Va escriure 63 peces dramàtiques (tragèdies, comèdies, òperes, oratoris) en les quals va seguir els principis del bon gust i del classicisme arcàdic i les unitats aristotèliques; 36 d'elles són llibrets d'òpera d'argument històric i mitològic, entre elles Gli inganni felici, 1695, Faramondo, 1698, Lucio Vero, 1700, Merope, 1711, Alessandro Severo, 1716, Griselda, 1718, Teuzzone, 1719, Semiramide, 1725; 17 oratoris, entre ells Giuseppe, 1722, Gioaz, 1726, David umiliato, 1731; diverses poesies líriques i de circumstàncies; 2 volums de Dissertazioni vossiane (suplements a les investigacions de Vossius sobre els historiadors llatins); pòstumes van aparèixer Annotazioni alla Biblioteca della eloquenza italiana di Giusto Fontanini. Es conserva també un cabalós Epistolari.

Algunes de les seves òperes

• Eumene (1697), música de Gasparini, Porpora, Albinoni i Jommelli
• Lucio Vero (1700), música de Albinoni, Gasparini, Galuppi, Jommelli i Traetta
• Griselda (1701), música de Albinoni, Predieri, Scarlatti i Vivaldi
• L'amore generoso (1707), música de Gasparini, Vivaldi i Galuppi
• Merope (1711), música de Gasparini, Predieri, Vivaldi, Jommelli, Gassmann i Traetta
• Lucio Papirio dittatore (1719), música de Caldara, Hasse, Graun, Galuppi, Paisiello, Anfossi i Cherubini
• Caio Fabbrizio (1729), música de Caldara, Hasse i Graun
• Armida abbandonata, li posà música l'any 1906 el compositor napolità Gennaro Napoli.