Vés al contingut

Oficina del Parlament Europeu a Barcelona

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióOficina del Parlament Europeu a Barcelona
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusliaison office of the European Parliament (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1998
Governança corporativa
Seu
Gestor/operadorParlament Europeu Modifica el valor a Wikidata
Part deEuropean Parliament Liaison Office in Spain (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttps://www.europarl.europa.eu/spain/barcelona/ca/
Facebook: parlamenteuropeu X: Europarl_CAT Instagram: parlamenteuropeu Youtube: UCI9gqgnjGex8QsQktkzFuxg Youtube: ParlamentEuropeu Flickr: parlamenteuropeu Modifica el valor a Wikidata

L'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona és una de les 32 oficines d’enllaç del Parlament Europeu responsables de l’execució a nivell local de les activitats de comunicació institucional, amb l’objectiu de garantir que els ciutadans s'apropin a aquesta institució i participin en el procés democràtic europeu. Actualment (2024) el Parlament Europeu compta amb oficines d’enllaç a les capitals dels 27 estats membres i a ciutats dels cinc països amb major població: Barcelona, Munic, Milà, Marsella i Breslau; a més de dues fora de la UE (Londres i Washington).

Les oficines d’enllaç depenen de la Direcció General de Comunicació (DG COMM),[1] que té com a objectiu comunicar la naturalesa política del Parlament Europeu i la tasca que desenvolupen els seus membres.

Història

[modifica]

Les oficines d'enllaç del Parlament Europeu

[modifica]

El 1998, la Mesa del Parlament Europeu va aprovar la decisió de crear quatre oficines regionals a les ciutats més rellevants i poblades en els cinc estats amb major població: Barcelona, Marsella, Milà i Edimburg; seguint l’exemple de les vuit oficines regionals que ja existien de la Comissió Europea (Barcelona, des de 1991; Belfast; Berlín; Cardiff; Edimburg; Marsella; Milà i Munic).

Inauguració

[modifica]

L’Oficina va obrir l’octubre de 1998 a l’Edifici Banc Atlàntic de l’avinguda Diagonal i va ser inaugurada el 25 de març de 1999[2] amb la participació del que en aquell moment era president del Parlament Europeu, José María Gil-Robles. Al març de 2002[3] es va traslladar la seva seu conjuntament amb la Representació de la Comissió Europea a Barcelona a la seva ubicació actual, a Passeig de Gràcia 90, davant la Pedrera, en un acte inaugural que va comptar amb la participació del President del Parlament Europeu Pat Cox, el president de la Comissió Europea Romano Prodi, el President de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, el president del Parlament de Catalunya Joan Rigol, el ministre d’Afers Estrangers d'Espanya Josep Piqué i l’alcalde de Barcelona, Joan Clos.[4]

Evolució

[modifica]

La missió de l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona és difondre l'activitat de l’Eurocambra al territori, amb especial èmfasi a les sessions plenàries i l'activitat legislativa de la institució. L'Oficina a Barcelona promou actes impulsats per associacions i organitzacions i té a disposició del públic nombroses publicacions i materials informatius sobre el Parlament i la Unió Europea. Al llarg dels anys ha organitzat presentacions, seminaris i debats sobre polítiques públiques europees amb la participació d’eurodiputats a la seva sala d'actes, l'Aula Europa. L’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona va estrenar pàgina web el 5 de desembre de 2008.[5] La presentació va comptar amb la participació d'Aleix Vidal-Quadras (PPE), llavors vicepresident del Parlament Europeu, i els eurodiputats Raimon Obiols (S&D), Ignasi Guardans (ALDE) i Raül Romeva (Verds/ALE). El contingut de la web està disponible en català i castellà. Poc després obriria perfils propis a diverses xarxes socials.[6]

25è aniversari

[modifica]
25è aniversari de l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona

El 21 de març de 2024 es van complir 25 anys des de la inauguració de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona. Per celebrar aquest aniversari, l’Oficina va organitzar un acte de commemoració[7] a l'auditori de La Pedrera, amb la participació de l'expresident del Parlament Europeu Pat Cox.[8]

Actualitat

[modifica]
Visita a Barcelona del cineasta ucraïnès Oleg Sentsov, guardonat el 2018 amb el Premi Sàkharov a la Llibertat de Consciència del Parlament Europeu

L'Oficina executa diversos programes, entre els quals destaquen els vinculats a les eleccions al Parlament Europeu,[9] els actes relacionats amb visites oficials,[10][11][12] els seus programes de beques, o les visites a Barcelona dels guardonats del Premi Sàkharov, entre d'altres.[13][14]

Diversos guardonats amb el Premi Sàkharov han estat a Barcelona convidats per l’Oficina per explicar les seves lluites: Oleg Orlov, president de Memorial, i Tatiana Kassàtkina, directora executiva del Centre de Drets Humans Memorial, l’any 2009;[15] l’ex alcalde de Caracas Antonio Ledezma, l’any 2018;[16] el cineasta Oleg Sentsov, qui l’any 2019[17] va participar del Festival de Cine i Drets Humans de Barcelona amb la projecció del documental “The Trial: The State of Russia vs Oleg Sentsov”;[18] o el portaveu del Moviment de Resistència Civil del Llaç Groc, Yaroslav Bozhko, l'any 2023.[19]

Visita a Barcelona de la directora de la pel·lícula "Quo vadis, Aida?", Jasmila Žbanić, guanyadora del Premi LUX del Públic

L’Oficina a Barcelona, en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, organitza des de 2012 cicles perquè el públic pugui veure gratuïtament i votar les pel·lícules del Premi LUX del Parlament Europeu, així com també conèixer alguns dels directors dels llargmetratges. El 2024 la cineasta basca Estibaliz Urresola Solaguren va presentar"20.000 especies de abejas", el 2023 la cineasta catalana Carla Simón va presentar “Alcarràs”,[20] el 2022 la cineasta bosniana Jasmila Žbanić va presentar “Quo Vadis, Aida?”; el 2019[21] Teona Strugar Mitevska va presentar “Dios existe, su nombre es Petrunya”; el 2012[22] Miguel Gomes va presentar “Tabu”; i el 2012[23] Robert Guédiguian va presentar “Les neiges du Kilimandjaro”.

Un altre programa a destacar és “Veus Europees”, un projecte conjunt de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i Espai Societat Oberta publicat al setembre de 2021 que fusiona activisme i política institucional. A través de sis converses, des d’una relació de tu a tu, dotze ciutadans europeus (sis activistes locals i sis diputats al Parlament Europeu), parlen i s’escolten, reconeixen la feina i esforços que fan uns i altres en temes d’especial interès social com ara l’emergència climàtica, refugiats, feminismes, representativitat, diversitat i democràcia.

Reconeixements

[modifica]
Fotografia de grup d'autoritats i premiats en l'acte d'entrega de guardons de la XIX edició dels Premis de la Fundació Barcelona Comerç

L'Oficina va rebre el 12 de novembre de 2024 el Premi Barcelona al Compromís Europeu amb el Comerç en la XIX edició dels guardons. Instaurats l'any 2004 per la Fundació Barcelona Comerç, aquests premis reconeixen el compromís amb el comerç de proximitat. L'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona va ser reconeguda pel seu suport a la proposta de creació d'una Capital Europea del Comerç de Proximitat.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «DG for Communication | The Secretary-General» (en anglès). [Consulta: 10 gener 2023].
  2. ↑ «Avui. 26/3/1999.». [Consulta: 10 gener 2023].
  3. ↑ Font, José María Marti «La mejor esquina de Barcelona» (en castellà). El País [Madrid], 15-03-2002. ISSN: 1134-6582.
  4. ↑ «Se cumplen 25 años de la inauguración de la Oficina del Parlamento Europeo en Barcelona | Oficina de Barcelona» (en castellà), 25-03-2024. [Consulta: 12 agost 2024].
  5. ↑ «El Parlamento Europeo pone en marcha una web de su oficina de Barcelona» (en castellà), 05-12-2008. [Consulta: 10 gener 2023].
  6. ↑ «Ara també a la xarxa Web 2.0». [Consulta: 10 gener 2023].[Enllaç no actiu]
  7. ↑ Press, Europa. «Pat Cox reclama más gasto europeo en seguridad: "Hemos entrado en una nueva era de incertidumbre"», 21-03-2024. [Consulta: 27 març 2024].
  8. ↑ «Es compleixen 25 anys de la inauguració de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona | Oficina de Barcelona», 25-03-2024. [Consulta: 26 març 2024].
  9. ↑ «El 72% dels catalans veu positiu formar part de la UE | Oficina de Barcelona», 01-03-2024. [Consulta: 13 març 2024].
  10. ↑ Press, Europa. «Schulz comparte con las entidades sociales de Catalunya su "frontal rechazo" a la austeridad», 31-10-2013. [Consulta: 10 gener 2023].
  11. ↑ Font, J. M. Martí «El lector Martin Schulz encuentra a su autor Jaume Cabré» (en castellà). El País [Madrid], 02-05-2012. ISSN: 1134-6582.
  12. ↑ «Pöttering sugiere convencer antes a Madrid sobre el uso del catalán en la UE» (en castellà), 26-01-2009. [Consulta: 10 gener 2023].
  13. ↑ «Virtual Role Play Game» (en anglès americà). [Consulta: 26 març 2024].
  14. ↑ Liaison Office in Spain – Barcelona (European Parliament). Guia per a periodistes 2022-2024. LU: Publications Office of the European Union, 2022. ISBN 978-92-846-9849-3. 
  15. ↑ «Els representants de Memorial Oleg Orlov i Tatiana Kasatkina analitzaran l'estat democràtic i dels drets humans a Rússia». [Consulta: 10 gener 2023].[Enllaç no actiu]
  16. ↑ «UE i Veneçuela: Premi Sàkharov a l’oposició democràtica veneçolana». [Consulta: 10 gener 2023].[Enllaç no actiu]
  17. ↑ «El Premi Sàkharov Oleg Sentsov a la XVI edició del Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona». [Consulta: 10 gener 2023].[Enllaç no actiu]
  18. ↑ Navarro, Núria. «Oleg Sentsov: «La meva victòria és no haver-me doblegat»», 24-11-2019. [Consulta: 10 gener 2023].
  19. ↑ «El premio Sájarov 2022 Yarsolav Bozhko ve "un farol" el relato ruso del uso de armas nucleares» (en castellà), 22-02-2023. [Consulta: 21 juny 2023].
  20. ↑ «Premis Lux 2023 - Filmoteca de Catalunya», 19-04-2023. [Consulta: 20 juny 2023].
  21. ↑ «Gospod postoi imeto i' e Petrunija | Filmoteca de Catalunya». [Consulta: 10 gener 2023].
  22. ↑ «Tabu | Filmoteca de Catalunya». [Consulta: 10 gener 2023].
  23. ↑ «Les neiges du Kilimandjaro - Amb la presència de Robert Guédiguian i Ariane Ascaride | Filmoteca de Catalunya». [Consulta: 10 gener 2023].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Oficina_del_Parlament_Europeu_a_Barcelona&oldid=34239852»