Nilamón Toral Azcona
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 15 maig 1908  Dosbarrios (província de Toledo) | ||
| Mort | 30 octubre 1983 (75 anys) Madrid | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | comerciant | ||
| Activitat | 1936 - | ||
| Partit | Partit Comunista d'Espanya | ||
| Carrera militar | |||
| Rang militar | tinent coronel | ||
| Conflicte | Guerra Civil espanyola | ||
Nilamón Toral Azcona (- Madrid 1983) va ser un comunista espanyol que va participar com a cap de milícies en la guerra civil espanyola al comandament de diverses unitats militars. Fou boxador, membre de la Joventuts Socialistes,[1] abans de la guerra tenia negocis d'importacions i exportacions i també es dedicava a ajudar el seu pare en una fàbrica de farina.[2]
En esclatar la guerra estava complint el servei militar a Madrid com a caporal.[3]
Guerra civil
[modifica]Front del Centre
[modifica]A la fi d'agost de 1936 es troba en el sector de Somosierra, com a tinent de milícies al capdavant d'una secció de voluntaris anomenats “Els Barbúos”.[2] Formarà part de la Columna Perea, lluitant pel control del port de Navafría, on fou ferit dues vegades i destacat pels seus superiors, de manera que fou ascendit a capità de milícies.[4]
Va passar posteriorment al sector d'El Escorial, posant-se al comandament de la Columna Mangada en substitució de Juan Calvo Calvo.[5] Quan el 31 de gener de 1937 es crea el Cos d'Exèrcit de Madrid i es reorganitza l'exèrcit republicà, la seva Columna Mangada passa a denominar-se 32a Brigada Mixta, dins de la 3a Divisió. En aquesta data apareix ascendit a comandant de milícies.[6]
A l'abril de 1937 és ja Major de milícies,[7] i més tard participarà amb la seva brigada en la batalla de Brunete, contenint el contraatac rebel.[8]
Fronts d'Aragó i Llevant
[modifica]A l'agost se li trasllada juntament amb la seva brigada al front d'Aragó; se li donarà llavors el comandament de la 3a Columna, format per la seva 32a Brigada i la 116a Brigada Mixta, amb la qual participarà en la batalla de Belchite.[9] La seva unitat va ser l'encarregada d'ocupar aquest poble després d'una dura lluita.
Al setembre de 1937 se li dona el comandament de la recentment formada 70 Divisió,[10] amb la qual va participar en l'ofensiva sobre Terol, en l'avanç cap al mar dels rebels i en la campanya del Maestrat. En aquesta última operació va demostrar les seves millors qualitats militars, aconseguint contenir a les tropes rebels i només retirant-se en ser superats els seus flancs.[11] Se li va concedir en aquesta campanya el comandament de dues divisions, la 70a i la Divisió Extremadura, quedant enquadrades ambdues en la denominada Agrupació Toral.[12]
El 5 de maig de 1938 va ser ascendit a Tinent coronel de milícies.[13]
Ofensiva d'Extremadura
[modifica]El 7 de desembre de 1938 se li dona el comandament d'una Formació militar creada a Extremadura i formada per les divisions 28a, 52a i 6a, que rebrà, de nou, el nom d'Agrupació Toral,[14] i amb la que participaria en la batalla de Valsequillo, l'última ofensiva republicana de la guerra.
Final de la guerra
[modifica]En rendir-se la República es retira cap a Alacant. Va ser capturat i internat al camp de concentració d'Albatera.[15]
Postguerra i dictadura franquista
[modifica]Va sofrir presó fins a l'any 1944, que va aconseguir sortir encara que seria per poc temps. Al juliol de 1945, quan estava a punt d'incorporar-se com a cap de la guerrilla comunista a la zona de Còrdova, va ser detingut de nou per la policia.[16]
Durant el franquisme va passar molts anys a la presó, sent condemnat tres vegades a mort i passant tres anys incomunicat.[17]
Semblança
[modifica]L'opinió que d'ell tenen com a militar diversos autors (Ramón Salas Larrazábal, Perea Capulino) és molt bona, considerant-lo com un dels 3 o 4 caps de milícies més brillants. Tots dos autors també critiquen la falta de suport que va tenir Toral per part del Partit Comunista, que no va dubtar a enaltir d'altres líders milicians de menor vàlua.[1][18]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Salas Larrazábal, p.336
- ↑ 2,0 2,1 Perea Capulino, p.228
- ↑ Alpert, p.386
- ↑ Perea Capulino, p.229
- ↑ Salas Larrazábal, p.862
- ↑ Salas Larrazábal, p.937
- ↑ Salas Larrazábal, p.1427
- ↑ Engel, p.44
- ↑ Salas Larrazábal, p.1807
- ↑ Salas Larrazábal, p.1839
- ↑ Salas Larrazábal, p.2676
- ↑ Sales Larrazábal, p.2662
- ↑ Salas Larrazábal, p.2636
- ↑ Salas Larrazábal, p.3050
- ↑ «Campos de concentración de San Isidro», 2009. Arxivat de l'original el 2008-06-10. [Consulta: 2 agost 2012].
- ↑ Moreno Gómez, p.408
- ↑ Mateo Merino, p.504
- ↑ Perea Capulino, p.148
Bibliografia
[modifica]- Salas Larrazábal, Ramón. Historia del Ejército Popular de la República. Madrid, La Esfera de los libros, 2006. 84-9734-465-0.
- Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid, Almena, 1999. 84-922644-7-0.
- Perea Capulino, Juan. Los culpables. Recuerdos de la guerra.1936-1939. España, Flor del Viento Ediciones, 2007. 84-96495-16-7.
- Mateo Merino, Pedro. Por vuestra libertad y la nuestra. Madrid, Disenso, 1986. 84-398-7450-2.
- Alpert, Michael «El ejército republicano en la guerra civil». Madrid, Siglo XXI, 1989. 84-323-0682-7.
- Moreno Gómez, Francisco «La resistencia armada contra Franco». Barcelona, Crítica, 2001. 84-8432-209-2.