Orde dels Agustins Recol·lectes

Agustins Recol·lectes
	Escut de l'orde, com el de l'Orde de Sant Agustí, amb l'estrella amunt
Tipus	Orde mendicant
Nom oficial	Orde dels Agustins Recol·lectes
Nom oficial llatí	Ordo Augustinianorum Recollectorum
Sigles	O.A.R., O.R.S.A.
Altres noms	agustinians recol·lectes, ermitans agustins recol·lectes, recol·lectes agustinians, agustins descalços espanyols
Hàbit	Negre amb caputxa, amb corretja negra
Lema	Charitas et scientia (Caritat i ciència o Amor i saviesa); també Tolle lege (Pren i llegeix), Amor meus, pondus meus (El meu amor és el meu pes)
Objectiu	oració, estudi, apostolat i missió, ensenyament
Fundació	desembre de 1588, Toledo per Capítol General de la Província de Castella de l'Orde de Sant Agustí
Aprovat per	1597, la reforma, en Climent VIII (1621, aprovació com a congregació per Gregori XV; 1912, aprovació com a orde independent, per Pius X)
Regla	Regla de Sant Agustí (s. IV)
Constitucions	Forma de vivir, de fra Luis de León, 1589 (aprovades el setembre de 1589); constitucions pròpies, 1631 i 1637
Patrons	Sant Agustí d'Hipona
Branques i reformes	És reforma de l'Orde de Sant Agustí; Monges Agustines Recol·lectes (1589); vinculats a les Agustines Descalces (1597); Germanes Agustines Recol·lectes de les Filipines (1719), Agustines Recol·lectes del Cor de Jesús (1893), Missioneres Agustines Recol·lectes (1931), Agustines Recol·lectes dels Malalts (1985); Fraternitat Seglar Agustina Recol·lecta, Joventuts Agustines Recol·lectes
Primera fundació	Talavera de la Reina, Octubre de 1589
Fundacions destacades	Portillo (1590), Madrid (1596, casa general), El Toboso (1600), Monestir de San Millán de Yuso (Rioja), Marcilla (Navarra), Monteagudo, Desierto de la Candelaria (Colòmbia), University of Negros Occidental (Bacolod City, Filipines), University of San Jose (Cebú, Filipines)
Fundacions a terres de parla catalana	València, Convent de Santa Mònica (Barcelona, 1618), Badalona: actualment, tots desapareguts
Persones destacades	Luis de León, Sant Ezequiel Moreno, Lorenzo de San Nicolás, Toribio Minguella
Lloc web	http://www.agustinosrecoletos.com

L'Orde dels Agustins Recol·lectes (Ordo Augustinianorum Recollectorum) és una branca de l'Orde de Sant Agustí, sorgit d'una reforma, paral·lela a la de l'Orde dels Agustins Descalços i que volia renovar l'espiritualitat de l'orde augustinià; es va iniciar a la Corona de Castella en 1588 i va tenir, sobretot, expansió als territoris d'Espanya, Amèrica i les Filipines. Els seus membres fan servir les sigles O.A.R. o O.R.S.A.

Tot i tenir un origen similar i ser coneguts també com a agustins descalços espanyols, no s'han de confondre amb els agustins descalços: de fet, aquests deriven dels recol·lectes, un dels quals, Andrés Díaz, va portar la reforma a Itàlia en 1592. Són noms diferents per a una mateixa reforma que, amb el temps, va donar origen a dues congregacions diferenciades de la família augustiniana.

Història

Origen

El Concili de Trent havia instat els ordes religiosos a aprofondir en els seus carismes fundacionals i a tenir una més gran disciplina regular i una major observança dels vots de pobresa, castedat i obediència. A partir d'aquí, els diferents ordes van tenir moviments de reforma i, entre ells, l'Orde de Sant Agustí.

Es recollia un estat d'opinió que ja existia d'abans: des de començaments del segle xvi, diversos frares agustins, com Alonso de Orozco o Tomás de Villanueva advocaven per una reforma en aquest sentit. Cap als anys setanta del mateix segle, el frare agustí Tomé de Jesús (1529-1582) ja havia iniciat un moviment de reforma a Portugal, que va quedar suspensa pel seu empresonament al Marroc en 1578, on havia acompanyat el rei Sebastià I de Portugal, i la seva mort.

La reforma augustiniana va començar als convents de la Corona de Castella, essent-ne els principals impulsors Jerónimo de Guevara (+1589) i Luis de León. El capítol general de la província de Castella, que va tenir lloc a Toledo, el 5 de desembre de 1588, va acordar, a petició seva i d'altres religiosos, que alguns convents de l'orde seguissin una manera de viure més auster i perfecte, d'acord amb l'esperit fundacional de l'Orde dels Eremites de Sant Agustí. Naixien així els anomenats agustins recol·lectes.

Les constitucions de la nova congregació reformada, d'acord amb la Regla de Sant Agustí, van ser la Forma de vivir, redactada pel frare Luis de León i aprovada pel definitori provincial el setembre de 1589; va ser confirmat per la Santa Seu en 1597. Els catorze capítols que té concreten el desig d'una major perfecció i d'intensificar la vida contemplativa i comunitària, fent-la més ascètica. La primera comunitat que l'aplicà, amb el suport del rei Felip II, va ser la de Talavera de la Reina, l'octubre de 1589, dirigida pel pare Andrés Díaz.

En poc temps, s'obriren nous convents reformats. El 1602, la Santa Seu va deslligar els cinc convents existents de l'obediència al provincial de l'Orde de Sant Agustí, creant amb ells una nova província: la Província de Sant Agustí de Frares Recol·lectes Descalços d'Espanya. Continuava depenent del prior general de l'orde, però amb algunes limitacions, ja que aquest no podia modificar-ne els estatuts ni visitar els convents reformats sense la companyia de dos frares recol·lectes.

Paral·lelament, Andrés Díaz va portar la reforma a Itàlia, on el 1592 va originar-se la congregació dels agustins descalços, que van tenir una història independent; des d'allí, els descalços van arribar a França (1596).

Antic segell de l'orde, al Ritual de 1591, imprès a Salamanca
Emblema de la congregació dels recol·lectes espanyols i americans, basat en l'usat al segle xvi, amb Sant Agustí pregant davant la creu
Agustins recol·lectes de Marcilla
Lucas Espinosa, bisbe agustí, i altres companys recol·lectes

Expansió

El 1605, el segon capítol general va acordar que hi hagués missions: d'acord amb l'esperit augustinià, l'orde no volia cloure's al convent, sinó sortir a la cerca de "nous fills per a Déu": El 1606 va sortir una expedició missionera cap a les Filipines, on van tenir gran difusió.

El 1621, Gregori XV va permetre als recol·lectes d'erigir una congregació separada dels agustins, amb el seu propi vicari general, encara subjecte al prior general de l'Orde de Sant Agustí. La congregació tenia quatre províncies: tres a Espanya i la de les Filipines; amb el temps se n'afegirien les del Perú i Colòmbia. En 1631 i 1637 va publicar les seves primeres constitucions pròpies i en 1640, el cerimonial de l'orde.

A l'inici del segle xvii, un nou moviment reformista va tenir lloc, aquest cop a Colòmbia. En 1604, es va assignar als nous reformistes el convent d'El Desierto de la Candelaria, amb unes normes similars a la Forma de vivir dels recol·lectes castellans. En 1616, els colombians van adoptar la norma castellana i en 1629 s'incorporaren als recol·lectes espanyols, formant-ne, a partir del 1666 la cinquena província de la congregació.

Canvis als segles XIX i XX

Les desamortitzacions del segle xix van posar fi a la vida comunitària dels convents i van fer que l'orde continués com a orde apostòlic i missioner, només, activitats que marcarien la història posterior de la comunitat.

El 1908, el capítol general de l'orde, a San Millán de la Cogolla (La Rioja) va acceptar el canvi d'orientació de les seves activitats. El 18 de juliol del 1911, la congregació va sancionar la seva independència del prior general de l'Orde de Sant Agustí i el 16 de setembre de 1912, Pius X la va reconèixer com a orde religiós independent.

Luis de León, impulsor de la reforma i autor dels estatuts de l'orde (retrat del s. XVII)
Antic convent dels Agustinos Filipinos (Valladolid)
Convent de Marcilla (Navarra), Col·legi Màxim de Teologia de la província de Sant Nicolau de Tolentino

Branca femenina

Al mateix moment que la masculina, el capítol general de 1588 establí la reforma dels convents femenins de l'orde, sempre mantenint-los dedicats a la vida contemplativa i de clausura.

La primera fundació va ser la del Convent de la Visitació de Madrid (1589), per obra de la noble Prudencia Grillo amb l'ajut d'Alonso de Orozco. Posteriorment, es fundà el convent de Salamanca. Una altra branca reformada la va originar la germana Mariana de Jesús en fundar a Eibar (1603) el tercer convent reformat, amb constitucions d'Agustín Antolínez. Aquestes constitucions, aprovades pel papa en 1619, van imposar-se a tots els convents reformats. Els de Madrid i Salamanca també van adoptar-la. Els convents reformats van donar origen a la congregació de les agustines recol·lectes.

Les agustines descalces, fundades en 1597 per Joan de Ribera, són un orde també vincultat als agustins recol·lectes, originat a imitació seva; també formen part de la família augustiniana però deriven de les carmelites descalces. Actualment, la seva direcció espiritual és a càrrec dels pares agustins recol·lectes.

Congregacions de germanes originades a l'orde són les Germanes Agustines Recol·lectes de les Filipines (1719), les Agustines Recol·lectes del Cor de Jesús (1893), les Missioneres Agustines Recol·lectes (1931) i les Agustines Recol·lectes dels Malalts (1985).

Carisma i difusió

Els agustins descalços són un orde religiós diferent al dels agustins, amb constitucions pròpies, tot i que dintre de la família augustiniana. La seva forma de vida és més rígida i austera, tendint a l'ascetisme. Des de ben aviat, la seva tasca va derivar cap a la missió i l'apostolat i, actualment, l'ensenyament.

Al final de 2005, l'orde comptava amb 200 convents i 1.156 frares, 922 dels quals són sacerdots (Annuario Pontificio per l'anno 2007, Città del Vaticano, 2007, p. 1471), a 29 estats arreu del món, particularment Espanya, Filipines i estats hispanoamericans, però també al Regne Unit i Taiwan.

A més, hi ha la Fraternitat Seglar, laics que viuen segons la regla de l'orde, i les Joventuts Agustines Recol·lectes.

Curiositats

La cervesa San Miguel va ser creada en 1885 per una comunitat de frares agustins recol·lectes de l'illa de Cebu (Filipines) com a remei per a la feblesa que els produïa la calor. L'èxit va fer que la comunitat traspassés la seva fabricació a una marca comercial. Avui, és elaborada a Espanya i Filipines.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orde dels Agustins Recol·lectes