Orgyia antiqua
.svg){kind=icon}
.jpg)
Orgyia antiqua és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels erèbids (Erebidae), subfamília Lymantriinae.
Distribució
[modifica]Orgyia antiqua és originària d'Europa, però ara té una distribució transcontinental a les regions Neàrtica i Paleàrtica.[1]
Descripció
[modifica]
Hi ha un dimorfisme sorprenent entre els mascles i les femelles d'aquesta espècie.
El mascle té típicament les ales de color taronja marró vermellós (ocre vermell i marró fosc); cada ala davantera té una taca blanca en forma de coma. Té antenes plomoses (curtes, bipectinades). La seva envergadura alar fa entre 35 i 38 mil·límetres.
La femella té ales vestigials i no vola; és de coloració grisa marronosa (gris ocre), té les antenes "poc bipectinades" i l'abdomen inflat.[2][3]
L'eruga és peluda; és espectacular amb "geps", "banyes" i una «cua» en una combinació de colors gris fosc, vermell i groc.
Estat
[modifica]L'espècie no es troba en la Llista Vermella UICN (2007).[4][3]
Hàbitat
[modifica]En el Regne Unit, Orgyia antiqua pot trobar-se en una varietat d'hàbitats amb força arbustos, incloent jardins, parcs, boscos oberts, pantans, tanques, matolls i erms.[3]
Hàbits
[modifica]Els mascles volen en ziga-zaga a la recerca de femelles i són actius durant el dia i la nit. Els mascles de tant en tant van cap a la llum. L'eruga és una plaga forestal menor a Amèrica del Nord, i pot esdevenir una plaga en les ciutats al Regne Unit.[1][5][2]
Cicle de vida
[modifica]Ou
[modifica]
Diversos centenars d'ous són dipositats a l'exterior del capoll buit de la femella, generalment unida a una planta hoste o alguna cosa propera.[3] L'espècie passa l'hivern en estat d'ou.
Cada ou marró és arrodonit, amb les parts superior i inferior una mica aplanades. Hi ha una petita depressió més fosca a la banda superior.[2]
Larva
[modifica]Les larves es desclouen a principis de primavera, tan aviat com el fullatge comença a aparèixer.[2] Es reconeixen fàcilment pels seus flocs de pèls. Tenen 4 flocs gruixuts al llarg de la part posterior, i altres de més fins que es projecten des dels costats en la part davantera i en la part posterior. El cos és de color gris fosc a negre, i hi ha tubercles vermells al llarg dels costats i cap enrere. Tenen glàndules defensives en la part posterior, i posen els pèls contra elles per carregar-los de toxines.[6] Fan al voltant de 30-40 mm; les femelles són considerablement més grans que els mascles.[2]
Pupa
[modifica]Pupen en una esquerda de l'escorça d'un arbre o d'una tanca dins d'un capoll de seda. La pupa és de color negre brillant i és peluda.[2]
Imago
[modifica]
La femella atreu altres mascles a través de l'alliberament d'una feromona; els mascles troben la femella a través del gradient de concentració de la feromona alliberada. La femella s'aparella i pon els ous en grans nombres en el seu capoll de malla fina. Els adults no s'alimenten i per tant només tenen una vida curta. Dues o tres generacions volen des del maig fins a l'octubre; a Amèrica del Nord només hi ha una generació per any.[6]
Els mascles són diürns; volen durant el dia, però a vegades se senten atrets per la llum.[2]
Plantes nutrícies
[modifica]Són polífags i s'alimenten d'una àmplia gamma d'arbres caducifolis i arbustos, com Betula, Crataegus, Llima, Prunus, Quercus, Rubus, Salix, Tamarix i Vaccinium.[5][6]
A Escòcia, l'espècie és gairebé sempre trobada sobre bedoll.[2]
Galeria
[modifica]-
Larves joves -
Orgyia antiqua larva -
Larva -
Mascle -
Femella -
La femella posa els seus ous en les restes del seu propi capoll -
Aparellament -
Ous (detall) -
Il·lustració del mascle -
Il·lustració de la femella -
Il·lustració de la larva -
Il·lustració del volum 5 d'Entomologia britànica de John Curtis
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Carter, Nelson E. Status of forest pests in New Brunswick in 2003. Department of Natural Resources, Fredericton, New Brunswick, pp. 7–8. (Available at [1]), 2004.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 de Worms, C.G.M.. Lymantriidae. In Heath, J., Emmet, A.M., et al. (Eds.) The Moths and Butterflies of Great Britain and Ireland Vol. 9 Sphingidae–Noctuidae Noctuinae and Hadeninae. Curwen Books, London, UK, p. 70., 1979.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Waring, Paul; Townsend, Martin; Lewington, Richard. Field Guide to the Moths of Great Britain and Ireland. British Wildlife Publishing, Hook, UK, p. 208., 2003.
- ↑ IUCN (2007), 2007 IUCN Red List of Threatened Species, <www.iucnredlist.org>. Downloaded on 1 January 2008.
- ↑ 5,0 5,1 Porter, Jim. The Colour Identification Guide to Caterpillars of the British Isles. Viking, London, p. 80., 1997.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Wagner, D.M.. Caterpillars of eastern North America. Princeton University Press., 2005.
Enllaços externs
[modifica]
- Funetː Orgyia antiqua Arxivat 2016-03-08 a Wayback Machine. (en)
- Biodiversidad Virtualː Orgyia antiqua (castellà).
- UKMothsː Orgyia antiqua (en)