Notothenia coriiceps

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

*Notothenia coriiceps*
	;
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Perciformes
Família	Nototheniidae
Gènere	Notothenia
Espècie	Notothenia coriiceps ; Richardson, 1844

Notothenia coriiceps és una espècie de peix pertanyent a la família dels nototènids.^[1]

Descripció

Pot arribar a fer 62 cm de llargària màxima (normalment, en fa 50).
4-6 espines i 35-38 radis tous a l'aleta dorsal i 26-30 radis tous a l'anal.
Absència d'escates per sota de l'ull.^[2]^[3]^[4]^[5]

Alimentació

Menja plantes, detritus i organismes animals.^[6]^[7]

Depredadors

A les illes Shetland del Sud és depredat pel corb marí imperial (Phalacrocorax atriceps).^[8]^[9]

Hàbitat

És un peix d'aigua marina, demersal i de clima polar (46°S-78°S, 180°W-180°E) que viu entre 0-550 m de fondària.^[2]

Distribució geogràfica

Es troba a l'oceà Antàrtic: l'Antàrtida (incloent-hi la península Antàrtica i la Terra Adèlia); les illes Kerguelen, Shetland del Sud, Òrcades del Sud, Balleny, Bouvet, Crozet, Heard i McDonald i Scott, i els mars de Ross i de Weddell.^[10]^[11]

Observacions

És inofensiu per als humans.^[2]

Referències

↑ The Taxonomicon (anglès)
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 FishBase (anglès)
↑ Dewitt, H.H., P.C. Heemstra i O. Gon, 1990. Nototheniidae. P. 279-331. A: O. Gon i P.C. Heemstra (eds.). Fishes of the Southern Ocean. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
↑ Hureau, J.-C., 1985. Nototheniidae. P. 323-385. A: W. Fischer i J.C. Hureau (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Southern Ocean (Fishing areas 48, 58 and 88). Roma. Vol. 2:233-470.
↑ Miller, R.G., 1993. A history and atlas of the fishes of the Antarctic Ocean. Foresta Institute, Nevada.
↑ Iken, K., E.R. Barrera-Oro, M.L. Quartino, R.J. Casaux i T. Brey, 1997. Grazing by the Antarctic fish Notothenia coriiceps: evidence for selective feeding on macroalgae. Antarctic Science 9(4):386-391.
↑ Pakhomov, Y.A., V.A. Bibik i V.V. Gerasimchuk, 1991. Data on krill (Euphausia superba, Dana) consumption by coastal fishes in Division 58.4.2 (Kosmonavtov and Sodruzhestva seas). P. 305-319. A: Selected Scientific Papers (SC-CAMLR-SSP/8). Scientific Committee for the Conservation of Antarctic Marine Living Resources. CCAMLR, Hobart, Austràlia. 410 p.
↑ FishBase (anglès)
↑ Barrera-Oro, E.R. i R.J. Casaux, 1996. Fish as diet of the blue-eyed shag, Phalacrocorax atriceps bransfieldensis at Half-Moon Island, South Shetland Islands. Cybium 20(1):37-45.
↑ FishBase (anglès)
↑ Kellermann, A. i K.-H. Kock, 1984. Postlarval and juvenile notothenioids (Pisces, Perciformes) in the southern Scotia Sea and northern Weddell Sea during FIBEX 1981. Meeresforsch. 30:82-93.

Bibliografia

Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
Christiansen, J.S., S.E. Fevolden, O.V. Karamushlo i L.I. Karamushko, 1997. Reproductive traits of marine fish in relation to their mode of oviposition and zoogeographic distribution. ICES CM 1997/CC. 14 p.
Hureau, J.-C., 1970. Biologie comparée de quelques poissons antarctiques (Notothenidae). Bull. Inst. Océanogr. Monaco 68(1391):1-244.
Lindsey, C.C., 1978. Form, function and locomotory habits in fish. P. 1-100. A: W. S. Hoar i D. J. Randall (eds.). Fish Physiology VII. Academic Press, Nova York.
Linkowski, T.B., P. Presler i C. Zukowski, 1983. Food habits of nototheniid fishes (Nototheniidae) in Admiralty Bay (King George Island, South Shetland Islands). Pol. Polar Res. 4 (1-4):79-95.
Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
Ozouf-Costaz, C., 1987. Apport de la caryologie aux études taxinomiques et phylogéniques des poissons. Actes Coll. Recher. Franc. Terr. Austr., Estrasburg, p. 155-163.
Ozouf-Costaz, C. i M. Doussau de Bazignan, 1987. Chromosome relationships among 15 species of Nototheniidae. P. 413-419. A: Kullander, S.O i B. Fernholm (eds.). Proceedings of the V Congress of European Ichthyologists. Museu Suec d'Història Natural, Estocolm, Suècia.
Ozouf-Costaz, C., J.-C. Hureau i M. Beaunier, 1991. Chromosome studies on fish of the suborder Notothenioidei collected in the Weddell Sea during EPOS 3 cruise. Cybium 15(4):271-289.
Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200.
Phan, V.N., V. Gomes, H. Suzuki i M.J.A.C.R. Passos, 1987. Karyotypes of two Antarctic fishes, Notothenia gibberifrons, and Notothenia coriiceps neglecta. Jap. J. Ichthyol. 33(4):384-387.
Prirodina, V.P., 1994. Review of karyotypic and taxonomic diversity in the suborder Notothenioidei (Perciformes). J. Ichthyol. 34(6):1-13.
Prirodina, V.P., 1997. The directions of the karyotype specialization in the suborder Notothenioidei (Teleostei: Perciformes). Cybium 21(4):393-397.
Ralph, R. i I. Everson, 1968. The respiratory metabolism of some Antarctic fish. Comp. Biochem. Physiol. 27:299-307.
Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

BioLib (anglès)
AQUATAB
Encyclopedia of Life (anglès)

[1] The Taxonomicon (anglès)

[FishBase-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 FishBase (anglès)

[3] Dewitt, H.H., P.C. Heemstra i O. Gon, 1990. Nototheniidae. P. 279-331. A: O. Gon i P.C. Heemstra (eds.). Fishes of the Southern Ocean. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.

[4] Hureau, J.-C., 1985. Nototheniidae. P. 323-385. A: W. Fischer i J.C. Hureau (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Southern Ocean (Fishing areas 48, 58 and 88). Roma. Vol. 2:233-470.

[5] Miller, R.G., 1993. A history and atlas of the fishes of the Antarctic Ocean. Foresta Institute, Nevada.

[6] Iken, K., E.R. Barrera-Oro, M.L. Quartino, R.J. Casaux i T. Brey, 1997. Grazing by the Antarctic fish Notothenia coriiceps: evidence for selective feeding on macroalgae. Antarctic Science 9(4):386-391.

[7] Pakhomov, Y.A., V.A. Bibik i V.V. Gerasimchuk, 1991. Data on krill (Euphausia superba, Dana) consumption by coastal fishes in Division 58.4.2 (Kosmonavtov and Sodruzhestva seas). P. 305-319. A: Selected Scientific Papers (SC-CAMLR-SSP/8). Scientific Committee for the Conservation of Antarctic Marine Living Resources. CCAMLR, Hobart, Austràlia. 410 p.

[8] FishBase (anglès)

[9] Barrera-Oro, E.R. i R.J. Casaux, 1996. Fish as diet of the blue-eyed shag, Phalacrocorax atriceps bransfieldensis at Half-Moon Island, South Shetland Islands. Cybium 20(1):37-45.

[10] FishBase (anglès)

[11] Kellermann, A. i K.-H. Kock, 1984. Postlarval and juvenile notothenioids (Pisces, Perciformes) in the southern Scotia Sea and northern Weddell Sea during FIBEX 1981. Meeresforsch. 30:82-93.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]