Orde Civil de Maria Victòria
Tipus | orde | ||
---|---|---|---|
Motius del premi | Serveis rellevants a l'Estat, treballs extraordinaris i altres mèrits de caràcter civil | ||
Epònim | Maria Victòria dal Pozzo della Cisterna | ||
Vigència | 7 juliol 1871 - 7 maig 1873 | ||
Estat | Espanya | ||
Format per | |||
Orde Civil de Maria Victòria fou una orde honorífica espanyola, creada durant el regnat com a consort de la reina Maria Victòria d'Espanya. Va ser instituïda per Reial decret de 7 de juliol de 1871, que premiava els eminents serveis prestats a la instrucció pública, bé creant, dotant o millorant establiments d'ensenyament, publicant obres científiques, literàries o artístiques de reconegut mèrit, o fomentant de qualsevol altra manera les ciències, les arts, la literatura o la indústria. En aquestes dates, el ministre de Foment era Manuel Ruiz Zorrilla, que va ser gran impulsor de la creació d'aquesta ordre.
L'Orde Civil de Maria Victoria va tenir una vida molt curta, fou dissolta després de la proclamació de la Primera República per Decret de 7 de maig de 1873, que porta la signatura del llavors ministre de Foment Eduardo Chao Fernández.[1]
Categories
[modifica]L'ordre constava de tres categories:
- Gran Creu.
- Creu de Primera Classe.
- Creu de Segona Classe[2]
El color preceptiu de la banda i de la cinta de passador depenia de la disciplina a la qual pertanyien els seus membres; Medicina – Groc or; Teologia – Blanc; Dret – Roig; Farmàcia – Morat; Filosofia i Lletres i Diplomàtica – Blau celest; Ciències exactes, físiques i naturals – Blau turquesa; Escoles Industrials, Arts i Oficis, Comerç – Turquesa i negre; Belles arts – Rosa; Arquitectura i Construccions Civils – Turquesa i rosa; Enginyers de Montes – Turquesa i violeta; Enginyers de Mines – Turquesa i ataronjat; Nàutica i construccions navals – Negre i verd mar; Ensenyament primari – Blanc i verd.
Guardonats
[modifica]Entre altres prohoms de l'època als quals se li van atorgar aquesta condecoració destaquen a la seva classe de Gran Creu: Juan Manuel de Manzanedo, Hilarión Eslava, Rafael Martínez Molina, Cesáreo Fernández, Juan Eugenio Hartzenbusch, Juan Valera y Alcalá Galiano, Ángel Fernández de los Ríos, José Zorrilla, Emilio Arrieta, Francisco Asenjo Barbieri, Segismundo Moret, Antonio Romero, Ramón de Campoamor, Adelardo López de Ayala, Federico de Madrazo, Santiago Diego de Madrazo, Patricio de la Escosura, Luis de la Escosura, Nicolás María Rivero, Miguel Colmeiro, Eulogio Florentino Sanz, Juan de Ariza o Francisco Jareño.[3][4][5][6][7][8]
Aquest orde (cosa inusual per a l'època) no era exclusivament masculina, perquè els va ser concedida a dues dones la creu de segona classe el 1873; Segunda Oñate del Campo, professora d'ensenyament primari a Calahorra[9] i María Bascuas y Colón, professora d'ensenyament primari a Pontevedra, qui va publicar un tractat d'aritmètica, Aritmética para uso de las escuelas de instrucción primaria, obra a la seva classe de reconeguda importància.[10]
Bibliografia
[modifica]- La Orden Civil de María Victoria, por Alfonso de Ceballos-Escalera y Gila. Prologado por S.A.R. el Duque de Aosta. Editorial Palafox y Pezuela. Madrid, 2002. ISBN 8493031046.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Gaceta de Madrid
- ↑ Colecciones Militares
- ↑ «Orden Civil de María Victoria». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 5 juliol 2015].
- ↑ «Biblioteca Digital». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 5 juliol 2015].
- ↑ «Bne». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 5 juliol 2015].
- ↑ «Universidad Complutense de Madrid». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 5 juliol 2015].
- ↑ «Biblioteca Digital». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 5 juliol 2015].
- ↑ República de Motril
- ↑ Boletín Oficial del Estado
- ↑ Boletín Oficial del Estado
- ↑ «La Orden Civil de María Victoria». Arxivat de l'original el 2013-11-26. [Consulta: 5 juliol 2015].