Vés al contingut

Orgyia antiqua

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuOrgyia antiqua Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hoste
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaErebidae
TribuOrgyiini
GènereOrgyia
EspècieOrgyia antiqua Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)

Orgyia antiqua és una espècie de papallona nocturna de la subfamília Lymantriinae i la família Erebidae.

Distribució

[modifica]

Orgyia antiqua és originària d'Europa, però ara té una distribució transcontinental a les regions Neàrtica i Paleàrtica.[1]

Descripció

[modifica]
Dimorfisme sexual
La femella no vola i passa la seva breu vida d'adult aferrada al seu capoll

Hi ha un dimorfisme sorprenent entre els mascles i les femelles d'aquesta espècie.

El mascle té típicament les ales de color taronja marró vermellós (ocre vermell i marró fosc); cada ala davantera té una taca blanca en forma de coma. Té antenes plomoses (curtes, bipectinades). La seva envergadura alar fa entre 35 i 38 mil·límetres.

La femella té ales vestigials i no vola; és de coloració grisa marronosa (gris ocre), té les antenes "poc bipectinades" i l'abdomen inflat.[2][3]

L'eruga és peluda; és espectacular amb "geps", "banyes" i una «cua» en una combinació de colors gris fosc, vermell i groc.

Estat

[modifica]

L'espècie no es troba en la Llista Vermella UICN (2007).[4][3]

Hàbitat

[modifica]

En el Regne Unit, Orgyia antiqua pot trobar-se en una varietat d'hàbitats amb força arbustos, incloent jardins, parcs, boscos oberts, pantans, tanques, matolls i erms.[3]

Hàbits

[modifica]

Els mascles volen en ziga-zaga a la recerca de femelles i són actius durant el dia i la nit. Els mascles de tant en tant van cap a la llum. L'eruga és una plaga forestal menor a Amèrica del Nord, i pot esdevenir una plaga en les ciutats al Regne Unit.[1][5][2]

Cicle de vida

[modifica]
Ous i capoll buit damunt pi

Diversos centenars d'ous són dipositats a l'exterior del capoll buit de la femella, generalment unida a una planta hoste o alguna cosa propera.[3] L'espècie passa l'hivern en estat d'ou.

Cada ou marró és arrodonit, amb les parts superior i inferior una mica aplanades. Hi ha una petita depressió més fosca a la banda superior.[2]

Larva

[modifica]

Les larves es desclouen a principis de primavera, tan aviat com el fullatge comença a aparèixer.[2] Es reconeixen fàcilment pels seus flocs de pèls. Tenen 4 flocs gruixuts al llarg de la part posterior, i altres de més fins que es projecten des dels costats en la part davantera i en la part posterior. El cos és de color gris fosc a negre, i hi ha tubercles vermells al llarg dels costats i cap enrere. Tenen glàndules defensives en la part posterior, i posen els pèls contra elles per carregar-los de toxines.[6] Fan al voltant de 30-40 mm; les femelles són considerablement més grans que els mascles.[2]

Pupa

[modifica]

Pupen en una esquerda de l'escorça d'un arbre o d'una tanca dins d'un capoll de seda. La pupa és de color negre brillant i és peluda.[2]

Imago

[modifica]
Mascle i femella aparellant-se

La femella atreu altres mascles a través de l'alliberament d'una feromona; els mascles troben la femella a través del gradient de concentració de la feromona alliberada. La femella s'aparella i pon els ous en grans nombres en el seu capoll de malla fina. Els adults no s'alimenten i per tant només tenen una vida curta. Dues o tres generacions volen des del maig fins a l'octubre; a Amèrica del Nord només hi ha una generació per any.[6]

Els mascles són diürns; volen durant el dia, però a vegades se senten atrets per la llum.[2]

Plantes nutrícies

[modifica]

Són polífags i s'alimenten d'una àmplia gamma d'arbres caducifolis i arbustos, com Betula, Crataegus, Llima, Prunus, Quercus, Rubus, Salix, Tamarix i Vaccinium.[5][6]

A Escòcia, l'espècie és gairebé sempre trobada sobre bedoll.[2]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Carter, Nelson E. Status of forest pests in New Brunswick in 2003. Department of Natural Resources, Fredericton, New Brunswick, pp. 7–8. (Available at [1]), 2004. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 de Worms, C.G.M.. Lymantriidae. In Heath, J., Emmet, A.M., et al. (Eds.) The Moths and Butterflies of Great Britain and Ireland Vol. 9 Sphingidae–Noctuidae Noctuinae and Hadeninae. Curwen Books, London, UK, p. 70., 1979. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Waring, Paul; Townsend, Martin; Lewington, Richard. Field Guide to the Moths of Great Britain and Ireland. British Wildlife Publishing, Hook, UK, p. 208., 2003. 
  4. IUCN (2007), 2007 IUCN Red List of Threatened Species, <www.iucnredlist.org>. Downloaded on 1 January 2008.
  5. 5,0 5,1 Porter, Jim. The Colour Identification Guide to Caterpillars of the British Isles. Viking, London, p. 80., 1997. 
  6. 6,0 6,1 6,2 Wagner, D.M.. Caterpillars of eastern North America. Princeton University Press., 2005. 

Enllaços externs

[modifica]