El sistema de numeració armènia és un sistema de numeració històric creat utilitzant les lletres majúscules de l'alfabet armeni.
No té notació pel nombre zero en el sistema antic, i els valors numèrics per a cada lletra individual se sumen per obtenir la quantitat global. Els principis d'aquest sistema de numeració són els mateixos que per a l'antiga numeració grega i numeració hebrea. En armeni modern és usada la numeració aràbiga. La numeració armènia és usada si fa no fa com la numeració romana en les llengües occidentals, és a dir per exemple Գարեգին Բ. significa Garegin II i Գ. գլուխ significa Capítol III.
Les dues últimes lletres de l'alfabet armeni, "o" (Օ) and "fe" (Ֆ) van ser afegides a l'alfabet armeni més tard de què es fes extensiu la numeració aràbiga, per facilitar la transliteració a altres llenguatges. Per aquesta raó aquestes dues grafies no tenen assignats valors numèrics.
Els nombres en la numeració armènia s'obtenen per simple addició. La numeració armènia s'escriu d'esquerra a dreta (com en el llenguatge armeni). De totes maneres l'ordre dels nombres és irrelevant, ja que només necessita una suma, per convenció s'escriu en ordre decreixent del seu valor numèric..
