Priorat de Catalunya

Priorat de Catalunya
Tipus	gran priory (en)
Localització
Estat desaparegut	Principat de Catalunya
Separat de	Castellania d'Amposta
Geografia
Part de	Llengua d'Aragó
Creació	1317

El Priorat de Catalunya (o Gran Priorat de Catalunya) fou la demarcació que l'orde de Sant Joan de Jerusalem va crear a partir de 1317 quan la major part dels béns de l'orde del Temple van passar a la primera, així es va dividir el priorat històric que hi havia hagut a la Corona d'Aragó, la Castellania d'Amposta, en dues entitats: la Castellania d'Amposta^[1] i el Priorat de Catalunya, (i encara deixant el regne de València per al nou orde de Montesa).

El Priorat de Catalunya comprenia totes les comandes situades a Catalunya (amb els comtats del Rosselló inclosos) i les Illes Balears. Ara bé, les comandes que restaven a la dreta de l'Ebre no s'incloïen al Priorat, sinó que formaven part de la Castellania.

Tanmateix, va haver-hi excepcions: antigues possessions templeres de la Llitera i, sobretot, les hospitaleres de la Baixa Ribagorça, adscrites a la comanda de Siscar restaren sota l'administració del Gran Priorat de Catalunya.

Al capdavant del Priorat de Catalunya hi havia un frare hospitaler que s'anomenava Prior de Catalunya que residia normalment a Barcelona i durant l'edat mitjana solia ser un home de confiança de la monarquia, com el castellà d'Amposta.

Llista de les comandes del Priorat de Catalunya

COMANDES ORIGINÀRIES DE L'HOSPITAL.^[2]

Cervera (1121) (femenina, 1245)
L'Espluga de Francolí
Vallmoll
Renau-Pinós
Alguaire (femenina, 1251)
La Casa Antiga (Lleida)
L'Espluga Calba.^[3]
Susterris
Siscar^[4]
Isot
Costoja
Comanda d'Isot-Costoja-Berga^[5]
Térmens
Sant Llorenç de les Arenes
Avinyonet de Puigventós
Vic - Dos Castells
Berga
Sant Celoni.^[6]
Barcelona (1121)
Sant Valentí de les Cabanyes (1122) – Vilafranca (1306)
Bajoles
Cotlliure
Mallorca (Sant Joan de la Mar)^[7]

COMANDES ORIGINÀRIES DEL TEMPLE.^[8]

Referències

↑ Curiosament, l'únic priorat de l'orde que no s'anomenà “priorat” sinó “castellania”
↑ Miret, 1910, p. 521-530; Fuguet, 1996, p. 24-28, 1998, p. 27-30, 2000, p. 32-43, i 2002, p. 31-44.
↑ Esdevingué comanda l'any 1405 quan l'orde de l'Hospital, després de vendre Sant Celoni, la comprà amb tota la jurisdicció i imperi (Fuguet, 2000)
↑ L'any 1425, a causa de les migrades rendes, la casa de Siscar fou annexionada a la de Susterris.
↑ A començaments del segle xiii s'uniren en una sola comanda aquestes tres possessions de l'Hospital.
↑ L'orde de l'Hospital, l'any 1405, la va vendre per comprar l'Espluga Calba (Fuguet, 2005)
↑ La comanda del Temple (amb seu a l'Almudaina de Gumara i Pollença) i la comanda de l'Hospital (amb seu a Sant Joan de la Mar), en desaparèixer el Temple, formaren una sola casa. Degut a la llunyania de Barcelona, tots els béns mallorquins de l'Hospital, sense deixar de pertànyer al Gran Priorat de Catalunya, van ser elevats a la categoria de Batllia -una entitat administrativa superior a la comanda-; això va tenir lloc en el capítol general de l'orde, celebrat a Rodes, el 23 de maig de 1428 sota la presidència del gran mestre Antoni de Fluvià.(Miret, 1910, p. 467).
↑ Miret, 1910, p. 521-530; Forey, 1973, p. 452-453; Fuguet, 1996, p. 17-23, 1998, p. 19-27, 2000, p. 21-31, i 2002, p. 13-30; Tréton, 2010. Vegeu Comandes catalanes de l'orde del Temple
↑ A l'Espluga hi van haver dues comandes, una del Temple (que depenia de la comanda de Barberà), a l'Espluga Sobirana, i altra de l'Hospital, a l'Espluga Jussana.
↑ Quan, l'any 1318, els béns del Temple passaren a l'Hospital, la casa de Palau del Temple fou adquirit per Pere el Cerimoniós que el convertí en Palau Reial Menor, i la resta de béns l'orde passaren a engrossir la casa de l'Hospital de la Riera de Sant Joan que restaria com a única comanda de la ciutat comtal.
↑ La comanda de Mallorca fou d'alguna manera una comanda bicèfala entre la ciutat de Mallorca (amb la seu situada al castell del Temple -Almudaina de Gumara- de Ciutat), i a Pollença.

Bibliografia

BONNEAUD, Pierre, (2004), Le prieuré de Catalogne, le couvent de Rhodes et la couronne d'Aragon (1415-1447), Conservatoire Larzac Templier et Hospitalier, Millau.
FOREY, Alan (1973), The templars in the "Corona de Aragón", Oxford University Press, Londres.
FUGUET SANS, Joan (1997,1998,2000 i 2005), Templers i Hospitalers, I-IV, Rafael Dalmau, Ed., Barcelona.
GASCÓN URÍS, Sergi. Las filigranas de papel de la encomienda de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà, prov. Tarragona)(1a parte). Actas del IV Congreso Nacional de la Historia del Papel en España, Asociación Hispánica de Historiadores del Papel-Ministerio de Cultura et alii, Córdoba 2001. ISBN 84-95 483-68-8. p. 193–216.
GASCÓN URÍS, Sergi. Las filigranas de papel de la encomienda de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà, prov. Tarragona)(2.ª parte). Actas del V Congreso Nacional de la Historia del Papel en España, Sarrià de Ter, Asociación Hispánica de Historiadores del Papel-Ministerio de Cultura-Ajuntament de Sarrià de Ter et alii 2003. ISBN 84-95 483-68-8. p. 349–376.
GASCÓN URÍS, Sergi. Las filigranas de papel de la encomienda de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà, prov. Tarragona)(3.ª y 4.ª partes). Actas del VII Congreso Nacional de la Historia del Papel en España, El Paular-Rascafría, Asociación Hispánica de Historiadores del Papel-Ministerio de Cultura-Ayuntamiento de Rascafría et alii 2007. ISBN 84-95 483-68-8. p. 313–390.
MIRET Y SANS, Joaquim (1910), Les cases de templers y hospitalers en Catalunya, Barcelona.
TRÉTON, Rodrigue (2010), Diplomatari del Masdéu, I-V, Fundació Noguera, Barcelona.

[1] Curiosament, l'únic priorat de l'orde que no s'anomenà “priorat” sinó “castellania”

[2] Miret, 1910, p. 521-530; Fuguet, 1996, p. 24-28, 1998, p. 27-30, 2000, p. 32-43, i 2002, p. 31-44.

[3] Esdevingué comanda l'any 1405 quan l'orde de l'Hospital, després de vendre Sant Celoni, la comprà amb tota la jurisdicció i imperi (Fuguet, 2000)

[4] L'any 1425, a causa de les migrades rendes, la casa de Siscar fou annexionada a la de Susterris.

[5] A començaments del segle xiii s'uniren en una sola comanda aquestes tres possessions de l'Hospital.

[6] L'orde de l'Hospital, l'any 1405, la va vendre per comprar l'Espluga Calba (Fuguet, 2005)

[7] La comanda del Temple (amb seu a l'Almudaina de Gumara i Pollença) i la comanda de l'Hospital (amb seu a Sant Joan de la Mar), en desaparèixer el Temple, formaren una sola casa. Degut a la llunyania de Barcelona, tots els béns mallorquins de l'Hospital, sense deixar de pertànyer al Gran Priorat de Catalunya, van ser elevats a la categoria de Batllia -una entitat administrativa superior a la comanda-; això va tenir lloc en el capítol general de l'orde, celebrat a Rodes, el 23 de maig de 1428 sota la presidència del gran mestre Antoni de Fluvià.(Miret, 1910, p. 467).

[8] Miret, 1910, p. 521-530; Forey, 1973, p. 452-453; Fuguet, 1996, p. 17-23, 1998, p. 19-27, 2000, p. 21-31, i 2002, p. 13-30; Tréton, 2010. Vegeu Comandes catalanes de l'orde del Temple

[9] A l'Espluga hi van haver dues comandes, una del Temple (que depenia de la comanda de Barberà), a l'Espluga Sobirana, i altra de l'Hospital, a l'Espluga Jussana.

[10] Quan, l'any 1318, els béns del Temple passaren a l'Hospital, la casa de Palau del Temple fou adquirit per Pere el Cerimoniós que el convertí en Palau Reial Menor, i la resta de béns l'orde passaren a engrossir la casa de l'Hospital de la Riera de Sant Joan que restaria com a única comanda de la ciutat comtal.

[11] La comanda de Mallorca fou d'alguna manera una comanda bicèfala entre la ciutat de Mallorca (amb la seu situada al castell del Temple -Almudaina de Gumara- de Ciutat), i a Pollença.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]