Vés al contingut

Nictosàurids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuNictosàurids
Nyctosauridae Modifica el valor a Wikidata

Espècimen fòssil de Nyctosaurus gracilis, CM 11422
(Museu de Carnegie)
Període
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdrePterosauria
SuperfamíliaOrnithocheiroidea
FamíliaNyctosauridae Modifica el valor a Wikidata
Nicholson i Lydekker, 1889
Gèneres

Els nictosaurids (Nyctosauridae) és una família de pterosaures del període Cretaci de l'Amèrica del Nord, Àfrica i possiblement, Europa. Va ser nomenada el 1889 per Henry Alleyne Nicholson i Richard Lydekker.[1]

Els nictosaurids es caracteritzen per la seva manca de dits en les seves ales, exceptuant el gran dit que constituïa l'ala. En molts pterosaures, la mà tenia quatre dits, amb el quart sent el suport de la membrana de pell de l'ala, i els restants tres eren més petits, dotats d'urpes i eren usats per caminar o grimpar. La manca de dits funcionals en els nictosaurids pot suggerir que ells passaven gairebé tot el seu temps en l'aire, de manera que rarament caminarien sobre el sòl. Els nictosaurids també posseïen una distintiva cresta allargada per subjecció dels músculs en l'os superior de braç (l'húmer) l'anomenada «cresta deltopectoral».

Els nictosaurids han estat ocasionalment inclosos en la molt similar família Pteranodontidae, encara que alguns investigadors incloent a Christopher Bennett i Alexander Kellner han conclòs que pertanyien a un llinatge separat.[2] Anàlisi fets per David Unwin van indicar un propera relació entre Pteranodon i Nyctosaurus, encara que ell va usar el nom Pteranodontia pel clade que conté a tots dos gèneres. Les dues opinions van ser publicades abans de la descoberta del segon nictosaurid conegut, Muzquizopteryx el 2006.[3]

Molts fòssils de nictosaurids s'han trobat en formacions que daten de finals del Cretaci a l'oest dels Estats Units i Mèxic. Nyctosaurus data d'entre 85-84,5 milions d'anys, en la formació Niobrara de Kansas. Muzquizopteryx és el més antic nictosaurid conegut de restes definitives, datant del límit entre el Turonià al Coniacià, fa 85,8 milions d'anys, a Coahuila.[4] No obstant això, un húmer parcial amb la distintiva cresta deltopectoral dels nictosaurids va ser trobat a Cornet, Romania, sent identificat com un possible nictosaurid europeu de principis del Cretaci (començaments del Berriasià, fa uns 140 milions d'anys) per Gareth Dyke i els seus col·laboradors el 2010.[5]

A més, s'han reconegut tres possibles formes de l'època del Maastrichtià:

  • un húmer aïllat que potencialment seria d'un nictosaurid de Mèxic,
  • l'anomenat Nictosaure lamegoi del Brasil,[6][7]
  • una primera falange de l'ala completa, una urpa (del dígit de la mà), i un cúbit parcial de Jordània.

L'espècimen jordà és de particular interès, ja que és el primer registre definitiu tant d'un nictosaurid del Vell Món com la més recent aparició d'aquesta família (en el Maastrichtià superior).[8] Després del 2016, els investigadors Nicholas Longrich, David Martill i Brian Andres van presentar evidència de diverses espècies de nictosaurids i pteranodòntids procedents de finals del Maastrichtià al nord d'Àfrica, el que suggereix que aquests llinatges van experimentar una radiació evolutiva en el Vell Món poc abans que succeís l'extinció massiva del Cretaci-Terciari.[9][10][11]

Referències

[modifica]
  1. Nicholson, H.A. and Lydekker, R. (1889). A manual of palaeontology for the use of students: with a general introduction on the principles of palæontology, Volume II. Blackwood, 1889.
  2. Bennett, S. C. (1994). "Taxonomy and systematics of the Late Cretaceous pterosaur Pteranodon (Pterosauria, Pterodactyloidea)", Occasional Papers of the Museum of Natural History, University of Kansas, Lawrence, 169: 1-70
  3. Frey, E., Buchy, M.-C., Stinnesbeck, W., González, A. G. & di Stefano, A. (2006). "Muzquizopteryx coahuilensis n.g., n. sp., a nyctosaurid pterosaur with soft tissue preservation from the Coniacian (Late Cretaceous) of northeast Mexico (Coahuila)." Oryctos, 6: 19-39.
  4. Schmidt, H., Buchy, M.-C., Vega, F.J., Smith, K.T., Ifrim, C., Frey, E., Keller, G., Rindfleisch, A., González, A.H.G., Lionel Cavin, L. and Stinnesbeck, W. (2006). "A new lithographic limestone deposit in the Upper Cretaceous Austin Group at El Rosario, county of Múzquiz, Coahuila, northeastern Mexico Arxivat 2018-09-28 a Wayback Machine.." Revista Mexicana de Ciencias Geológicas, 22(3): 401-418.
  5. Dyke, G., Benton, M., Posmosanu, E. and Naish, D. (2010). "Early Cretaceous (Berriasian) birds and pterosaurs from the Cornet bauxite mine, Romania." Palaeontology, published online before print 15 setembre 2010. doi:10.1111/j.1475-4983.2010.00997.x
  6. Price, L. I. 1953. A presença de Pterosáuria no Cretáceo superior do Estada da Paraiba. Divisão de Geologia e Mineralogia Notas Preliminares e Estudos, 71, 1-10.
  7. Wilton, Mark P. (2013). Pterosaurs: Natural History, Evolution, Anatomy. Princeton University Press. ISBN 0691150613,
  8. Kaddumi H. F. 2009. On the remains of the first pterosaur (Ornithocheiroidea:Nyctosauridae) from the Muwaqqar Chalk Marl Formation of Harrana. In: Fossils of the Harrana Fauna and the Adjacent Areas. Publications of the Eternal River Museum of Natural History, Amman, pp 241-247.
  9. Longrich, Nicholas, et al. 2016. Late Maastrichtian pterosaurs from the Tethys Seaway provide evidence for mass extinction of pterosaurs at the Cretaceous-Paleogene boundary. SVPCA 2016 Liverpool Abstract Book 3, 22.
  10. Witton, Mark. "New paper: when the short-necked, giant azhdarchid pterosaur Hatzegopteryx ruled Late Cretaceous Romania" Mark Witton.com Blog. Mark Witton.com Blog. Patreon Supporters, 18 Jan. 2017. Web.
  11. Longrich, N.R., Martill, D.M., and Andres, B. (2018). Late Maastrichtian pterosaurs from North Africa and mass extinction of Pterosauria at the Cretaceous-Paleogene boundary. PLoS Biology, 16(3): e2001663. doi:10.1371/journal.pbio.2001663