Vés al contingut

Organització Mundial del Comerç

Modifica els enllaços
Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Organització Mundial de Comerç)
Infotaula d'organitzacióOrganització Mundial del Comerç
World Trade Organization (en anglès)
Organisation mondiale du commerce (en francès)
Organización Mundial del Comercio (en castellà)
(en) World Trade Organization
(fr) Organisation mondiale du commerce
(es) Organización Mundial del Comercio Modifica el valor a Wikidata

  Membres
  Membres, representats conjuntament per la UE
  Observadors
  Estats no-participants
Dades
Nom curtOMC, OMC i WTO Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització internacional Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballtrade regulation (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialanglès, francès, castellà[1]
Forma jurídicasubjecte de dret internacional Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1 de gener de 1995
1994Acòrdi instituissent l’Organizacion Mondiala del Comèrci (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Activitat
Àmbitmundial Modifica el valor a Wikidata
Afiliats153 estats membres
Governança corporativa
Seu
PresidènciaNgozi Okonjo-Iweala (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Director GeneralRoberto Azevêdo
Treballadors629[2]
Filial
Format per
Indicador econòmic
Pressupost180 milions de francs suïssos el 2008.[3]
Lloc webwww.wto.int
Facebook: worldtradeorganization X: wto Bluesky: wto.org Instagram: worldtradeorganization LinkedIn: world-trade-organization Youtube: UCS3LJf8IInqTB0fjJeZpSFw Flickr: 47180203@N08 Modifica el valor a Wikidata

L'Organització Mundial de Comerç (OMC) és una organització internacional que supervisa els acords comercials en definir les regles del comerç entre els estats membres. L'OMC és el successor de l'Acord General d'Aranzels i Comerç (GATT, per les seves sigles en anglès) i té com a propòsit el reduir o eliminar completament les barreres internacionals al comerç.

La seu de l'OMC es troba al Centre William Rappard, a Ginebra, Suïssa. El març de 2013, Roberto Azevêdo en va ser escollit director general. L'OMC té 164 membres,[4] que representen més del 95% del total del comerç mundial[5] i 30 observadors, la majoria candidats a l'adhesió. Tots els membres de l'OMC han de concedir-se els uns als altres l'estatus de nació afavorida, per tal que (amb excepcions) les concessions comercials que concedeix un membre a un altre, siguin concedides a tots els membres de l'organització.

Orígens

[modifica]

L'OMC es va crear l'1 de gener de 1995 per a reemplaçar a l'Acord General de Tarifes i Comerç (GATT), el qual era una sèrie de tractats de la post-guerra que intentaven facilitar el comerç lliure entre les nacions. El principis i els acords del GATT van ser adoptats per l'OMC, la qual va rebre l'encàrrec d'expandir-los. A diferència del GATT, l'OMC té una estructura institucional.

L'OMC és el successor efectiu i esperat de l'anticipada Organització Internacional de Comerç, la qual hauria d'haver reemplaçat al GATT. La Conferència de Comerç i Ocupació de l'Havana el març de 1948 havia acordat crear l'Organització Internacional de Comerç, però aquesta proposta va ser bloquejada pel Senat dels Estats Units.

Context històric

[modifica]

El GATT (Acord General sobre Aranzels i Comerç) va ser creat l'any 1947 com a resposta al període de proteccionisme, devaluacions competitives i controls de capitals del període d'entreguerres que es considera va ser un dels factors que va portar a la Segona Guerra Mundial. Després de l'adopció de l'Smoot-Hawley Tariff Act als Estats Units, que va incrementar els aranzels dels Estats Units entre el 38% -52%, com a mesura de represàlia, els socis comercials dels EUA li van imposar restriccions comercials. Això va provocar un efecte dominó pel qual els fluxos comercials es desviaven a altres països, es prenien mesures proteccionistes en aquests, i al seu torn mesures de represàlia addicionals es prenien.

Un cop acabada la guerra, els líders polítics mundials van voler establir una sèrie d'organitzacions internacionals que reduïssin la possibilitat que es repetís de nou el conflicte. Aquestes organitzacions internacionals van ser creades per controlar les relacions internacionals i monetàries (Nacions Unides i FMI) i per al control de les relacions comercials (l'Organització Internacional del Comerç, OIC).

Es va considerar que un augment del comerç incrementaria les rendes reals i que la garantia d'un accés no discriminatori als mercats internacionals reduiria la possibilitat de conflictes polítics o que les disputes comercials poguessin crear-los.

El GATT va ser el resultat de les converses entre 23 països (12 països industrialitzats i 11 en desenvolupament)[6] que van tenir lloc en paral·lel a les converses per a la creació de l'OIC. Les negociacions que van tenir lloc a l'Havana l'any 1947 no van donar els seus fruits a causa de la reticència del Congrés dels Estats Units a ratificar l'acord. Finalment, el GATT va ser l'únic resultat dels acords i aquest va impulsar la reducció d'aranzels entre els estats membres.

A partir d'aquí, i d'acord amb el funcionament típic dels tractats, es van succeir una sèrie de rondes de negociació que anaven canviant o afegint determinats aspectes al GATT. Per exemple, el 1962 es va signar el Multifibres Agreement que deroga determinades restriccions quantitatives en el sector tèxtil de l'aplicació de les reduccions aranzelàries (és a dir, que en aquests sectors no s'aplicarien aquestes reduccions). Entre 1973 i 1979 es va celebrar la Ronda de Tòquio.[7]

Estructura organitzativa

[modifica]
El Centre William Rappard, seu de l'OMC

La Conferència Ministerial és el màxim òrgan decisori, habitualment es reuneix cada dos anys i és formada per tots els membres de l'organització, tant estats com unions duaneres.[8]

El Consell General actua en nom de la Conferència General essent l'òrgan suprem de l'OMC, es reuneix regularment i és format pels representants dels governs dels estats membres, habitualment ambaixadors.[9] El Consell General també pot constituir-se en Òrgan de Solució de Diferències[10] i en Òrgan d'Examen de les Polítiques Comercials.[11]

Del Consell General depenen directament diferents Comitès especialitzats en àrees com per exemple Comerç i Medi Ambient, Comerç i Desenvolupament, Acords Comercials Regionals o Balança de Pagaments i diversos Grups de treball. La declaració de Doha va crear el Comitè de Negociacions comercials.

També en depenen el Consell del Comerç de Mercaderies, el Consell per als Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual que Afecten el Comerç i el Consell del Comerç de Serveis.

Funcions

[modifica]

L'OMC té dues funcions bàsiques:

  • ser un fòrum de negociació per a les discussions de les regles del comerç existents i futures
  • ser un àrbitre i donar solucions a les disputes comercials entre els membres.[12][13]

A més, l'OMC també s'encarrega de revisar i difondre les polítiques comercials nacionals, i a garantir la coherència i la transparència de les polítiques comercials a través de la vigilància i de la formulació de polítiques econòmiques globals.[14] Una altra de les prioritats de l'OMC és l'ajuda al desenvolupament als països menys avançats i de baixos ingressos en vies d'adaptar-se a les normes a través de la cooperació tècnica i la capacitació.[15]

L'OMC és també un centre d'investigació i anàlisi econòmica, fa avaluacions periòdiques de la situació del comerç mundial a les seves publicacions anuals i als informes d'investigació sobre temes específics que realitza.[16] Finalment, l'OMC coopera estretament amb els dos organismes creats pels acords de Bretton Woods, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial.

Negociacions

[modifica]

Les decisions de l'OMC com per exemple els acords adoptats o les revisions, són determinades pel consens. Això no vol dir que es trobi unanimitat; només és necessari que cap membre no consideri que la decisió sigui inacceptable per a objectar.

L'avantatge del consens és que promou els esforços per a trobar una decisió acceptable per a tots. Les desavantatges són que es requereix molt temps per a negociar i arribar al consens, i que els acords finals utilitzen un llenguatge ambigu en els punts de contenció, la qual cosa fa que la interpretació sigui difícil. Richard Steinberg (2002) va argumentar que encara que el model de consens de l'OMC proveeix una base legal per a la negociació, els acords tendeixen a afavorir els Estats Units i a Europa. Les negociacions de Seattle (1999) i Cancun (2003), per exemple, van fracassar, ja que els països en vies de desenvolupament es van refusar a acceptar les condicions proposades.

La ronda de negociacions actuals, la ronda de Doha, va començar a Qatar, el novembre de 2001. Les conversacions han estat molt controvertibles i no s'ha arribat a cap acord, encara que hi ha hagut més oportunitats de negociacions a Cancun, Ginebra i París.

Resolucions de disputes

[modifica]

Com la majoria de les organitzacions internacionals, l'OMC no té gran poder per a obligar els països a adoptar les seves resolucions i decisions quan un membre té una disputa amb un altre. Si les decisions no es compleixen, l'OMC pot autoritzar "mesures de represàlia", però no hi ha cap mètode efectiu per a forçar el compliment de les resolucions. Això vol dir que els estats econòmicament poderosos poden ignorar les regles i les decisions que afavoreixen als països dèbils, i aquests no tenen el poder per a danyar ni obligar els estats grans, com per exemple els Estats Units i Europa. Un exemple són els subsidis al cotó dels Estats Units que han estat declarats il·legals, però que encara continuen.

Principis del comerç internacional

[modifica]

L'OMC estableix un marc per a les polítiques comercials, definint les regles del joc de la política comercial, un conjunt de principis legals que són la base del sistema internacional de comerç.[17] Hi ha cinc principis[18] que són d'especial importància per entendre l'OMC i àdhuc el seu predecessor (el GATT):

  1. No discriminació. Té dos components principals: la clàusula de la nació més afavorida i la clàusula del tractament nacional. Totes dues formen part de les principals normes de l'OMC sobre els béns, els serveis i la propietat intel·lectual, però el seu abast exacte i la seva naturalesa difereixen segons les àrees. La clàusula de la nació més afavorida fa que els membres de l'OMC hagin d'aplicar les mateixes condicions al comerç amb qualsevol dels altres membres de l'OMC, és a dir, un membre de l'OMC està obligat a atorgar les condicions més favorables que hagi atorgat a un altre estat per al comerç d'un determinat tipus de producte a tots els altres membres de l'OMC. És a dir, no pot aplicat aranzels més elevats dels que aplica a l'estat més afavorit amb qui té un acord de comerç sobre un determinat producte. La clàusula de tractament nacional té per objectiu lluitar contra el proteccionisme, de manera que els productes importats, un cop adquirits, no siguin tractats de manera discriminatòria, sinó de la mateixa manera que els nacionals.
  2. Liberalització progressiva del comerç: Una manera d'incentivar el comerç és la de reduir les barreres aranzelàries i altres mesures com per exemple les prohibicions o les limitacions de la importació mitjançant quotes. L'objectiu de lOMC és fer-ho de manera gradual i mitjançant negociacions. Quan va començar l'activitat del GATT les negociacions se centraven exclusivament en aspectes aranzelaris, a partir de la dècada del 1980 es van començar a incloure altres tipus de barreres i nous elements com els serveis i la propietat intel·lectual. Els acords permeten una liberalització gradual i tenint en compte diferents velocitats per a països en desenvolupament.
  3. Previsibilitat: El sistema de comerç internacional creat a partir de la institucionalització de l'OMC persegueix que l'entorn on els desenvolupen els negocis comercials sigui estable i previsible, de manera que les empreses tinguin la seguretat que les condicions no canviaran arbitràriament ni de sobte. D'aquesta manera es pretén fomentar les inversions, generar llocs de treball i que els consumidors es puguin beneficiar de la competència, i, en teoria, de preus més baixos.
  4. Fomentar la competència lleial: El sistema de comerç que promou l'OMC permet els aranzels i en algunes circumstàncies d'altres formes de proteccionisme. Les normes no s'adrecen a l'assoliment del comerç lliure sinó a aconseguir una competència oberta, lleial i sense distorsions. Normes com les de la no discriminació o relatives al dumping (exportació a un preu inferior al cost per guanyar quota de mercat) o els subsidis pretenen aconseguir unes condicions equitatives en el comerç. Però també hi ha normes que permeten als governs fer front als danys causats pel comerç deslleial, per exemple per mitjà del cobrament de drets addicionals d'importació.
  5. Fomentar el desenvolupament: L'OMC intenta incentivar el desenvolupament dels estats tot tenint en compte que els països en vies de desenvolupament i aquells que són en procés de transició vers economies de mercat necessiten unes condicions flexibles i períodes d'adaptació per tal d'aplicar les normes del sistema de comerç de l'OMC. Per això els acords de l'OMC incorporen les antigues disposicions del GATT que preveien assistència i concessions comercials especials per als països en desenvolupament. Cal ressaltar que més del 75% dels membres de l'OMC són països en desenvolupament o països en transició cap a economies de mercat.

Membres

[modifica]
Estats membres de l'OMC

El procés per esdevenir membre de l'OMC és únic per a cada país candidat, les condicions d'adhesió de cada cas depenen de l'estat de desenvolupament del país i del seu règim de comerç.[19] El procés d'adhesió triga uns cinc anys de mitjana, però pot durar més si compromís amb el procés del país és petit o si hi ha qüestions polítiques que hi interfereixin.

Quan va ser creat, l'OMC tenia 76 estats membres. Durant els 10 anys següents van ser acceptats 72 nous membres. Per a veure la llista de tots els estats membres vegeu aquest enllaç Arxivat 2012-01-05 a Wayback Machine..

Hi ha no membres que actuen com a observadors en les negociacions de l'OMC. Alguns d'aquests estats observadors han sol·licitat admissió, però, encara no han estat acceptats.

Iran va presentar la sol·licitud d'admissió el 1996, però, els Estats Units, acusant al govern iranià de donar suport al terrorisme internacional, van bloquejar la seva sol·licitud 22 vegades. Els Estats Units van dir el març del 2005 que va acceptar la sol·licitud si Iran acceptava les condicions nord-americanes sobre els acords nuclears.

Rússia va sol·licitar admissió al GATT el 1993, però, no va ser acceptat, i encara no és membre de l'OMC. Però, després de 18 anys de negociacions, s'espera que Rússia esdevingui membre de l'OMC l'estiu del 2012[20] un cop el novembre del 2011, amb la intermediació de Suïssa, es va signar un acord entre Rússia i Geòrgia[21] per superar el bloqueig georgià de la candidatura russa a causa del conflicte d'Ossètia i Abkhàzia del 2008.[22][23]

Estats membres de l'OMC

[modifica]

Al 18 d'abril de 2018 l'OMC comptava amb 164[24] estats membres (entre parèntesis hi ha la data d'adhesió):

Estats observadors

[modifica]

Qualsevol estat que és acceptat com a observador (excepció feta del Vaticà) té el dret a sol·licitar negociacions per tal d'esdevenir membre de l'OMC al cap de cinc anys.[24] Els estats amb estatut d'observador són:

Organitzacions amb estatut d'observador

[modifica]

L'OMC també ha atorgat l'estatut d'observador a certes organitzacions internacionals, però només en determinats àmbits. Per exemple, les organitzacions que tenen reconegut estatut d'observador al Consell General són la FAO, el FMI, el Centre de Comerç Internacional, l'OCDE, l'ONU, la UNCTAD, el Banc Mundial i l'OMPI.[25] En canvi, a l'Òrgan d'examen de les polítiques comercials tenen reconegut l'estatut d'observador el Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenvolupament, l'AELC, la FAO, el FMI, l'OCDE, la UNCTAD i el Banc Mundial.[25]

Acords

[modifica]
Vegeu també: Ronda Uruguai

L'OMC supervisa al voltant de 60 acords diferents en la situació de text legal internacional. Els països membres han de signar i ratificar tots els acords de l'OMC en el moment de l'adhesió de[26] A continuació hi ha una discussió sobre alguns dels acords més importants. L'Acord sobre l'Agricultura va entrar en vigor amb la fundació de l'OMC a principis de 1995. L'Acord sobre l'Agricultura té tres conceptes centrals, o "pilars": l'ajuda interna, l'accés als mercats i les subvencions a l'exportació. L'Acord General sobre el Comerç de Serveis va ser creat per ampliar el sistema multilateral de comerç del sector dels serveis, de la mateixa manera que l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT) proporciona un sistema de comerç de mercaderies. L'Acord va entrar en vigor el gener de 1995. L'Acord sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç estableix les normes mínimes per a la regulació de moltes formes de propietat intel·lectual. Es va negociar al final de la Ronda Uruguai de l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT) el 1994.

L'Acord sobre l'Aplicació de Mesures Sanitàries i Fitosanitàries —també conegut com l'Acord MSF— es va negociar durant la Ronda Uruguai de l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç, i va entrar en vigor amb l'establiment de l'OMC a principis de 1995. En el marc de l'Acord MSF, l'OMC estableix restriccions sobre les polítiques dels membres en relació amb la seguretat alimentària (bacteris contaminants, pesticides, inspecció i etiquetatge), així com la salut animal i vegetal (plagues i malalties importades). L'Acord sobre Obstacles Tècnics al Comerç és un tractat internacional de l'Organització Mundial del Comerç. Va ser negociat durant la Ronda Uruguai de l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç, i va entrar en vigor amb l'establiment de l'OMC a la fi de 1994. L'objecte s'assegura que les negociacions tècniques i estàndards, així com els procediments d'assaig i certificació, no creen obstacles innecessaris al comerç.[27] L'Acord de l'OMC en matèria de valoració duanera, formalment conegut com l'Acord sobre l'Aplicació de l'article VII del GATT, estableix els mètodes de valoració en duana que els membres han de seguir. Principalment, s'adopta el "valor de transacció".

Crítica

[modifica]

L'OMC promou la integració econòmica i el lliure comerç (que altres denominen "globalització") i que es considera problemàtic. Els tractats de l'OMC han estat criticats severament per tenir un biaix que afavoreix a les companyies multinacionals i a les nacions riques. Encara que ser membre és voluntari, els crítics diuen que no unir-se'n pràcticament posa al país sota un "embargament", creant així un sistema internacional basat en regles econòmiques forçades, descoratjant els canvis i l'experimentació.

El procés de la presa de decisions ha estat criticat també, ja que els "tres grans" membres, els Estats Units, la Unió Europea i el Japó han estat acusats d'utilitzar l'OMC per a exercir llur influència sobre els estats més dèbils. A més, alguns diuen que els estats membres han adoptat els tractats de l'OMC no democràticament, i que ha danyat llurs ciutadans i llur ecologia.

Vegeu també

[modifica]

Referències i notes

[modifica]
  1. ↑ General Information on Recruitment in the World Trade Organization, World Trade Organization
  2. ↑ Overview of the WTO Secretariat Tot el personal de l'OMC està a Ginebra.
  3. ↑ «WTO Secretariat budget for 2008». World Trade Organization [Consulta: 25 agost 2008].
  4. ↑ Membres i observadors Pàgina w eb oficial de l'OMC. (en anglès)
  5. ↑ Fergusson, Ian F. «The World Trade Organization: Background and Issues» (PDF) p. 2. Congressional Research Service, 09-05-2007. Arxivat de l'original el 2008-08-19. [Consulta: 26 juliol 2009].
  6. ↑ Els 23 països van ser: Austràlia, Bèlgica, el Brasil, Burma, Canadà, Ceilan, Xile, Xina, Cuba, Txecoslovàquia, Estats Units, França, l'Índia, Líban, Luxemburg, Països Baixos, Noruega, Nova Zelanda, Pakistan, Regne Unit, Rhodèsia, Síria i Sud-àfrica. Posteriorment, la Xina, el Líban i Síria van abandonar les converses.
  7. ↑ Hoekman, B.; Kostecki, M.M. (2001). The Political Economy of the World Trading System: WTO and Beyond. Oxford University Press.
  8. ↑ «Ministerial Conferences» (en anglès). Organització Mundial del Comerç. [Consulta: 25 novembre 2011].
  9. ↑ «The WTO General Council» (en anglès). Organització Mundial del Comerç. [Consulta: 25 novembre 2011].
  10. ↑ «The Dispute Settlement Body» (en anglès). Organització Mundial del Comerç. [Consulta: 25 novembre 2011].
  11. ↑ «The Trade Policy Review Body (TPRB)» (en anglès). Organització Mundial del Comerç. [Consulta: 25 novembre 2011].
  12. ↑ «Functions of the WTO» (en anglès). International Institute for Sustainable Development. [Consulta: 4 novembre 2011].
  13. ↑ «UNDERSTANDING THE WTO. What we do» (en anglès). Organització Mundial del Comerç. [Consulta: 4 novembre 2011].
  14. ↑ «About the WTO — a statement by the Director-General» (en anglès). Organització Mundial del Comerç. [Consulta: 4 novembre 2011].
  15. ↑ «WTO technical assistance and training» (en anglès). Organització Mundial del Comerç. [Consulta: 4 novembre 2011].
  16. ↑ «Economic research and analysis» (en anglès). Organització Mundial del Comerç. [Consulta: 4 novembre 2011].
  17. ↑ B. Hoekman, The WTO: Functions and Basic Principles, 42
  18. ↑ «Principles of the trading system» (en anglès). Organització Mundial del Comerç. [Consulta: 5 novembre 2011].
  19. ↑ «Accessions» (en anglès). Center for International Development. Global Trade Negotiations. Universitat de Hardvard.. [Consulta: 6 novembre 2011].
  20. ↑ «Russia to enter WTO by mid summer 2012» (en anglès). The voice of Russia, 10-11-2011. Arxivat de l'original el 2011-11-12. [Consulta: 12 novembre 2011].
  21. ↑ Boronat, Natàlia. «Rússia debuta a l'OMC». El Punt Avui, 13-11-2011. [Consulta: 13 novembre 2011].
  22. ↑ «WTO Accession Ready for Last Step» (en anglès). The Moscow Times, 11-11-2011. [Consulta: 12 novembre 2011].
  23. ↑ «Georgia signs trade deal opening Russia's way to WTO» (en anglès). BBC News, 03-11-2011. [Consulta: 12 novembre 2011].
  24. ↑ 24,0 24,1 «Members and Observers» (en anglès). Organització Mundial del Comerç. [Consulta: 18 abril 2018].
  25. ↑ 25,0 25,1 «International intergovernmental organizations granted observer status to WTO bodies» (en anglès). Organització Mundial del Comerç. [Consulta: 13 novembre 2011].
  26. ↑ «Legal texts – the WTO agreements». OMC. [Consulta: 30 maig 2010].
  27. ↑ «A Summary of the Final Act of the Uruguay Round» (en anglès). Wto.org. [Consulta: 30 maig 2010].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Organització Mundial del Comerç


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Organització_Mundial_del_Comerç&oldid=32063874»