Vés al contingut

Oleh Sentsov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.
Plantilla:Infotaula personaOleh Sentsov
Imatge
(2019) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(uk) Олег Геннадiйович Сенцов Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 juliol 1976 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Simferòpol (Unió Soviètica) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Econòmica Nacional de Kíev Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura, direcció, guionatge cinematogràfic, producció cinematogràfica i compromís cívic Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, realitzador, escriptor, productor de cinema, guionista, guionista de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat2011 Modifica el valor a Wikidata -
Participà en
2014annexió de Crimea a la Federació de Rússia
vaga de fam Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
GermansNatalia Kaplan Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm4883553 TMDB.org: 1021443
Facebook: oleg.sentsov Modifica el valor a Wikidata

Oleg Guennàdiovitx Sentsov (ucraïnès: Оле́г Генна́дійович Сенцо́в, Simferópol, 13 de juliol de 1976) és un cineasta ucraïnès conegut pel seu activisme polític durant l'Euromaidan i contra l'annexió russa de Crimea, i per haver estat un pres polític[1] de Rússia, condemnat per delictes de terrorisme. Detingut i empresonat el 2013, malgrat una forta campanya internacional[2] el 2015 va ser condemnat a vint anys de presó.[3] Va ser alliberat el 2019 en un intercanvi de presoners entre Rússia i Ucraïna.[4]

Va estudiar econòmiques a Kíev. Els seus dos primers treballs van ser A Perfect Day for Bananafish i The Horn of a Bull en 2008 i 2009 respectivament. Gamer, el seu primer llargmetratge, va debutar en el Festival Internacional de Cinema de Rotterdam el 2012.[5]

L'èxit en aquest festival i uns altres més li van ajudar a consolidar la seva carrera artística amb la qual va obtenir fons per al seu següent projecte: Rhino, no obstant això la producció va haver de ser suspesa després de l'inici del Euromaidan, en el qual va estar present. La represa del film va estar programada per a estiu de 2014.[6]

Activisme polític

[modifica]

A partir de novembre de 2013, durant les mobilitzacions de l'anomenat Euromaidan contra l'administració de Víktor Ianukòvitx, Sentsov formà part d'un grup organitzat de conductors que protegiren els campaments de protesta bloquejant els carrers, l'anomenat AutoMaidan.[7] Durant la crisi de Crimea de 2014 va col·laborar en les xarxes d'abastiment de menjar i altres béns per a l'exèrcit i autoritats ucraïneses que havien quedat aïllades a la península. Sentsov sempre s'ha negat a reconéixer l'annexió de la regió per part de Rússia, així com la nova autoritat militar.[8][9][10]

Detenció, empresonament i judici

[modifica]
Sentsov mentre era jutjat per un tribunal de Rostov del Don l'any 2015

L'11 de maig de 2014 va ser detingut sota l'acusació de "complots terroristes". Amb ell van ser detinguts tres altres activistes: Gennady Afanásyev, Alekséi Chirnigo i Oleksandr Kólchenko, els quals van ser acusats d'aquests actes: atacs contra infraestructures (ponts i subministrament elèctric) i contra monuments públics a Simferópol, Yalta] i Sebastopol, càrrecs que suposaven penes de fins a vint anys de presó.

Malgrat no disposar de proves contra ell, les autoritats russes el van retenir durant tres setmanes acusat de pertinença a "banda armada" i "tinença d'explosius de fabricació casolana" amb els quals tenien previst atacar monuments com el Memorial de la Flama Eterna o el monument a Lenin de Simferòpol, a més d'incendiar dependències de l'administració russa de Crimea, així com delegacions locals del partit Rússia Unida. També va ser acusat, com els altres activistes, de ser membre del grup paramilitar ultradretà Pravi Sèktor, malgrat que ambdues parts neguessin aquest fet. No obstant això, la fiscalia russa va afirmar que Sentsov va confessar "haver intentat o dut a terme accions terroristes". Dmitri Dinze, el seu advocat, que també ho va ser de les polèmiqus Pussy Riot, va negar tals acusacions i va denunciar tortures durant la detenció.Segons ell, els investigadors es van negar a reobrir el cas suggerint que [l'acusat] es va autolesionar. El 19 de maig de 2014 va ser enviat a la presó de Lefórtovo de Moscou. El 26 de juny, el Conseller Presidencial de Rússia pels Drets Humans, Víktor Grin va apel·lar a l'ajudant del fiscal per a que reconsiderés les circumstàncies que van comportar la detenció tant de Sentsov i d'un activista ucraïnès d'ideologia ecologista, antifeixista i anarquista. El Consell va respondre al seu web que els fiscals "no van trobar evidències que la detenció del cineasta, així com de qualsevol altre sospitós, fos alterada". El 7 de juliol de 2014, la seva pena de presó va ser estesa a tres mesos i posteriorment a l'11 de gener de 2015.

Malgrat la crida per part de la comunitat internacional i la carta de cineastes estrangers, Sentsov va ser jutjat per terrorisme. El 25 d'agost de 2015 un tribunal rus de Rostov del Don el va condemanr a vint anys de presó.[3] La reacció per part dels governs occidentals, Amnistia Internacional i el representant de l'Acadèmia de Cinema Europeu, Mike Downey no es van fer esperar coincidint que "el judici va ser una farsa". L'11 de febrer de 2017, en el marc del Festival Internacional de Cinema de Berlín, es va estrenar el documental El cas Oleg Sentsov,[11] del director rus Askold Kúrov, on es relata la situació de Sentsov com a pres polític de la repressió russa, així com una crònica detallada del judici, amb declaracions dels testimonis, jutges, advocats i del propi Sentsov després de sentir el veredicte.

Vaga de fam

[modifica]

El 14 de maig de 2018 Oleh Sentsov començava una vaga de fam indefinida per exigir l'alliberament de tots els presos polítics ucraïnesos empresonats a Rússia.[12] El 2 d'agost de 2018, Amnistia Internacional denunciava la negativa de les autoritats russes a permetre'ls d'accedir al cineasta ucrainès.[13] El 10 d'agosto de 2018, el president de França, Emmanuel Macron, en una conversa telefònica amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, va expressar "la preocupació pel fet que la salut de Sentsov, segons sembla, està empitjorant" i va cridar perquè Rússia "trobés immediatament una solució humanitària per aquesta situació".[14]

Campanya internacional de suport

[modifica]

Des del seu emprsonament del 2014, Sentsov va rebre la solidaritat de diversos companys de professió europeus, com la carta que Agnieszka Holland, Ken Loach, Mike Leigh i Pedro Almodóvar van fer arribar l President rus Vladímir Putin en la qual demanaven l'excarceració de l'activista.[15] Durant la vaga de fam, l'agost de 2018, l'Acadèmia de Cinema Europeu i diversos artistes, cineastes i altres personalitats internacionals del món de la cultura, entre elles els directors de cinema espanyols Fernando Trueba i Jaime Rosales, el nord-americà David Cronenberg, els francesos Jean-Luc Godard i Michel Hazanavicius, el mexicà Amat Escalante, el britànic Ken Loach, el romanès Cristian Mungiu o la ministra francesa de cultura Françoise Nyssen van fer una crida en favor de la llibertat "immediata" de Sentsov. El 15 d'agost de 2018, l'Oficina de l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans va emetre una declaració que denunciava l'empresonament de Sentsov en una presó de Rússia, com si fos un ciutadà rus, i exigia la "immediata i incondicional alliberament del cineasta ucraïnès".[16] El 13 de desembre de 2018, el Parlament Europeu va lliurar a Sentsov el Premi Sàkharov a la Llibertat de Consciència.[17]

Alliberament

[modifica]
Imatge del retorn de Sentsov a Ucraïna

El 7 de setembre de 2019, Sentsov va ser alliberat en el marc d'un intercanvi de presos entre Ucraïna i Rússia,[4] marxant a Kíev per retrobar-se amb la seva família i ser rebut pel president ucraïnès Volodímir Zelenski. El novembre d'aquell any va visitar el Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona.[18]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Marginedas, Marc «Sentsov, de cineasta revelació a pres polític». El Periódico, 25-10-2018 [Consulta: 8 maig 2020].
  2. ↑ Ukrainian Filmmaker Remains Behind Bars Despite Growing Support, Radio Free Europe/Radio Liberty (June 26, 2014)
  3. ↑ 3,0 3,1 Lázaro, Ana «Rússia condemna a 20 anys el cineasta ucraïnès Oleg Sentsov». ARA, 26-08-2015 [Consulta: 8 maig 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Rússia i Ucraïna intercanvien prop de setanta presos». Segre, 08-09-2019 [Consulta: 8 maig 2020].
  5. ↑ Short Bio, Festival Internacional de Cinema de Rotterdam (neerlandès)
  6. ↑ The Court extended the arrest in Moscow Ukrainian director, Ukrayinska Pravda (7 juliol 2014) (ucraïnès)
  7. ↑ Lázaro, Ana «El centre de Kíev manté viu l'esperit de canvi a Ucraïna». ARA, 10-03-2014 [Consulta: 8 maig 2020].
  8. ↑ Gutterman, Steve. «Putin signs Crimea treaty, will not seize other Ukraine regions». Reuters.com. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 26 març 2014].
  9. ↑ Ukraine crisis timeline, BBC News
  10. ↑ UN General Assembly adopts resolution affirming Ukraine's territorial integrity, China Central Television (28 març 2014)
  11. ↑ «El cas Oleg Sentsov». FilminCAT. Arxivat de l'original el 7 d'agost 2020. [Consulta: 8 maig 2020].
  12. ↑ "Juntos hasta el final". Condemnat a 20 anys de presó, Oleh Sentsov declara una vaga de fam indefinida (en rus)
  13. ↑ Rússia: es nega a Amnistia Internacional l'accés a Oleg Sentsov, que porta 81 dies en vaga de fam
  14. ↑ Macron y Putin discuten la situación del cineasta ucraniano Oleg Sentsov, en huelga de hambre
  15. ↑ «Crida d'Almodóvar, Loach, Wenders i més directors europeus pel director ucraïnès Oleg Sentsov». ARA, 10-06-2014 [Consulta: 8 maig 2020].
  16. ↑ «Expertos ONU piden liberación inmediata del cineasta ucraniano Oleg Sentsov» (en castellà). La Vanguardia, 15-08-2018 [Consulta: 8 maig 2020].
  17. ↑ «Premi Sàkharov al cineasta ucraïnès empresonat». El Punt Avui, 13-12-2018 [Consulta: 8 maig 2020].
  18. ↑ Salvà, Bernat «De dissident a distingit». El Punt Avui, 19-11-2019 [Consulta: 8 maig 2020].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Oleh_Sentsov&oldid=33951065»